Cerca
Investigació

Antifrau denuncia “tracte de favor” en un lloguer de 910.000 euros que la Generalitat paga a l’Església

El lloguer de 910.000 euros anuals que la Generalitat paga a l'Arquebisbat de Barcelona per a l'ús d'un antic edifici eclesiàstic com a seu de Relacions Institucionals podria suposar un "tracte de favor" cap a l'Església catòlica. Així ho afirma un informe de l'Oficina Antifrau al qual ha tingut accés en exclusiva CRÍTIC. L'informe, emès al desembre del 2015, no havia transcendit fins ara tot i les presumptes irregularitats que assenyala, com la concertació d'una fiança de més de 550.000 euros i l'obligació del Govern de pagar 6 anys de lloguer encara que el contracte es rescindeixi abans. Fa un any que la Generalitat té coneixement de la investigació d'Antifrau, però el lloguer, impulsat per l'exconsellera d'Unió Joana Ortega, continua vigent. El Departament d'Economia i l'Arquebisbat afirmen que estan treballant per revisar les clàusules qüestionades per l'OAC.

19/12/2016 | 00:05

Ho explicava CRÍTIC en un reportatge publicat fa menys d’un mes: a l’octubre del 2014, el Govern d’Artur Mas va llogar un edifici d’oficines a l’Arquebisbat de Barcelona per traslladar-hi la seu de la Direcció General de Relacions Institucionals. Per aquest espai, ubicat al carrer Rivadeneyra, a tocar de la plaça de Catalunya, el Govern paga 910.000 euros anuals, en un contracte que s’allarga fins al 2024. El lloguer va ser adjudicat pel Departament d’Economia sense concurs públic en temps del conseller Andreu Mas-Colell. La proposta inicial va venir de la conselleria de Governació, encapçalada llavors per Joana Ortega, d’Unió Democràtica, partit amb forts vincles amb l’Església catòlica.

Segons explicava llavors la Generalitat, la contractació s’havia dut a terme valorant “l’estalvi en costos indirectes, l’optimització d’espais comuns, la ubicació d’unitats en edificis més adients o la priorització d’espais oberts, diàfans i polivalents”. Però la visió del Departament d’Economia difereix molt de la d’un altre organisme: l’Oficina Antifrau (OAC). Prèviament a la informació publicada per CRÍTIC, la contractació ‘a dit’ amb l’Església ja havia cridat l’atenció de l’OAC, que l’any 2015 va elaborar un informe sobre el ‘cas Rivadeneyra’ on constatava “múltiples irregularitats en la tramitació de l’expedient d’arrendament i en el mateix contracte”, i instava el Govern a la revisió “dels eventuals errors, vicis i responsabilitats” derivades d’aquest procediment.

CRÍTIC ha pogut accedir a l’informe d’Antifrau, que fins ara no havia transcendit públicament, després d’haver realitzat dues peticions consecutives al llarg de l’últim any per exercir el dret d’accés a la informació pública previst per la Llei de transparència. La primera de les peticions, realitzada al gener del 2016, va ser denegada un mes i mig després per l’anterior director de l’Oficina, Daniel de Alfonso, amb l’argument que, si l’informe es feia públic “podia comprometre l’eficàcia en la prevenció i la investigació” del cas. La segona petició, efectuada al novembre passat amb posterioritat a la publicació del primer reportatge de CRÍTIC, sí que ha estat atesa per la nova direcció de l’Oficina, que encapçala el jurista Miguel Ángel Gimeno.

L'exconseller d'Economia de Mas, Andreu Mas-Colell, va autoritzar el contracte directe amb l'Arquebisbat / Anna Sosa Ródenas - GENCAT
L’exconseller d’Economia de Mas, Andreu Mas-Colell, va autoritzar el contracte directe amb l’Arquebisbat / Anna Sosa Ródenas – GENCAT

La Generalitat afirma que està revisant el contracte i l’Arquebisbat el defensa

L’informe d’Antifrau va ser transmès al desembre del 2015 a les conselleries d’Economia i de Governació, ambdues afectades pels fets. Fa just un any que el Govern en té coneixement. Arran de l’acció d’Antifrau, els dos departaments van emetre al gener del 2016 un informe de 80 pàgines, al qual també ha tingut accés CRÍTIC, on defensaven la seva gestió tot i que admetien que la redacció del contracte de lloguer amb l’Església contenia “dubtes interpretatius” sobre algunes de les clàusules, com la fiança de sis mesos o l’obligació de la Generalitat de satisfer com a mínim sis anualitats encara que el contracte es rescindeixi amb antelació. Per aquest motiu, el Govern es comprometria a instar l’Arquebisbat a revisar algunes de les condicions i implementar un “acord interpretatiu” i, si calgués, “una modificació del contracte”.

Des de llavors, la nova direcció d’Antifrau ha requerit en dues ocasions a la Generalitat que certifiqués si aquest acord s’havia implementat o no. El darrer dels requeriments, als quals també ha tingut accés aquest mitjà, és del passat 30 de novembre, 6 dies després de la publicació del primer reportatge de CRÍTIC sobre el lloguer i 2 dies després de la segona petició de dret d’accés. En la documentació facilitada per l’Oficina no consta que el Departament d’Economia, que ara encapçala el republicà Oriol Junqueras, hagi respost.

Fonts d’Economia, però, aclareixen a CRÍTIC que la demanda d’Antifrau sí que està sent atesa. Des de fa alguns mesos “s’està treballant en la redacció de les clàusules interpretatives del contracte, per tal que de manera inequívoca s’esvaeixin tots els dubtes que puguin donar a entendre que hi hagi punts d’aquest que puguin ser contraris a l’interès públic”. Així mateix, fonts de l’Arquebisbat de Barcelona defensen la legalitat de les clàusules qüestionades per Antifrau i afirmen que “a data d’avui els acords interpretatius no s’han dut a terme, però hi ha la voluntat d’entesa i de col·laboració, i no hi ha cap inconvenient a resoldre petits inconvenients, si n’hi ha”.

de alfonso
Daniel de Alfonso, exdirector de l’OAC. Foto: Cambra BCN

De Alfonso, pròxim a Unió i al PP, va denegar l’accés de CRÍTIC a l’informe

Els requeriments realitzats per Antifrau han estat efectuats durant la nova etapa de l’Oficina, amb posterioritat a la polèmica de les gravacions de Daniel de Alfonso i després de la seva destitució. En la informació facilitada no consta que Antifrau, durant el mandat de De Alfonso, fes cap tipus de seguiment sobre el ‘cas Rivadeneyra’ amb posterioritat a l’emissió del primer informe. A preguntes de CRÍTIC, Antifrau no ha concretat si l’Oficina va dur a terme alguna altra acció durant el mandat de De Alfonso al marge de la documentació facilitada.

Daniel de Alfonso, que va negar la informació sobre aquest informe a CRÍTIC, ha acabat sent destituït després de la publicació de les seves polèmiques converses amb el ministre Jorge Fernández Díaz, del PP i, com explica sovint, catòlic practicant. De fet, De Alfonso hauria comptat amb el suport d’Unió Democràtica per aconseguir el càrrec de director de l’OAC. La diputada d’ICV-EUiA Dolors Camats va vincular el 2011 la figura de De Alfonso amb Unió Democràtica, assenyalant que amb el seu nomenament “Duran i Lleida s’ha tornat a sortir amb la seva”. Finalment, el seu nomenament es va aprovar amb els vots a favor de l’antiga CiU, del PP, de Ciutadans i del PSC. Per aquest motiu destaca el canvi d’opinió de l’Oficina davant les peticions d’aquest mitjà per fer públic l’informe del ‘cas de l’edifici de Rivadeneyra’: durant l’època de De Alfonso, s’hi van negar; i ara, hi han accedit.

Les claus del 'Cas Rivadeneyra' segons Antifrau.
Les claus del ‘cas Rivadeneyra’ segons Antifrau.

Lloguer per sobre del preu de mercat i “pactes atípics”

El contingut de l’informe d’Antifrau sobre el ‘cas Rivadeneyra’ és demolidor. L’OAC conclou que el lloguer de l’edifici està sobredimensionat perquè “incompleix els criteris” del Pla de racionalització i optimització d’espais de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Govern al juliol del 2013 amb l’objectiu de “racionalitzar la despesa immobiliària”. Aquest pla preveu que l’Administració pagui una renda mitjana de 13 euros per metre quadrat per als seus lloguers al centre de la ciutat, mentre que, en el cas de l’edifici llogat a l’Arquebisbat, el preu del metre quadrat, segons la Generalitat, és de 18,8 euros.

