17/06/2019 | 18:55
Les eleccions municipals del 26-M també implicaran canvis a la Diputació de Barcelona, que fins ara ha presidit el convergent Marc Castells. ERC i el PSC van empatar a 16 diputats provincials, i ara els Comuns poden tenir la clau per decantar aquest organisme supramunicipal cap a l’una banda o l’altra. La Diputació de Barcelona és la més potent d’Espanya: gestiona un pressupost de 900 milions d’euros. Aquests diners, que acaben revertint en els municipis, són vitals per finançar equipaments i també per al dia a dia dels ajuntaments, en forma de subvencions, de patrocinis i de plans.
Però les diputacions també suposen una sortida professional i política per a un bon gruix de representants i militants de partits; en alguns casos, càrrecs caiguts en desgràcia o defenestrats d’altres institucions. A les acaballes de l’últim mandat, la de Barcelona tenia 82 assessors en nòmina, que en conjunt han percebut una retribució anual de 4,9 milions d’euros. Del conjunt d’assessors, n’hi ha 25 que depenien directament del govern d’aquesta institució i que han exercit de tècnics de Presidència o d’altres àrees. Els 57 restants són personal de confiança dels partits que exerceixen d’assessors dels grups polítics que hi ha representats al ple. Aquestes xifres no representen el total de places disponibles: en el darrer mandat, el nombre màxim del personal eventual que podia prestar servei a la Diputació de Barcelona ascendia fins als 92.
Els càrrecs de la corporació provincial sovint han estat objecte de polèmica. Una investigació de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), revelada per l’Anuari Mèdia.cat, va posar el focus el 2015 en la legalitat o no de contractar aquests eventuals, que, segons han denunciat algunes organitzacions sindicals, acaben treballant més per al partit que per a la corporació provincial. No era la primera vegada que Antifrau investigava els contractes a la Diputació i qüestionava algunes pràctiques habituals entre els partits polítics, com la de col·locar-hi persones afins, sobretot de càrrecs orgànics, “als quals, a vegades, se’ls reclama el pagament d’una part de la seva nòmina per finançar el partit”.
Qui són, però, els assessors del govern i dels partits de la Diputació? CRÍTIC explica en aquest reportatge el perfil dels càrrecs de confiança que s’han repartit les diferents formacions durant l’últim mandat.

Convergència i ERC es reparteixen els assessors de govern
En el mandat anterior, els diputats de l’antiga Convergència i d’ERC es van repartir els 25 assessors de les cinc àrees competencials i executives en què s’estructura la Diputació. Entre aquests càrrecs de confiança hi destacaven figures com Carles Agustí, assessor tècnic de la Presidència i director de Govern Obert de l’ens. Agustí és un històric membre de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), de CDC i, posteriorment, membre del Comitè Nacional del PDECat. L’any passat va presentar-se a les primàries del Partit Demòcrata per l’Ajuntament de Barcelona representant els sectors més sobiranistes del partit, i va perdre enfront de la candidatura de Neus Munté. Al llarg dels últims anys, ha anat saltant d’administració en administració, sempre seguint la petja de Convergència. Ha ocupat el càrrec de director d’Innovació i Qualitat Democràtica a la Generalitat, de comissionat de Participació Ciutadana a l’Ajuntament de Barcelona amb el govern de Trias, i ha dirigit el Programa d’innovació i qualitat democràtica del Departament de Governació i Relacions Institucionals, també a la Generalitat.
Així mateix, el recorregut de l’exsocialista Pia Bosch dins la corporació provincial és particularment remarcable. La llarga llista de càrrecs polítics que va ocupar Bosch a les files del PSC durant la primera dècada dels 2000 inclou el seu rol al capdavant de la delegació territorial del Govern de la Generalitat a les comarques gironines durant el mandat de Pasqual Maragall. També va ser tinenta d’alcalde i regidora a l’Ajuntament de Girona, diputada al Parlament, congressista al Consell d’Europa i portaveu socialista a la Diputació de Girona. El 2014, Bosch va abandonar el PSC i va fundar, juntament amb altres exmilitants, el partit Moviment d’Esquerres (MES), formació que va acabar aliant-se amb ERC. L’any següent, els republicans van designar-la assessora del seu grup polític a la Diputació de Barcelona, i el 2016 va passar a ser assessora tècnica de Presidència, una àrea fins ara gestionada per Convergència.
4,9 milions d’euros anuals en salaris d’assessors
El salari que perceben els assessors es classifica en vuit nivells, i oscil·la entre els 2.529,62 euros mensuals i els 5.956,93. Així i tot, pel que fa a l’àrea de Presidència, només hi ha tres assessors –Mònica Gallardo, responsable de Premsa i Comunicació; Daniel Laga, assessor tècnic d’Esports, i Ramon Minoves, d’Espais Naturals i Medi Ambient– que percebin la màxima retribució. A la vegada, no n’hi ha cap que se situï en les tres escales salarials més baixes. Globalment, les 25 persones que formen el conjunt d’assessors de govern cobren 123.338,61 euros mensuals, que, multiplicats per les 14 pagues que perceben anualment, sumen un total d’1,7 milions d’euros l’any.
Però, més enllà dels assessors de govern, en el darrer mandat la Diputació de Barcelona ha comptat amb un total de 57 càrrecs de confiança més que han treballat per als diversos partits polítics amb representació al ple: CiU, ERC, el PSC, Entesa (marca municipal dels Comuns i d’ICV), C’s, el PP i la CUP. La majoria d’aquests càrrecs, nomenats a dit, han ocupat o ocupen també responsabilitats en altres institucions, ja sigui en els diferents ajuntaments o en els òrgans de les seves formacions.
En el mandat passat, però, no hi ha hagut cap assessor de partit que s’hagi situat en el nivell més alt de retribució ni tampoc en els tres inferiors. D’aquesta manera, tots han percebut entre 3.720,53 € i 4.927,49 € mensuals (categories 4 i 5) amb dues úniques excepcions, que han cobrat cada mes 5.685,57 i 5.317,45 euros, respectivament. El sou d’aquests càrrecs representa un total de 226.494,81 euros el mes, que ascendeixen a 3,2 M€ anuals, per 14 pagues. La suma total de sous d’assessors (comptant els de govern i els dels partits) s’eleva als 4,9 milions anuals.
Cal tenir en compte, però, que hi ha organitzacions com Barcelona en Comú o la CUP que estableixen limitacions salarials per als seus càrrecs electes i de lliure designació. En el cas de BComú, el límit són 2.200 € mensuals. I en el cas de la CUP de Barcelona, dos cops i mig el valor del salari mínim interprofessional abans de la darrera reforma (745 euros).

Antoni Fogué, de president de la Diputació a càrrec de confiança del PSC
Entre els assessors nomenats pel PSC durant el mandat 2015-2019 destaca un cas particular: Antoni Fogué, que va ser president de la Diputació del 2008 al 2011 substituint l’alcalde de l’Hospitalet de Llobregat, Celestino Corbacho. Fogué, regidor de Santa Coloma de Gramenet i marit de l’exalcaldessa colomenca Manuela de Madre, era l’home de confiança de Bartomeu Muñoz, l’excalcalde de Santa Coloma condemnat pel ‘cas Pretòria’.
Fogué va cessar del càrrec de president després de les municipals del 2011 per cedir el pas al convergent Salvador Esteve. Però a l’agost del 2015, segons va publicar el periodista Rafa Burgos al digital ‘Gramenet 2.O’, va entrar a formar part de la corporació provincial com a càrrec extern. La seva tasca consistia a donar “suport tècnic especialitzat a la Gerència de la institució”, amb un sou de 90.000 euros bruts anuals. Més tard, el 2017, va ser nomenat assessor dels socialistes a la Diputació.
Fogué no és l’únic regidor colomenc que ha tingut el càrrec d’assessor del grup del PSC els últims quatre anys. També ho ha estat Antonio Carmona, extinent d’alcalde a l’Ajuntament de Santa Coloma durant el mandat de Bartomeu Muñoz i de Núria Parlon, i diputat provincial des del 2010. Carmona va deixar de ser regidor en les eleccions del maig del 2015, però al juliol del mateix any va ser designat pels socialistes personal de confiança a la Diputació.
Un altre cas destacable és el de Marta Farrés, la nova alcaldessa de Sabadell, que havia estat tinenta d’alcaldia amb Manuel Bustos, condemnat a presó pel ‘cas Mercuri’. El 2015, després de perdre les primàries per encapçalar la llista dels socialistes en les municipals, es va retirar de la primera línia, però el 2017 va ser nomenada assessora pel partit a la Diputació. El 26-M va presentar-se al capdavant del PSC al municipi i va guanyar les eleccions. Ara, Farrés podrà ser alcaldessa gràcies a un acord amb l’única regidora que va obtenir Podem en les eleccions, Marta Morell.
Un dels assessors d’ERC, denunciat davant d’Antifrau
ERC també té un pes significatiu dins el grup d’assessors de partits polítics. El personal eventual vinculat amb els republicans inclou, per exemple, Pol Altayo, edil des del 2012 a Santa Perpètua de Mogoda i actual cap de l’oposició, o Josep Maria Civis, exregidor sabadellenc, excoordinador del partit a la Diputació i director general d’Acció Ciutadana del Departament de Governació durant el tripartit. L’any 2011, Civis i altres càrrecs van ser nomenats “per la via de màxima urgència” a la corporació provincial, un fet que va aixecar polseguera després que la secció sindical de la CGT en aquesta institució ho denunciés a Antifrau.
El sindicat argumentava que el fet que els nomenaments interins no es portessin al ple de la Diputació infringia la normativa, segons la qual aquests contractes havien d’estar justificats expressament i havien de respondre a raons com una vacant o un projecte temporal que els requerís. Per contra, deien, en aquests nomenaments no s’hi especificava ni la plaça, ni la seva dependència orgànica, ni les funcions a desenvolupar. També especulaven que les persones que havien estat nomenades podrien haver-se quedat sense càrrec després d’alguna derrota electoral recent. Aquell mateix any, Civis ja havia accedit a un càrrec dins la Diputació com a assessor del grup polític d’ERC, càrrec que ha repetit en aquest darrer mandat.

Els assessors de Convergència, recol·locats del Parlament i dels ajuntaments
Dins l’univers convergent, alguns dels assessors polítics que hi sobresurten són Josep Sicart, exdiputat al Parlament de Catalunya durant el govern d’Artur Mas; Pol Lliró, fins ara conseller de districte de Sarrià – Sant Gervasi, o Àlex Sastre, candidat a l’alcaldia de Granollers en les passades eleccions municipals.
Alguns dels convergents nomenats arrossegaven polèmiques prèvies. Aquest és el cas de Joaquim Matas, exregidor i excap de gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament de Tordera, que entrava a formar part de l’equip d’assessors menys de dos mesos després de les eleccions municipals del 2015. Matas va ser contractat pel grup municipal de CiU en aquest consistori l’any 2003 com a cap de gabinet, una tasca per la qual cobrava 45.094 euros bruts anuals. L’oposició va carregar llavors contra el seu fitxatge i contra la duplicitat de tasques entre el cap de gabinet i el de premsa. El portaveu d’ERC a l’Ajuntament en aquell moment, Bernat Costas, fins i tot va dir que esdevenir càrrec de confiança al consistori de Tordera era “la manera de fer-se ric”.
Alguns dels assessors de l’òrbita convergent a la Diputació provenen del sector d’Unió Democràtica. És el cas, per exemple, de Kevin Requena o de Joan Recasens, expulsat d’Unió el 2015 per haver-se manifestat en contra del full de ruta del partit, i actualment militant de Demòcrates de Catalunya.

Càrrecs de confiança de Barcelona en Comú, d’ICV i d’EUiA
Els Comuns també han col·locat els seus càrrecs de confiança a la Diputació de Barcelona. En la legislatura passada, Entesa, el grup que aglutinava ICV, EUiA i BComú, va comptar amb una amalgama d’assessors que incloïa noms com el de Laura Massana, membre de la coordinadora de Catalunya en Comú, exregidora i exdiputada al Parlament per ICV-EUiA. Massana va ser diputada d’Iniciativa entre el 2006 i el 2015, però abans ja havia estat assessora del grup d’ICV a la Diputació. El 2016, després de deixar el Parlament, va tornar a ser nomenada per repetir com a càrrec de confiança del partit.
La denúncia de la CGT a Antifrau el 2011, relacionada amb el nomenament de l’assessor d’ERC, Josep Maria Civis, també va afectar el secretari d’organització d’Iniciativa i exvicepresident del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lluís Moreno. De fet, ICV-EUiA va ser el grup polític que més es va beneficiar dels nomenaments “per la via de màxima urgència”. Com relatava la ‘Directa’, Moreno va ser un dels representants que havien perdut la seva plaça en càrrecs públics arran de derrotes electorals i va ser recol·locat a la Diputació. Dos mesos després de les municipals del 2015 va tornar a ser designat assessor.
Altres càrrecs dels Comuns durant el mandat passat han estat Toni Salado, membre de la coordinadora de Catalunya en Comú i responsable de Política Institucional i Programa d’EUiA, o la politòloga londinenca establerta a Barcelona Kate Shea, que forma part de la Direcció Executiva de la Coordinadora General de BComú.

El ‘censor’ d’Albiol i la cap de llista de Girona, entre els assessors del PP
Malgrat que els populars ocupaven un lloc modest al ple de la Diputació, amb només tres diputats, també han comptat amb l’assessorament de diversos càrrecs, per bé que el total de persones nomenades per exercir aquesta funció és substancialment menor que el dels altres partits fins ara exposats. Hi destaquen figures com Albert Fernández Saltiveri, exportaveu del PP a Sarrià – Sant Gervasi, membre de l’Institut Catalunya Futur –la secció catalana de la FAES– i persona de confiança de Xavier García Albiol en la seva etapa com a alcalde.
Fernández Saltiveri és conegut sobretot pel seu paper com a gerent de Badalona Comunicació, ens dels mitjans de comunicació locals, respecte als quals va exercir un control absolut: alguns dels episodis més polèmics que va protagonitzar inclouen, segons van denunciar en el seu dia altres partits de Badalona, la censura de persones d’ideologies diverses a les tertúlies de ‘tele’ o de ràdio, o la prohibició que es toqués “L’estaca”, de Lluís Llach, durant el festival Filmets, a l’octubre del 2014. Tots els grups de l’oposició, així com aquells que no tenien representació i Òmnium Cultural, en van demanar la dimissió, però García Albiol no va voler destituir-lo. Va ser l’executiu següent, encapçalat per Dolors Sabater, qui va destituir-lo de manera immediata.
Un altre nom destacat és el de l’exdiputada, exregidora i expresidenta de Nuevas Generaciones i del PP de Girona, Concepció Veray, que també forma part d’aquest conjunt. L’assessora va ser també cap de llista del PP a l’Ajuntament de Girona en les passades eleccions municipals, però no hi va obtenir representació. Prové d’una família estretament vinculada amb la formació: el seu germà, Jaume Veray, va ser assessor del partit a la Subdelegació del Govern a Girona, durant l’era de Rajoy. Veray pare també va ser vicepresident a Catalunya d’Aliança Popular i president del PP de Girona.
El grup d’assessors dels populars en el mandat passat inclou Maria Jesús Hervàs, exportaveu del PP a Badalona, o José Llobet, exdiputat al Parlament i exvicepresident de la Diputació de Barcelona, que va ser designat a l’inici de la presidència del convergent Salvador Esteve gràcies al pacte de govern entre CiU i els populars.
Ciutadans i la CUP també hi tenen assessors
Molts menys assessors s’han distribuït en aquesta legislatura passada les altres dues formacions que ocupaven un lloc modest al ple: Ciutadans i la CUP. Entre els assessors taronja hi destaca Vicente Castillo, que va ser cap de llista per Tarragona en les eleccions catalanes del 2010 i subsecretari d’Implantació del partit. Pel que fa als cupaires, l’organització ha comptat també amb l’assessorament de Mariona Pascual, que ha tornat a encapçalar la candidatura de la CUP a Sant Celoni en aquestes eleccions municipals, com ja va fer el 2015.