18/11/2019 | 19:00
Les protestes contra la sentència de l’1 d’Octubre no van concentrar-se només a Barcelona, amb els aldarulls de la Via Laietana o l’ocupació de la T-1. Lleida, Girona i Tarragona també van ser escenari de mobilitzacions que sovint van derivar en càrregues per part de la Policia Nacional i dels Mossos d’Esquadra. A la capital de Ponent, entre el 14 i el 20 d’octubre, hi va haver 44 persones detingudes, cinc de les quals van ingressar en presó preventiva – i no n’han sortit fins a mitjans de novembre – i dues més van ser traslladats al CIE de la Zona Franca de Barcelona. Unes xifres molt significatives tractant-se d’una ciutat de 121.000 habitants.
Setmanes després de les protestes de Lleida, els Mossos d’Esquadra continuen investigant els aldarulls que es van produir a la Subdelegació del Govern espanyol després de les manifestacions contra la sentència. Així consta en un informe de la policia catalana al qual ha tingut accés CRÍTIC. L’objectiu de la investigació oberta és, segons el text, “identificar les persones que haurien participat en el llançament d’objectes contundents” el vespre del 14 d’octubre per ser “presumptes autores de delictes de desordres públics“. La responsable de la investigació seria, segons el document, la Unitat d’Informació de Ponent. Els Mossos també investiguen els aldarulls dels dies 15, 16 i 18 per aconseguir “més indicis i proves envers les persones detingudes inicialment, i identificar altres persones que haurien participat en els fets“. Tots aquests fets els està investigant el Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Lleida.
A la demarcació de Lleida, bona part de les detencions per les protestes contra la sentència es van efectuar al voltant de la Subdelegació del Govern. D’altres es van realitzar al barri de Cappont, lluny del centre de la ciutat. El 20 d’octubre, els Mossos també van realitzar dues detencions a l’autovia A-2 a l’altura de Seròs “arran d’una concentració no autoritzada”, segons la policia catalana. Dos dels detinguts, d’origen estranger, van ser ingressats al CIE de la Zona Franca de Barcelona. Precisament un d’ells, l’Ayoub, ha estat deportat al Marroc després que el jutjat contenciós de Lleida rebutgés un recurs d’empara a la defensa. La seva advocada, Laura Fernández, ha denunciat que el seu client no estava participant en les protestes i que el van identificar “pel seu perfil ètnic”. També ha criticat l'”opacitat” de tot el procés de deportació, que s’ha allargat més de 20 dies, i ha assegurat que s’ha assabentat de la seva arribada al Marroc perquè li ho ha comunicat el mateix Ayoub.
La jutgessa autoritza el bolcatge total dels mòbils requisats
CRÍTIC també ha tingut accés a una interlocutòria del 22 d’octubre en què la titular del Jutjat núm. 3, Nadia Oviedo Malo, autoritza el bolcatge de totes les dades dels telèfons mòbils requisats als detinguts. El buidatge va ser una petició dels Mossos en el marc de la investigació dels fets. CRÍTIC s’ha posat en contacte amb l’associació Advocacia per la Democràcia, que defensa alguns dels detinguts durant les protestes. Segons un portaveu de l’associació, la mesura del bolcatge de mòbils acordada per la jutgessa “no exposa les raons per les quals justificaria la mesura”, no “s’especifica el contingut” que es revisarà i “no s’acota la durada de la mesura”. Per tot plegat, els advocats ho consideren una mesura “invasiva” que atempta contra “el dret al secret de les comunicacions”. Algunes de les defenses han presentat recurs contra la mesura, que està pendent de resolució.
En una altra interlocutòria, la jutgessa prohibeix als detinguts aproximar-se a menys de 500 metres de la Subdelegació del Govern a la ciutat. Una mesura que els advocats consideren que vulnera el dret de defensa, ja que alguns dels despatxos dels juristes que han assumit la causa són a un radi de menys de 500 metres de la Subdelegació i del mateix Jutjat de Lleida.
Minerva, el pla operatiu dels Mossos per contenir les protestes
L’informe dels Mossos d’Esquadra al qual ha tingut accés CRÍTIC també explica l’operatiu que va coordinar el desplegament policial no solament a la capital lleidatana, sinó en l’àmbit català, conegut com el pla operatiu Minerva. Aquest pla, dissenyat “en el marc del clima polític i social que es viu a Catalunya en els darrers temps, sobretot des de l’any 2018”, va estar coordinat per un Gabinet de Coordinació Central format per comandaments directius del cos de Mossos d’Esquadra, de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional.
El pla el van formar quatre dispositius que pretenien, segons l’informe, prevenir, protegir i reaccionar en diversos àmbits. Així, el dispositiu Toga es dedicava a la dels edificis de l’Administració de justícia; el dispositiu Estadi se centrava en els edificis de l’Administració General de l’Estat a Catalunya; el dispositiu Fòrum, en les seus de partits polítics i associacions, i, finalment, el dispositiu Atrium, en la celebració d’actes i esdeveniments rellevants que poden comportar una gran afluència.
A Lleida, el centre regional de coordinació va ser format pels Mossos i per la Policia Nacional, que van liderar la Unitat de Seguretat Ciutadana, la Unitat d’Investigació, l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO), la Unitat d’Informació de Ponent (UINF) i la Unitat d’Intervenció de la Policia Nacional. Segons el mateix informe, durant els aldarulls postsentència dels dies 15, 16 i 17 d’octubre, es van cremar un total de 87 contenidors amb un cost total, segons ha reportat l’empresa ILNET als Mossos, de 57.542 euros. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va elevar a la xifra a 80.000 euros. L’informe també detalla que al llarg de les protestes de Lleida van resultar ferits 26 policies, 3 dels quals van causar baixa laboral. En el cas dels manifestants, el Servei d’Emergències Mèdiques va assistir, entre el 14 i el 20 d’octubre, 36 persones, de les quals 10 van requerir trasllat a un centre sanitari.
