25/10/2016 | 00:05
Diu el tòpic que el capital no té pàtria. I el cert és que probablement és així. Un exemple d’això podrien ser les eleccions catalanes del 27-S, que van ser llegides en gran mesura com un plebiscit sobre la independència. Tanmateix, partits diametralment oposats en l’eix nacional com Junts pel Sí, Ciutadans, el PSC i el PP van compartir un element en comú: tots quatre van obtenir finançament de la gran banca. I no pas poc: en total, els partits van rebre crèdits per valor de 5,7 milions d’euros per fer front a les despeses de la campanya electoral.
CRÍTIC ha tingut accés a la documentació interna recopilada per la Sindicatura de Comptes per elaborar l’informe de fiscalització de la campanya del 27-S, fet públic al mes de setembre passat. En l’informe públic consta el volum dels crèdits demanat per cada partit, però no l’entitat que els va concedir. Les dades internes a les quals ha tingut accés CRÍTIC revelen que van ser només dos els bancs que van concedir préstecs als partits: el Banco Popular, que va concedir finançament a Junts pel Sí, al PP, al PSC i a Ciutadans, i La Caixa, que només va concedir crèdit a Junts pel Sí.
Segons les dades de la Sindicatura de Comptes, la CUP i Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) van ser les úniques formacions que no van recórrer al finançament dels bancs. La CUP va disposar de fons propis del grup parlamentari i d’aportacions de les diferents assemblees locals, i CSQEP va impulsar un sistema de microcrèdits individuals amb el qual va recaptar 128.000 euros.
Junts pel Sí, la formació més finançada per la banca
La coalició Junts pel Sí va ser qui més va recórrer al crèdit de la banca per finançar la campanya: 2,3 milions, segons consta en l’informe de la Sindicatura. La dada resulta rellevant si tenim en compte que els crèdits a la coalició independentista van ser concedits al mateix temps que les grans entitats bancàries espanyoles (incloent-hi La Caixa) feien públic un dur comunicat contra la independència.
En concret, segons l’informe de la Sindicatura Junts pel Sí va rebre tres crèdits diferents. Segons les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC, el Banco Popular va concedir a la coalició encapçalada per Raül Romeva una pòlissa de crèdit per valor de 800.000 euros, i La Caixa, dos préstecs per valor de 450.000 i 1.050.000 euros. En els tres casos, Junts pel Sí va acabar disposant de la totalitat del crèdit per sufragar despeses de campanya.
Un portaveu de La Caixa ha explicat a CRÍTIC que “formalment” l’entitat “no ha concedit cap crèdit a la coalició Junts pel Sí”. Tanmateix, a preguntes d’aquest mitjà, no ha descartat que els préstecs, l’existència dels quals està acreditada oficialment per la Sindicatura de Comptes, s’hagin concedit algun dels dos partits que formen part de la coalició. La Caixa evita donar més detalls amb l’argument que aquesta mena d’operacions financeres estan sotmeses als criteris de confidencialitat propis del sector bancari.
Sobre el fet que La Caixa hagi finançat partits favorables a la independència alhora que signava el comunicat de la patronal bancària que s’hi posicionava en contra, des de l’entitat es remeten a les múltiples declaracions realitzades pel fins fa poc president Isidre Fainé sobre la necessitat d’arribar a una entesa entre Catalunya i Espanya.
El Popular, especialitzat a donar crèdit a partits
A diferència de Junts pel Sí, Ciutadans, el PSC i el PP només van rebre finançament d’una única entitat. I en els tres casos, segons les dades a les quals ha pogut accedir CRÍTIC, va ser la mateixa: el Banco Popular. El partit més finançat pel banc que presideix Ángel Ron va ser Ciutadans. El Popular va concedir dos crèdits a la formació d’Albert Rivera: l’un, per valor d’1,15 milions d’euros, i l’altre, per valor de 420.000 euros. En total, 1,57 milions, una quantitat de la qual la llista encapçalada per Inés Arrimadas va acabar disposant de la pràctica totalitat (1,54 milions).
El PSC va rebre dos crèdits del Popular: l’un, per valor de 700.000 euros, i l’altre, per valor de 325.000 euros, i va acabar fent ús d’un milió d’euros en total. I el PP va gaudir d’una pòlissa de crèdit amb el mateix banc amb un límit de 900.000 euros, de la qual va disposar de 715.369 euros. Així les coses, el Popular ha estat, sempre segons les dades recopilades per la Sindicatura, l’única entitat que ha concedit crèdit a tots els partits que van recórrer al finançament de la banca per a les eleccions del 27-S.
El Banco Popular és una entitat habituada a oferir crèdit als partits polítics. Va ser, de fet, el primer banc a concedir un crèdit al PSOE durant la Transició. Tot i que la majoria d’entitats prefereixen no treballar aquest àmbit –fonts del sector assenyalen que els partits tenen un nivell de morositat “alt”–, en el cas del Popular no és així. L’entitat té des de fa anys una oficina molt pròxima al Congrés dels Diputats que semblaria haver-se especialitzat en aquesta mena d’operacions. En un reportatge publicat pel diari ‘El País’ al mes de juny passat, un portaveu del Popular afirmava que el banc oferia crèdit als partits “com a qualsevol client”. “En donem a tothom, i això demostra la pluralitat de l’entitat”. Així va ser durant la campanya electoral espanyola del mes de juny passat, i així va ser també el 27-S.
El Popular havia estat un banc gestionat històricament per personalitats pròximes a l’Opus Dei. És el cas de la família Valls-Taberner, molt pròxima a l’Obra, que va gestionar els destins de l’entitat durant gairebé quatre dècades. Luis Valls-Taberner en va ser el president des del 1972 fins al 2004. Després de la seva mort, la presidència del banc va recaure exclusivament en Ángel Ron, cosa que va suposar, segons expliquen fonts del sector bancari, la desvinculació de l’Opus del projecte del Popular. En l’actualitat, l’entitat està immersa en una important crisi i ha anunciat 2.900 acomiadaments i el tancament de 300 oficines.
Junts pel Sí va recaptar 354.000 euros en microdonacions
Segons consta en l’informe de la Sindicatura de Comptes del 27-S, a més de recórrer al crèdit i als fons propis dels diferents partits, Junts pel Sí també va finançar-se amb donacions privades. En total, la formació independentista va recaptar 354.716 euros amb aquest mecanisme. Al marge de Junts pel Sí, només Ciutadans va recórrer a les donacions privades, però en aquest cas la xifra va ser molt inferior: només 830 euros.
CRÍTIC ha tingut accés al detall de les donacions rebudes per Junts pel Sí recopilat per la Sindicatura. Es tracta d’una llista on consten un total de 7.773 donacions de persones físiques, en la seva majoria de quantitats que ronden entre els 25 i els 50 euros. Gairebé la meitat de les donacions (3.324) són de 25 euros. Entre les donacions registrades, segons la informació recopilada per la Sindicatura, també n’hi ha 18 de 1.000 euros, una de 2.000 euros i una altra de 5.000 euros.
Les donacions a Junts pel Sí van ser producte d’una exitosa campanya de microdonacions, un mecanisme nou en matèria de finançament electoral que la coalició de CDC i ERC va emprar de forma pionera. L’estratègia dels ‘juntaires’ va inspirar-se en l’exitós model de finançament de la campanya Ara és l’Hora. Tanmateix, la Sindicatura fa notar que hi ha un “buit legal” amb relació “al finançament privat mitjançant operacions d’endeutament com la concessió de microcrèdits realitzats mitjançant plataformes digitals de finançament col·lectiu”.
Les donacions privades a les campanyes electorals estan regulades per llei i no poden superar en cap cas els 10.000 euros per persona. A més, els donants han d’estar degudament identificats. Aquest és el cas de la immensa majoria de les donacions a Junts pel Sí, que s’ajusten del tot a la llei i estan degudament identificades. L’informe només fa un toc d’alerta a la coalició en localitzar diverses aportacions realitzades per persones estrangeres, per un total de 2.285 euros. Això, a parer de la Sindicatura, incompleix l’article 128.2 de la Llei orgànica del règim electoral (LOREG).
Deu milions en subvencions per sufragar la campanya
Una gran part dels crèdits concedits pels bancs podran ser retornats amb les subvencions que els partits polítics reben en funció dels seus resultats electorals. Les subvencions electorals estan regulades per llei i n’hi ha de tres tipus: amb relació als escons obtinguts, amb relació als vots obtinguts, i una subvenció específica per al ‘mailing’ electoral, que també es concedeix amb relació als vots obtinguts.
[responsive][/responsive]
Segons l’informe de la Sindicatura de Comptes, el volum de la subvenció a Junts pel Sí per aquests tres conceptes ha estat de 2,9 milions d’euros; per a Ciutadans, d’1,7 milions d’euros; per al PSC, d’1,5 milions d’euros; per a Catalunya Sí que es Pot, d’1,2 milions; per al PP, d’1,3 milions, i per a la CUP, d’1,3 milions. Els partits s’han repartit així més de 10 milions en subvencions.
Junts pel Sí va superar el límit de despesa fixat per la llei
La Llei de finançament dels partits polítics estableix uns límits de despesa per a les operacions electorals. Segons la Sindicatura de Comptes, totes les formacions polítiques, llevat de JxSí, van complir el límit general màxim fixat per la llei. Pel que fa a la coalició de CDC i d’ERC, la superació d’aquest límit va ser inferior a l’1%, per la qual cosa no està tipificada d’infracció. L’import total de les despeses subvencionables de Junts pel Sí va ser de 3,02 milions, superant el límit de despesa en 12.557 euros. El límit de despesa fixat per a les eleccions del 27-S va ser de 3.007.651 euros per partit. Tot i això, la coalició de CDC i ERC va gastar molt menys que els dos partits per separat en la campanya electoral del novembre de 2012. En aquella ocasió, CiU va invertir-hi 2,9 milions d’euros i ERC 613.000.
La Sindicatura també alerta que la despesa en concepte de ‘mailing’ declarada per les formacions polítiques ha estat de 3,4 milions d’euros, una xifra que representa un 31,1% de la despesa total dels partits en la campanya del 27-S. La Sindicatura afirma en les seves conclusions que “si s’analitza el cost unitari de la tramesa de sobres i paperetes electorals, s’observen variacions significatives entre les distintes formacions polítiques. En alguns casos el cost unitari d’alguna formació supera el doble del cost unitari d’altres”. La conclusió de la Sindicatura és que “caldria estudiar la conveniència de reduir la despesa per ‘mailing'”.
