Crític Cerca
Investigació

El Govern d’Artur Mas es va gastar 22 milions d’euros en bufets d’advocats externs

Entre el 2011 i el 2015, el Govern de la Generalitat va dedicar 22,5 milions d’euros a la contractació de serveis jurídics externs. CRÍTIC ha tingut accés en exclusiva a les dades a través de la informació facilitada pel Departament de Presidència: en total, 2.959 encàrrecs a prop de 350 empreses i professionals. El bufet més contractat és el de Miquel Roca, històric dirigent de Convergència i actual advocat de la infanta Cristina, amb 58 encàrrecs al llarg dels últims cinc anys, per valor de 2,75 milions d’euros. Entre els bufets que més facturen hi ha Cuatrecasas, Garrigues o les consultories Deloitte i PWC.

26/04/2016 | 00:20

Més de 4 milions d’euros anuals del pressupost de la Generalitat durant els últims cinc anys s’han destinat a la contractació de serveis jurídics externs. Tot i les estretors econòmiques del Govern, la despesa en aquesta partida s’ha mantingut al llarg del darrer lustre, quan no ha augmentat: han estat 4,72 milions el 2011, 4,47 el 2012, 4,73 el 2013, 4,41 el 2014 i 4,18 el 2015. En total, 22,5 milions. El bufet que ha resultat més beneficiat ha estat el de Miquel Roca. L’històric dirigent de CiU, apartat de la política activa des de mitjan anys noranta, encapçala el rànquing, amb 58 contractes, que sumen 2,75 milions d’euros. La major part –2,38 milions– provenen de l’empresa Infraestructures.cat, que gestiona l’obra pública de la Generalitat.

El Departament de Salut és, amb diferència, l’àmbit de la Generalitat que ha realitzat més despesa en serveis jurídics durant els últims anys. Sempre segons les dades recopilades per CRÍTIC, l’àrea que durant els últims anys ha dirigit Boi Ruiz, a través dels seus organismes adscrits, ha realitzat una despesa d’11,2 milions d’euros en aquest concepte. Han estat més de 1.600 contractes realitzats per 43 organismes diferents: el mateix Institut Català de la Salut, hospitals com el de Sant Pau o el Clínic, consorcis sanitaris d’arreu del país… Gairebé tots els bufets del rànquing dels més contractats tenen encàrrecs de Salut, però n’hi ha dos que destaquen especialment: el Bufet Vallbé i el Gabinet Jurídic Francesc José María.

Al Bufet Vallbé, especialitzat en l’àmbit sanitari i encapçalat per l’advocat Ramon Vallbé Ansesa, hi treballava fins fa pocs mesos com a advocat associat l’actual conseller de Justícia, Carles Mundó (de fet, la seva foto i currículum encara figuren a la web del despatx, tot i que en el perfil de Mundó al Col·legi d’Advocats ja consta com a no exercent). Vallbé ha rebut 2,7 milions, repartits en 465 encàrrecs, principalment del sector sanitari. El Departament de Justícia, a preguntes de CRÍTIC, explica que Mundó “no és ni ha estat mai soci del bufet, sinó un treballador amb un contracte laboral ordinari. En aquests moments està en excedència”. Les mateixes fonts especifiquen que el concepte “advocat associat” defineix la responsabilitat dins del despatx, però no té res a veure amb la propietat del negoci. Quan Mundó hi treballava, tenia una retribució de tipus fix més variable”, afirmen aquestes fonts. Segons Justícia, si Mundó encara apareix a la pàgina del bufet, “és perquè no ha estat actualitzada”.

El tercer del rànquing és el Gabinet Jurídic Francesc José María, amb 184 encàrrecs per valor d’1,7 milions d’euros. José María, que va ser director de l’Institut Català de la Salut del 2006 al 2008 i ha estat en diverses fases conseller del Consorci de Salut i d’Atenció Social de Catalunya (actualment n’és assessor, com consta a la biografia de la web del seu propi gabinet).

Al rànquing dels 10 bufets més contractats hi podem trobar l’elit de l’advocacia catalana i les grans consultories internacionals. Completen la llista dels 10 bufets més contractats Cuatrecasas, l’assessoria PricewaterhouseCoopers, J&A Garrigues, el Bufet Antràs, RCD Assessors Legals i Tributaris, Deloitte i el Bufet Habeas. En el gràfic següent podeu consultar els 10 bufets més contractats, el nombre de contractes i les quantitats contractades.Bufets Advocats

Roca i Junyent, el bufet de l’obra pública catalana

El bufet Roca Junyent i Associats, especialitzat en dret mercantil i assessoria de grans firmes, és una veritable multinacional de l’advocacia, amb un exèrcit de 230 lletrats al seu servei. Al marge del seu bufet, Roca acumula càrrecs en consells d’administració d’empreses de l’Ibex-35: ACS, Endesa, Abertis… Però amb la seva firma també treballa fluidament amb l’Administració pública catalana. Els 58 contractes que ha rebut de l’Administració catalana no són gaires si ho comparem amb altres despatxos, però n’ha tingut prou per encapçalar el rànquing pel que fa a ingressos.

