08/03/2017 | 19:20
Una de les claus del ‘cas Palau’ és si finalment pot acreditar-se o no que la institució musical va ser una via per transferir recursos des de l’empresa Ferrovial cap a Convergència Democràtica. Segons l’acusació de la Fiscalia, Ferrovial va camuflar com a generoses donacions al Palau el que en realitat eren “pagaments il·lícits” per gaudir d’“una posició avantatjada en la concessió d’obra pública”. Ara, els mateixos Millet i Montull han admès davant del jutge que la constructora pagava una comissió que suposava el 4% de l’obra en qüestió: el 2,5% anava a parar a les arques de CDC, mentre que l’1,5% restant se’l repartien els saquejadors.
En total, l’acusació calcula que es podrien haver desviat cap a CDC 6,6 milions d’euros mitjançant tres vies diferents: a través de “pagaments en efectiu” entre el 2000 i el 2007 als tresorers de CDC (Carles Torrent, mort el 2005, i el seu successor, Daniel Osàcar), mitjançant factures falses emeses per algunes empreses que van cobrar de la institució musical per treballs o serveis inexistents o que realment van prestar directament a CDC, o mitjançant donacions del Palau a la Fundació de CDC, la Trias Fargas.
Les noves declaracions de Millet i de Montull no fan sinó constatar una sèrie d’indicis derivats de la molt diversa documentació recopilada pels Mossos d’Esquadra, per Hisenda o per la Fiscalia al llarg de la investigació. Una gran part d’aquesta documentació va ser feta pública a la comissió d’investigació parlamentària del ‘cas Palau’ l’any 2010. A partir d’un document elaborat en el marc d’aquesta comissió, CRÍTIC ha recopilat vuit documents que acreditarien la relació a tres bandes entre l’empresa Ferrovial, Fèlix Millet i Convergència.
Els faxos de Millet a Ferrovial: “Hem d’atendre les necessitats que tu ja saps”
Des de l’any 1999 i fins al 2005, segons l’escrit d’acusació de la Fiscalia, les vinculacions entre CiU i el Palau de la Música es van establir a través de Carles Torrent, responsable de finances de CDC i l’exdiputat convergent Jaume Camps. Per part del Palau, les negociacions les hauria conduït Jordi Montull, la mà dreta de Fèlix Millet. El 2005, després de la mort de Torrent, el seu successor, Daniel Osàcar, hauria agafat el relleu. La filla de Montull, Gemma Montull, també hi va tenir un paper destacat.
Quina relació tenia el Palau amb Ferrovial? La investigació ha acreditat trobades entre Millet i Pedro Buenaventura, exdirectiu de Ferrovial per a qui la Fiscalia demana entre 4 i 6 anys de presó. Segons els faxos localitzats en els discs durs del Palau de la Música, Millet es posava en contacte amb Buenaventura per demanar-li el cobrament dels patrocinis “per atendre les necessitats que tu ja saps” o “els compromisos adquirits”. Les xifres dels documents confiscats pels Mossos indiquen que una bona part d’aquests patrocinis es correspondrien suposadament amb les comissions pactades entre el Palau, Ferrovial i Convergència.
Les pressions de Millet al tresorer de CDC: “Fes tot el que puguis” perquè “estem en deute” amb Ferrovial
En la recopilació de documents elaborada per la comissió parlamentària hi consta una reveladora correspondència entre Millet i Torrent, el difunt tresorer de CDC, on s’entreveu la demanda del llavors president del Palau per tal que el Govern de la Generalitat, llavors en mans convergents, adjudiqués obres a Ferrovial. En la primera carta, datada l’any 1999, Millet fa arribar a Torrent “una proposta pendent d’adjudicació” i li demana que faci “tot el que pugui”, ja que “en aquests moments estem en deute”.
A banda, a l’agenda de Millet hi constava una trobada amb els dirigents de CiU Pere Esteve i Jaume Camps, l’1 de març de 1999. Quinze dies després, es va signar el primer conveni entre la Fundació Ramon Trias Fargas i l’Associació Orfeó Català.
En una segona carta, del 8 de setembre de 1999, la petició a Carles Torrent encara és més explícita. Concretament, Millet li sol·licita el seu ajut “per tal que s’adjudiqui alguna obra a Agroman, ja que estem molt endarrerits i començo a tenir problemes”. En aquesta carta, segons consta en la informació recopilada per la comissió d’investigació del Parlament, s’adjunta el projecte d’obra per a la construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals de l’Escala, i Millet recorda a Torrent que “fins al moment pràcticament no ha sortit res, tot i que, bé a nivell d’Agroman o Ferrovial, anaven ben col·locats en diferents llocs”. Finalment, Millet es disculpa per la insistència, però puntualitza que “si no fos que estem quedant malament, no t’insistiria tant”.
En el document al qual ha tingut accés CRÍTIC, es conclou que va ser en aquell moment que es va començar a perfilar “el paper de mitjancer que exercia Millet entre la constructora espanyola Ferrovial i CiU”.
Les notes de Millet sobre el repartiment de comissions
L’any 2000 apareixen els primers documents en els quals es concreten xifres. En una nota datada al mes de març i titulada “Situació Ferrovial i Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana”, hi consta que Ferrovial va pagar 100 milions “corresponents al 4% dels 2.500 milions d’obra”. Sobre la quantitat que estava pendent d’adjudicar, 2.250 milions de pessetes (uns 13,5 milions d’euros), s’estableix que la Fundació havia de transferir el 2,5% “a la Generalitat” (és a dir, 56.250.000 pessetes –uns 340.000 euros–).
La investigació posterior hauria acreditat, segons la Fiscalia i la confessió del mateix Millet, que en realitat la comissió per l’obra pública hauria estat del 4%: un 2,5% per a Convergència, un 1,5% per a Fèlix Millet i un 0,5% per a Jordi Montull, el ‘segon de bord’ del president del Palau.
La vinculació dels patrocinis de Ferrovial amb l’adjudicació d’obra pública també s’acredita en un document del febrer del 2001. Aquí es relaciona l’obra adjudicada entre el desembre del 2000 i el febrer del 2001 i, de nou, es destina una comissió del 2,5% (42.490.000 pessetes) al concepte “Liquidació Generalitat”. La Fundació es queda 7.510.000 pessetes, que era la quantitat que sobrava després de restar els diners desviats “dels 50 milions cobrats” l’any 2000.
La comptabilitat interna: comissions per la línia 9 i la Ciutat de la Justícia
Els documents i els càlculs que va obtenir la comissió analitzant l’obra adjudicada abans del 2003, majoritàriament de la línia 9 del metro i de la Ciutat de la Justícia, indiquen que les comissions són el 4% de l’import adjudicat, del qual el 2,5% s’hauria desviat cap a CDC. Ferrovial va pagar uns patrocinis al Palau mitjançant uns convenis i el Palau ho va traspassar a Convergència per dues vies, principalment: d’una forma directa, a través dels convenis amb la Fundació Trias Fargas i, indirectament, a través del desviament de factures. En un paper del 2004 que fa referència a la nova adjudicació de la línia 9 per un import de 86.620.000 euros, s’hi observa com el tracte per CiU és el 2,5% de comissió, una quantitat d’uns 2,2 milions d’euros.
Pel que fa a l’adjudicació de la Ciutat de la Justícia, en un altre document analitzat per la comissió parlamentària hi apareixen anotacions adreçades a Carles Torrent. Els investigadors del cas sospiten que el document certificaria el pagament d’una comissió del 4% per part de Ferrovial, de la qual s’haurien beneficiat tant CDC com Millet i Montull. La constructora va participar en la unió temporal d’empreses que va assumir l’obra.
Osàcar pren el relleu de Torrent: “pagament Daniel”
En el quadre del repartiment dels diners de Ferrovial del 2008, hi ha una columna encapçalada pel nom “Daniel”, on apareixen els pagaments a la Fundació Trias Fargas. Malgrat que Daniel Osàcar, el qui llavors era tresorer de CDC, no es va identificar amb aquest “Daniel”, les seves responsabilitats a la Fundació apuntaven directament a ell. També l’informe dels pèrits d’Hisenda va identificar “Daniel” com Daniel Osàcar, i avui ho ha fet el mateix Fèlix Millet davant del jutge.
A més, segons el document elaborat per la comissió parlamentària, els papers on surt l’anotació “Daniel” feien referència a les comissions que s’havien de pagar a la Generalitat. En la mateixa documentació també hi apareix un quadre resum que identifica els pagaments a “Daniel” des de l’any 2003 fins al 2008 i que podria correspondre als diners desviats cap a CDC durant aquell període: un mínim de 5,8 milions d’euros.
Tant Ferrovial com Convergència han negat de forma reiterada haver ordit una trama per al pagament de comissions derivades de l’adjudicació d’obra pública.
