Cerca
Investigació

Quins són i on es troben els 1.400 edificis i solars de l’Estat espanyol a Catalunya

El Govern espanyol té avui gairebé 1.400 béns immobles a Catalunya, la major part dels quals són finques rústiques i solars. Pel que fa als edificis, segons la resposta que n'ha obtingut CRÍTIC arran d'una petició en aplicació de la Llei de transparència, el gruix es reparteix entre comissaries, quarters, edificis dels sindicats, museus i delegacions d'Hisenda. En cas d'una independència de Catalunya, de qui serien propietat els edificis de l'Estat? La Generalitat els hauria de comprar o passaria a ser-ne la propietària sense indemnitzacions? Hi hauria instal·lacions propietat d'Espanya dins d'una república independent catalana?

14/01/2018 | 19:03

Il·lustració: JORDI BORRÀS

L’Estat espanyol té a Catalunya 1.365 immobles, segons la resposta que ha rebut CRÍTIC a la petició d’informació cursada a l’Administració General de l’Estat en aplicació de la Llei de transparència. El nombre real, però, és més elevat, perquè a la llista facilitada no hi consten les infraestructures de l’Estat a Catalunya, com ara carreteres o estacions i vies de tren; ni aquelles propietats la publicació de les quals “podria ocasionar un perjudici per a la seguretat nacional, la defensa, les relacions exteriors o la seguretat pública”; ni els béns d’empreses públiques, societats o fundacions amb participació de l’Estat.

Més de la meitat de les propietats facilitades (751) són finques rústiques, repartides fonamentalment per municipis de zones rurals de Catalunya i sense gaire valor econòmic. La majoria dels immobles pertanyen a la Direcció General de Patrimoni de l’Estat (DGPE), que forma part del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. CRÍTIC s’ha posat en contacte amb la DGPE per saber com aquestes finques rústiques van passar a les mans de l’Estat, però no n’ha rebut resposta. També hi ha un nombre elevat (162) de solars sense edificar. En alguns casos, l’origen d’aquests solars cal buscar-lo en expropiacions portades a terme per construir determinades infraestructures. Un exemple és el municipi gironí de Sarrià de Ter, on la DGPE disposa de 69 propietats, la immensa majoria provinents d’expropiacions vinculades a l’autopista AP-7. I, òbviament, també hi ha centenars d’edificis en ús, la majoria en mans de ministeris amb àmplies competències al Principat. Quins són? Interior, Defensa, Ocupació i Seguretat Social i Hisenda i Funció Pública.

Interior disposa de 147 béns, dels quals la majoria (100) estan en mans de la Guàrdia Civil, tot i que també hi ha un nombre important d’immobles lligats a la Policia Nacional (35). Defensa té 58 propietats, lògicament lligades a l’Exèrcit. El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Societat en suma 96, de les quals més d’una vuitantena formen part de l’anomenat “patrimoni sindical acumulat” i en tenen l’ús organitzacions de treballadors o empresarials. I Hisenda i Funció Pública en té 43, de les quals més d’una trentena corresponen a l’Agència Tributària. Ras i curt, més enllà de les finques rústiques, la presència habitual de l’Estat espanyol a Catalunya es resumeix fonamentalment en la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, l’Exèrcit i Hisenda.

Els municipis catalans on l’Estat té més propietats són Ulldecona (156), Tortosa (126), Sarrià de Ter (69), Alcanar (61), Barcelona (58), Benifallet (44), Godall (39) i Lleida (39). Amb les excepcions de Barcelona i de Lleida —i, en menor mesura, Tortosa—, en aquests municipis l’Estat hi té especialment finques rústiques, que sobretot són matollars, tot i que també hi ha pinedes, camps d’oliveres o d’avellanes, o fruiters, entre d’altres; o solars sense edificar, com a Sarrià de Ter.

Casernes abandonades de la Guàrdia Civil

Expectació mediàtica davant de la Prefectura Superior de Policia, a la Via Laietana de Barcelona / GUILLEM MARTÍNEZ – ACN

La Guàrdia Civil disposa d’un centenar d’immobles a Catalunya, dels quals 34 se situen a la demarcació de Barcelona; 23, a la de Girona; 19, a la de Lleida, i 24, a la de Tarragona. La majoria són edificis, tot i que també hi ha alguns solars no edificats i finques rústiques. Pel que fa a la tipologia, fonamentalment el cos policial disposa de cases caserna i d’edificis d’habitatges. La propietat més destacada s’ubica a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), on hi ha la Comandància de la Guàrdia Civil a la demarcació de Barcelona, un recinte que supera els 80.000 metres quadrats de superfície. Després del desplegament dels Mossos d’Esquadra, però, moltes de les casernes de la Guàrdia Civil van quedar abandonades i avui no tenen cap ús, tot i que Interior en manté la propietat i figuren a la llista obtinguda per CRÍTIC. És el cas, per exemple, de les de Calaf —que l’Ajuntament comprarà—, Gelida, Manlleu, Martorell, Moià, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d’Anoia, Torrelles de Foix, Vilafranca del Penedès, Agullana, Castell-Platja d’Aro, Sant Joan de les Abadesses, Forallac, Isona o Rosselló, entre d’altres. En aquest sentit, en nombrosos municipis s’han portat a terme campanyes per reclamar la cessió de l’immoble per donar-hi un ús públic. També hi ha propietats de la Guàrdia Civil que avui es destinen només a habitatge d’agents jubilats del cos. En actiu, i com a desplegament ordinari, la Guàrdia Civil disposa d’uns 3.500 agents a Catalunya.

La Direcció General de la Policia, també dependent d’Interior, acumula menys immobles al Principat. En total, en són 35, corresponents sobretot a comissaries, tot i que també hi ha quarters i un hangar per a ús policial a l’aeroport del Prat. També hi ha immobles que utilitza la Brigada de Documentació i Estrangeria del cos o locals sindicals. Els béns més destacats són la Comandància Superior de la Policia, situada al número 43 de la Via Laietana de Barcelona, o l’immens complex policial ubicat a la rambla de Guipúscoa, també a la capital catalana. Del Ministeri d’Interior també en depenen una desena d’immobles destinats a la Comandància Superior de Trànsit.

Barcelona, Talarn i Sant Climent Sescebes, pilars de l’Exèrcit a Catalunya

Segons les dades facilitades pel Govern espanyol, el Ministeri de Defensa té almenys 58 béns immobles a Catalunya, que es reparteixen entre solars no edificats, finques rústiques i edificis construïts, a banda de diversos nínxols i panteons en alguns cementiris (Reus, Tarragona, Girona o Montjuïc, entre d’altres). Més enllà d’infraestructures tècniques, com radiofars, centres d’emissions o radars, el gruix dels béns de l’Exèrcit al Principat es reparteixen entre Barcelona, Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), Talarn (Pallars Jussà) i, en menor mesura, Tarragona. Tal com ja va radiografiar CRÍTIC l’any passat, les forces armades espanyoles disposen d’uns 1.500 soldats a Catalunya.

A Barcelona, la principal instal·lació militar és la caserna del Bruc, seu permanent d’un dels dos batallons del regiment de Caçadors de Muntanya Arapiles 62 —l’altre batalló s’està a Sant Climent Sescebes. Altres edificis importants a la capital catalana són el Palau de Capitania —al passeig de Colom—, on hi ha la Prefectura de la Inspecció General de l’Exèrcit, i l’antic Govern Militar —al Portal de la Pau—, on hi ha la Prefectura de la Tercera Subinspecció General de l’Exèrcit. A Sant Boi de Llobregat hi ha el Quarter Santa Eulàlia.

L’entrada de l’Acadèmia Militar de Talarn (Pallars Jussà) en una foto del 2012 / MARTA LLUVICH – ACN

Fora de la demarcació Barcelona, destaca l’Acadèmia General Bàsica de Sotsoficials (AGBS) de Talarn, un enorme espai de 700 hectàrees. El municipi, de poc més de 400 habitants, acull els primers quatre mesos dels dos anys de formació que fan els sotsoficials. Això suposa que del setembre al desembre hi ha al voltant de mig miler de soldats instal·lats a la comarca, que s’afegeixen als pocs més de 100 militars que hi tenen la residència permanent. Durant la resta de l’any, l’activitat a l’AGBS es redueix molt i tot just acull cursos d’idiomes i sessions de maniobres militars que, en alguns casos, generen molèsties als veïns de la comarca. I a Sant Climent Sescebes hi ha la Caserna General Álvarez de Castro, que acull la plana major i un dels batallons del regiment de Caçadors de Muntanya Arapiles 62. La principal instal·lació de les forces armades a Tarragona és la Comandància Naval, ubicada al port de la ciutat.

L’altra gran pota ben visible de l’Estat a Catalunya és la recaptació d’impostos, un fet que explica que hi hagi més d’una trentena d’immobles que tenen com a usuari l’Agència Tributària i que depenen del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. Barcelona, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet, Vic, Vilafranca, Manresa, Olot, Lleida, Reus, Girona, Tortosa o Tarragona són algunes de les ciutats en què Hisenda hi té alguna oficina. A més a més, Hisenda també disposa de duanes a Barcelona, al port de Palamós, a Tarragona, a la Jonquera o a la Farga de Moles (la frontera amb Andorra).

El patrimoni sindical acumulat

A la llista que el Govern espanyol ha facilitat a CRÍTIC també hi consten 86 propietats sota l’epígraf de “patrimoni sindical acumulat” (PSA), si bé en diverses ocasions els béns apareixen repetits, de manera que el nombre d’immobles diferents seria una seixantena. Tot i que no la totalitat, el gruix d’aquests espais són utilitzats per organitzacions sindicals o empresarials. Segons la resposta que el departament de comunicació del Ministeri d’Ocupació ha fet arribar al qüestionari enviat per aquest mitjà, el PSA “té el seu origen en els edificis que eren propietat de l’extingit sindicat vertical”. Quan el 1976 aquest va suprimir-se, els immobles van passar a ser de titularitat de l’Estat, “que el gestiona amb l’objectiu de cedir-lo en ús a sindicats i organitzacions empresarials, perquè tenia el seu origen en les quotes obligatòries que pagaven treballadors i empresaris al sindicat vertical”. Posteriorment, una llei aprovada al gener del 1986 va consolidar la titularitat de l’Estat d’aquests béns, així com el seu ús a favor de sindicats i de patronals.

Edifici que comparteixen els sindicats CCOO i CGT, a la Via Laietana / POL SOLÀ – ACN

Entre els usuaris d’aquests edificis a Catalunya hi ha sindicats com CCOO, la UGT, la CGT o la CNT o organitzacions empresarials com la CEOE, la gran patronal espanyola, amb presència a Banyoles, a Granollers i a Tortosa, segons la llista. El principal edifici del PSA emprat per les organitzacions de treballadors es troba al número 16 de la Via Laietana de Barcelona, on s’ubica la seu nacional de CCOO de Catalunya i la federació local de la CGT de Barcelona, que és a la novena planta després de decidir ocupar-la fa més de dues dècades. Fins al 2010, també en feia ús la UGT, que aquell any va traslladar-se a la nova seu del Raval.

El mateix any va esclatar un conflicte important, arran de la decisió del Ministeri de cedir la totalitat de l’immoble a CCOO, fet que implicava deixar sense espai el sindicat llibertari. L’immoble acumula anys en mal estat i pendent d’unes obres de rehabilitació que hauria d’assumir el Govern espanyol i que, de moment, no tenen calendari. La CGT, per la seva banda, va inaugurar fa alguns mesos una nova seu nacional, ubicada al barri de Sants de Barcelona. D’aquesta manera, la direcció de l’organització llibertària ha deixat l’immoble de la Via Laietana, on encara hi ha la federació de la capital catalana, en l’espera que es pugui portar a terme el seu trasllat a un edifici cedit al districte de Gràcia.

Ara bé, alguns dels béns del PSA no són utilitzats ni per sindicats ni per patronals, sinó directament per les administracions públiques. Des del Ministeri subratllen que es tracta d’un “ús residual que es deriva de situacions anteriors a la llei del 1986” i que afecta “algun organisme de l’Estat, però no només de l’Estat”. Així, per exemple, la Generalitat “té reconegut dret d’ús d’alguns edificis” del PSA, per exemple, a Olot, a Lleida, a Palamós, a Vilafranca del Penedès, a Reus, a Móra d’Ebre, a Berga o a Figueres. També hi ha algun ajuntament, com el de Girona, que té l’ús d’algun d’aquests immobles.

Paradors, museus i delegacions del Govern

Més enllà d’aquests grups més destacats, entre les múltiples propietats immobiliàries de l’Estat espanyol a Catalunya també hi ha set paradors de turisme (Cardona, Vic-Sau, Begur, Naut Aran, la Seu d’Urgell, Vielha i Tortosa); sis immobles que utilitza el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); quatre edificis que són seus de l’Institut Nacional d’Estadística (INE); instal·lacions d’RTVE; observatoris meteorològics; la Casa Museu de Dalí a Cadaqués, valorada en més d’1,4 milions d’euros, i el castell de Púbol, que forma part de la Casa Museu Gala-Dalí; alguns espais destinats a subsecretaries d’Estat; els diversos immobles destinats a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, a Barcelona, i a les subdelegacions de Girona, de Lleida i de Tarragona; l’edifici del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona o la seu complementària de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, situat a la capital catalana.

Què passaria en cas d’una independència real?

Què passaria amb tots aquests béns en cas d’una hipotètica independència de Catalunya? Des de l’òptica de la Generalitat, el document més elaborat sobre el tema és l’informe ‘La distribució d’actius i passius’, publicat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) a l’estiu del 2014. El document estableix que “en principi, tots els béns públics situats en el territori secessionat passen a l’Estat successor, de forma directa i sense contraprestacions, tal com estableix l’article 2.2.a de la Convenció de Viena de 1983. Tot i que la Convenció no ho especifica, això inclou tota mena d’actius i béns d’Estat com edificis, serveis i corporacions públics”. Per tant, en principi passarien a les mans del Govern català. De moment, però, sembla evident que la República catalana haurà d’esperar.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies