Crític Cerca

Torra i Aragonès al Parlament. Foto: ACN

Investigació

Qui són, què fan i quant cobren els assessors de Torra i d’Aragonès

Les àrees de Presidència i de Vicepresidència de la Generalitat sumen 60 càrrecs eventuals, que cobren 4 milions d’euros anuals en sous

08/09/2019 | 18:55

El Govern de la Generalitat té en nòmina en l’actualitat un total de 154 assessors, que perceben una retribució anual que s’eleva als 10,2 milions d’euros. Així consta en la informació feta pública per l’àrea de Transparència del Govern i actualitzada a data de setembre del 2019. El personal eventual nomenat a dit que treballa en els 13 departaments de l’Executiu cobra un salari que oscil·la entre els 30.000 i els 103.422 euros l’any. Aquesta darrera xifra se situa poc per sota del sou dels consellers i per sobre de les retribucions dels secretaris generals i dels directors generals.

El nombre més gran d’assessors se situa sota l’àrea de Presidència, a les ordres del president Quim Torra i de Meritxell Budó, que va ser nomenada consellera d’aquest Departament i portaveu del Govern al mes de març passat en substitució d’Elsa Artadi. En total n’hi ha 42, la majoria en l’òrbita de Junts per Catalunya. La segona àrea amb més assessors és Vicepresidència, que té Pere Aragonès i on n’hi ha 20, la majoria d’ells sota l’òrbita d’ERC. El salari del personal eventual de Torra i d’Aragonès s’eleva per sobre dels 4 milions d’euros: 2,8 milions en el cas dels assessors de Presidència, i 1,4 en el cas dels de Vicepresidència. El nombre d’assessors en aquestes dues àrees ha augmentat des de l’octubre de 2017, quan Carles Puigdemont era president. En aquell moment, 38 persones conformaven el personal eventual de Presidència, i al de Vicepresidència, a càrrec llavors d’Oriol Junqueras, n’hi havia 16. Les retribucions que percebien aquests treballadors en total ascendien als 3,5 milions d’euros: 2,4 milions els primers i una mica més d’1 milió els segons.

De fet, va ser precisament durant el mandat de Puigdemont que el nombre total d’assessors del govern va començar a incrementar-se. Des de 2011, l’executiu es regia per un acord que limitava en 130 el personal eventual per a tots els departaments, però Neus Munté, llavors consellera de Presidència, va justificar l’augment, entre altres coses, per la creació del Departament d’Exteriors.

En l’actual mandat qui són, d’on vénen i què fan els assessors de Torra i Aragonés? Sovint es tracta d’antics càrrecs de partit recol·locats o bé de periodistes i comunicadors militants o afins a la formació. CRÍTIC analitza en aquest article la seva trajectòria.

Joan Maria Piqué, excap de premsa de Mas. Foto: ACN

Joan Maria Piqué, polèmic cap de premsa de Mas i etern supervivent

El periodista Joan Maria Piqué, excap de premsa del president Artur Mas, és un dels noms destacats de la llista d’assessors inscrits en l’àrea de Presidència. Carles Puigdemont el va fitxar com a responsable de la comunicació internacional durant el seu mandat, però va ser destituït del càrrec pel 155 i recuperat després per l’Executiu de Quim Torra. Al setembre del 2018, el periodista es va reincorporar a l’Administració com a coordinador internacional de comunicació i relacions públiques, tasca per la qual és retribuït amb 78.348 euros l’any. A banda de la seva relació personal amb les altes esferes de Convergència i de la seva incursió en la política activa, participant en les llistes de Lliures per Europa en les eleccions europees passades, Piqué és conegut per haver protagonitzat polèmiques, algunes a través de Twitter, amb companys de professió. Respecte a això, l’ONG Reporters sense Fronteres va emetre un comunicat on diversos periodistes denunciaven haver estat “advertits”, “corregits” o “adoctrinats” per Piqué sobre l’enfocament de les informacions.

Mònica Osàcar acompanyant als jutjats el seu pare, Daniel Osàcar, per rebre la sentència del 'cas Palau'. Foto: Laura Fíguls / ACN.

Mònica Osàcar, la filla del tresorer de CDC condemnat pel ‘cas Palau’

Un altre dels alts càrrecs cessats que tornen a treballar per a la Generalitat és Mònica Osàcar, filla de Daniel Osàcar, l’extresorer de CDC condemnat pel ‘cas Palau’. Osàcar filla havia treballat a la Generalitat en l’època de Jordi Pujol, també en el Departament de la Presidència, i el 2011 va ser designada càrrec de confiança pel Govern d’Artur Mas per encarregar-se de l’àrea de Publicitat Institucional. Osàcar va tenir aquest càrrec fins que Mariano Rajoy va destituir-la en aplicació del 155; però, a principis d’any, l’Executiu de Quim Torra va repescar-la. Actualment, treballa d’assessora en matèria de comunicació digital, adscrita a la Direcció General de Comunicació del Govern, feina per la qual cobra 64.821 euros anuals. 

Sergi Sol, teòric del junquerisme. FOTO: Ivan Giménez

Sergi Sol i Raül Murcia, el nucli dur junquerista a Vicepresidència

Entre els assessors de Pere Aragonès destaquen dos noms que formen part del nucli dur del junquerisme: Sergi Sol i Raül Murcia. Sol, provinent de les files del vell MDT dels anys vuitanta, és un dels homes de màxima confiança del líder d’ERC. Bregat en qüestions comunicatives i militant d’Esquerra des de finals dels noranta, a partir del 2012 esdevé una persona del cercle més estret de Junqueras. Actualment se’l considera la seva veu fora de la presó.  

Durant el Govern de Puigdemont, Sol va ser el cap de comunicació de l’Oficina del Vicepresident, fins que va ser destituït en aplicació de l’article 155. En l’actualitat, dins de l’organigrama de Vicepresidència, té el càrrec d’assessor especial en polítiques estratègiques i cobra un salari de 78.348 euros. Una tasca que compagina amb la seva feina d’agitador polític i col·laborador en mitjans com ‘El Nacional’ i també CRÍTIC. En els seus articles sovint es mostra dur amb alguns comportaments de l’independentisme més abrandat, cosa que li ha valgut alguns atacs i crítiques. És autor del llibre Oriol Junqueras: fins que siguem lliures, on desgrana i analitza el pensament polític del líder d’ERC i al mateix temps explica alguns detalls i interioritats de la gestió del referèndum de l’1 d’Octubre. Ell mateix explica la seva implicació i aposta política per l’independentisme junquerista en aquesta entrevista de CRÍTIC.  

Raül Murcia, conegut entre els republicans amb el sobrenom de ‘Muto’, és un altre dels assessors de Vicepresidència que formen part del nucli dur junquerista, i que va tenir un paper discret durant els dies previs a l’1-O. Murcia és el coordinador de l’Oficina del Vicepresident, tasca per la qual cobra un sou de 78.348 euros, i en el Govern anterior ja va figurar en l’equip de Junqueras a l’Executiu com a assessor especial en matèria de difusió institucional. A la pràctica era també una de les persones de la màxima confiança del líder d’ERC, fins al punt que va acompanyar Junqueras en el trajecte a Madrid a l’Audiència Nacional el dia que va ser empresonat, com ell mateix relata en aquest ‘post’ de Facebook. Murcia apareix també citat en el sumari del Jutjat 13, en les converses interceptades per la Guàrdia Civil a Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda, en què aquest admetia que el Govern català no estava preparat per implementar la independència després del referèndum de l’1 d’Octubre. 

