Crític Cerca

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Investigació

Vint anys d’assetjament masclista a Parcs i Jardins

Setze empleades de l'empresa pública de l'Ajuntament de Barcelona relaten a CRÍTIC episodis "sistemàtics" d’humiliacions, de sexualització i d'abusos de poder

22/11/2021 | 06:00

“Ensenya’m les calces”. “Com vols que li deixem conduir el vehicle a la nena?”. “Necessites que t’ompli el forat?”. “Estàs casada? Així ja el deus tenir ben obert”. Comentaris com aquests, fets per alguns treballadors i encarregats de Parcs i Jardins, han estat freqüents i segueixen produint-se en les brigades d’aquesta empresa pública de l’Ajuntament de Barcelona. Una dinàmica que les treballadores de l’institut municipal, que s’encarrega de la gestió i del manteniment dels espais verds de la ciutat, denuncien haver patit “de forma sistemàtica” durant els darrers 20 anys i davant de la qual han decidit trencar el silenci. 

CRÍTIC recull en aquest reportatge el testimoni de 16 dones que formen part de la plantilla de Parcs i Jardins. Algunes fa més de dues dècades que hi treballen, i d’altres fa només dos o tres anys. Totes 16 relaten episodis d’assetjament sexual i també laboral: expliquen que han viscut “vexacions, humiliacions, crits, maltractament psicològic i comentaris sexualitzadors i degradants”. També es queixen de la “passivitat” de l’empresa i dels successius governs municipals per fer front a aquests casos.

Per contra, fonts de l’Ajuntament de Barcelona afirmen que Parcs i Jardins “està 100% compromès amb la lluita contra qualsevol tipus de discriminació i per la igualtat entre dones i homes”. Expliquen que els últims anys s’han implementat “mesures estructurals per prevenir i corregir desigualtats”. També citen la posada en marxa d’un Pla d’igualtat “aprovat per unanimitat per totes les seccions sindicals”, “la contractació d’una tècnica d’igualtat a jornada completa”, “l’impuls de mesures de promoció de la dona en el lloc de treball” i la “revisió dels processos d’oferta d’ocupació pública en clau de gènere”. “Les persones que hagin pogut viure una situació de discriminació han tingut a disposició tots els recursos, protocols, assessorament i acompanyament”, asseguren des del consistori.

El 16% de les treballadores han patit discriminació

Les dones entrevistades per CRÍTIC formen part de les brigades de jardineria de l’empresa, que té una plantilla altament masculinitzada: el 80% dels gairebé 1.000 treballadors són homes, segons dades del 2018 del mateix institut municipal. El Pla d’Igualtat de Parcs i Jardins, aprovat el 2019, va detectar que el 16% de les treballadores havien patit situacions de discriminació o d’assetjament, i un 25% les havia presenciat. Segons una enquesta interna, el 18% de les treballadores tenien una percepció negativa sobre l’abordatge de l’empresa en relació amb els casos d’assetjament sexual.

“Hi ha companys que et sexualitzen i et fan comentaris degradants”. “Si et queixes, ets la boja lletja a qui no agrada que l’afalaguin”. “L’actitud del responsable de la brigada va canviar quan vaig dir-li que no volia res amb ell. A partir d’aquell moment em va començar a castigar”. “He tingut encarregats que no duien el fuet de miracle”. “Vaig patir quadres d’ansietat després que l’encarregat m’escridassés davant de tothom”. “Et tracten com una nena, com si fossis incapaç i estúpida”. “‘He tingut encarregats que m’han dit ‘No vals una merda’ o ‘Què passa, que tots els inútils me’ls envien a mi?’”. 

Aquest és només un petit recopilatori de les vivències de les entrevistades, moltes d’elles compartides. Són relats que s’han mantingut a l’ombra durant anys, fins i tot dècades. Però, l’any 2019, la denúncia de dues treballadores de l’empresa pública va posar el focus sobre les actituds masclistes en aquesta institució. 

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Indemnització de 30.000 euros per l’assetjament d’un encarregat

L’any 2020, Xènia Navarro i Maite Muñoz, auxiliars de jardineria, van interposar una demanda per vulneració de drets contra Parcs i Jardins i contra l’encarregat de la seva brigada, que respon a les inicials J. P. Les treballadores diuen que les esbroncava, les ridiculitzava i les sexualitzava. Al desembre de l’any passat, el Jutjat Social núm. 3 de Barcelona va resoldre que totes dues havien patit “assetjament per raó de sexe”. Així consta a la sentència del cas a la qual ha tingut accés CRÍTIC. 

Muñoz afirma que l’actitud de J. P. va canviar quan ella va rebutjar fins a dues vegades les seves propostes de mantenir-hi una relació: “Llavors va començar l’assetjament: em cridava, m’humiliava, m’aïllava i em castigava”. Navarro, per la seva banda, explica a CRÍTIC que havia percebut el “mal tracte” envers la seva companya i que, en un inici, l’encarregat va intentar rivalitzar-les. Ella també va patir “esbroncades descomunals” en públic per part de J. P., però en el seu cas, a més, diu que hi havia un altre afegit: les “bromes sexuals” i els “comentaris degradants” del tipus “Ensenya’m les calces”, o “Si necessites que et posin alguna cosa per allà dins, avisa’m”, amb referència a una ocasió en la qual l’empleada havia anat al ginecòleg. 

Navarro i Muñoz van ser les primeres treballadores a acollir-se al protocol per a casos d’assetjament sexual de Parcs i Jardins. Segons dos informes que ha obtingut aquest mitjà, tant l’Ajuntament de Barcelona com la mateixa empresa van considerar provades les infraccions de l’encarregat. Fonts del consistori afirmen que l’institut municipal “va prioritzar, des del moment en què va tenir coneixement del cas, l’acompanyament a les dues dones assetjades”, i que “es va incoar un expedient disciplinari al treballador que va concloure en una doble sanció”.

Treballadores de Parcs i Jardins. Foto: IVAN GIMÉNEZ

Malgrat que el jutge va considerar que no se li podia fer “cap retret” a Parcs i Jardins, perquè havia actuat amb “la diligència exigible”, la sentència va condemnar l’empresa a pagar una indemnització de 15.000 euros a cada treballadora. Contra aquesta resolució, hi han presentat un recurs tant per l’encarregat de la brigada com Parcs i Jardins, que ha externalitzat la seva representació legal en el bufet Cuatrecasas.

Les dues treballadores diuen que no se senten reparades. Segons l’Ajuntament, quan l’empresa va tenir constància dels fets, “va apartar el treballador del seu lloc de feina, es va suspendre la incorporació a un nou lloc de treball (que se li havia atorgat prèviament) i va passar a fer altres funcions sense comandament”. Tanmateix, les empleades diuen que, a l’octubre passat, J. P. “va ser ascendit a responsable territorial”, i així ho confirmen fonts del consistori. Matisen, però, que això es va produir “després que l’encarregat complís les sancions interposades”, que es van traduir en dues formacions.

Les dues denunciants van demanar la baixa per ansietat i afirmen que hi ha hagut “una cacera de bruixes”

Arran del procediment, Muñoz va demanar la baixa per ansietat perquè la situació li havia provocat “caigudes de cabell, bruxisme, insomni i problemes dermatològics”. Navarro també va estar de baixa per trastorn d’ansietat amb marejos, pèrdues del coneixement i alteracions del cicle menstrual. Actualment, les treballadores diuen que la situació a la seva brigada segueix sent “tensa, hostil, i hi ha un ambient de desconfiança”.

A principis d’any, mitjans de comunicació com la Directa es van fer ressò del cas i, segons afirmen les empleades, a partir d’aquell moment va començar “la cacera de bruixes per esbrinar qui havia filtrat la informació”. Aquestes investigacions van derivar en un informe realitzat per una consultoria externa, Solid, al qual ha tingut accés CRÍTIC. La consultoria va determinar que Muñoz i Navarro “no es troben en situació de desprotecció ni maltractament” i que el “clima de desconfiança generalitzat a la brigada” es dona per “un context de judicialització del cas anterior i la seva difusió als mitjans”.

Les treballadores asseguren que l’informe no recull el que elles van manifestar. “Ens vam sentir acusades, culpabilitzades, i pensem que s’han tergiversat les nostres declaracions”. Un fet, expliquen, que han posat en coneixement de la direcció de Parcs i Jardins, i esperen una rectificació i l’elaboració d’una valoració psicològica alternativa. “No pot ser que en aquests processos se’ns torni a revictimitzar”, conclouen.  

Treballadores de Parcs i Jardins. Foto: IVAN GIMÉNEZ

Sexualització i paternalisme: “Hola, princesa, tens ‘nòvio’”?

El cas de la Xènia i de la Maite ha estat la punta de l’iceberg que ha fet emergir una situació silenciada al llarg del temps. CRÍTIC ha parlat amb 14 treballadores més, que volen preservar l’anonimat i que denuncien episodis d’assetjament per raó de sexe i també laboral dins l’empresa.

“Hola, princesa, tens nòvio?”. Aquest és el primer comentari que recorda una de les treballadores al cap de mitja hora d’haver-se incorporat a l’empresa. També compta les vegades que els companys li han demanat el telèfon de diferents empleades “que portaven temps perseguint”, els cops que s’ha sentit incòmoda “veient-los bavejar amb dones que podrien ser les seves filles” o escoltant “les marranades” que deien d’elles.

Un dels casos més extrems, en aquest sentit, és el que va viure una altra treballadora el primer dia que va arribar a Parcs i Jardins. Explica que es va trobar el responsable de la seva brigada palpant-li els pits a una empleada, i que va mirar de justificar-se argumentant “que eren molt amics”.

El paternalisme és una constant: “Com vols deixar-li el vehicle a la ‘nena‘?”

Moltes de les entrevistades relaten episodis de cosificació i comentaris sexualitzadors. Una d’elles es va incorporar a l’empresa quan era molt jove, i recorda el primer que li va dir un treballador quan va saber que estava casada: “Llavors ja tens el forat ben obert”. Una altra explica que va entrar a Parcs i Jardins 23 anys enrere, quan les dones representaven un percentatge encara més ínfim de la plantilla i ni tan sols disposaven d’un espai propi per canviar-se de roba. “Havíem de passar per davant de tots els homes per accedir a les dutxes”, apunta. “Alguns es tapaven, d’altres no, i havíem de suportar xiulets, mirades obscenes i comentaris del tipus “A veure si et cau la tovallola”.

El paternalisme és una altra de les constants. “Com vols deixar-li el vehicle a la nena?”. “Ens sentíem espiades i controlades”. “Ens han carregat: quan has d’estar constantment demostrant que vals, et desgastes”. “Havíem de suportar que donessin per fet que eres tonta, com una cria, que sense ells no anaves enlloc”. 

Operaris de Parcs i Jardins. FOTO: Canaan

Càstig laboral davant la negativa a tenir relacions

Molts dels episodis relatats per les entrevistades han estat protagonitzats per responsables de brigada. Una de les treballadores explica que, quan el seu encarregat va saber que s’havia separat de la parella, va començar a tractar-la amb favoritismes, a buscar excuses perquè treballessin tots dos sols i a intentar contactar-hi fora de l’horari laboral. Aquestes “actituds obsessives” van fer que l’empleada se sentís cada cop més aïllada i incòmoda, fins al punt de no voler-se vestir amb faldilla per estalviar-se comentaris sexualitzadors “referents a les meves cames o al color de les mitges”. Un dia, la treballadora va demanar-li distància i la situació es va capgirar: segons diu, l’encarregat va començar a ignorar-la a la feina, a tractar-la malament a ella i a tots els qui li donaven suport, i li va treure la conducció del vehicle i la prima que comportava

Juntament amb una altra companya, va decidir obrir el protocol de resolució de conflictes i una part dels membres de la brigada van subscriure els fets que denunciaven. ICESE, empresa externa de serveis de prevenció, va fer un estudi del cas i va concloure que no s’havia produït assetjament laboral. Tanmateix, considerava que a l’equip es donava “una insuficient i inadequada resolució de conflictes” que “potenciava comportaments inadequats i agressius” per part de l’encarregat. Així consta en l’informe al qual ha tingut accés CRÍTIC. La treballadora explica que el procés es va tancar “canviant aquest home d’una brigada a una altra, però mantenint-li la categoria”. També diu que, en aquell moment, no es va veure amb forces per activar el protocol d’assetjament sexual: “Aquest cas ja va ser esgotador i no volia que continués el calvari”, rebla.

“Em va dir que l’havia provocat i em va posar la brigada en contra”

En diferents moments i en altres brigades, les empleades amb les quals ha contactat CRÍTIC relaten episodis similars. Una d’elles recorda que, mentre substituïa provisionalment l’encarregat del seu equip, va tenir un company que se li va declarar, però ella es va negar a mantenir-hi relacions sexoafectives. Llavors, l’actitud de l’home va canviar: “Va voler posar-me la brigada en contra, dient que jo l’havia provocat perquè es llancés, i va deixar d’acomplir les feines que li distribuïa”. Per aquesta raó, va demanar ajuda a un superior, que va recomanar-li que trampegés la situació com pogués perquè l’encarregat estava a punt de reincorporar-s’hi. “Se’m va treure del damunt, dient-me que això era el meu problema i fent-me veure que hauria d’estar contenta, que era un elogi que un company s’enamorés de mi”, explica. 

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Un cas d’avortament a la feina: “Ningú es va interessar per mi”

Un dels relats més impactants té a veure amb com es va produir l’avortament d’una de les entrevistades. Explica que, quan estava embarassada de sis setmanes, ho va comunicar als seus superiors, “i, tal com indica en el protocol de Parcs i Jardins”, van dirigir-la a la mútua contractada per l’empresa. El propòsit, diu, era demanar restriccions laborals en les feines de jardineria, “però la doctora em va dir que havia d’estar de nou setmanes mínim perquè se m’aprovés la sol·licitud, ja que em va assegurar que el meu embaràs no era de risc”, recorda. A banda, també va reclamar-li l’informe d’una ginecòloga que confirmés l’embaràs, però la treballadora puntualitza que no tenia programada cap més visita fins al cap d’uns quants dies.

“Em vaig emprenyar amb la metgessa, que, a més, em va dir que amb sis setmanes podia fer la feina amb normalitat, que així ho havíem fet sempre les dones”, diu. D’aquesta manera, va seguir duent a terme totes les tasques que tenia assignades, les quals requereixen esforç físic, fins que a la novena setmana d’embaràs va començar a sagnar mentre treballava. Quan va arribar a urgències, li van confirmar que estava avortant. “Després d’això, vaig patir moltes baixades emocionals i físiques, però ningú es va interessar per mi ni va parlar amb la mútua del que havia succeït”, denuncia. “No ho oblidaré mai”.

Abusos de poder: “Hi ha paternalisme i càstig”

Segons les treballadores, la pràctica totalitat dels casos d’assetjament no han comportat cap penalització per als qui els han comès. Tampoc les situacions d’abús de poder.

Una de les entrevistades explica a CRÍTIC que, anys enrere, va notificar a Parcs i Jardins “el paternalisme i el càstig” que l’encarregat i la conservadora [càrrec jeràrquicament superior] de la seva brigada exercien contra els empleats. L’empresa ICESE va investigar els fets i va emetre un informe, al qual ha tingut accés aquest mitjà, en què rebutjava que es tractés d’un cas d’assetjament laboral. Tanmateix, indicava que hi havia “aspectes de gestió interna contradictoris” que tenien efectes sobre els treballadors, i recomanava, entre d’altres, “donar suport intern o extern a l’encarregat” de cara a una “gestió adequada” dels conflictes i a la “presa de consciència per a un canvi de conducta”.

La treballadora té la sensació que a ella se la van voler “treure del damunt”. Explica que, poc temps després que es tanqués el procediment “i mentre estava de baixa”, va rebre una notificació que la forçava a canviar-se de brigada.

“L’encarregat alimentava l’assetjament que vaig patir per part d’un company de brigada”

L’encarregat, però, es va mantenir en el mateix equip. “I jo en vaig patir les conseqüències”, rebla una altra treballadora. Segons explica, en el seu cas, aquest mateix home va alimentar l’assetjament que ella va patir per part d’un company, que formava part del torn d’integració i que tenia una discapacitat psíquica. L’entrevistada va voler reunir-se en diverses ocasions amb la psicòloga que feia el seguiment del treballador que l’assetjava per intentar abordar la situació, però no en va obtenir resposta. Va ser llavors quan es va posar en contacte amb un sindicat i es va reunir amb el Departament de Recursos Humans. “Inicialment, em van dir que no ho podien considerar un cas d’assetjament perquè l’empleat no m’havia tocat”, exposa. 

L’empresa va donar directrius per tal que els dos treballadors no coincidissin en les seves tasques; però, segons explica l’entrevistada, l’endemà l’encarregat ho va incomplir. “Vaig tornar a reunir-me amb Recursos Humans i em van oferir dues solucions: o bé em donaven suport per intentar solucionar el conflicte o bé sancionaven el noi, que realment no era el responsable principal de l’assetjament”, explica. “Tot ho havia incentivat l’encarregat”. Finalment, va ser ella la que va acabar marxant de la brigada.  

Vehicle de Parcs i Jardins / Foto: CANAAN

Tasques desiguals: la neteja, per a les dones; la “jardineria dura”, per als homes

L’assetjament sexual seria, segons les entrevistades, la punta de l’iceberg d’un seguit de discriminacions que comencen amb el repartiment desigual de les feines entre homes i dones dins de Parcs i Jardins. La gran majoria de les treballadores amb les quals ha parlat CRÍTIC han compartit la mateixa experiència. De fet, segons l’enquesta realitzada en l’elaboració del Pla d’igualtat de l’empresa, vigent des del 2019, una de cada tres dones tenia la percepció que la distribució de la feina, sobretot en l’àmbit de les brigades, estava molt influenciada pel sexe. A més, el 66% de les empleades creuen que on se situen les desigualtats principals en relació amb els companys homes és en “l’assignació de tasques que generen complements salarials”.

“Només entrar vaig flipar, perquè als companys homes que entraven al mateix temps que jo els donaven màquines per treballar i a mi no”, explica una de les treballadores. “Fins i tot havia hagut d’explicar-los com funcionaven”, ironitza. “Al principi jo era la nena i em feien netejar la caseta i anar d’aquí cap allà”, hi afegeix una altra. “Amb una visió absolutament masclista, entenien que sortia més a compte que això ho féssim nosaltres, que ho fem millor i més ràpidament”.

Segons les treballadores, els homes fan feines que tenen “més prestigi i més complements econòmics”

Malgrat que les desigualtats s’han anat corregint a poc a poc, quasi totes les dones amb què ha parlat aquest mitjà asseguren que feines com la neteja del parc i dels lavabos, el reg manual o treure fulles i herbes les segueixen assumint majoritàriament les dones i els treballadors del torn d’integració. Per contra, la “jardineria dura” està reservada per als homes, algunes vegades amb “l’excusa” que ells treballen amb més eficiència i rapidesa. Tanmateix, les treballadores creuen que el motiu de fons de la distribució desigual de les tasques respon, sobretot, al prestigi de les feines que assumeixen els homes i als complements econòmics associats

En els càrrecs de responsabilitat també hi ha hagut històricament desigualtats de gènere, si bé de mica en mica s’han anat corregint. Això es fa evident, per exemple, en les substitucions temporals dels encarregats de les brigades. Algunes empleades expliquen que el “relleu natural” en casos de baixa de l’encarregat és que el càrrec l’ocupi provisionalment un home, “encara que hi hagi una dona a l’equip amb més antiguitat, estudis i experiència”.

Por de les represàlies: “Si et queixes a qui no t’has de queixar, l’has cagat”

Tanmateix, moltes de les situacions masclistes que les entrevistades diuen que estan incrustades en el si de l’empresa no es denuncien als òrgans interns pertinents. De fet, des del 2007 fins a l’actualitat, només se n’han registrat formalment set casos: un cas d’assetjament per raó de gènere i un cas per assetjament sexual, que Parcs i Jardins va acreditar que s’havien produït; i cinc casos per assetjament laboral, que va desestimar. Així ho asseguren fonts de l’Ajuntament.

Però per què molts dels episodis que relaten les treballadores no arriben a l’empresa? Una delegada sindical explica a CRÍTIC que la majoria de les treballadores prefereixen demanar canvis de brigada quan pateixen abusos laborals abans que pujar a les oficines i denunciar la situació. “Si et queixes a qui no t’has de queixar, l’has cagat”, resumeix. “Moltes companyes no han volgut fer-ho perquè creien que les conseqüències serien pitjors”.

En aquest sentit, una de les entrevistades diu que va adreçar una queixa a Parcs i Jardins després de ser “increpada” pel responsable d’una brigada, en què demanava protecció i eines per poder-se defensar. Assegura, però, que tenia reserves a l’hora de donar informació concreta sobre l’infractor al Departament de Recursos Humans, perquè sospitava que la informació acabaria arribant a oïda del seu superior. “Així va ser, i ara ell em fa mobbing”, comenta. Per la seva banda, Recursos Humans “es va limitar” a notificar-li “que no hi havia sancions previstes per aquestes situacions” i que estaven treballant en un nou Pla d’igualtat.

“Et forcen a marxar de la brigada, bé sigui perquè necessites fugir, bé sigui perquè et volen fora”

Recórrer als representants dels treballadors tampoc no ha estat la solució, segons comenten algunes entrevistades. Una d’elles es va posar en contacte amb un sindicat per denunciar que patia assetjament laboral, però l’única opció que li va donar consistia a fer de mediador entre ella i el seu “assetjador”. “Com m’he d’asseure cara a cara amb un tio que m’està cridant cada dia i que després em farà la vida impossible? No m’hi atreveixo! Quan tu marxis, què et penses que farà amb mi?”, rebla.

La “desprotecció” que denuncien les treballadores és el motiu pel qual són elles les que acaben demanant els canvis de brigada, quan no venen imposats des de dalt. “Al final et forcen a marxar, bé sigui perquè l’ambient és irrespirable i necessites fugir, bé sigui perquè et queixes o et rebel·les una mica i et volen fora”, comenta una de les entrevistades. 

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Dues delegades sindicals denuncien que “estan sent investigades”, però l’Ajuntament ho nega

Dues delegades sindicals que van acompanyar Xènia Navarro i Maite Muñoz en el seu cas d’assetjament denuncien que estan “sent investigades” per la informació publicada als mitjans de comunicació sobre aquest tema. CRÍTIC ha tingut accés a un informe establert “a petició de la Direcció de Serveis Generals” de Parcs i Jardins que tenia la voluntat de “clarificar l’acusació d’assetjament o discriminació” que haurien fet aquestes dues representants sindicals contra els actuals encarregats de la brigada on treballen Navarro i Muñoz. El document determina que les delegades haurien comunicat a diversos mitjans que “les treballadores estan sent represaliades i castigades” actualment, arran de l’assetjament que van denunciar. Un punt que no és cert, tal com conclou l’informe.

Fonts de l’Ajuntament neguen que s’estigui investigant les representants sindicals, i apunten a CRÍTIC que aquest procediment es va engegar “per aclarir els fets i a petició dels mateixos encarregats”. “No és contra les delegades”, asseguren, i hi afegeixen que les informacions publicades “l’únic que han comportat ha estat que s’obrís un protocol, el qual determina que [Navarro i Muñoz] no estan patint assetjament”. Tanmateix, les delegades es pregunten per què se les “assenyala” a elles en el document, on apareixen específicament citades “com a responsables d’haver fet aquestes acusacions als mitjans”. “Realment, la voluntat era aclarir les informacions publicades o prevenir les dones perquè no s’atreveixin a denunciar públicament els casos que es puguin produir?“, reblen.

Crítiques a l’Ajuntament per “incompliment dels compromisos”

Aquestes mateixes delegades sindicals expliquen que l’Ajuntament “ha incomplert molts dels acords als quals s’havia compromès a l’hora de fer el seguiment de les dues treballadores”. Segons diuen, els “pactes” implicaven l’acompanyament de les empleades per mitjà d’“una cooperativa experta en assetjament per raó de sexe i amb perspectiva de gènere”, o el fet de “valorar la retirada del recurs” contra la resolució judicial que obligava l’empresa a indemnitzar-les amb 15.000 euros a cada una.

Des de l’Ajuntament, per contra, asseguren que les víctimes del cas d’assetjament han rebut acompanyament “des del primer moment” i que encara ara “es manté de forma permanent”. Concreten, tanmateix, que el darrer informe sobre la situació de la brigada “no aconsella una nova intervenció i recomana que es deixi passar algun temps”. En relació amb el recurs, fonts del consistori recorden que la sentència va resoldre que l’institut municipal havia actuat amb “l’exigència exigible” en aquest cas; però, així i tot, el magistrat condemnava l’empresa a fer-se càrrec de la indemnització. “Els serveis jurídics de l’Ajuntament de Barcelona sostenen que pot haver-hi efectes jurídics en aquesta sentència i per aquest motiu, per aclarir la contradicció aparent, s’hi va presentar el recurs”, puntualitzen.


Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies