20/03/2025 | 12:20
El serial judicial per la privatització fallida d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) a Acciona per part del Govern d’Artur Mas l’any 2012 pot acabar costant més de 500 milions a les arques públiques catalanes. I una de les claus de tot plegat és un document del juliol de 2013 pel qual els llavors consellers de Territori i Economia, Santi Vila i Andreu Mas-Colell, es comprometien per escrit amb aquesta empresa del grup Entrecanales a indemnitzar-la per “danys i perjudicis” en cas que el procediment s’hagués de revertir per una decisió judicial.
Acciona va resultar guanyadora el 2012 del concurs per a la privatització d’ATLL, però el procés va ser impugnat per una altra empresa privada, Agbar, que també s’hi havia presentat i havia estat descartada. Finalment, Aigües Ter-Llobregat va tornar a ser una empresa pública l’any 2018, a conseqüència dels acords de Govern entre Junts, ERC i la CUP. Però els tribunals han dictaminat ara que Acciona té dret a ser indemnitzada per la reversió del contracte. La qüestió, avui dia, és amb quin volum econòmic.
Compromís de pagament per danys i perjudicis
El document al qual ha tingut accés CRÍTIC va ser emès pel Govern a petició de la mateixa empresa concessionària. En el text, el Govern interpreta i deixa constància per escrit que, en cas que la justícia dictaminés que calia resoldre el contracte i revertir el procés, Acciona hauria de ser compensada amb els “danys i perjudicis que hagin de correspondre”. Uns danys que el Govern català especificava en aquell moment que havien de ser calculats també sobre la base de “l’import de la inversió”. Segons l’empresa, el pagament ha d’incloure el lucre cessant, és a dir, allò que ha deixat de guanyar Acciona producte de la reversió del contracte.
Mas-Colell i Vila van signar el document de compromís sis mesos després que l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), una instància de la mateixa Administració catalana, dictaminés que el procediment d’adjudicació s’havia de revertir. En un fet insòlit, el mateix Govern va recórrer als tribunals contra la resolució del seu organisme. En el moment de signar el compromís, el cas ja havia arribat al jutjat i la continuïtat de la gestió d’Acciona estava sense resoldre. El document és avui un dels principals arguments jurídics d’Acciona per exigir una major quantia davant dels jutges.
Indemnització milionària a Acciona
Quants diners hauria de rebre Acciona en concepte de danys i perjudicis? El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va resoldre el 2022 que, encara que el procés d’adjudicació no havia estat ajustat a dret, Acciona tenia dret a ser indemnitzada. La sentència establia la xifra: 377 milions d’euros. El cas està pendent d’un recurs del Tribunal Suprem, però Acciona ha aconseguit que l’alt tribunal dictamini que cal fer-la efectiva ja. Així, el Govern de Pere Aragonès, segons va publicar El Confidencial, va efectuar un primer pagament de 365 milions l’any passat.
La xifra final es podria elevar fins a 500 milions si finalment el Govern fa efectiu el pagament del denominat lucre cessant a Acciona. La proposta de l’empresa és tancar un acord per evitar anar a judici al Suprem i que la Generalitat aboni 120 milions més. Anar a judici podria implicar una sentència que obligués a una indemnització encara més gran.
La privatització més gran de la història de Catalunya
L’adjudicació a Acciona de la gestió d’Aigües Ter-Llobregat va ser tot un símbol de la política de retallades i d’austeritat del primer Govern de CiU. En plena crisi econòmica i amb la Generalitat endeutada i amb greus problemes de liquiditat financera, el Govern va decidir privatitzar a finals del 2012 per un període de 50 anys la fins llavors empresa pública d’aigües. L’import global de l’operació era 1.000 milions d’euros, dels quals Acciona va pagar d’entrada 300 milions. Uns diners que van donar oxigen a una Generalitat fortament endeutada. Mas-Colell i Lluís Recoder, llavors conseller de Territori, van ser els responsables polítics del procés de privatització. Recoder seria substituït en el càrrec mesos més tard per Santi Vila.
Compareixença de Mas-Colell i de Recoder a petició dels Comuns
El cas ATLL ha passat aquesta setmana per la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya, amb la compareixença a petició dels Comuns de l’exconseller Mas-Colell i del conseller de Territori en el moment d’activar-se el procés de concessió, Lluís Recoder. Els dos exalts càrrecs han defensat la seva gestió. A parer seu, va ser un procés “ràpid i impecable”. A més, han negat que l’anul·lació posterior del concurs fos cap “nyap jurídic”, com els ha recriminat Lluís Mijoler, diputat dels Comuns.
Mas-Colell i Recoder han recalcat que, si es tornés a privatitzar el servei, es podria compensar el pagament que s’ha de fer efectiu a Acciona. Després de la sessió d’ahir al Parlament, els Comuns han demanat també la compareixença de l’exconseller de Territori Santi Vila.