Antifrau també conclou que hi ha una “desproporció de pactes” en el contracte d’arrendament que són “contraris a l’interès públic”. Aquests “pactes atípics” inclouen una clàusula que estableix que, juntament amb la primera mensualitat, la Generalitat haurà de satisfer sis mensualitats addicionals en concepte de fiança, que sumen un total de 551.636 euros, IVA inclòs. Es dóna el cas, segons destaca Antifrau, que la llei eximeix la Generalitat de prestar fiances a l’hora de llogar edificis; però, tot i això, en el moment de formalitzar el contracte, el Govern i l’Arquebisbat van convenir incloure aquesta mesura. A més, la clàusula no preveu expressament el retorn de la quantitat en cas que el contracte de lloguer sigui rescindit anticipadament, de manera que “si no s’arriba al desè any del contracte, les sis mensualitats quedarien en mans de l’arrendadora com una mena de liberalitat”.

5,4 milions d’euros compromesos ‘de facto’

Sempre segons l’informe d’Antifrau, el contracte també inclou una segona clàusula per la qual la Generalitat, en cas que decideixi rescindir el lloguer abans de 10 anys, s’obliga a pagar un mínim de 72 mensualitats amb independència del nombre de mesos que hagi ocupat l’immoble. És a dir: si la Generalitat decidís rescindir el contracte de lloguer l’any 2017, hauria de fer efectiva una quantitat equivalent al lloguer que hauria pagat fins al 2020. D’aquesta manera, segons Antifrau, l’Arquebisbat s’assegurava un ingrés de 5,4 milions d’euros amb independència que el Govern decidís rescindir el contracte amb antelació a aquesta data.

Es dóna el cas que aquesta xifra, segons l’Oficina, és “sensiblement similar” al cost de les obres de l’edifici que l’Arquebisbat es comprometia a executar i assumir a càrrec seu abans de posar-lo en lloguer. La clàusula, que, segons consta a l’informe de l’OAC, va ser qüestionada pels serveis jurídics de la Generalitat, va ser finalment inclosa al contracte “sense més justificació”. “Es tracta d’una compensació excessivament onerosa per a l’interès públic que hauria de protegir la Generalitat”, diu Antifrau.

El Departament d’Economia, en la seva resposta, afirma que “encara que d’una primera lectura del redactat del contracte sembla una altra cosa”, l’acord entre la Generalitat i l’Arquebisbat obliga la Generalitat a romandre a l’edifici un mínim de 6 anys, de manera que, en realitat, la quantitat compromesa seria equivalent al cost total del lloguer de tot aquest període.

Fonts de l’Arquebisbat, però, defensen les clàusules que Antifrau assenyala com a més qüestionables. “La clàusula de la fiança de 6 mesos, així com la vigència forçosa de 6 anys del contracte, és plenament legal i obeeix a un fet: l’edifici s’ha remodelat seguint els criteris i les indicacions de la Generalitat”. La institució eclesiàstica afirma que va invertir “diversos milions d’euros” per fer “un edifici a mida”. “La propietat volia garantir que, almenys amb els lloguers, es podria rescabalar de les obres realitzades. La propietat no va llogar un edifici vell i atrotinat i va deixar al llogater que el rehabilités, sinó que va ser l’Arquebisbat qui va posar al dia i en valor l’edifici, i sempre segons les indicacions i les directrius de la Generalitat. Per tant, és de sentit comú garantir un mínim d’estada a l’edifici per poder recuperar la inversió feta. Els 6 mesos de fiança no deixen de ser una bestreta a compensar amb les 6 darreres mensualitats de vigència del contracte”.

Correu electrònic de l'Arquebisbat oferint l'edifici de Rivadeneyra.
Correu electrònic de l’Arquebisbat en què ofereix l’edifici de Rivadeneyra.

L’operació té un “origen privat” i no era necessària

Un altre aspecte rellevant del ‘cas Rivadeneyra’ és que, segons Antifrau, la idea que la Generalitat llogués l’edifici de l’Arquebisbat té “un origen privat” i, prèviament al contracte de lloguer, no hi havia una “necessitat” per part de l’Administració de llogar aquest edifici per traslladar-hi la seu de Relacions Institucionals.

L’informe certifica que la proposta de lloguer va ser feta “pel delegat diocesà d’economia de l’Arquebisbat de Barcelona en representació de les Diòcesis al Departament de Governació”. L’informe recull dos correus electrònics de l’Arquebisbat a Governació: el primer, del juliol del 2012 i dirigit a la directora de serveis del departament, ja facilita el que, a parer de l’Arquebisbat, hauria de ser el preu del lloguer i les condicions del contracte: 100.000 euros l’any durant 15 anys. La xifra, finalment, acabaria sent inferior: 75.983 euros mensuals durant 10 anys. El segon correu de l’Arquebisbat, dirigit directament a la consellera de Governació, Joana Ortega, data del setembre del 2012 i agraeix “que s’hagi donat curs a la nostra proposta”.

Segons Antifrau, l’origen de l’operació és un “contacte informal” previ entre “un responsable indeterminat de Governació” i l’Arquebisbat que hauria motivat l’encàrrec per part de la conselleria de dos informes sobre la viabilitat de traslladar diferents unitats administratives a l’edifici de Rivadeneyra. Segons Antifrau, el Govern no va valorar “la possibilitat de trasllat a immobles de propietat de la Generalitat; ni la renegociació a la baixa dels lloguers dels immobles en aquell moment ocupats”. L’Oficina també qüestiona el mètode de la contractació directa del lloguer, perquè afirma que no es donaven les condicions previstes per la llei per prescindir del tràmit del concurs públic.

Segons l’Arquebisbat, però, “va ser la Generalitat de Catalunya qui va dir que estava en un procés de racionalització d’espais i d’estalvi de lloguers i que cercava edificis amplis i cèntrics per si podien ser del seu interès”. Per això, “l’Arquebisbat va oferir l’edifici de Rivadeneyra, ja que, a més de ser cèntric, és molt diàfan, i amb una remodelació integral permetria optimitzar adequadament els espais”. Segons la institució, el preu de lloguer “és de mercat per un edifici nou al centre de Barcelona”.

Joana Ortega era la responsable consellera de Governació i responsable de l'àrea d'Afers Religiosos en formalitzar el contracte.
Joana Ortega era la consellera de Governació i responsable de l’àrea d’Afers Religiosos en formalitzar el contracte.

Economia i Governació neguen el tracte de favor

Segons la Generalitat, el contracte de Rivadeneyra s’adequa al Pla de racionalització i optimització d’espais de la Generalitat de Catalunya “tot i haver-se formalitzat amb anterioritat a aquest”. Aquesta és la conclusió de la resposta a Antifrau, que signen conjuntament Mas-Colell i Meritxell Borràs, que va assumir la conselleria de Governació després de la marxa de Joana Ortega arran de la dimissió dels consellers d’Unió. La resposta té data de 13 gener de 2016, pocs dies després de la investidura de Carles Puigdemont i amb els dos consellers encara en funcions en no haver-se formalitzat el nou Executiu.

Així mateix, la Generalitat afirma que l’expedient de contractació es va iniciar per ordre de Governació i no de l’Arquebisbat. Segons la Generalitat, el Departament “es trobava des de feia anys cercant solució per a la reubicació d’una part de les seves dependències”. Consideren que la contractació directa està justificada “en complir-se els requeriments legalment exigibles” i que “les condicions del preu acordat s’ajusten a un preu de mercat i, simultàniament, s’han generat uns estalvis econòmics molt rellevants que, a més, han estat acompanyats d’una valoració positiva per part dels representants dels treballadors”.

Economia i Governació també defensen la “proporcionalitat del contracte” fent especial consideració al fet que “totes les obres d’adequació varen ésser íntegrament assumides per la propietat i amb uns estàndards de qualitat superiors als ordinaris; incloent-hi el dret d’ús en exclusiva d’espais comuns”. No obstant això, la Generalitat admet que “davant d’eventuals dubtes interpretatius que s’hagin pogut plantejar i al marge de les al·legacions realitzades” s’ha requerit la propietat “a implementar un acord interpretatiu i, si s’escau, una modificació del contracte, que eliminarà qualsevol dubte que es pogués derivar del redactat del contracte i de les condicions d’execució d’aquest”.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies