06/02/2018 | 07:00
Una cinquantena d’entitats de Barcelona, liderades per la campanya Aigua és Vida, han posat en marxa la iniciativa “Remunicipalitzem Barcelona” per aconseguir que una de les preguntes de la Multiconsulta que l’Ajuntament de Barcelona farà al maig sigui sobre la gestió pública de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona. La iniciativa necessita recollir abans del 15 de febrer les 15.000 firmes necessàries per ser acceptada pel consistori. No és vinculant, i només serviria per esbrinar l’opinió de la ciutadania barcelonina. Tanmateix, la consulta ciutadana ha trobat l’oposició frontal de la multinacional Agbar. Fins ara, la Multiconsulta de Barcelona havia patit els recursos judicials de la Subdelegació del Govern espanyol a Catalunya i de la Cambra de Concessionaris i Empreses Vinculades al Sector Públic (CCIES), que precisament té com a vicepresident Alberto Martínez Lacambra, director general d’Agbar. Ara, però, és la mateixa Aigües de Barcelona qui, per primer cop de manera directa i sense intermediaris, podria frenar la consulta amb un recurs d’alçada contra l’admissió a tràmit de la iniciativa ciutadana. La pregunta en controvèrsia és: “Vol vostè que la gestió de l’aigua de Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana?”.
En el recurs al qual ha tingut accés CRÍTIC en exclusiva, la multinacional propietat del grup Suez denuncia que l’Ajuntament de Barcelona interpel·la sobre una matèria de la qual no té competències i que la pregunta no és prou “clara”. El recurs d’alçada contra l’admissió i la validació dels plecs de la iniciativa ciutadana presentat a finals de la setmana passada conclou que es tractaria d’una “consulta il·legal”. Així, a més del front judicial que van obrir impugnant el Reglament de participació ciutadana en la part relativa a les consultes davant el Tribunal Superior de Justícia, ara per la via administrativa demanen la nul·litat de l’acte d’admissió a tràmit de la iniciativa ciutadana.
D’una banda, Agbar critica el govern de Barcelona en Comú perquè, segons ells, “la pregunta vulnera el Reglament de participació ciutadana per la manca de competència de l’Ajuntament de Barcelona per decidir unilateralment sobre la gestió pública de l’aigua”. El recurs presentat s’agafa al Reglament municipal que diu que les consultes públiques han de ser sobre matèries de les quals tingui competència el consistori i la gestió de l’aigua a Barcelona depèn de la polèmica Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on són presents tots els ajuntaments de la zona, i en la qual Barcelona té un pes específic clau. La presidenta l’AMB actualment és Ada Colau i els vicepresidents són els alcaldes del PSC de Cornellà i de l’Hospitalet, Antoni Balmon i Núria Marín respectivament. La concessió de l’AMB a l’empresa mixta liderada per Agbar de la gestió de l’aigua fa anys que és objecte d’anul·lacions i controvèrsies judicials pels recursos judicials presentats per entitats socials i per altres empreses operadores.
D’altra banda, des de la multinacional es queixen que la pregunta vulneraria el Reglament per una suposada “manca de claredat”. L’enunciat de la pregunta que s’ha fet públic diu: “Vol vostè que la gestió de l’aigua de Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana?”; però, segons els advocats d’Agbar, “hi manca claredat perquè els ciutadans puguin entendre l’abast de la pregunta”. Segons l’empresa, “no s’explica en què consisteix la gestió de l’aigua a Barcelona” i “la pregunta condueix a confusió pel ciutadà” perquè, segons es diu el recurs, “la gestió de l’aigua a Barcelona ja és pública”. El fet és que es tracta d’un servei públic concedit a una empresa en un 85% privada: la concessionària per al proveïment d’aigua en baixa (la distribució fins als domicilis) és una companyia mixta participada en un 70% per Aigües de Barcelona (Agbar), en un 15% per l’AMB i en un altre 15% per Criteria —Caixabank.
La seva conclusió, per tant, és que “no es pot remunicipalitzar el que ja és públic”. Agbar considera que el ciutadà no pot entendre el terme ‘remunicipalitzar’ que duu com a nom la iniciativa ciutadana “Remunicipalitzem Barcelona” perquè “no pot comprovar el significat d’aquesta paraula, no apareix al diccionari” ni de la Reial Acadèmia Espanyola ni, segons diuen, “al Diccionari de l’Institut d’Estudis Autonòmics” (sic). Una recerca més precisa al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans —al qual presumiblement es referien— sí que permet trobar la definició de la paraula ‘municipalitzar’: “Transferir la propietat o empresa (d’un servei) al municipi”.
Fonts del govern de Barcelona en Comú ja han assegurat a CRÍTIC que respondran per escrit a l’empresa pròximament, ja que, segons la seva valoració, ni l’acusació de la manca de competències ni la d’una manca de claredat en la pregunta serien certes.
[L’endemà de la publicació d’aquesta notícia a CRÍTIC, la regidora de Participació Gala Pin va fer un escrit al seu Facebook criticant el recurs d’alçada presentat per Aigües de Barcelona contra la pregunta de la Multiconsulta sobre l’aigua i convidant l’empresa a “organitzar els seus debats contraris a la remunicipalització, fer taules rodones, i deixar que la gent decideixi després lliurement”.]
Aigua és Vida: “Agbar vol aturar un debat públic sobre l’aigua”
La portaveu d’Aigua és Vida i de la campanya Remunicipalitzem l’Aigua, Míriam Planas, denuncia en declaracions a CRÍTIC que “el que hi ha darrere dels recursos judicials contra la consulta és un intent d’aturar un debat públic que posi fi a l’opacitat sobre el model de la gestió de l’aigua”. Pels activistes, les empreses concessionàries i la Delegació del Govern espanyol “tenen molta por que s’obri aquest debat ciutadà” tot i que “la consulta només vol poder explicar a la gent els privilegis dels quals han gaudit durant molts anys empreses com Agbar”. Si els jutges donen la raó a l’empresa i prohibeixen la consulta, es tractaria d’un “atac greu a la democràcia”, ja que s’imposarien “els interessos d’uns quants per sobre dels drets de la ciutadania”.
Aigua és Vida creu que la multinacional de l’aigua farà servir en les pròximes setmanes una doble estratègia judicial —amb recursos i contenciosos— i mediàtica —amb anuncis als grans mitjans de comunicació— per frenar la consulta ciutadana. “Davant d’altres intencions de municipalització de l’aigua com a Valladolid o a Terrassa, Agbar ha posat tot de contenciosos judicials contra els ajuntaments”, explica Planas. “A Barcelona, però, ja comencen a moure’s molt abans”. Precisament, aquest divendres Aigua és Vida ha convidat a una jornada de debat sota el títol “S’escriu aigua, es llegeix democràcia” l’exalcalde de Terrassa Jordi Ballart i edils de Valladolid i de Collbató
A banda d’Aigua és Vida, la iniciativa també la promouen entitats com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Ecologistes en Acció, la Campanya No al TTIP, la PAH, la Marea Blanca o la Plataforma per una Renda Garantida de Ciutadania, entre d’altres.
Advocats per la Constitució també porta la consulta al TSJC
A banda del recurs d’alçada contra la pregunta sobre l’aigua, la Multiconsulta s’enfronta, a més, a tres contenciosos que denuncien el seu Reglament davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Dos ja es van conèixer: eren els recursos impulsats per la Cambra de Concessionàries (CCIES) —on hi ha Suez, propietària d’Agbar— i per la Delegació del Govern espanyol. Però CRÍTIC ha pogut saber que, fa alguns dies, es va interposar un tercer contenciós. Aquest el firma l’entitat Advocats Catalans per la Constitució, una entitat que en els últims mesos ha dut a terme algunes accions judicials en col·laboració amb Societat Civil Catalana (SCC). Els tres contenciosos poden posar en perill seriosament que es pugui fer la Multiconsulta al maig tal com és previst si el jutge decideix suspendre-la cautelarment.
Qui hi ha darrere d’Advocats Catalans per la Constitució? Hi ha molt poca informació sobre aquesta entitat i cap dels advocats que presenta la denúncia ha participat fins ara en política institucional o com a portaveu o dirigent de cap associació de caire polític. Els pocs cops que s’havien pronunciat fins ara —contra la consulta del 9-N i contra el referèndum de l’1-O— els situaria ‘a priori’ a l’òrbita del nou espanyolisme a Catalunya. En primer lloc, Societat Civil Catalana i l’associació Advocats Catalans per la Constitució van presentar una denúncia davant el Tribunal de Comptes contra l’expresident Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, perquè tornessin a la Generalitat les despeses de la consulta del 9 de novembre de 2014, que es xifraven en uns 5 milions d’euros. I, recentment, la mateixa entitat d’advocats, juntament amb l’Agrupació de Juristes d’SCC va impulsar un manifest contra l’1-O signat per un grup de més de 200 advocats catalans en què advertien que el referèndum sobre la independència de Catalunya era “un greu atac a la Constitució i a la democràcia a Catalunya”.
Ara, però, entren en la pugna contra la Multiconsulta de Barcelona tot i que no hi ha cap pregunta sobre qüestions independentistes o crítiques contra la Constitució espanyola.
Preguntes per Idrissa Diallo i pel Gimnàs Sant Pau
A banda de la pregunta per municipalitzar l’aigua, la Multiconsulta de Barcelona podria tenir com a mínim dues preguntes més que estan sent promogudes per iniciatives ciutadanes. Una la impulsen la plataforma Tanquem el CIE i la productora Metromuster, que volen preguntar a la ciutadania pel canvi de nom de la plaça d’Antonio López per plaça d’Idrissa Diallo, un jove guineà que va morir al CIE de la Zona Franca l’any 2012.
I l’altra pregunta seria sobre la cooperativa del Gimnàs Social Sant Pau —al centre de Barcelona—, que preguntarà a la ciutadania si vol que l’Ajuntament compri la parcel·la de la Ronda Sant Pau, 46, amb la finalitat de “contrarestar l’expulsió del veïnat del barri” i fer-hi un “projecte pilot d’habitatge públic i inclusiu”.