Cerca
Investigació

El cost dels antiavalots: 17,3 milions en furgonetes, armes i munició

En els darrers 10 anys, la Generalitat ha destinat 17,3 milions d’euros a equipar les unitats d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra. D’aquesta quantitat, més de 2 milions han servit per comprar armament: porres, pilotes de goma, llançadors i cartutxos. CRÍTIC ha accedit a la totalitat de la despesa mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública que inicialment va ser denegada. Tot i la insistència d’aquest mitjà, ni els Mossos ni el Departament d’Interior han accedit a comentar les dades “per motius de seguretat”.

18/06/2017 | 20:00

L’Àrea de Brigada Mòbil, coneguda en l’argot policial per antiavalots o Brimo, és la responsable del manteniment de l’ordre públic. A més d’actuar en manifestacions i concentracions esportives, les seves unitats també s’activen davant els casos d’alt risc de violència i quan hi ha estat d’alerta per risc d’atac terrorista. En els últims anys, la Brimo ha estat a l’ull de l’huracà arran de diverses polèmiques, com el ‘cas Ester Quintana’ o el desallotjament de la plaça de Catalunya durant el 15-M, al maig del 2011.

La fiscalització d’aquest cos, però, no és feina fàcil. Al febrer del 2017, CRÍTIC va demanar una relació del material i l’armament destinat a la unitat d’antiavalots per poder elaborar aquest reportatge. La Direcció General de la Policia va denegar inicialment la informació i va argumentar que el coneixement i la divulgació d’aquestes dades “podria representar un clar perjudici per a la seguretat” perquè, si es difonien, podien donar detalls “de la capacitat de resposta quantitativa i qualitativa de la Policia de la Generalitat”.

Entre el 2007 i el 2012, Interior va comprar 64.000 pilotes de goma per als antiavalots

CRÍTIC va recórrer la resolució d’Interior a la GAIP, la comissió que s’encarrega de dirimir qüestions relacionades amb la Llei de transparència. Finalment, el Departament s’ha vist forçat a cedir la informació. Es dóna la situació que ‘La Directa’ havia presentat poc temps abans que CRÍTIC una altra petició –en el seu cas, per accedir als contractes d’armament licitats pel Govern català–, que, en un inici, també havia estat rebutjada. El mitjà va recórrer aquesta decisió, la GAIP va donar-li la raó i va obligar Interior a entregar-li la documentació demanada.

Això va establir el precedent que ha permès a CRÍTIC obtenir les dades que havia sol·licitat i constatar que, des del 2007 fins ara, la Generalitat ha invertit 17,3 milions d’euros en l’adquisició de material per als antiavalots. La principal inversió realitzada en els últims 10 anys fa referència a les furgonetes: en total, ha gastat més de 9 milions per a la compra d’aquests vehicles. En el vestuari dels agents hi ha invertit quasi 5,3 milions d’euros entre cascs, guants, armilles, protectors, escuts i botes d’intervenció, entre d’altres.

Infografia: HELENA OLCINA

105 furgonetes, la inversió més abundant

La compra de les 105 furgonetes per a la Brimo i per a les ARRO, les Àrees Regionals de Recursos Operatius, encapçala el ‘top 10’ de les partides més elevades. La llista de les majors inversions, però, es completa amb l’adquisició d’armilles antibales i antitrauma, de ‘kits’ de protecció de braços i de cartutxeria diversa. La despesa realitzada per obtenir munició s’ha enfilat fins a 1,3 milions, als quals s’hi han de sumar els 47.972 euros que la Generalitat va destinar a la compra de 64.000 pilotes de goma entre el 2007 i el 2012.

Algunes de les partides que es referien a l’adquisició de les pilotes eren molt específiques, indicant fins i tot el seu color “gris perla”. Al novembre del 2013, el Parlament de Catalunya va prohibir l’ús d’aquests projectils i de l’escopeta SDASS Pro Forces, que incorporava un accessori que permetia disparar-los. Casos com els de l’Ester Quintana, que ha patit greus lesions físiques i psicològiques després de perdre l’ull per l’impacte d’una bala de goma, han visibilitzat els danys que causen aquests projectils. Segons l’associació Stop Bales de Goma, a l’Estat espanyol 30 persones han perdut un ull des del 1990 per culpa de l’ús de les bales, 7 de les quals a Catalunya entre els anys 2009 i 2012. La lluita d’aquest i altres col·lectius, com Ojo con Tu Ojo, van forçar-ne la retirada.

La despesa en material armamentístic ha superat els 2 milions d’euros en els últims 10 anys

CRÍTIC ha volgut saber si la munició adquirida en tot el període, abans i després de la prohibició de les pilotes de goma, preveu altres projectils més enllà dels de foam. Fora d’una partida que especifica la compra de “600 cartutxos no letals d’impacte de 40 mm” –que són els projectils viscoelàstics– i de “càpsules iniciadores” –que són la part del cartutx que serveix per propulsar el projectil–, les dades facilitades per l’Administració són poc precises, perquè parlen de “cartutxeria diversa”. Interior, però, s’ha negat a respondre a aquesta demanda, argumentant motius de seguretat: “Ens trobem en nivell 4 sobre 5 d’alerta antiterrorista”.

Interior no facilita dades sobre el nombre d’antiavalots

Amb la mateixa justificació, el Departament de Comunicació dels Mossos d’Esquadra ha rebutjat facilitar a CRÍTIC el nombre total d’agents antiavalots a Catalunya, que permetria fer una aproximació de la despesa efectuada per cada agent. La darrera xifra oficial es remunta al 2013, quan el llavors conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va anunciar que els 495 agents que integraven fa quatre anys la Brimo portarien al dors de l’uniforme un codi alfanumèric. Aquesta mesura també afectava els 903 policies que formaven part de les ARRO en aquell moment.

La despesa en material armamentístic per als antiavalots no s’acaba amb l’adquisició de munició. En els darrers 10 anys, la suma d’armament i de projectils ha comportat a les arques públiques un cost superior als 2 milions d’euros. En aquesta xifra també s’inclou la compra de 309 llançadors, per valor d’uns 550.000 euros, i de 900 defenses i els seus respectius complements, que han costat 108.683 €.

Les armes amb què han estat dotats els agents són llançadors de 40 x 46 mm, que són armes menys letals que les de foc, pensades per disparar projectils de foam. La darrera partida que va encarregar la Generalitat, el 2015, feia referència a la compra de 119 llançadors amb visor de punt vermell, també específics per a projectils “less lethal” però més precisos. Pel que fa a les defenses, se n’han adquirit de diferents tipus, des de porres de 70 i 80 centímetres d’extensió fins a les defenses antidisturbis i antimotí, que mesuren 110 centímetres. La inversió en aquests artefactes també inclou la compra de ‘tahalís’ o ‘corretges’ per portar-hi les armes, de protectors tibials, cinturons, fundes de pistola o arnesos, entre d’altres.

A banda, la Brimo també va rebre 250 esprais MK-9 Sabre Red, és a dir, gas pebre, per al dispositiu especial de la Cimera del Banc Central Europeu del maig del 2012. Malgrat que no sigui estrictament una arma, fent una senzilla cerca sobre els seus efectes a la web de l’empresa subministradora, NIDEC, hi trobem que aquest aerosol provoca “incapacitació instantània durant 60 minuts” i que incorpora un compost químic “que marca l’agressor per identificar-lo fins a 48 hores més tard”.

Les empreses beneficiades: des d’El Corte Inglés fins al rènting de vehicles i els venedors d’armes

En aquests 10 anys, la Generalitat ha adjudicat el material de la Brimo a una cinquantena d’empreses. La principal beneficiària ha estat Alphabet España Fleet Management, que es dedica al rènting d’automòbils i que li ha venut 105 furgonetes, per un total de 9,3 milions d’euros. Les dades de l’Administració no ofereixen detalls de la marca i del model; però, tal com explicava ‘El Periódico’, l’any 2010 Interior va realitzar la compra més gran de vehicles policials de la història (1.168 en total) i es va decantar per les furgonetes Ford Transit, Mercedes Vito i Nissan Primastart. De fet, aquests models de furgonetes, preparades perquè els antiavalots les facin servir, són els que habitualment es poden veure en les manifestacions.

Pel que fa al sector armamentístic, la companyia que ha encapçalat el rànquing de les principals beneficiades ha estat Eurodistribución de Sistemas España, SL, dotada amb 1,4 milions d’euros pel subministrament de cartutxeria i de dispositius llançadors, però també d’armilles i de botes. El seu nom comercial és Andreu Soler i Associats (AASIAS). Aquesta empresa distribueix les pistoles elèctriques Taser i també apareix, amb el seu nom comercial, com a adjudicatària en les partides dels darrers 10 anys. Amb la marca “Andreu Soler i Associats” ha rebut 29.000 euros més per la venda d’equipament policial a Interior.

AASIAS és “pionera” en el subministrament d’una amplíssima gamma de “productes i sistemes policials i militars” que inclouen, entre d’altres, vestuari i complements diversos però també artefactes com visors de punt vermell, òptiques per a rifles i fins tot, armes de tot tipus: defenses extensibles, fusells, subfusells o pistoles elèctriques. I no es limita a la comercialització d’instruments policials, sinó que, a més, ofereix cursos oficials per ser instructor en “l’arma no letal Taser”. De fet, el gerent de l’empresa, Andreu Soler Mercadal, és un ferm defensor d’aquests dispositius. En un article del diari ‘El País’ l’any passat, els defensava argumentant que “més de 700 estudis mèdics asseguren que no són letals”. Els seus detractors, continuava Soler Mercadal, “diuen que són perjudicials, que són una eina de tortura… però no parlen de les Taser, sinó d’unes armes il·legals capaces de provocar cremades nervioses i que cap empresa ven legalment”. Contràriament, però, la plataforma Stop Taser assegura que “s’han registrat centenars de morts al món després d’haver rebut les descàrregues” que provoquen concretament les armes que comercialitza l’empresa AASIAS.

Una altra de les companyies que venen vestuari a la Brimo és El Corte Inglés. En els darrers 10 anys, la Generalitat hi ha recorregut en 11 ocasions per comprar-li jaquetes, pantalons, anoracs, sobrepantalons, botes i samarretes tèrmiques, per valor de 412.386 euros. Aquesta societat ocupa el sisè lloc en el rànquing de les principals empreses subministradores d’equipament per als antiavalots. El 2007, l’Administració va encarregar a El Corte Inglés i a l’extingida firma Uniform’s Line la primera partida i la més elevada de totes, que vorejava els 200.000 euros. Des de llavors, els encàrrecs han estat molt més modestos, però recentment han tornat a augmentar i dues de les tres últimes comandes, en concepte de “botes d’intervenció”, han costat 86.000 euros i 65.316 euros, respectivament.

“Hi ha tolerància zero amb la protesta”, afirmen des de la CUP

Les dades relatives als antiavalots s’emmarquen dins la despesa pública global de 32 milions d’euros efectuada entre el 2007 i el 2017 per dotar el cos sencer dels Mossos d’esquadra amb materials i armament. En aquest període s’han destinat al voltant de 10 milions d’euros a cartutxeria diversa i munició, 1,4 milions a defenses, complements i protectors, 500.000 euros a llançadors, 4,3 milions a armes (pistoles, fusells i subfusells d’assalt, entre altres) i 700.000 euros a la compra de pistoles Taser.

Per Mireia Vehí, diputada de la CUP i membre de la Comissió d’Interior, el desplegament d’armes en diversos formats durant aquests anys s’explica perquè “la dissidència i la protesta que planteja reptes i ‘curtcircuiteja’ el funcionament de l’espai públic o la imatge d’una ciutat s’entén com un conflicte a resoldre i a reprimir”. Des de l’esclat de la crisi econòmica ha crescut el nivell de conflictivitat als carrers i, segons Vehí, “per a la conselleria d’Interior això és un problema i hi ha tolerància zero”. Tot i així, i malgrat que “la lògica repressiva és la mateixa”, la gestió de l’ordre públic ha variat respecte a la contenció policial que s’aplicava durant els anys més durs de la crisi. “Abans era una guerra oberta; però, gràcies a la resistència de moltíssimes persones, ara s’ha ampliat una mica el marge per a la protesta“, rebla la diputada.

“La manera d’anticipar-se al terrorisme és amb intel·ligència, no amb armament”, explica Mireia Vehí

La despesa en material per als antiavalots va patir un repunt durant la segona legislatura d’Artur Mas i el primer any de Junts pel Sí al Govern, entre el 2014 i el 2016. Això també és el resultat de l’adquisició de noves furgonetes, que representen les partides més cares, i de “l’increment del nivell d’alerta antiterrorista”, segons fonts d’Interior. A principis d’any, el Govern va aprovar un fons de contingència per fer front a aquesta amenaça, que estava dotat amb 11,5 milions d’euros i que es dividien en dues parts: 4,5 milions es destinaven a recursos humans (hores extres) i gairebé 7 milions es feien servir per comprar més recursos materials. Després de l’atemptat de Manchester, en què van morir 22 persones, el conseller d’Interior, Jordi Jané, ha anunciat un nou pla de contingència que suposarà una injecció d’11 milions d’euros addicionals.

Com destacava l’article “Armes de guerra per als Mossos d’Esquadra”, de ‘La Directa’, amb l’increment del nivell d’alerta antiterrorista el 2016, per primera vegada, s’adquireixen fusells i subfusells, aquests últims “un armament considerat de guerra”. Però, per Mireia Vehí, la millor manera de combatre aquesta amenaça és amb el seguiment de les xarxes organitzades i amb treball d’investigació. “No qüestiono que els dispositius reactius que proposa el conseller funcionin, però crec que la manera d’anticipar-se al terrorisme internacional és amb intel·ligència policial i no amb armament, que només dóna capacitat per reaccionar”, afirma.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies