Crític Cerca
Investigació

El neonazi detingut per gihadisme es va manifestar el Dotze d’Octubre a la plaça de Catalunya

Diego José Frías, l'’ultra' detingut pels Mossos d'Esquadra per la seva suposada vinculació amb un grup gihadista, es va manifestar el passat 12 d’octubre a la plaça de Catalunya. Tres fotografies penjades a les xarxes socials, a les quals ha tingut accés CRÍTIC, mostren Frías rere la pancarta del grup Soberanía y Libertad, un partit d’extrema dreta de nova creació. Tot i això, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va vincular les detencions efectuades en el marc d’aquesta operació amb el sobiranisme i la Fundació Nous Catalans. Ens endinsem en les relacions entre la ultradreta i el gihadisme.

05/05/2015 | 08:20

Diego José Frías Álvarez va ser detingut el passat 8 d’abril al seu domicili de Sant Quirze del Vallès. L’operació, derivada d’una investigació dels Mossos d’Esquadra, va acabar en la detenció d’un total d’onze persones acusades de formar part o col·laborar amb una suposada cèl·lula gihadista. Segons el Departament d’Interior, la cèl·lula captava joves per dur-los a combatre a l’Iraq i a Síria i també tenia “voluntat d’atemptar a Catalunya”. El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha assumit la investigació del cas. El magistrat ha decretat presó incondicional per a set dels onze detinguts, entre els quals Frías.

Segons l’acte de presó del jutge Pedraz, Frías coneixia de feia temps el suposat cap del grup desarticulat, Antonio Sáez Martínez. En les conversacions telefòniques interceptades durant la investigació, Sáez defineix Frías com una persona que “odia els jueus”. Segons el jutge, la cèl·lula hauria captat la seva col·laboració perquè el militant ultradretà tenia “capacitat d’aconseguir armes i explosius”. Frías hauria estat planejant amb Sáez un atemptat contra una llibreria jueva de Barcelona que no s’hauria arribat a materialitzar. Al seu domicili, els Mossos van confiscar nombroses armes, incloent-hi una granada i diverses escopetes. El jutge li imputa delictes de col·laboració amb organització terrorista i tinença d’armes i d’explosius.

Diego José Frías té una dilatada trajectòria en les organitzacions d’extrema dreta de Catalunya. Ha estat vinculat a Alternativa Europea i al Moviment Social Republicà (MSR), partit polític del qual va ser cap de llista per la província de Lleida en les eleccions al Parlament de Catalunya l’any 2006. Frías també va anar de número 2 a la llista de l’MSR per Barcelona en les eleccions al Congrés espanyol de 2004. Arran de la seva detenció, aquesta organització va fer públic un comunicat a la seva pàgina de Facebook en què afirmava que Frías s’havia desvinculat de l’organització des de feia una dècada i en l’actualitat no hi mantenia “cap relació”.

Manifestant-se amb l’espanyolisme el 12-O

Diego José Frías, davant de la pancarta del Casal Tramuntana el passat 12-0
Diego José Frías, davant de la pancarta del Casal Tramuntana el passat 12-0

Tot i això, Diego José Frías sí que seguia vinculat al món de l’extrema dreta i de l’espanyolisme. CRÍTIC ha tingut accés a tres fotografies preses el passat Dotze d’Octubre, en què l’’ultra’ empresonat apareix rere la pancarta de Soberanía y Libertad (SyL). Aquest grup, que va escindir-se l’any 2014 de l’MSR, està encapçalat pel qui havia estat líder històric d’aquesta formació, Juan Antonio Llopart. Tres fonts policials diferents han corroborat a CRÍTIC que l’home que apareix en les imatges és Diego José Frías Álvarez. CRÍTIC també s’ha posat en contacte amb l’oficina de comunicació dels Mossos d’Esquadra, que han declinat fer qualsevol comentari sobre el cas, que es troba actualment sota secret de sumari.

Les fotografies es van fer durant el transcurs d’una manifestació que diversos sectors, tant ultradretans com espanyolistes, van organitzar amb l’objectiu d’arribar en bloc a l’acte convocat per Societat Civil Catalana (SCC) amb motiu del Dotze d’Octubre. La manifestació tenia com a destí la plaça de Catalunya i s’hi van adherir organitzacions com SyL, la Plataforma per Catalunya, Somatemps o el Movimiento Cívico 12-O. Els dies previs, i davant la convocatòria d’aquests grups, SCC va rebutjar públicament la presència en els seus actes de “qualsevol persona o organització de dubtosa reputació democràtica o d’ideologia xenòfoba”.

Una de les fotografies, la que encapçala aquest article, mostra Frías aguantant la pancarta de Soberanía y Libertad, amb el lema “Som catalans, som espanyols”. En una altra, apareix al davant del bloc del Casal Tramuntana. En una tercera imatge apareix al costat de dos històrics ultradretans: Juan Antonio Llopart, impulsor de Soberania y Libertad, i Josep Alsina.

Un arsenal en mans d’un ‘ultra’

Nuevo Documento de Microsoft Word _3_En l’escorcoll del domicili de Frías, els Mossos van localitzar un arsenal que ha servit de base per imputar-li un delicte de tinença i dipòsit d’armes i d’explosius, a més del de col·laboració amb organització terrorista. En l’inventari del material decomissat pels Mossos, que comprèn una llista d’una trentena d’armes, hi ha des de defenses elèctriques fins a peces i carregadors de diferents armes de foc. En destaca una granada de mà model ORAMIL R41, una arma de combat utilitzada fa alguns anys per l’Exèrcit espanyol que actualment només s’utilitza en maniobres d’instrucció. També hi ha diverses escopetes, centenars de cartutxos de diferents calibres i desenes d’armes blanques.

El ministre vincula independentisme i gihadisme

El mateix 8 d’abril, mentre s’estava produint l’operació policial que acabaria en la detenció i l’empresonament de Frías, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, vinculava el terrorisme gihadista amb la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC, i per extensió amb el sobiranisme. “Recordo que aquesta entitat intentava captar gent d’aquesta comunitat cap a la independència”, va etzibar Fernández Díaz a través dels micròfons de Catalunya Ràdio, repetint una acusació que ja s’havia produït mesos abans arran de l’expulsió de Noureddine Ziani, exdirigent de Nous Catalans i que va ser repatriat a la força sota l’excusa de realitzar “activitats contràries a la seguretat interior d’Espanya”. Tot i això, en cap moment no es va demostrar cap vinculació de Ziani amb el gihadisme.

Una dilatada trajectòria ultradretana

Diego José Frías en una imatge de 2006
Diego José Frías en una imatge de l’any 2000.

Diego José Frías és un ‘ultra’ de dilatada trajectòria. Les seves primeres passes, cal trobar-les a l’organització neonazi Alternativa Europea (AE) a finals dels anys noranta. Aquesta autodenominada “associació cultural” va ser l’embrió del Movimiento Social Republicano (MSR), referent espanyol d’Alba Daurada i organització d’ideologia nacionalrevolucionària, ultraespanyolista i antisemita i que deu una part del seu ideari a les teories de la tercera posició (rebuig de l’eix esquerra/dreta en termes polítics). Frías va participar en diversos comicis sota la sigla de l’MSR. Anteriorment també havia participat en la candidatura de la plataforma España 2000.

El periodista Xavier Rius Sant apunta al seu blog que Frías també s’hauria pogut presentar a les eleccions municipals de 2011 sota la sigla de la Plataforma per Catalunya (PxC) com a candidat a Canovelles. En la llista d’aquesta organització hi apareix un Diego José Fría Álvarez. Malgrat la coincidència, la PxC nega rotundament que aquest candidat sigui l’individu empresonat, però Rius apunta que podria tractar-se d’un error tipogràfic en la proclamació de les llistes, ja que el cap de llista de la PxC per Canovelles, Ricard Buñuel Baqué, va figurar en una altra llista electoral l’any 2006 al costat de Frías.

Els acompanyants de Diego José Frías el Dotze d’Octubre

Diego José Frías, en segon terme a l'esquerra de la imatge. A la dreta, Juan Antonio Llopart i Josep Alsina.
Diego José Frías, en segon terme a l’esquerra de la imatge. A la dreta, Juan Antonio Llopart i Josep Alsina.

En la tercera de les imatges, que encara es pot trobar al perfil de Twitter de SyL, Frías, que es troba situat a l’extrem esquerre de la fotografia i en segon pla, hi apareix al costat de Juan Antonio Llopart i de Josep Alsina, dos històrics de la ultradreta espanyolista a Catalunya. La imatge està presa a l’altura del passeig de Gràcia, número 6, a tocar de la plaça de Catalunya.

Qui són Juan Antonio LlopartJosep Alsina? Llopart, en un article publicat arran de la detenció de Frías, afirma ser amic personal del detingut i en defensa la presumpció d’innocència. En aquest text, l’històric dirigent ultradretà afirma que Frías no havia tingut mai una militància directa amb l’MSR, sinó que hi havia “col·laborat”. Llopart, fundador de l’MSR, va ser condemnat l’any 2009 amb tres persones més a dos anys i mig de presó per l’Audiència de Barcelona per un delicte de difusió d’idees genocides i contra els drets i les llibertats en el marc de l’operació dels Mossos contra la llibreria Kalki. Llopart era l’administrador de l’editorial Ediciones Nueva República, que publicava i distribuïa llibres i material d’ideologia nazi. La sentència va ser anul·lada l’any 2011 pel Tribunal Suprem, en una sentència que afirmava que la Constitució “no prohibeix les ideologies”.

L’altra persona destacada que apareix a la foto amb Frías és Josep Alsina. Ripollès de naixement, Alsina comença la seva militància al Partido Español Nacional Socialista (PENS), una organització neonazi clandestina apareguda als anys setanta que va tenir forts vincles amb el Servicio Central de Documentación (Seced) i que va acabar perpetrant diferents accions armades. Posteriorment Alsina ingressà a Fuerza Nueva. Actualment ocupa el càrrec de vicepresident de Somatemps, una associació historicista formada per pesos pesants de l’extrema dreta a Catalunya. Somatemps va ser fundada a finals de 2013 i presidida fins fa pocs mesos per Josep Ramon Bosch, president també de Societat Civil Catalana.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies