Crític Cerca
Investigació

L’altra cara del Mobile World Congress

Les dades oficials del Mobile World Congress són espectaculars: 90.000 assistents, 2.000 expositors, 12.800 llocs de treball i 400 milions d'euros d'impacte econòmic previst. Però, sota el cofoïsme oficial per l'èxit de la fira dels mòbils, què hi ha? L'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona hi hauran d'invertir fins a 90 milions d'euros de diners públics, les empreses patrocinadores obtindran descomptes en impostos i la immensa majoria són llocs de treball temporals. La fira, això sí, no estalviarà en despeses en publicitat: en gastarà 480.000 euros.

03/03/2015 | 06:00

Les xifres oficials de les notes de premsa del Mobile World Congress (MWC) són espectaculars: 100.000 metres quadrats, previsió de 90.000 assistents, uns 2.000 expositors, prop de 4.000 periodistes de tot el món acreditats i uns 12.800 llocs de treball temporals —7.000 treballant en el muntatge i desmuntatge i 2.800 cuiners i cambrers. L’edició de l’any passat va assolir un benefici d’uns 350 milions d’euros, i els organitzadors preveuen que la d’aquest any arribi als 436 milions. A Catalunya, segons dades oficials, el nombre de treballadors dedicats a les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) ha augmentat un 12,7% des del 2011, i la quantitat d’empreses relacionades amb aquest sector s’ha incrementat en un 13% en aquest mateix període.

El que no es destaca a les notes de premsa és que les administracions públiques aportaran 90 milions d’euros en cinc anys per finançar el consorci publicoprivat Barcelona Mobile World Capital, un dels organitzadors del Mobile World Congress. L’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona aporten cada any, respectivament, 5 milions d’euros: en total, 15 milions anuals. Aquesta xifra no inclou, però, altres concursos addicionals relacionats amb la publicitat, el material o l’organització de l’acte. El consorci MWC s’encarrega de promoure l’emprenedoria i dinamitzar l’ús de la tecnologia mòbil en àmbits com l’educació i la sanitat. Tatiana Viladomat, del departament de comunicació de Mobile World Capital, confirma que les administracions han fet cada any la inversió que van acordar l’any 2012. És previst que aquestes inversions continuïn fins al 2018 (excepte en el cas de l’Ajuntament, que hi invertirà fins al 2017, tot i que va començar a aportar-n’hi un any abans que la resta).

La celebració del congrés mundial dels mòbils compta, a més, amb una sèrie d’exempcions fiscals en ser considerat un acte “d’interès públic”, tal com va afirmar el mateix ministre d’Indústria, José Manuel Soria, l’any 2013. El congrés s’acull al règim fiscal reservat a les entitats sense fins lucratius, i compta actualment amb una sèrie d’exempcions fiscals que van des del 15% en l’impost de societats i l’IRPF fins al 95% en impostos sobre l’activitat econòmica. Xavier Campabadal, assessor fiscal i economista col·legiat, considera que aquest tipus de mesures afavoriran sobretot les grans empreses: “Una companyia pot fer una gran despesa en material que no utilitzarà per, d’aquesta manera, aprofitar la quota de deducció màxima a l’impost de societats corresponent. No hi ha obstacles per fer això, i les grans empreses disposen dels millors consellers per fer aquest tipus de jugades”. Tanmateix, Agustí Cordón, director general de Fira de Barcelona i vicepresident executiu de la fundació, va proposar més exempcions fiscals per als patrocinadors per incrementar els ingressos del congrés: “Tenim el compromís del Ministeri d’Indústria i de la Secretaria de l’Estat, però tenim un mur amb Hisenda”.

Qui hi posa diners?

Foto: MWC
Foto: MWC

Mobile World Capital té la participació de tres administracions públiques, l’Estat (40%), la Generalitat de Catalunya (20%), i l’Ajuntament de Barcelona (20%). Tot i les diferències, cadascú hi ha de posar a parts iguals 5 milions d’euros cada any. La resta pertany a la fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation, entitat encarregada de finançar les eventuals pèrdues del consorci. El conveni per crear Mobile World Capital dóna a entendre que les administracions públiques no tenen cap obligació en aquest sentit. La regidora d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona Janet Sanz dubta del compliment d’aquest punt dels estatuts: “S’estipula que la fundació es farà càrrec de la despesa si hi ha pèrdues, però els ingressos d’aquesta vénen majoritàriament de les administracions públiques”.

Els càrrecs del patronat de la fundació estan en mans de membres de les tres grans administracions públiques que el van crear: Xavier Trias n’és el president, Felip Puig ocupa el càrrec de vicepresident, i Víctor María Calvo-Sotelo, del Ministeri d’Indústria, ocupa un altre càrrec de vicepresidència. El patronat de l’MWC, segons els comptes públics presentats per l’organització, també té representants d’alguns dels ‘partners’ privats com Telefónica (que va aportar 2,65 milions d’euros a la fundació l’any 2013), Orange o Damm (1 milió l’any 2013).

L’última memòria econòmica del projecte, que tracta sobre l’any 2013 i està penjada al portal de transparència de l’MWC, mostra uns ingressos totals de 18,8 milions d’euros, tot i que s’entén que 15 milions procedien de les administracions públiques.

En què es gasten els diners?

Foto: MWC
Foto: MWC

Una part del pressupost anirà a cobrir despeses relacionades amb material, construcció d’estands o publicitat del congrés. Recentment, la Generalitat va fer un concurs per a la publicitat i promoció amb un cost de 483.998 euros per als pròxims dos anys. L’objectiu del projecte era “definir, comunicar i difondre la marca del Mobile World Congress de Barcelona”. Una altra de les despeses més importants de l’MWC tenia un pressupost de 250.000 euros pel transport, fabricació i muntatge d’estands. Aquests contractes, i altres de més concrets, van ser publicats al web de Contractació de la Generalitat.

La memòria de Mobile World Capital, corresponent al 2013, estipulava que els membres del patronat —presidit per Xavier Trias— exercirien el seu càrrec gratuïtament. Tanmateix, els directius sí que cobren per la seva feina. El nucli dur de l’equip directiu, format per sis persones, va rebre una retribució a l’entorn dels 100.000 euros bruts anuals. La mateixa memòria afirma que la despesa en salaris per l’equip directiu es va doblar entre 2012 i 2013. “La retribució corresponent d’aquest càrrec durant l’exercici de 2013 ha estat de 581 899 euros (277.409 euros a l’exercici de 2012)“, reconeixen. La fundació realitza una despesa en salaris que ronda el milió i mig d’euros, a repartir entre una vintena de treballadors: gestors, directors i tècnics que treballen a la fundació, i els mencionats sis membres de l’equip directiu.

Entre els principals proveïdors, segons consta també a la memòria, destaquen les grans empreses tecnològiques, i no precisament les ‘start up’ digitals de nova creació. El proveïdor principal és el GSMA (Group Speciale Mobile Association), associació que agrupa 800 operadores i 200 companyies relacionades amb la telefonia mòbil, que el 2013 va ingressar 3 milions d’euros exactes. Després, vénen Telefónica (138.000 euros, tot i que l’any anterior havia facturat 313.000 euros), Fira de Barcelona (63.000 euros) i el bufet d’advocats J&A Garrigues (63.000 euros). L’any 2012, el bufet Cuatrecasas s’havia emportat un contracte per valor de 180.000 euros, però el 2013 ja va desaparèixer de la llista de principals proveïdors.

“Una illa enmig de la crisi”

John Hoffman, president de la GSMA, també és present a l’estructura organitzativa de la fundació. Hoffman va declarar al juliol passat, poc després de publicar-se les dades econòmiques del congrés del 2014: “Hem ajudat Espanya a sortir de la crisi”.

El Mobile World Congress s’ha convertit en una de les grans apostes de les administracions públiques per convertir Barcelona en un referent en el camp de les TIC, el diari ‘La Vanguardia’ el definia l’any 2012 com “una illa enmig de la crisi”. Durant la inauguració, el conseller d’Empresa, Felip Puig, va assegurar a la premsa que el congrés és un “aparador de màxim nivell perquè les grans empreses del sector de tot el món coneguin Barcelona i perquè les pimes catalanes puguin trobar nous clients estrangers. El conseller va intentar contradir les visions de què això només qualla una setmanaja que, segons ell, Barcelona i el seu entorn estan captant inversions de multinacionals que situen a Catalunya centres internacionals de recerca (com HP per impressió 3D) i de processament de dades (com IBM i Oracle) que són claus en el desenvolupament del Big Data’.

Recentment, la conselleria d’Economia, d’Andreu Mas-Colell, va demanar a l’Estat que inclogui l’MWC -tot i ser un consorci público-privat- en la seva llista de peticions a finançar per la Comissió Europea dins el ‘pla Juncker’. La Generalitat reclamava que Europa destini 15 milions d’euros per a un projecte força ambigu que, segons consta al document enviat a Madrid, faria “aplicacions en diversos àmbits com eLearning, eHealth, eTransport, Smart City, emprenedors”.

Crítiques a l’MWC

Foto: MWC
Foto: MWC

ICV-EUiA, si bé comparteix alguns dels objectius de la fundació de Mobile World Capital i va aprovar que l’Ajuntament en formés part, qüestiona aspectes com la qualitat dels llocs de treball generats arran de la celebració del congrés, la falta d’objectius públics de la fundació i la poca transparència en la gestió. Segons Janet Sanz, la majoria de llocs de treball que genera l’MWC “són precaris i temporals, i feminitzats: el 90% de les hostesses són dones, mentre que els càrrecs més importants de les empreses els ocupen homes”. La regidora ecosocialista també denuncia la falta d’informació sobre les activitats del consorci, i considera que no hi ha una direcció pública del projecte: “En quatre anys no he tingut un espai a l’Ajuntament on m’expliquin què fa la fundació. No menystinc el congrés, ja que genera un impacte econòmic brutal en diversos sectors; però, a part d’això, què més volem? Aquesta és la funció que hauria de fer la fundació. Cal tenir compromisos perquè aquestes empreses facin convenis amb les universitats per desenvolupar projectes, per exemple. Ara mateix som un banc de proves per als interessos privats”. A més, segons Sanz, els estatuts del consorci es van modificar recentment per permetre que la fundació pugui crear societats mercantils amb empreses privades, i lamenta que no s’hagin volgut aclarir els objectius d’aquests moviments.

L’Ajuntament de Barcelona i el Parlament català també van aprovar mocions per incloure un espai informatiu sobre els impactes de la indústria mòbil al Mobile World Congress. A la República Democràtica del Congo, el comerç il·legal de coltan, un mineral clau per a la indústria electrònica, ha servit segons denunciava un informe de Nacions Unides l’octubre de l’any 2002 per finançar un conflicte que ha causat sis milions de morts des del 1996. La resposta fins ara per part dels organitzadors sempre ha estat negativa.

El diputat de la CUP David Fernàndez va denunciar al Parlament els “problemes que no s’expliquen al Mobile World Congress” com, segons ell, les condicions per a l’extracció de coltan al Congo, l’explotació laboral d’obrers a les fàbriques de la Xina o l’estrès als ‘call centers’, sobretot de l’Amèrica Llatina. “L’MWC costa a les arques públiques 1.712 euros cada hora fins al 2018. 40.000 euros diaris fins al 2018. I, en canvi, no els podem exigir que obrin un espai de reflexió sobre la seva responsabilitat en l’extracció del coltan”, va denunciar Fernàndez. En resposta a una pregunta seva sobre la qüestió del Congo, el president de la Generalitat, Artur Mas, va ser taxatiu: “L’organització s’hi va negar. Tots vam fer la nostra feina. També es pot arribar a entendre que just en el moment que es juguen l’organització davant de tot el món no vulguin introduir determinades falques”.

 

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'El director' de David Jiménez (en català)

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació