Crític Cerca
Ateneu Crític

Cinc idees per fer créixer l’ús del català a les xarxes socials

L’Ateneu Crític "Llengua i 'influencers'" conclou que cal ajudar els creadors de continguts digitals en català perquè puguin fer forat entre un públic majoritàriament jove acostumat a consumir en castellà o en anglès

06/06/2024 | 06:00

Com està de salut la nostra llengua a Internet? En alguns àmbits, força bé. A la Viquipèdia, l’enciclopèdia virtual, per exemple, som la quarta llengua del món en contingut de qualitat; a la plataforma X (abans Twitter), hi ha una àmplia i activa comunitat que s’expressa en català. En canvi, en altres espais del món d’Internet, no anem tan bé, com ara en el dels continguts audiovisuals que es difonen per les xarxes socials, especialment aquelles que triomfen entre la gent jove, com ara TikTok o Instagram. Per això vam convocar quatre experts per debatre sobre el català i els influenciadors —els creadors de continguts que arriben a milers de persones—, en el darrer Ateneu CRÍTIC, organitzat conjuntament per la Direcció General de Difusió de la Generalitat i el nostre mitjà de comunicació, el 28 de maig passat al Palau Robert, de Barcelona.

D'esquerra a dreta, Genís Vives, Eloi Planas, Verónica García, Xavier Vila i Mercè Prat / BERTA ALARCÓ

Hi van participar el secretari de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila; la jove creadora de continguts digitals Mercè Prat, més coneguda en el món de les xarxes per @la_semproniana; el jurista i membre de l’Escola de Formació Guillem Agulló, impulsada per Òmnium Cultural, Genís Vives, i el membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua Eloi Planas. Moderava el debat la periodista de CRÍTIC Verónica García. Podeu veure en l’enllaç següent el vídeo íntegre del debat, però també, a continuació us extractem cinc idees que van sortir durant la conversa i que serien útils per fer créixer l’ús del català a les xarxes socials.

1. Beques per a la creació de vídeos en català

Una de les darreres mesures que s’han impulsat des del Departament de Cultura de la Generalitat, i més concretament, des de la Secretaria de Política Lingüística, ha estat convocar una línia de beques, dotada amb 312.000 euros per al període 2024-2025, que té com a objectiu promoure la creació de vídeos en català o en occità (aranès) per difondre a les xarxes socials. Aquesta convocatòria estava oberta fins avui mateix, 6 de juny. S’atorgaran 24 beques: 8, per fer 18 vídeos en 2 anys, i 16 més, per fer 9 vídeos en 2 anys. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística, creu que aquestes beques serviran per “aconseguir vídeos de qualitat, que es difonguin per les xarxes i que ajudin a crear aquests microinfluenciadors que entrin en el mercat normal, perquè tant les empreses locals com les multinacionals que estan començant a apostar pel català entenguin que en la nostra llengua es pot parlar de tot i amb professionalitat”.

Xavier Vila, al centre, intervenint en el debat / BERTA ALARCÓ

Xavier Vila: “En l’àmbit digital i d’Internet, estem millor que algunes llengües europees que tenen un estat al darrere”

Vila és optimista pel que fa a l’evolució del català al món digital: “Internet és un territori que anem conquerint a poc a poc. És cert que no tenim un estat propi o propici que legisli a favor nostre; però, tot i això, som la llengua minoritzada europea en la millor situació; estem en la línia d’altres llengües d’un volum similar, fins i tot d’algunes que tenen un estat al darrere, com el lituà o el letó”. En l’àmbit de les plataformes de distribució de vídeo on demand, com Netflix, Amazon, HBO o Disney, l’oferta de contingut doblat o subtitulat en català s’ha triplicat en els últims tres anys, gràcies a les gestions amb cadascuna d’aquestes empreses, a les quals s’han facilitat els doblatges o les subtitulacions de pel·lícules o sèries ja existents a TV3.

2. Enfortir la comunitat de creadors de continguts

Mercè Prat, que a les xarxes socials treballa amb el nom “@la_semproniana”, creu que ara mateix ja hi ha una bona xarxa de creadors en català, i que això és molt positiu perquè “ens dona la possibilitat de conèixer gent que fa el mateix que tu, de compartir experiències, de treballar com a grup amb uns mateixos objectius”. En aquest sentit, han fet accions interessants, com la que va iniciar Cèlia Espanya, creadora de continguts de les Terres de l’Ebre, que va fer un vídeo en què demanava que l’aplicació CapCut, una de les més utilitzades per subtitular continguts a les xarxes, activés l’opció de català, fins ara inexistent, la qual cosa dificulta la subtitulació en la nostra llengua, mentre que en castellà i en anglès tot és molt més automàtic. “Allò va generar un moviment de suport molt ampli”, explica Mercè Prat, “i va demostrar que va bé tenir una comunitat potent: com més gent som, més gent en vol formar part, i els que comencen tenen menys por de fer coses en català, perquè veuen altres persones referents que ja ho fan”. La subtitulació és important tant per facilitar l’accessibilitat d’aquelles persones que no hi senten com perquè sovint el telèfon mòbil es mira amb el volum abaixat. “Lluitem també per evitar la desigualtat en aquesta accessibilitat, a part del fet que tenim dret a viure plenament en la nostra llengua”, hi afegeix.

Mercè Prat en una de les seves intervencions / BERTA ALARCÓ

Mercè Prat: “Lluitem pel català a les xarxes no només perquè tenim dret a viure en la nostra llengua, sinó perquè no hi hagi desigualtat en l’accessibilitat”

Una altra iniciativa similar va sorgir el 2020, durant el confinament de la Covid-19, quan uns quants creadors de continguts en català van generar l’etiqueta #estiktokat a la xarxa TikTok, per reivindicar els vídeos que anaven penjant en la nostra llengua. “Si fas like a un dels vídeos amb aquesta etiqueta, és més probable que la xarxa te’n mostri més que la tinguin, i així el català va circulant més”, explica la Mercè. Tot i això, reconeix que és difícil entendre els algoritmes que fan servir les xarxes socials per fer aparèixer els continguts i que no té clar si aquests discriminen per llengües o aquesta no és una variable important. El que sí que sap és que qualsevol iniciativa que enforteixi la comunitat de creadors, com ara les beques de la Generalitat esmentades abans, o el programa Embrió, impulsat per la fàbrica de creació digital La Fera, una fàbrica de creació digital en català, és positiva per fer créixer l’ús i el consum de material en la nostra llengua a les xarxes socials.

3. Abraçar tots els àmbits temàtics, fins i tot els ‘polèmics’

Un dels debats recurrents quan es parla del català a Internet és si cal ocupar tots els àmbits de contingut o n’hi ha alguns que és millor no tocar; per exemple, el camp del “safareig” i les “xafarderies dels famosos”, que fins ara no ha tingut gaire sortida en la nostra llengua, o, fins i tot, àmbits encara més controvertits, com les criptomonedes o els consells sobre inversions. Genís Vives, de l’Escola de Formació Guillem Agulló d’Òmnium Cultural, creu que “en català s’ha de poder fer de tot, des de contingut socialment correcte, que agrada a tothom, fins a contingut més opinable, com el ‘safareig’. Si no el fem en català, algú el farà en castellà o en anglès i acabarem mirant-lo. La llengua no s’embruta; el català ha de servir per a qualsevol àmbit de la vida“.

A la dreta, Genís Vives, representant d'Òmnium Cultural (Escola de Formació Guillem Agulló) / BERTA ALARCÓ

Genís Vives: “Potser no podem competir en pressupost amb les llengües grans, però sí que ho podem fer en originalitat o en arrelament”

Vives explica que a l’Escola de Formació Guillem Agulló han creat el pòdcast Com dir-t’ho, que tracta de l’actualitat política amb periodicitat setmanal, perquè creien que faltaven continguts en català en aquest àmbit i també per contrarestar la influència que l’extrema dreta està aconseguint entre els joves. “Parlem de l’actualitat política”; explica el representant d’Òmnium Cultural, “però d’una manera breu i directa, sense gaires floritures; és un pòdcast de conversa, que fa de pont entre l’acadèmia i la societat civil organitzada; aportem dades, però amb una fórmula distesa i amena. Creiem que el format ha estat un encert i confiem que contribueixi a l’expansió del català a Internet“. Genís Vives creu que no podem competir en quantitat de parlants ni en pressupost amb les llengües dominants, com l’anglès o el castellà, però “sí que podem competir amb l’originalitat, amb l’arrelament, amb la capacitat de generar tendència…”. Mercè Prat hi afegeix alguns altres àmbits on anem coixos: “En esports, per exemple, hi tenim un buit important, i també en nínxols més petits, com ara la moda alternativa o el maquillatge alternatiu, és a dir, coses que surten de la norma hegemònica”.

4. Fer activisme lingüístic en l’àmbit virtual

Un altre dels àmbits de què es va tractar durant el debat va ser el de la no presència del català en els assistents de veu (Alexa, Siri…) o el de les interfícies de les plataformes de vídeo on demand (Netflix, Amazon Prime Video, HBO, Disney…), que no permeten navegar en la nostra llengua. Per a Eloi Planas, membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua, això fa que “per poder viure en català, hagis de fer un acte de militància, un sobreesforç, en lloc de ser un acte de normalitat quotidiana, com els passa als parlants d’altres llengües. En l’àmbit virtual, el sobreesforç encara és més gran que en la vida real: la majoria de les videoconsoles, els videojocs més venuts, els assistents de veu, la plataforma que pago per veure pel·lícules i sèries…; en cap d’aquests espais no et pots moure en català”. I, alhora, això provoca un canvi en els hàbits: la meitat dels catalanoparlants no fan les cerques en català a Google perquè tenen assumit que tindran millors resultats si les fan en castellà.

Eloi Planas, de la Plataforma per la Llengua, en un moment de la seva intervenció / BERTA ALARCÓ

Eloi Planas: “Mentre no puguem viure amb normalitat en la nostra llengua, ens toca ser activistes lingüístics, encara més en l’àmbit virtual”

Mentre tot això no es resolgui, Planas advoca per l’activisme lingüístic: “Ens toca tenir aquest paper, tot i que hi ha diferents nivells d’intensitat en l’activisme; cadascú que jugui a la lliga que més l’interessi”. El representant de la Plataforma per la Llengua posa alguns exemples del que proposa fer: configurar els dispositius (mòbil, tauleta, smart TV...) en català, procurar que els amics, els pares, els fills també ho facin, seguir perfils que t’aconsellen doblatges o subtitulacions en català, si veus una pel·lícula en català, explicar-ho als altres, fer-ne una crítica i enviar-la, col·laborar en el Common Voice (un projecte col·laboratiu iniciat per Mozilla per crear una base de dades lliure de veus en diferents idiomes), col·laborar en la Viquipèdia… Molt especialment, l’Eloi advoca per continuar pressionant les grans empreses multinacionals, des de les institucions i des de la societat civil, perquè entenguin les demandes dels catalanoparlants i acceptin incloure el català com una de les llengües disponibles per defecte en els seus dispositius digitals.

5. Actuació coordinada de l’Administració pública i de la societat civil

Tots els ponents van destacar que, quan s’actua conjuntament, s’aconsegueixen coses. En aquest sentit, cal remarcar la creació, ara fa poc més d’un any, de l’Aliança per la Presència Digital del Català, formada per una desena d’entitats que treballen per la defensa de la llengua, entre les quals, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, i sota la coordinació de la Fundació puntCat. Una de les accions més reeixides d’aquesta nova entitat va ser demanar a Google que canviés l’algoritme de les cerques perquè no penalitzés els continguts en català. Gràcies a aquesta pressió, s’ha passat del 24% al 57% de resultats en català quan fas la cerca en català, segons que va explicar Genís Vives, d’Òmnium Cultural. “No és encara prou, però ja és un pas”, va valorar.

El debat es va fer, com tots els altres Ateneus Crítics, a la sala Cotxeres del Palau Robert / BERTA ALARCÓ

Xavier Vila: “El compromís de fer les coses que ens agraden en la nostra llengua ens dona satisfacció…; doncs gaudim-ne!”

Per la seva banda, Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat, va explicar l’experiència adquirida en les negociacions amb les plataformes de distribució de vídeo on demand perquè incloguessin els doblatges i les subtitulacions existents en català en els seus catàlegs, negociacions llargues i costoses, no tant perquè s’hi oposessin frontalment, sinó per la dificultat logística de l’operació. “Per fer possible una cosa que semblava tan òbvia com aquesta, hi hem hagut d’aplicar regulació legal, després interlocució amb les empreses i, finalment, facilitació dels tràmits físics“. Vila es va mostrar convençut que la intel·ligència artificial pot jugar a favor nostre, com ja s’ha vist amb el fet que el ChatGPT entén el català i pot executar en la nostra llengua. I va llançar un missatge optimista per acabar el debat: “M’agrada més l’expressió ‘compromís’ que ‘militància’. Afortunadament, cada cop tenim més possibilitats de gaudir en la nostra llengua. Tenim les hores que tenim i les podem omplir de moltes maneres. Si les omplim més en català, tenim el plaer de fer les coses que ens agraden en la nostra llengua. I aquest compromís ens dona satisfacció…; doncs, gaudim-ne!”.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies