D’on surten els diners de Societat Civil Catalana?

Un dels enigmes que envolten Societat Civil Catalana (SCC), organització que té com a principal objectiu segons diuen ells “mantenir Catalunya integrada a Espanya”, són les seves fonts de finançament. L’associació ha posat de manifest des del primer dia el seu potencial econòmic amb una pomposa posada en escena, abundant propaganda en grans mitjans de comunicació i la producció de marxandatge divers. Com es financen? D’on surten els enormes recursos econòmics de l’associació? Si tenim en compte que la quota de soci és de 10 euros mensuals i que, segons el balanç econòmic de l’exercici de 2014, aquell any l’associació unionista va ingressar 992.672 euros, alguna cosa no quadra. Què ha passat amb els números d’SCC?

Aquesta associació, segons dades facilitades per la mateixa entitat, és formada per uns 75 socis. Segons les mateixes fonts, SCC comptaria amb uns 4.000 col·laboradors. El que l’entitat no ha volgut dir mai és quants d’aquests col·laboradors són actius a SCC i, sobretot, quants d’ells fan aportacions econòmiques a l’associació, ja que, subratllem-ho, fer-se col·laborador no obliga a pagar cap quota.

Balanç econòmic de 2014

El primer que sobta quan observem el document ‘Historia de un éxito. Memoria 2014’, d’SCC, i ens fixem en l’apartat econòmic, és que l’associació va estirar més el braç que la màniga. Va tancar l’exercici de 2014 amb pèrdues, segons un document seu fet públic per la mateixa associació a través de la web corporativa.

TOTAL INGRESSOS…………………………………………………………………………….992.672,13 €

Quotes de socis………………………………………………………………………………………………………………….15.250 €
Recaptació a través d’urnes i paradetes………………………………………………………………………………14.369 €
Resta d’aportacions privades………………………………………………………………………………………..963.053,13 €

El primer que sobta d’aquest informe econòmic és que, tot i els grans ingressos de l’associació, de quasi 1 milió d’euros, l’exercici es va tancar amb més de 90.000 euros de pèrdues. El segon fet a destacar és que d’aquest milió d’euros ingressat, les quotes de socis només representen 15.000 euros del total. Dit d’una altra manera, l’1,5% del total d’ingressos correspon a quotes de socis; l’1,4%, a recaptació de fons a través d’urnes i de paradetes, i el 97,1% restant es va obtenir a través de donacions privades, anònimes i sense identificar les partides de cada pagador.

Pel que fa a les despeses, que s’enfilen fins a 1.084.000 euros, la partida més gran se l’endú la producció d’actes on hi ha les dues grans manifestacions fetes per SCC: la de l’11 de setembre i la del 12 d’octubre. Aquestes despeses suposen quasi 600.000 euros. Després hi trobem la partida de comunicació, superior als 300.000 euros, dividida en tres parts, la més gran de les quals es destina a publicitat, amb més de 135.000 euros. A l’últim, les despeses estructurals de l’associació, d’uns 180.000 euros, 70.000 euros dels quals es destinen al personal contractat. En resum, la producció d’actes correspon al 54% del total, el 29% de les despeses es destinen a comunicació i el 17% restant està vinculat amb l’estructura de l’associació.

[Trobareu més informació sobre els pressupostos i aquest document d’SCC al llibre.]

Qui són els mecenes de Societat Civil Catalana?

Un dels grans misteris d’SCC des de la seva fundació és qui hi ha rere les injeccions de capital de l’associació. Segons el document de l’exercici econòmic de 2014 citat anteriorment, el 97,1% dels ingressos generats, és a dir, 963.053,13 €, eren provinents de donacions anònimes. El mateix document, en pàgines posteriors, facilita un compte corrent de CaixaBank on poder fer aportacions, acompanyat d’aquest avís esclaridor: «Societat Civil Catalana garanteix la total confidencialitat de la donació». El mateix compte corrent i un enllaç al servei PayPal apareixen a la web d’SCC, des d’on també es poden fer aportacions econòmiques.

Cal suposar que algunes de les aportacions econòmiques d’SCC provenen dels cercles empresarials dels fundadors d’SCC, però a dia d’avui només hi ha coneixement d’un empresari que hagi confessat «recolzar activament SCC» sense especificar si aquest suport era en format econòmic malgrat donar-ho a entendre de manera clara. Els fets van succeir el 10 de setembre de 2015 durant un debat al programa ‘El cascabel’, de la televisió ultraconservadora 13TV.

Un dels convidats al debat va ser Félix Revuelta, fundador i principal accionista de l’empresa de dietètica Naturhouse, el qual posseeix una de les 100 fortunes més grans de l’Estat espanyol. En el transcurs del debat, Revuelta va afirmar que donava suport actiu SCC. A continuació va dir que hi havia molts més empresaris que donaven suport l’associació —donant a entendre que es tractava de suport econòmic— malgrat que no va dir el nom de cap d’aquests. Revuelta també va afirmar que per a ell SCC va simbolitzar un salvavides i que sense aquesta associació encara hi hauria molta gent que «no hauria sortit de l’armari».

https://www.youtube.com/watch?v=Xo8e2xtEpXo

En resposta al presentador, que li va preguntar per què aquests empresaris no es donaven a conèixer, Revuelta va argumentar que ells no volien mostrar el seu suport explícit a SCC perquè moltes de les seves empreses depenen del sector públic, amb contractes amb la Generalitat de Catalunya, i podrien veure en perill els seus acords comercials amb el Govern català. «És lògic que la gent tingui por, però quan veus que hi ha algú que ha perdut la por… també t’hi apuntes», va reblar. Dues setmanes abans d’aquesta debat, un article publicat a ‘El Mundo’ situava Félix Revuelta com a membre fundador d’SCC.

D’altra banda, una informació apareguda al digital unionista ‘Las Voces del Pueblo’ assenyalava un dirigent del PP català, amb l’ajut del mateix Govern espanyol, com la persona que hauria mitjançat entre empreses de l’Ibex 35 per tal de finançar SCC amb 1 milió d’euros. Aquest digital citava una font anònima, la qual definia com una «destacada personalitat de la societat civil de Catalunya» sense detallar-ne cap més dada. Segons relata la notícia, aquesta font hauria mantingut una trobada amb dos dirigents d’SCC, els quals haurien confessat que el pressupost de l’associació era d’1.100.000 € per a l’exercici en curs (2015) i que aquests diners vindrien d’empreses de l’Ibex 35, entre les quals es trobaria Telefónica. Aquests diners s’haurien aconseguit, segons deien en aquest mitjà, a través de la mediació que Enric Millo hauria fet amb el Govern espanyol, mitjançant el qual s’hauria aconseguit que aquestes empreses aportessin capital a SCC. Els mateixos dirigents d’SCC haurien explicat a la font citada per ‘Las Voces del Pueblo’ que SCC no tenia previst convocar cap manifestació el 12 d’octubre com havia fet l’any anterior, i que els actes de commemoració de la Festa Nacional d’Espanya d’SCC es durien a terme en un recinte tancat, tal com va succeir dos mesos i mig després de publicar-se aquesta notícia.

Precisament seguint aquesta línia, sobre els possibles favors econòmics de les empreses de l’Ibex 35 a SCC, en parlava el periodista Guillem Martínez en un article publicat al digital ‘CTXT Contexto y Acción’. El text, una crònica dels actes espanyolistes del 12 d’octubre de 2015 a Barcelona, explicava que la presència d’SCC en l’acte l’any anterior provocava el fet que un diari amb accionariat de l’Ibex 35 —en aquest cas, de Telefónica; accionista, per exemple, del diari ‘El País’ no cobrís l’acte, o ho fes de manera testimonial, en tant que l’accionista Telefónica hauria transmès a l”staff’ del rotatiu el seu desig del no-tractament, o en el seu cas, tractament benèvol vers SCC.

Per corroborar aquesta informació, hem contactat amb Guillem Martínez, el qual ha apuntat també que aquest no seria un cas aïllat. Encara més: Martínez hi afegeix que des de fa un quant temps aquesta actitud de molts dels nous i potents accionistes ha esberlat la barrera de l’ètica entre l’accionariat i el mitjà de comunicació: representants de bancs i grans corporacions internacionals truquen directament als despatxos de direcció dels diaris per ordenar què poden o no poden publicar segons, evidentment, els interessos d’aquestes empreses.

A tot plegat i davant la sospita que SCC pugui tenir injeccions de capital per part de grans empreses o del mateix Estat, només hi ha un fet provat que vincula l’associació unionista amb un tracte de favor des del punt de vista econòmic per part d’una empresa pública. Al maig de 2015, la periodista Gemma Aguilera publicava un article a ‘El Singular’ en què explicava que Renfe havia arreglat el preu per la compra d’uns bitllets de tren de cara a l’acte que SCC havia organitzat durant la Diada de 2014 a Tarragona.

El Govern espanyol va admetre, en resposta d’una pregunta formulada pel diputat de CiU al Congrés Pere Macias, que l’operador ferroviari públic Renfe havia subvencionat el 50% del preu del bitllet de tren Barcelona-Tarragona-Barcelona de 245 persones que l’11 de setembre de 2014 van assistir a l’acte organitzat per SCC al circ romà de Tarragona. En concret, Renfe va descomptar 2.744 euros a SCC, que és qui va adquirir el paquet de bitllets, per la compra de passatges d’anada i tornada per a 245 persones. Per justificar aquest fet, Renfe va al·legar que «el percentatge de descompte aplicat al grup de 245 persones va ser del 50% per trajecte, d’acord amb els criteris generals establerts per a grups molt nombrosos i utilització de trens de baix trànsit aquell dia». Però l’article també recull que, justament l’11 de setembre, Renfe havia denegat a l’ANC la possibilitat de llogar trens extres —no pas obtenir descomptes— per facilitar el desplaçament de persones de fora de Barcelona que participaven en la V, amb l’argument que hi havia una alta demanda i no hi havia combois disponibles.

El curiós del cas és que, segons explica Gemma Aguilera, “cap de les condicions que publicita Renfe per als descomptes no encaixa en aquest 50% descompte, perquè per a grups de més de 10 viatgers que pertanyin a un centre escolar o una associació cultural, que no és el cas, el descompte és del 40% per a adults i del 50% per a nens, només en el cas de mitjana distància convencional i no pas serveis Avant”. Només resta la possibilitat que sigui una decisió arbitrària de Renfe emparant-se en l’epígraf que diu que, per a grups de més de 25 persones, “les condicions del descompte es determinaran quan s’analitzi la petició”, és a dir, quan l’operador ja sàpiga qui és el destinatari del descompte». En altres paraules, que SCC va gaudir d’un descompte arbitrari per part d’una empresa pública dependent del Ministeri de Foment espanyol.

L’enigmàtica Fundación Joan Boscà

En paral·lel a SCC, els impulsors de l’entitat van constituir el 7 de juliol la Fundación Joan Boscà tal com es detalla al capítol «L’entramat de Societat Civil catalana», on es descriu aquest ens. Un detall interessant és que la Joan Boscà es va registrar amb un capital inicial de 30.000 euros, el mínim per constituir una fundació. La xifra coincideix exactament amb el detall d’ingressos extraordinaris que apareix en un informe econòmic d’SCC amb data de juliol de 2014. L’informe va ser publicat per l’‘Anuari Mediacat dels Silencis Mediàtics’, elaborat pel Grup Barnils.

SCC nega qualsevol mena de vincle amb aquesta fundació. Però recordem que tots els membres que figuren a la direcció de la fundació són socis fundadors d’SCC i tots, excepte Jorge Buxadé, formaven part de la junta directiva de l’associació unionista en el moment de formar el patronat de la direcció de la fundació.

[Trobareu més informació sobre la Fundació Joan Boscà al llibre.]