12/09/2022 | 06:30
[Aquest article va ser publicat originalment al setembre del 2022. Alguns dels càrrecs que s’hi esmenten han canviat a conseqüència del trencament del Govern ERC-Junts: Pere Calvet ja no és director general d’FGC ni Miquel Buch president d’Infraestructures.cat.]
Onze directius i alts responsables d’organismes públics catalans cobren un salari més elevat que el president de la Generalitat, que aquest 2022 està fixat en 132.855 euros bruts anuals. Es tracta d’alts càrrecs d’empreses i d’ens com Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l’Oficina Antifrau de Catalunya o el Port de Barcelona. Però també directius d’empreses del sector públic de la Generalitat, que, segons la normativa vigent, no poden percebre més retribució que la d’un conseller, fixada en 117.827 euros bruts.
CRÍTIC ha fet una anàlisi dels sous dels dirigents de 23 institucions, organismes, consorcis i empreses públiques de Catalunya que consten en portals de transparència i memòries econòmiques. Del recull de dades se’n desprèn que el càrrec públic català més ben retribuït és un expolític socialista, Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca, una tasca per la qual percep 173.110 euros bruts anuals, uns 14.425 euros el mes. Però també hi ha 51 sous públics superiors a 117.000 euros, com ara el d’un alt funcionari de l’Ajuntament de Girona. A Barcelona, 21 càrrecs municipals com la directora del Parc d’Atraccions del Tibidabo guanyen més que l’alcaldessa, Ada Colau, i que tots els regidors.
Entitats com el Consorci de la Zona Franca o Ferrocarrils de la Generalitat no fan publicitat activa de tots els sous dels directius
La Llei de transparència, aprovada des del 2014, preveu que els organismes públics han de publicar a la seva web els sous dels seus alts càrrecs i directius, el que es coneix per publicitat activa. Però la legislació no sempre es compleix de manera íntegra. Entitats com el Consorci de la Zona Franca o els Ferrocarrils de la Generalitat només revelen als seus portals de transparència les retribucions del màxim responsable, que en tots dos casos guanyen més que Pere Aragonès.
El president de la Generalitat té un salari de 132.856 euros bruts anuals, però dona un 10,5% d’aquesta xifra al partit, tal com marca la Carta financera d’Esquerra Republicana per als sous d’alts càrrecs.
Pere Navarro, campió dels sous públics catalans
El sou públic més alt de Catalunya és el de Pere Navarro. L’exlíder del PSC ocupa el càrrec de delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca (CZF) i rep 173.110 euros anuals. Navarro va ser nomenat pel president espanyol Pedro Sánchez quan va arribar a La Moncloa. L’exprimer secretari dels socialistes catalans formava part del grup que va restar fidel a l’avui president enmig de la batalla interna pel control del PSOE entre el mateix Sánchez i Susana Díaz. Al capdavant del Consorci, s’encarrega de gestionar el polígon industrial de la Zona Franca, entre Barcelona i el Prat de Llobregat. El sou de Navarro duplica el que rep el president del Govern espanyol.
A pocs metres de la Zona Franca es troba el Port de Barcelona, on José Alberto Carbonell exerceix de director general. Carbonell, amb menys vinculacions polítiques, és el quart executiu públic més ben pagat: 146.600 euros anuals. Damià Calvet, que és president del Port després d’haver perdut les primàries de Junts contra Laura Borràs, és diversos graons més avall i cobra 115.719,70 euros.
Opacitat i grans retribucions al Parlament de Catalunya
Laura Borràs va cobrar 123.428 euros el 2021 com a presidenta del Parlament. És la darrera retribució feta pública per la cambra, i inclou el salari des del mes de març d’aquell any —quan va ser investida— fins al 31 de desembre del mateix exercici. Borràs va cessar en el càrrec al juliol de 2022 passat. La retribució prevista per a un exercici complet de la presidència del Parlament vorejaria els 155.000 euros, superior a la del president de la Generalitat, però cal tenir en compte que el salari pot variar en funció del lloc de residència del diputat o de la diputada.
Tanmateix, tampoc Borràs no s’hauria quedat la totalitat del salari que va percebre. Tal com publicava el diari Ara, als càrrecs electes de la formació que cobren fins als 2.000 euros bruts mensuals se’ls aplica un 2% de retenció, i a partir d’aquesta xifra, un 4% lineal. Així i tot, tant Junts com ERC preveuen que els representants que cobren menys en política que en la seva feina anterior puguin estar exempts de l’aportació, si així ho desitgen.
La secretaria general del Parlament, que ara no ocupa ningú, té assignats 158.844 euros més el complement d’antiguitat
En qualsevol cas, al Parlament hi ha posicions més ben pagades que la presidència. És el cas de la secretaria general. Aquest càrrec, que en aquests moments està vacant, podria arribar a ser el més ben pagat de totes les institucions i empreses públiques catalanes quan algú l’assumeixi. No es pot saber amb exactitud la retribució total, ja que gairebé la meitat del sou dels alts funcionaris de la institució es cobra en concepte de triennis d’antiguitat, i el Parlament no comunica quant cobra cada directiu per aquest motiu.
El diari Ara va revelar que, gràcies a aquests plusos, l’exsecretari Xavier Muro percebia 254.000 anuals; però, fins i tot sense comptar-hi els extres d’antiguitat, la secretaria general ja té assignats 158.844 euros, més que Pere Aragonès i que Laura Borràs. La tercera plaça més ben pagada de la institució és la del lletrat major, ocupada actualment per Miquel Palomares: 129.634 euros anuals més el que cobri dels triennis. Els altres càrrecs polítics més destacats de la institució, com el cap de l’oposició, Salvador Illa, o la vicepresidenta, Alba Vergés, tenen sous més baixos: 88.127 i 68.275 euros, respectivament, durant l’exercici de 2011.
Miquel Buch i els dirigents de Ferrocarrils i de l’Hospital Vall d’Hebron, per sobre del topall legal
L’any 2014 s’aprovava a Catalunya la llei que determinava que el salari dels consellers constituïa el topall màxim de les retribucions dels directius del sector públic de la Generalitat, que inclou totes aquelles empreses, consorcis i organismes públics que hi estan vinculats directament. Aquesta limitació es manté vigent, malgrat que no ha transcendit que s’hagi aprovat encara el reglament que ha de desplegar-la. La norma no afecta les empreses públiques que depenen d’ajuntaments, i tampoc el Parlament i els organismes que hi estan vinculats.
El sou dels consellers de la Generalitat s’enfila fins als 117.827 euros bruts anuals, però hi ha sis càrrecs dins del sector públic de la Generalitat amb retribucions que superen aquesta xifra. D’aquest grup, Pere Calvet, director general de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, és el que percep el salari més alt: 151.079 euros bruts anuals. De fet, tal com va publicar CRÍTIC, l’any 2018 hi havia cinc directius d’FGC —incloent-hi també Pere Calvet— que cobraven un salari fix per sobre del topall legal. Actualment, a excepció del sou de Calvet i de la presidenta actual, Marta Subirà (que ascendeix als 117.828 euros), les retribucions dels altres membres del comitè de direcció continuen sense constar en la informació feta pública al Portal de Transparència de la Generalitat.
Pere Calvet, director d’FGC, és el directiu del sector públic de la Generalitat que té el salari més alt: 151.079 euros
En l’àmbit de la salut, se situen per damunt del sou d’un conseller els 127.543 euros que percep Joan Xavier Comella, director de la Fundació de l’Hospital Vall d’Hebron, així com el salari de la gerent del Consorci Mar Parc de Salut, Olga Pané —126.271 euros—, i el de la directora del Servei Català de la Salut, Gemma Craywinckel: 118.292 euros.
Per la seva banda, l’exconseller d’Interior Miquel Buch, actual president d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, percep una retribució anual que ascendeix fins als 118.885, a poca distància dels 121.718 que ingressa el director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Josep Usall.
Els nou grans sous de TMB
El conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona és el càrrec del sector públic més ben pagat després de Pere Navarro. Gerardo Lertxundi Albéniz és qui ocupa aquest càrrec i cobra 153.793 euros, sumant els sous fixos i variables que rep de dues empreses diferents del grup TMB. A l’empresa de transports, que depèn de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, hi ha dos directius més que cobren més que el president de la Generalitat: són el director d’Organització i Persones (136.567 euros) i el director general de Bus (136.522 euros). En conjunt, hi ha nou directius de TMB que cobren més que els consellers del Govern, i onze que cobren més que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La publicitat activa dels sous de TMB va ser objecte de controvèrsia judicial arran d’una petició de dret d’accés d‘elDiario.es, i una resolució de la GAIP va motivar que finalment es fessin públics a la web.
B:SM, Tibidabo, Mercabarna i Betevé, per sobre de Colau
Al sector públic de l’Ajuntament de Barcelona hi ha 21 càrrecs que cobren més de 100.000 euros. Cap d’ells no és l’alcaldessa, Ada Colau, que oficialment cobra justament aquesta xifra. Tot i això, Colau no percep aquest sou: en aplicació del Codi ètic de Barcelona en Comú, percep 3.191 euros nets mensuals, renuncia a les dietes i dona la resta del sou a projectes socials. Tampoc cap regidor municipal no cobra les sis xifres. Són les gerències i les direccions generals de les empreses públiques associades les que ocupen la majoria d’aquestes posicions.
21 càrrecs municipals de Barcelona cobren més que Colau i que tots els altres regidors
La més ben pagada és Marta Labata Salvador, directora de Barcelona Serveis Municipals, SA. Aquesta empresa, més coneguda per B:SM, gestiona el Bicing i els pàrquings municipals. Labata, que ja va ser alta directiva de TMB, cobra 140.000 euros anuals. El cap de l’empresa Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, s’apropa a la mateixa xifra, amb 131.365 euros. A partir d’aquí, els càrrecs funcionarials com l’interventor, la tresorera, el secretari o les gerències de diferents àrees municipals es mouen en una forquilla entre els 101.000 i els 118.000 euros. La directora del Parc d’Atraccions del Tibidabo, Rosa Ortiz Gimeno, rep 109.825 euros, i els directors d’empreses com Betevé, Mercabarna o Cementiris de Barcelona cobren al voltant de 103.000 euros.
Fora de la capital, també hi ha sous extraordinaris en l’àmbit municipal. A Girona, hi ha un treballador municipal que guanya fins i tot més que els consellers de la Generalitat: 122.392 euros. La web municipal, però, no en publica el nom. A l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, el sou més alt es queda en 104.000 euros, però el cobren fins a sis funcionaris. La secretària, l’interventor i el coordinador general de la Diputació de Barcelona arriben als 126.000 euros. A la Diputació de Tarragona, el registre de sous també detalla que hi ha un funcionari de nivell A1 que rep 118.881 euros, però no es concreta qui és ni quina posició exacta ocupa.
De la síndica de greuges al director d’Antifrau: sous superiors als dels consellers del Govern
La Sindicatura de Comptes, el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), la Sindicatura de Greuges, i l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) són òrgans institucionals que depenen del Parlament, el qual designa bona part dels membres que els componen. D’entre els seus màxims representants hi destaca el de Miguel Ángel Gimeno, director de l’OAC, amb un sou que ascendeix als gairebé 151.000 euros bruts anuals. Tant Gimeno com les tres figures de major rang dins el Consell de Garanties Estatutàries —el president, Joan Vintró, i Laura Díez i Margarida Gil, vicepresidenta i consellera secretària, respectivament— perceben una retribució anual que s’enfila per damunt del sou del president, Pere Aragonès. Vintró, per la seva banda, cobra 137.648 euros, i Díez i Gil, 135.749 euros cadascuna.
Pel que fa a la Sindicatura de Greuges, el salari més elevat correspon al càrrec de síndica, que ocupa en l’actualitat Esther Giménez-Salinas i pel qual rep un sou de 131.961 euros, quasi la mateixa quantitat que la que percep Miquel Salazar, síndic major de la Sindicatura de Comptes (131.202 euros). Ambdós imports se situen poc per sota de la remuneració que percep el president de la Generalitat.
