13/05/2015 | 07:00
La història de Gas Natural a Itàlia comença l’any 2002, quan inicia el comerç del gas metà en territori transalpí. Però no és fins dos anys més tard, el 2004, que estableix una xarxa d’explotació i distribució de gas al centre i al sud del país, amb l’adquisició per més de 100 milions d’euros de la companyia italiana Gasdotti Azienda Siciliana S.p.A., coneguda per Gas Spa. Els inicis de Gas Spa es remunten a l’any 1981, quan un funcionari sicilià, Ezio Brancato, i un acadèmic vinculat a la socialdemocràcia, Gianni Lapis, constitueixen una societat que va estendre durant els anys següents el procés de metanització al sud del país, fins a pràcticament monopolitzar el sector del gas en aquest territori.
Durant els anys posteriors a la venda de Gas Spa a Gas Natural, però, la justícia italiana va descobrir els lligams dels propietaris originals de l’empresa amb la màfia siciliana. Segons les investigacions judicials, Gas Spa hauria estat afavorida i gestionada ocultament pels alts comandaments de Cosa Nostra, que n’haurien facilitat l’expansió durant els anys vuitanta i noranta. L’’Anuari Mèdia.cat’ ha tingut accés a l’ordre de decomís de béns a la família Brancato emesa pel tribunal de Palerm l’any 2013, on a partir de la informació recopilada pel Grup Investigador sobre el Crim Organitzat (GICO) de la policia fiscal italiana, la justícia considera que tota l’activitat empresarial de Gas Spa (i de les empreses associades) “ha estat disposició de Cosa Nostra, que hi ha pogut operar i treure’n profit només gràcies a aquesta relació privilegiada”.
La investigació sobre les vinculacions mafioses de Gas Spa ha tingut dues fases. En una primera operació, l’any 2005, la justícia italiana va confiscar un patrimoni de 60 milions d’euros a Gianni Lapis. Lapis hauria actuat, segons la justícia italiana, com a testaferro Vito Ciancimino, alcalde de Palerm durant els anys setanta i un dels caps de Cosa Nostra. Després de la mort de Ciancimino l’any 2002, Lapis hauria passat a ser testaferro del seu fill i hereu Massimo, qui també va ser condemnat. En una segona fase l’any 2013, i després de múltiples investigacions, la justícia italiana va decomissar cautelarment 48 milions d’euros a les hereves d’Ezio Brancato. Ambdues intervencions judicials estan directament relacionades amb la venda de Gas Spa: en els escrits de la fiscalia queda constància que els diners obtinguts “són il·lícits” a causa del vincle amb Cosa Nostra.
Arran dels fets investigats, al maig de 2014 el tribunal de Palerm va dictar l’administració judicial temporal de quatre filials de Gas Natural que operen al sud d’Itàlia: Gasdotti Azienda Siciliana S.p.A., Gas Natural Italia S.p.A., Gas Natural Vendita Italia i Gas Natural Distribuzione Italia S.p.A. Tot i això, la multinacional catalana nega qualsevol vincle amb organitzacions mafioses. Fonts oficials de la companyia, a preguntes de l’’Anuari’, expliquen que el que està investigant la Fiscalia de Palerm són “possibles infiltracions de la màfia a través de contractistes amb els quals treballem”. Aquestes fonts remarquen que “la justícia italiana no ha assenyalat en cap moment Gas Natural”. “Nosaltres hi hem col·laborat en tot moment, ja que ens sentim víctimes d’aquesta situació”, al·leguen.
Arran de l’ordre d’administració judicial de les filials italianes de Gas Natural, el 21 d’octubre de 2014 va comparèixer davant la comissió d’investigació parlamentària sobre el fenomen de les màfies Dario Scaletta, fiscal de Palerm. Segons la seva declaració, les societats adquirides per Gas Natural l’any 2004 “van confiar des d’un principi per a la realització d’obres, per a la gestió i per al manteniment de les xarxes en les mateixes empreses en les quals confiava la companyia anterior, Gas Spa”. A més, el fiscal destaca que aquestes societats “van passar a confiar aquests compromisos a noves empreses, les quals es verifica que pertanyien a fills, parents o testaferros dels mateixos subjectes que en aquell moment estaven sent investigats per la justícia”.
Una compra amb certificat antimàfia
La venda de Gas Spa a Gas Natural es va formalitzar el 13 de gener de 2004. La companyia catalana va emetre una nota de premsa on definia aquesta compra com “un punt de partida per ampliar la presència del grup al mercat de la distribució de gas a Itàlia, on preveu tenir 300.000 clients a finals de 2004”. Fonts de Gas Natural expliquen que la compra de Gas Spa es va efectuar mitjançant una ‘due diligence’, una auditoria prèvia amb la qual un comprador potencial avalua l’empresa objectiu de cara a l’adquisició. Així mateix, el registre de l’empresa va obtenir el certificat antimàfia obligatori, un document emès per la Cambra de Comerç, amb control previ de la Prefectura italiana. “Vam complir totes les qüestions legals, però en aquell moment desconeixíem què hi podia haver darrere del Grup Brancato”, asseguren fonts de Gas Natural.
El mateix fiscal Dario Scaletta mostra cautela a l’hora de vincular Gas Natural amb Cosa Nostra, manifestant que la mesura cautelar d’administració judicial “afecta l’activitat d’una empresa segurament no mafiosa”. “Si fos una empresa mafiosa —afirma Scaletta—, l’instrument jurídic hauria estat el decomís i la posterior confiscació”. Segons Scaletta, però, la intervenció és adequada perquè cal tenir en compte “el context ambiental, que és el de la proliferació de Cosa Nostra”. Passats els sis mesos de la mesura cautelar, la Fiscalia de Palerm va decidir prorrogar la intervenció fins al maig de 2015. Gas Natural lamenta la decisió: “Desconeixem els motius de la pròrroga de la intervenció, però cal destacar que la justícia encara no ha trobat res. Val a dir, però, que no és gens còmode treballar sota control judicial”, asseveren fonts de la companyia catalana.
La connexió de Gas Natural i els Brancato
Tot i que Gas Natural es desmarca dels Brancato, el cert és que la companyia va mantenir la filla i hereva d’Ezio Brancato, Monia, al consell d’administració de Gas Natural Rigassificazione Italia SpA fins al juny de 2006. Aquesta continuïtat del vincle la confirma el fiscal Scaletta davant de la comissió parlamentària sobre màfies. A preguntes de l’’Anuari Mèdia.cat’, Gas Natural ni confirma ni desmenteix aquest fet, però recalca que, en tot cas, es tractaria d’“un procediment normal” per afavorir la transició.
Es dóna el cas, però, que el mateix any de la venda de Gas Spa a Gas Natural Monia Brancato va començar una relació amb un advocat d’origen català, Juli Quintas Casellas. Així ho relata el fiscal Scaletta en la seva compareixença, on també afirma que Quintas és “un dels administradors delegats de Gas Natural” a Itàlia. L’advocat no figura en cap societat de Gas Natural a l’Estat espanyol, però sí com a administrador de Reiko Asociados 21 SA, empresa oficial proveïdora de la multinacional catalana. A més, Quintas era l’any 2003 delegat de Gas Natural al País Valencià, segons consta en una informació publicada pel butlletí municipal de l’Ajuntament de Carlet.
Fonts pròximes a la investigació confirmen que Juli Quintas ha estat treballador de Gas Natural, però que va deixar d’estar-hi vinculat professionalment fa deu anys i no va ocupar mai cap càrrec d’alt executiu a la companyia. Segons aquesta font, “en el moment de la compra de la distribuïdora italiana, Quintas treballava en una delegació a Espanya i no tenia cap relació amb l’activitat de Gas Natural a Itàlia”. Segons aquesta font, l’advocat “no va intervenir en cap moment en l’operació de compra ni va exercir cap càrrec de conseller en la matriu del grup, Gas Natural SDG, que es l’empresa que va fer la compra”.
Monia Brancato i Quintas Casellas no solament comparteixen relació sentimental: també empreses i propietats a Catalunya i a l’Estat espanyol. Brancato és apoderada de la immobiliària Soproac XXI, actualment extingida i on també figura Quintas Casellas com a administrador únic. Segons l’ordre de decomís del patrimoni de la família Brancato, a la qual ha tingut accés l’’Anuari’, aquesta societat consta entre els béns intervinguts en el marc de la investigació judicial per la relació de la família amb les activitats de Cosa Nostra. Els investigadors consideren que els Brancato haurien pogut desviar diners de les seves activitats mafioses a través d’aquesta societat.
En la relació de béns confiscats a Monia Brancato també hi figura un pis de 255 metres quadrats al carrer de Ganduxer de Barcelona, un mas a la Bisbal del Penedès amb diverses hectàrees de terreny valorat en 1,3 milions d’euros i de propietat compartida al 50% amb Quintas Casellas, dos Mercedes-Benz i diversos comptes corrents a Caixa Laietana i a Fibanc.
Una venda per sota del preu de mercat
Coneixia Gas Natural les implicacions amb la màfia del Grup Brancato o ha estat, com afirmen els seus responsables, víctima de la situació? Un dels punts clau de tot aquest cas és la quantia total de la venda de Gas Spa, encara avui sota sospita. El gener de 2004, Gas Natural va fer públic que l’import de la compra ascendia “aproximadament a 100 milions d’euros”. En la comissió parlamentària sobre màfies, el fiscal Scaletta constata que, el 2004, les societats de Gas Spa són cedides a Gas Natural per 104 milions. “Aquesta és la suma que resulta documentada formalment, ja sigui contractualment o a través de fluxos economicofinancers”. El mateix Scaletta, però, explica que en la investigació de la trama mafiosa “està emergint que molt probablement el valor d’aquestes societats era superior a aquesta xifra”. En aquesta mateixa línia, l’ordre judicial que confisca el patrimoni dels Brancato afirma que “el preu obtingut per la venda de Gas Spa —que es considera d’origen il·lícit— hauria estat dispersat o ocultat”.
Una font rellevant del cas és Giovanna Livreri, antiga advocada de Gas Spa. Livreri ha explicat a la premsa local de Sicília que “hi hauria una part del patrimoni derivat de la venda de Gas Spa que encara es desconeix”. Segons Livreri, “l’any 2002, el grup va ser avaluat en 500 milions d’euros. Tot i això, sense que s’esdevingués cap fet que pogués perjudicar aquest valor, els socis de Gas Spa, en aparença de manera imprudent, decideixen vendre el grup pel mòdic preu de 100 milions d’euros”.
Política, justícia, màfia i gas
El periodista italià Giulio Ambrosetti, col·laborador de diversos mitjans sicilians i que ha seguit el cas de Gas Spa des dels seus inicis, afirma que “és evident que el Grup Brancato ha amagat els veritables números”. També perquè, al seu parer, “es van posar d’acord amb els espanyols. S’ha de saber que existeix un lligam fort entre la màfia siciliana i Espanya”. Segons el periodista, “l’expansió de Gas Spa durant els anys vuitanta i noranta no hauria estat possible sense Cosa Nostra”. Segons Ambrosetti, des dels inicis, l’alcalde de Palerm i cap mafiós, Vito Ciancimino, “va garantir concessions d’obra a les empreses que formaven part de Gas Spa. Sense Ciancimino, aquestes empreses haurien tingut grans dificultats”. Tot i això, fonts oficials de Gas Natural insisteixen que “no s’ha de barrejar el procés judicial de la família Brancato amb el de Gas Natural; són casos diferents”.
Una font judicial italiana consultada per l’’Anuari’ i que vol mantenir el seu anonimat per por de represàlies afirma que “en aquest cas s’entrelliguen les més altes esferes de poder: política, justícia i màfia s’han beneficiat dels negocis amb el sector del gas”. Un bon exemple, segons aquesta font, és el de Piero Grasso, que en un principi va assumir la investigació dels grups Lapis i Brancato en qualitat de fiscal de la República de Palerm. Grasso, segons afirma aquesta font, “era íntim amic de Giustino Sciacchitano, magistrat de la Direcció Nacional Antimàfia i sogre de Monia Brancato en el moment de les investigacions. D’aquesta manera, la Fiscalia no va procedir envers la família Brancato, quan posteriorment s’ha demostrat que també hi estaven implicats”. Des de maig de 2013, Piero Grasso és el president del Senat d’Itàlia. En aquest context, mitjans locals sicilians com La Sicilia Web han informat que l’operació de compra de Gas Spa “hauria estat afavorida per la distribució de suborns a polítics italians”.
Poca presència als mitjans
La història de l’expansió de Gas Natural a Itàlia resulta, si més no, controvertida. Malgrat això, l’única notícia respecte a aquest cas la trobem el 23 de maig de 2014, quan la justícia italiana va intervenir “temporalment” l’administració de quatre filials de Gas Natural per investigar possibles infiltracions de la màfia. Una informació que provenia de les agències Efe i Europa Press, on només apareixia la versió de la companyia catalana. De la pròrroga, ni una paraula.
Jesús Carrión, del col·lectiu Respostes a les Transnacionals (RETS), afirma que “Gas Natural i Unión Fenosa tenen un llarg historial de transaccions econòmiques amb dictadures i poders fàctics dels territoris on han estès els seus negocis”. L’activista econòmic argumenta que “Gas Natural, potser pel fet de tenir origen català, s’ha preocupat sempre més de l’estètica que de l’ètica; per això procura controlar les informacions que giren al voltant dels seus negocis”. “El silenci mediàtic al voltant d’aquest cas pot explicar-se per la influència de La Caixa sobre els mitjans de comunicació. No hem d’oblidar que és la primera accionista de Gas Natural Fenosa”, subratlla Carrión.
A la banda italiana, en canvi, diversos professionals de l’àmbit del periodisme i de la justícia han investigat aquest cas en els últims anys. Tot i això, moltes de les fonts amb les quals ha contactat l’’Anuari Mèdia.cat’ per a l’elaboració d’aquest reportatge han decidit romandre en silenci després de ser consultades. Algunes han justificat no respondre per haver-ne abandonat el seguiment. D’altres, per por de represàlies. “És per això que hi ha un gran silenci al voltant d’aquest cas, perquè els mateixos que van beneficiar-se de la metanització del sud d’Itàlia ara ocupen llocs de poder, i, evidentment, volen que no se’n parli gens. Són molts els professionals que han abandonat les seves investigacions en topar-se amb aquest tema”, conclou la font judicial consultada.
****
Aquest reportatge és un avançament editorial de l”Anuari Mèdia.cat dels Silencis Mediàtics’ de 2014, editat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, i que ha comptat amb la producció de CRÍTIC. La revista es presenta aquest dijous al Col·legi de Periodistes de Catalunya, al centre de Barcelona.