Miquel Roca, l'advocat més contractat. Foto: Kippelboy
Miquel Roca, l’advocat més contractat. Foto: Kippelboy

El principal tall del pastís que s’endú el bufet Roca prové de l’empresa pública Infraestructures.cat. Roca factura anualment des del 2011 –quan l’empresa s’anomenava GISA– una quantitat en concepte de serveis jurídics de secretaria del consell d’administració de la companyia, secretaria de la mesa de contractació, assessorament legal general, i direcció jurídica dels procediments davant la jurisdicció contenciosa administrativa. El darrer contracte per aquest concepte, adjudicat l’1 d’agost de 2015 i vigent fins al 31 de juliol de 2016, suma un total de 366.900 euros. En el període anterior (2014-2015) va facturar 395.408 euros per aquest concepte. En total, el volum de contractació d’Infraestructures.cat al bufet Roca suma 2,38 milions d’euros en aquest període, la major part sobre la base d’aquest concepte.

Segons consta en la informació a la qual ha tingut accés CRÍTIC, pel que fa a contractació aquests encàrrecs d’Infraestructures.cat a Roca són una “comanda”. CRÍTIC s’ha posat en contacte amb el Departament d’Economia –del qual penja Infraestructures.cat des de la darrera remodelació del Govern– per aclarir els detalls de l’encàrrec i saber si es tracta d’una adjudicació directa o d’un concurs públic, però la conselleria no ha fet cap comentari respecte a això.

L’advocat de Roca que assumeix la secretaria del consell d’administració d’Infraestructures.cat és Francesc Segura Roda, segons consta a l’organigrama de la mateixa empresa. Segura Roda, nascut el 1948, és conseller honorífic del bufet Roca i ha figurat en diverses ocasions en la llista Best Lawyers. Un Francesc Segura Roda figura en la llista dels 100 majors donants de la Fundació CatDem de CDC, publicat pel diari ‘El País’. Segura hauria donat 5.000 euros a CatDem l’any 2011.

Al marge de la secretaria del consell d’administració, al bufet Roca també se li han adjudicat altres encàrrecs per la via de la contractació negociada sense publicitat. Tres durant el 2012, el 2013 i el 2014, en concepte d’assessorament fiscal a Infraestructures.cat i Ifercat en relació amb inversions en infraestructures (40.000 euros per any). I l’any 2014, també un contracte d’assistència jurídica per a la privatització de la planta d’incineració de residus especials de Constantí, per valor de 31.700 euros. Aquesta planta es va acabar venent a l’empresa francesa Sarp per 23,6 milions d’euros enmig de crítiques de l’oposició.

Ramon Vallbé, soci fundador del Bufet Vallbé.
Ramon Vallbé, soci fundador del bufet Vallbé.

Bufet Vallbé, un despatx especialitzat en sanitat

El segon despatx en volum de contractació, segons les dades facilitades per la Generalitat, és el bufet Vallbé, especialitzat en l’àmbit sanitari. El bufet liderat per Ramon Vallbé Ansesa, amb una llarga trajectòria i rellevància en el sector, ha facturat una quantitat molt similar a la de Roca (2,68 milions). Però amb una diferència: ho ha fet en 464 encàrrecs diversificats en una vintena d’organismes diferents, la majoria vinculats al Departament de Salut. Això vol dir que, a diferència de Roca, si bé trobem contractes d’un volum respectable, el gruix de l’adjudicació són contractes petits, que sovint no superen els 8.000 euros.

El volum de facturació més elevat del bufet on treballava l’actual conseller de Justícia prové de la Fundació General Sanitària de l’Hospital de Sant Pau (468.717 euros), que gestiona els serveis assistencials i sanitaris del centre. Es tracta d’un contracte en concepte d’“assessorament jurídic dret laboral” (‘sic’) que es reedita anualment des del 2011. Sempre segons les dades facilitades per la Generalitat, el contracte és “d’adjudicació directa”. Les quantitats oscil·len entre els 55.000 euros i els 160.000 euros anuals. Cal tenir en compte que durant els últims anys l’hospital ha estat a l’ull de l’huracà judicial arran de la investigació de l’anomenat ‘cas Sant Pau, arxivat al mes de novembre passat. Treballadors i sindicats del centre van denunciar el 2012 el que consideraven una “gestió opaca” i presumptes “contractacions irregulars”. La investigació judicial va ser arxivada.

El segon ens per al qual més ha facturat el bufet Vallbé és el Consorci Sanitari Parc Taulí de Sabadell. La relació, en aquest cas, és molt diferent. No es tracta de grans contractes, sinó de quantitats més petites: hi figuren 112 contractes per quantitats que mai no superen els 24.000 euros (de fet, més de la meitat són per quantitats inferiors a 1.000 euros). Tanmateix, en el global sumen 377.817 euros, segons les dades facilitades pel Govern. A més d’una quota trimestral, el Parc Taulí contracta el bufet Vallbé perquè assumeixi la representació legal en multitud de casos, la majoria de temàtica laboral.

En tercer lloc figura l’Hospital Clínic de Barcelona. Es tracta d’un total de 313.420 euros, repartits en cinc contractes diferents. El gruix correspon a un contracte de 2011 en concepte d’“assessorament laboral, celebració de judicis i preparació de recursos” per valor de 220.913 euros i concedit, sempre segons les dades facilitades per la Generalitat, per “contractació directa”. El 2013 i el 2014 es repeteixen dos contractes pel mateix concepte, per valor de 70.528 euros i 16.775 euros.

Segons el recompte realitzat per CRÍTIC a partir de les dades facilitades per la Generalitat, Vallbé també ha facturat quantitats rellevants per al Consorci Sanitari del Maresme (266.532 euros), per al Consorci Sanitari de Terrassa (199.839 euros), per a l’Institut Català d’Oncologia (199.133 euros), per al Parc Sanitari Pere Virgili (116.796 euros) o per al Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample (103.685 euros).

Francesc José María, l'advocat de la sanitat catalana. Foto: Gabinet Jurídic FJM
Francesc José María, l’advocat de la sanitat catalana. Foto: Gabinet Jurídic FJM

Gabinet Jurídic Francesc José María, l’advocat de la denúncia a ‘Cafèambllet’

El tercer bufet d’advocats més contractats és el Gabinet Jurídic Francesc José María, que també desenvolupa la seva activitat de forma prioritària en l’àmbit sanitari. En total, José María ha facturat 1,77 milions d’euros, repartits en 185 contractes. El seu principal client en l’Administració catalana és el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona. En la relació facilitada per la Generalitat a la qual ha tingut accés CRÍTIC hi consten 11 contractes del 2011 al 2015. Vuit d’aquests contractes són negociats sense publicitat per quantitats que oscil·len entre els 60.000 i els 70.000 euros, i tres són contractes menors de 18.000 euros. Els conceptes són similars: “assessorament jurídic laboral”, “gestió assessoria jurídica”, “assessorament jurídic general”… En total, sumen 591.656 euros.

José María també ha facturat al Consorci Sanitari de l’Alt Penedès, al Consorci Sanitari de l’Anoia, al Banc de Sang i Teixits, al Consorci Laboratori Intercomarcal o al Consorci Sanitari Integral, entre altres entitats públiques del sector sanitari català.

Francesc José María és un nom recurrent en la sanitat catalana dels últims 30 anys. A més de la gerència de l’ICS i els diferents càrrecs d’assessoria que ha ostentat, José María –que durant la Transició va iniciar carrera política vinculat al maoista Partit del Treball d’Espanya– ha estat vinculat a diverses de les empreses del hòlding Innova de Reus fins al 2007. Actualment, la gestió d’Innova ha generat una ingent investigació judicial arran d’una denúncia de la CUP. El seu despatx d’advocats va tramitar la demanda de Josep Maria Via, un dels arquitectes del model sanitari català, contra la revista ‘Cafèambllet’.

L'advocat Emili Cuatrecasas. Foto: Mcsptw
L’advocat Emili Cuatrecasas. Foto: Mcsptw/Wikipedia

Cuatrecasas, els assessors del deute

El quart bufet més contractat és Cuatrecasas, Gonçalves Pereira: 1,58 milions d’euros en un total de 60 contractes entre el 2011 i el 2015. Es dóna el cas que durant aquest període el bufet ha aparegut als mitjans no solament pels seus èxits jurídics: Emili Cuatrecasas, que en va ocupar la presidència fins a l’estiu de 2014, va admetre el 2015 després d’un llarg procés judicial un delicte de frau fiscal i va ser condemnat a dos anys de presó. Això, però, no ha estat impediment per haver rebut suculents encàrrecs.

El bufet Cuatrecasas ha elaborat informes jurídics per al Govern en diversos àmbits. Destaquen els encàrrecs d’Infraestructures.cat amb relació al deute de la Generalitat. L’any 2012, l’empresa pública encarrega un “assessorament jurídic” en relació amb la “reestructuració del deute” corresponent al projecte del canal Segarra Garrigues. Es tracta d’una “comanda” per valor de 68.265 euros. L’any següent, més del mateix: Infraestructures.cat encarrega a Cuatrecasas “l’assessorament jurídic a Bankia, BBVA, CaixaBank, Dexia Sabadell i Banc Sabadell en el marc de la reestructuració de l’endeutament financer contret pel Segarra-Garrigues”. En aquesta ocasió és un contracte menor per valor de 45.144 euros. El 2012, l’empresa pública Ifercat, que gestiona la participació de la Generalitat en la línia 9, també va encarregar a Cuatrecasas un “assessorament jurídic” a les entitats financeres “per la reestructuració de l’operació de mètode alemany” d’aquesta infraestructura, valorat en 70.000 euros.

Fonts del Departament d’Economia de la Generalitat expliquen a CRÍTIC que “el contracte d’assessorament jurídic a entitats financeres en el marc de la reestructuració de l’endeutament financer del contracte del Segarra-Garrigues tenia per objecte la subrogació del deute que tenia Aigües Segarra-Garrigues amb les entitats financeres per part d’Infraestructures.cat”. Segons aquestes fonts, “la pràctica habitual en aquests tipus d’operacions en què les entitats bancàries tenen una posició predominant fa que siguin els seus propis assessors els que duguin a terme aquestes operacions”. Segons aquestes fonts, “en tant que la necessitat i requeriment del refinançament i reestructuració de l’endeutament financer era Infraestructures.cat, és aquesta entitat l’obligada a l’abonament d’aquestes despeses, les quals en tant que serveis financers d’operacions de finançament estan excloses del Text Refós de la Llei de contractes del sector públic”.

El gruix dels ingressos de Cuatrecasas, però, provenen de l’Hospital Clínic de Barcelona, al qual ha facturat 550.500 euros. Destaquen dos contractes d’adjudicació directa el 2012 i el 2013, per valor de 142.119 euros el primer i de 123.651 euros el segon. El contracte de 2012 va ser en concepte d’“assessorament administratiu en relació amb operacions de reestructuració corporativa”, i el segon per “assessorament en la transformació del Clínic i preparació estatuts nou Consorci”. Els treballadors de l’hospital han denunciat durant els últims anys que la conversió a consorci del centre hospitalari “obria les portes a la privatització”.

Un altre client important de Cuatrecasas és Barnaclínic, el centre de titularitat pública ubicat al mateix Hospital Clínic de Barcelona que ofereix serveis sanitaris privats. Barnaclínic ha contractat Cuatrecasas en sis ocasions els últims cinc anys, per un total de 302.666 euros. Cuatrecasas, per exemple, ha representat Barnaclínic davant dels tribunals arran de la demanda de la patronal hospitalària ACES, que va demandar el centre per competència deslleial. Per aquests conceptes s’han cursat tres contractes, d’adjudicació directa, dos dels quals per valor de més de 120.000 euros.

Seu de PWC a Oslo. Foto: Bjørn Erik Pedersen
Seu de PWC a Oslo. Foto: Bjørn Erik Pedersen

Pricewaterhouse, una ‘big four’ amb exconseller de CiU

El cinquè bufet més contractat és la consultoria Pricewaterhouse, una de les ‘big four’ del sector de la consultoria juntament amb Deloitte, KPMG i Ernst & Young. Diferents societats de PWC han facturat des del 2011 un total de 85 encàrrecs, per valor d’1,41 milions d’euros. PWC compta amb els serveis de Joaquim Triadú, que va ser conseller de Presidència en el darrer Govern de Jordi Pujol i gaudeix d’excel·lents contactes en l’entorn convergent.

El principal client de PWC en l’Administració pública catalana ha estat durant els darrers cinc anys Infraestructures.cat. Segons les dades recopilades per CRÍTIC, han estat 26 encàrrecs, per valor de 679.760 euros, la majoria per contractes d’assessorament en matèria laboral, de seguretat i salut o administratiu. Destaca, per exemple, el contracte per valor de 98.000 euros adjudicat l’any passat en un procediment obert en concepte d’“assistència, assessorament i defensa jurídica en matèria laboral i de seguretat i salut a Infraestructures.cat i Ifercat”,

Antonio Garrigues Walker. Foto: US Embassy Madrid
Antonio Garrigues Walker. Foto: US Embassy Madrid

Garrigues i les “demandes laborals” de Ferrocarrils de la Generalitat

El sisè bufet del rànquing és J&A Garrigues, una de les firmes més prestigioses en matèria de dret mercantil i un dels primers bufets d’Espanya a internacionalitzar-se durant els anys seixanta. Va estar encapçalat fins al 2014 per Antonio Garrigues Walker, personatge d’extracció liberal i company d’aventures de Miquel Roca en la fallida operació reformista a principi dels vuitanta.

Garrigues ha facturat 147 contractes a la Generalitat durant els últims cinc anys, per valor d’1,13 milions d’euros. La part més significativa prové de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que ha adjudicat a Garrigues un centenar de contractes en concepte de “demanda laboral” durant els últims cinc anys. Es tracta d’imports petits, però en el conjunt sumen 379.517 euros.

Bufet Antràs, el despatx de l’expresident de la Fundació Catalunya Oberta i directiu de Núñez

El setè del rànquing d’advocats més contractats per la Generalitat és el bufet Antràs, firma que presideix Josep Maria Antràs, expresident de la Fundació Catalunya Oberta (‘think tank’ liberal pròxim a les tesis de Convergència) i exdirectiu del Barça durant l’etapa de Núñez.  Antràs ha rebut 38 contractes, per valor d’1,09 milions d’euros durant l’etapa 2011-2015. Destaquen especialment cinc contractes (un per any) de l’Hospital Clínic de Barcelona, que sumen en global 770.225 euros, en concepte d’“assessorament laboral, celebració de judicis i preparació de recursos”. Els cinc contractes s’han realitzat per “adjudicació directa”.

Antràs és una firma especialitzada en dret laboral i també ha assumit, entre d’altres, la representació en questa matèria d’organismes com el Teatre Nacional de Catalunya o l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, organisme que durant els últims anys ha patit un intens conflicte laboral. Antràs ha percebut 114.000 euros d’aquest organisme per assessoraments laborals i assistència jurídica.

RCD Asesores: l’advocat de Míster Chen

El nom de l’advocat Adolf Rousaud ha aparegut recentment als mitjans de comunicació arran de la compra de l’Espanyol per part del magnat xinès Chen Yansheng. El despatx de Rousaud, RCD Asesores, especialitzat en dret mercantil i concursal, s’ha encarregat d’assessorar l’operació. De fet, Rousaud ha acabat de directiu responsable de l’àrea legal del club, tot i la seva pública trajectòria com a culer.

RCD Asesores és el vuitè bufet del rànquing i també s’emporta un bon pessic en contractes d’assessorament legal. La major part, de la Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca (VHIR), a la qual ha facturat cinc contractes per volum de 188.140 euros en concepte d’“assessorament legal recurrent en matèria d’innovació”. En total, RCD ha facturat 708.972 euros a la Generalitat durant els últims cinc anys, amb un total de 168 contractes a organismes com l’Hospital Clínic, l’agència de promoció empresarial Acció, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, la Fundació Parc Taulí i la Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3).

David Madí va ser el fitxatge estrella de Deloitte a Catalunya. Foto: CDC
David Madí va ser el fitxatge estrella de Deloitte a Catalunya. Foto: CDC

Deloitte, acompanyant la bancarització de l’Institut Català de Finances

Una altra de les ‘big four’, la consultoria Deloitte, és la novena en el rànquing d’adjudicacions de serveis jurídics externs. Cal destacar que Deloitte va contractar l’any 2010 l’exassessor d’Artur Mas David Madí, un dels homes de confiança de l’expresident català. Deloitte ha rebut 591.425 euros en 36 contractes. El tall més significatiu del pastís correspon als encàrrecs de l’Institut Català de Finances: sis contractes entre els anys 2013 i 2015, per un total de 230.612 euros, en concepte d’assessoraments diversos sovint relacionats amb el procés de bancarització de l’entitat. Deloitte també ha rebut adjudicacions rellevants de Circuits de Catalunya i de l’Hospital Clínic.

Habeas, el bufet del Consorci Sanitari Integral

El desè i últim despatx en el rànquing dels més contractats és el bufet tarragoní Habeas, amb 25 anys de trajectòria i especialització en dret laboral. A diferència de la resta de despatxos analitzats, Habeas només treballa per a un organisme de la Generalitat: el Consorci Sanitari Integral. Però durant els últims cinc anys ha rebut 234 contractes menors d’aquest ens, per un valor total de 498.069 euros. En molts dels casos, la naturalesa dels encàrrecs és de caràcter laboral: actes de conciliació, assessorament juridicolaboral…

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies