03/10/2023 | 06:00
A la ciutat de Barcelona hi ha 2.606 grans tenidors, que tenen a les seves mans un total de 78.004 pisos en règim de lloguer. Els propietaris d’aquests habitatges són empreses privades i públiques, així com persones físiques que acumulen un mínim de 10 immobles. Com es distribueixen per barris? Quin codi postal en concentra més? Quina és la societat amb el capital immobiliari més gran?
CRÍTIC, mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública, ha tingut accés a una llista anonimitzada on consten els majors tenidors d’habitatge de la capital catalana i la distribució dels seus béns per codi postal. Es tracta de pisos en règim de lloguer que tenen les fiances dels seus inquilins dipositades a l’Institut Català del Sòl (Incasòl). En aquest mapa en podeu visualitzar la distribució arreu de la ciutat.
Les empreses privades concentren el 67% del total de pisos de lloguer en mans de grans tenidors
La gran majoria d’aquests immobles, 52.199, són propietat d’empreses privades. Les persones físiques, per la seva banda, n’acumulen un total de 18.533, mentre que les societats públiques en tenen 7.272. Això vol dir que les companyies privades concentren el 67% del total de pisos de lloguer en mans de grans tenidors. També és cert que, per ordre, les persones jurídiques privades són les més nombroses: a Barcelona n’hi ha 1.584 que disposen d’aquest tipus d’habitatges, mentre que el volum total de particulars són 1.012 i les empreses públiques amb immobles a la ciutat són només 10.
La informació a la qual ha tingut accés CRÍTIC sí que inclou els noms de les societats del sector públic que són titulars d’immobles. En la relació de grans tenidors públics hi consten l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona, l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Incasòl o el Consorci de la Zona Franca, però també els Hermanos Misioneros de los Enfermos Pobres, l’Hospital Clínic, la Creu Roja Espanyola i la Dirección General de la Guardia Civil.
On són els pisos dels grans propietaris?
El codi postal 08001, que es correspon amb el Barri Gòtic, el Raval i la Dreta de l’Eixample, acumula la major quantitat d’aquests pisos: 4.002, dels quals 950 estan en mans de persones físiques; 1.987 són de persones jurídiques privades, i els 1.265 restants són propietat d’empreses públiques.
Els habitatges de titularitat pública també tenen un pes elevat en els codis postals 08030 (841), 08038 (809) i 08003 (714). De fet, arriben a representar més del 73% del total d’habitatges en mans de grans tenidors al codi postal 08038, que comprèn els barris de Montjuïc, Parc de Montjuïc i Sants Montjuïc. Per contra, tenen una presència molt escassa o nul·la al codi postal 08008, que engloba els barris de l’Antiga Esquerra de l’Eixample, l’Eixample, la Dreta de l’Eixample i la Vila de Gràcia; al 08006, que també abasteix Sarrià-Sant Gervasi; o al 08022, que també inclou La Bonanova.
Per ordre, el segon codi postal on s’ubiquen més pisos dels grans tenidors privats és el 08013, als barris del Fort Pienc, de l’Eixample, de la Dreta de l’Eixample i de la Sagrada Família: en total, s’hi comptabilitzen 3.922 immobles, 595 dels quals són propietat de persones físiques; 3.326, de persones jurídiques privades, i hi ha un únic pis que pertany a una societat pública. Això vol dir que el 85% d’aquests habitatges de grans tenidors són propietat d’empreses del sector privat. Es tracta d’una concentració similar a la que es produeix al codi postal 08027, que comprèn els barris d’El Clot, La Sagrera, Navas i Sant Andreu: 2.647 immobles són en mans de companyies privades, que acumulen el 83% dels pisos dels grans tenidors.
Ara bé, en el global de la ciutat, quin percentatge de pisos en règim de lloguer pertany als grans propietaris? Segons l’estudi Estructura i concentració del parc de lloguer a la demarcació de Barcelona, de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OHB), l’any 2021, els grans tenidors posseïen el 29,6% del parc arrendat a la ciutat. Tanmateix, la informació recopil·lada per l’OHB indicava que, en aquell moment, hi havia un total de 2.044 persones físiques i jurídiques que acumulaven un mínim de 10 propietats. El seu patrimoni sumava 59.822 pisos. En canvi, segons les dades més recents que l’Institut Català del Sòl ha facilitat a CRÍTIC, avui hi ha 2.606 grans tenidors que concentren 78.004 pisos arrendats a Barcelona.
Així mateix, l’informe de l’Observatori determinava que, el 2021, hi havia un total de 202.393 habitatges en règim de lloguer a la ciutat enregistrats a l’Incasòl. Prenent aquesta dada com a referència i a partir de la informació que ha obtingut CRÍTIC, el percentatge de pisos en mans de grans tenidors ascendiria enguany fins al 38%.
El ‘top 5’ dels majors tenidors de pisos
El propietari amb més pisos de lloguer a la ciutat és l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, que n’aglutina 4.583. El segon lloc del rànquing l’ocupa una empresa privada (en té 1.304 en total), seguida per l’Incasòl, amb 1.234 immobles. Completen el top 5 dues societats de titularitat privada, que n’acumulen 947 i 886, respectivament. Pel que fa als particulars, n’hi ha tres que posseeixen un parc d’habitatge superior als 100 immobles (112, 114 i 127) distribuïts per tota la ciutat.
Hi ha tres particulars que acumulen més de 100 pisos cada un
Segons les dades facilitades per l’Incasòl, hi ha 6 empreses que concentren més de 500 habitatges de lloguer cada una. Entre totes sumen un total de 5.159 immobles, una quantitat equivalent al 71% del conjunt de pisos en mans de societats públiques. La documentació obtinguda també indica que hi ha prop de 300 particulars amb tots els pisos concentrats en un mateix codi postal, cosa que podria voler dir que són propietaris de finques senceres.
L’Incasòl i la Cambra de la Propietat, contraris a revelar els noms dels grans tenidors
En la documentació obtinguda per CRÍTIC no hi consten els noms dels particulars i les empreses privades que acumulen els habitatges de lloguer a Barcelona. De fet, l’any 2021, CRÍTIC va sol·licitar saber #Dequisónelspisos mitjançant el dret d’accés a la informació pública. L’Institut Català del Sòl va rebutjar-ho, argumentant, en primera instància, que el volum de dades sol·licitat era massa gran per poder-lo facilitar. Aquest mitjà va recórrer contra la negativa de l’Incasòl, i tant la GAIP (la comissió que s’encarrega de dirimir qüestions relacionades amb la Llei de transparència) com l’Agència de Protecció de Dades van donar la raó a CRÍTIC.
Va ser llavors quan l’Institut Català del Sòl va fer partícip d’aquest procés la Cambra de la Propietat Urbana, que representa els propietaris de pisos. La Cambra va presentar un contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per impedir la difusió d’aquesta informació. Argumentava, entre altres coses, que, si es fan públics els noms dels grans tenidors amb pisos de lloguer, “tot arrendatari que tingui un contracte” amb aquestes empreses “tindrà un incentiu per no pagar la renda”, ja que “només cal disposar d’un informe favorable dels serveis socials”. En el moment de publicar aquest article, més de dos anys després que CRÍTIC sol·licités les dades a l’Incasòl, el Tribunal encara no ha dictat cap resolució.
Aquest contingut forma part del projecte 'De qui són els pisos a Barcelona', premiat en l'edició de 2022 dels Premis Montserrat Roig de Periodisme i Comunicació Social que atorga l'Ajuntament de Barcelona. El projecte va ser guardonat en la categoria de promoció de la investigació en l’àmbit dels drets socials i l’acció social a Barcelona.