Pere Cardús, assessor del nucli dur de Torra. Foto: Cugat.cat

Pere Cardús, l’autor dels discursos del president

El periodista Pere Cardús és un dels noms que també figuren en la llista d’assessors de Quim Torra. Fins al juny de l’any passat era una de les firmes més reconegudes del digital ‘Vilaweb’, on ha desenvolupat una gran part de la seva carrera seguint l’actualitat política catalana. Amb l’arribada de Torra es va incorporar a la Generalitat com a coordinador de la Gestió de la Informació i Atenció a la Ciutadania. Mesos més tard va ser nomenat assessor de polítiques estratègiques, adscrit a l’Oficina del President. Aquesta posició està retribuïda amb 78.348 euros anuals, i les funcions principals inclouen elaborar discursos i continguts per al president. Cardús es convertia així en un dels homes més significats del nucli dur de Torra.

Pere Cardús, fill del sociòleg Salvador Cardús, sempre ha mostrat una gran sintonia amb Quim Torra i el seu Executiu. Poc abans que es produís la investidura, el periodista va escriure un ‘post’ al seu blog on reunia totes les entrevistes que havia fet a Torra i on reconeixia la seva relació personal amb el candidat. “Som amics”, escrivia. “Proposo a qui vulgui fer-se’n una opinió seriosa i no contaminada que llegeixi les seves reflexions, els seus articles, els seus llibres… i aquestes converses”.

Pere Cardús no és l’únic periodista de ‘Vilaweb’ que ha estat fitxat pel Govern. També Ester Estela, que des del 2013 havia estat coordinadora de projectes web i auxiliar de redacció del digital, des del mes de juny és assessora del president en gestió de xarxes socials. Per aquest càrrec percep una retribució de 44.595 euros anuals.

Anna Figuera, de cobrir la informació de Presidència per a TV3 a assessorar el president. Foto: TVC
Míriam Santamaria, meteoròloga de La Sexta ara en nòmina de Presidència. Foto: Òmnium Cultural
Anterior Següent

Anna Figuera i Míriam Santamaria: de TV3 i La Sexta a assessorar Quim Torra

De la política comunicativa estrictament se n’ocupen, sobretot, les periodistes Anna Figuera, cap del gabinet de comunicació del President, i Míriam Santamaria, coordinadora de projectes en matèria de comunicació, adscrita a la Direcció General de Comunicació del Govern. Abans d’assumir el càrrec, Figuera exercia de redactora d’informatius a TV3 i s’encarregava de cobrir, precisament, les informacions relacionades amb la presidència. En el sector públic, ja havia treballat per al Govern durant el primer tripartit, quan va ser cap de Premsa de l’extint Departament de Comerç, Consum i Turisme, llavors, en mans d’ERC. El seu càrrec està remunerat amb 78.348 euros anuals.

Per la seva banda, Míriam Santamaria va començar fent col·laboracions com a meteoròloga en diferents mitjans de comunicació, com RAC1 o RAC105. La seva llarga trajectòria laboral inclou una etapa com a redactora i presentadora de la informació meteorològica a Televisió Espanyola, i el càrrec de cap de meteorologia a La Sexta, que va convertir-la en la primera dona a dirigir el departament de ‘meteo’ d’una televisió. El 2011, va rebre el premi Antena de Oro a la millor comunicadora de l’any. Com a coordinadora de projectes en matèria de comunicació, una posició que no existia abans del seu nomenament, Santamaria cobra 35.462 euros anuals.

Entre els periodistes adscrits a Presidència també hi destaca Jordi Finestres, amb una amplíssima trajectòria als mitjans de comunicació, i que ocupa actualment la posició de responsable tècnic, per la qual cobra 39.753 euros anuals. En el món periodístic, Finestres ha exercit de guionista a Televisió de Catalunya, col·laborador a ‘La Vanguardia’ o a ‘Sàpiens’, editor, director de documentals i escriptor. En l’àmbit polític, ja havia estat assessor a l’Ajuntament de Barcelona quan va incorporar-se a la Generalitat com a coordinador de la Gestió de la Informació i Atenció a la Ciutadania, durant la legislatura passada, abans que Mariano Rajoy el destituís via aplicació de l’article 155.

Jordi Cabrafiga va ser cap de gabinet de Meritxell Borràs i ha estat recol·locat com a assessor de Presidència. Foto: ACN
Cesca Domènech, assessora en l'àmbit del món local. Foto: CiU/Jordi Play
Anterior Següent

Homes i dones de partit per ocupar càrrecs eventuals

Entre els assessors de Torra s’hi troben persones orgànicament vinculades a Convergència, algunes de les quals han desenvolupat rols polítics o han format part de les llistes electorals, que han acabat recol·locades com a personal eventual. Destaquen figures com Jordi Cabrafiga, que ingressa un total de 85.741 euros anuals com a cap de gabinet de la consellera de la Presidència, i ha encadenat, des del 2011, càrrecs al partit o a les institucions gestionades per CiU, pel PDECat o per Junts per Catalunya. Cabrafiga era president de la JNC a Barcelona, i, amb l’arribada de Xavier Trias a l’Ajuntament, va ser nomenat director de gestió de l’alcaldia, càrrec que va exercir fins a la victòria d’Ada Colau. Un mes després, però, va ser nomenat cap de gabinet de Meritxell Borràs, tasca que va desenvolupar durant tot el període en què l’exconsellera va encapçalar el Departament de Governació. De fet, va ser citat pel jutge Ramírez Sunyer durant la investigació dels preparatius de l’1-O. Amb la dissolució del Govern via 155, Cabrafiga va cessar en el càrrer, però al febrer de 2018 va ser nomenat gerent de Junts per Catalunya, i, al mes de juny del mateix any, va saltar a l’àrea de Presidència.

Entre les figures recol·locades del partit també destaca Cesca Domènech, que té el càrrec d’assessora en l’àmbit del món local, retribuït amb 68.605 euros anuals. La trajectòria laboral i militant de Domènech ha estat estretament lligada a l’antiga Convergència: casada amb el conseller d’Interior, Miquel Buch, va concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012, a la llista de CiU encapçalada per Artur Mas. També va ser designada secretària executiva de Militància i Participació en el congrés de CDC on Oriol Pujol va ser escollit secretari general del partit. Durant la legislatura anterior, Domènech va ser responsable de l’oficina del delegat territorial del Govern a Barcelona. L’any passat, Torra va recol·locar-la com a personal eventual.

Entre els assessors de Presidència hi trobem també Carles Mas Lloveras, una personalitat històrica de l’òrbita convergent: el conjunt de càrrecs que ha tingut dins de CDC inclou el llarg període en què va exercir d‘assessor en matèria d’hisendes locals i contractació pública, o el seu pas per l’Ajuntament de Barcelona, on va ser gerent del districte d’Horta-Guinardó durant el mandat de Xavier Trias. Després de les eleccions municipals del 2015 va fer el salt a la Generalitat de Catalunya, sent nomenat, primer, assessor del llavors secretari del Govern, Jordi Baiget, i després, adjunt al cap de Gabinet del Departament d’Empresa i Coneixement. L’Executiu de Quim Torra també ha volgut comptar amb l’assessorament de Mas Lloveras, que des del juny del 2018 és assessor del secretari del Govern, Víctor Cullell. Per desenvolupar aquesta feina percep un salari anual de 64.821 euros.

A Vicepresidència, entre els assessors d’ERC també hi figuren homes de partit. És el cas de Bernat Costas, director de l’Oficina del Vicepresident. Costas va ser alcaldable d’ERC a Tordera i un dels militants republicans més destacats de la comarca del Maresme, d’on prové també el mateix Aragonès. També, com Aragonès, és un quadre forjat a les files de les JERC. Un altre nom que destaca és Jordi Augusto Zambrano, assessor especial del vicepresident, provinent de l’entorn del Moviment d’Esquerres (MES), formació que agrupa els exmilitants socialistes i sobiranistes. Augusto Zambrano, que havia treballat a l’Ajuntament de Barcelona, ha estat també assessor en matèria econòmica d’Ernest Maragall al Parlament Europeu.

L'expresident Carles Puigdemont amb Josep Lluís Alay (a la dreta) a la presó de Neumünster, a Alemanya. Foto: Natàlia Segura

Els responsables de les oficines dels expresidents, els millor pagats

Els 42 càrrecs que integren el personal eventual de Presidència també inclouen tres persones que gestionen les oficines dels expresidents de la Generalitat José Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont. Aquests tres càrrecs eventuals són també els que perceben, de molt, les majors retribucions del conjunt d’assessors de la Generalitat: cobren 103.602 euros anuals cadascun.

Aquest és el cas de Josep Lluís Alay, que en un primer moment va ser nomenat coordinador de Polítiques Internacionals de Presidència pel Govern de Quim Torra al juny del 2018; però, només un més després, va assumir el càrrec de responsable de l’Oficina de l’expresident Puigdemont. Alay és el director de l’Observatori del Tibet i l’Àsia Central i un profund coneixedor de la cultura i la realitat d’aquest país. Va ser detingut al març del 2018 per la Policia Nacional acusat d’encobriment per col·laborar amb Puigdemont a eludir la justícia. Era una de les quatre persones que viatjaven amb l’expresident quan va ser detingut a Alemanya.

Jordi Menéndez, membre històric del PSC, és el màxim responsable de l’Oficina del President Montilla des del gener del 2011. Entre els múltiples càrrecs que ha tingut en el sector públic hi destaca el seu rol com a cap del Gabinet Tècnic de la Delegació del Govern a Catalunya i com a conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Durant el mandat de José Montilla va ser director general de Difusió Corporativa, director general de Relacions Externes i secretari general de la Presidència. Maria-Reis Quinzaños és la cap de l’Oficina d’Artur Mas des del gener del 2016. És una persona de la màxima confiança del líder convergent, i, durant el seu mandat, Quinzaños va ser l’encarregada de la seva secretaria particular.

Els caps de gabinet dels delegats de la Generalitat: regidors, exregidors i alcaldes de JxCat i d’ERC

Entre els assessors designats per Vicepresidència hi ha els caps de gabinet dels delegats territorials de la Generalitat. Tots ells perceben un salari de 68.248,40 euros anuals i en la majoria dels casos són regidors, exregidors o fins i tot alcaldes de Junts per Catalunya o d’ERC amb certa representativitat al territori. Al Penedès, per exemple, la cap de gabinet del delegat de la Generalitat Pere Regull, alcalde de Vilafranca i exdiputat al Parlament per CiU, és Montserrat Carreras, també alcaldessa de Cunit per Convergència. A l’Alt Pirineu i a l’Aran, el cap de gabinet del delegat era fins al juliol el republicà Josep Ramon Fondevila, alcalde de Sorigué. 

A Lleida, la cap de gabinet de la delegació és Violant Cervera Godia, que va ser diputada al Parlament per CDC i havia tingut càrrec a Benestar i Família durant el Govern d’Artur Mas. La regidora d’ERC a Santa Coloma de Gramenet Gemma Español és la cap de gabinet del delegat territorial de la Generalitat a Barcelona, càrrec que des del juliol passat juliol té l’exalcalde republicà de Sabadell Juli Fernàndez. A la Catalunya Central, el cap de gabinet de la delegació és Josep Mas, que va ser durant anys regidor d’ERC a Manlleu. A les Terres de l’Ebre, la cap de l’Oficina és Maria Teresa Moya, que fins al 2015 va ser cap de llista de CiU a l’alcaldia d’Amposta. A Girona, el cap de gabinet del delegat és Òscar Ramos, que va ser durant anys director del Patronat de Turisme de la Costa Brava, on va rebre crítiques pel seu sou elevat. A Tarragona, la cap de gabinet del republicà Òscar Peris, tinent d’alcalde de Valls i delegat de la Generalitat a la demarcació, és la periodista Mercè Ribé, amb una llarga trajectòria al diari ‘El Punt Avui’.


Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació