Crític Cerca
Ateneu Crític

Cinc propostes per fer créixer l’ús social del català

Incidir en el consum audiovisual, repensar el paper de l'escola i resistir l'embat del secessionisme: els reptes de la llengua als Països Catalans, a debat en un nou Ateneu Crític

27/11/2023 | 06:00

Bernat Puigtobella, Laura Aznar, F. Xavier Vila i Violeta Tena, moments abans de començar l'Ateneu / IVAN GIMÉNEZ

El secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila; l’editor de Núvol i membre de la Junta Directiva de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), Bernat Puigtobella, i la periodista del setmanari El Temps Violeta Tena van ser els protagonistes d’un nou Ateneu CRÍTIC: “Els reptes de la llengua als Països Catalans”. L’Ateneu, realitzat des del Palau Robert de Barcelona, és una iniciativa de CRÍTIC per abordar a fons grans temes d’interès, amb el suport de la Direcció General de Difusió de la Generalitat de Catalunya. El debat sobre els reptes de futur de la llengua va ser moderat per la periodista Laura Aznar. En aquest vídeo el podeu veure íntegrament.

Durant l’Ateneu van sorgir diferents propostes per intentar revertir el descens de l’ús social del català. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), menys del 65% dels habitants de les tres comunitats autònomes espanyoles que tenen el català com a llengua oficial el parlen bé. Un informe de la Plataforma per la Llengua del 2021 constatava que només el 32,4% de la població resident a Catalunya, a les illes Balears i al País Valencià són parlants habituals (només) del català. Les xifres són preocupants si es comparen amb les de 20 o 30 anys enrere, i això posa en alerta molta gent preocupada pel futur del català en un món cada cop més global. Expliquem tot seguit cinc d’aquestes idees per incentivar l’ús social del català.

Incrementar la inversió destinada a continguts audiovisuals

Un dels àmbits clau per fer que el català sigui atractiu per a les generacions joves és el dels continguts audiovisuals, ja que els menors de 30 anys no els consumeixen de forma lineal a la televisió, sinó per múltiples canals i aplicacions mòbils, on la presència de l’anglès i del castellà és aclaparadora. Les accions de la Generalitat s’han centrat, segons F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística, en diversos punts: adaptar la legislació de l’audiovisual, tant catalana com espanyola, perquè inclogui quotes de producció i exhibició en català; incrementar la política de subvenció al doblatge, la subtitulació i la producció original en català; negociar amb les plataformes internacionals (Netflix, Prime Video, HBO…) perquè incorporin l’opció del doblatge o la subtitulació de les sèries i pel·lícules, quan ja existeixi prèviament gràcies a TV3, i, finalment, posar en marxa 3Cat, la plataforma digital de continguts audiovisuals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per poder competir de tu a tu amb aquestes plataformes.

Francesc Xavier Vila: “Cal defensar els drets lingüístics dels pacients a ser atesos en català”

“Hem treballat dins dels marges que permet la legislació europea”, explica Vila, “perquè no oblidem que aquest és un mercat lliure. Som conscients de la importància que té l’àmbit audiovisual i hi estem posant molts esforços. Durant aquest mandat també hem recuperat el canal de televisió dedicat als infants i joves, Super3/3XL”. La periodista Violeta Tena hi afegeix que, si bé els macroinfluenciadors a les xarxes socials fan servir gairebé tots el castellà, “ara ha sorgit una mena de classe mitjana d’influenciadors, que potser no tenen tants seguidors però que adopten el català d’una manera conscient i molt decidida”.

F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat / IVAN GIMÉNEZ

Repensar el rol dels docents pel que fa a l’ús de la llengua a les aules

Un puntal de la normalització lingüística durant dècades ha estat l’escola pública, però darrerament es constata que la immersió lingüística no acaba de donar els fruits que es volien. Segons el secretari de Política Lingüística, el canvi d’un model educatiu més unidireccional, on el docent era el pal de paller de la classe, a un model més horitzontal, amb treball per projectes i amb més protagonisme per als alumnes, ha trastocat la funció d’aprenentatge de la llengua per als alumnes que no la tenen com a habitual a casa. “Quan el professor no dirigeix, sinó que només acompanya, es reprodueixen els usos lingüístics del carrer i el castellà s’imposa com a llengua habitual de relació”. Per revertir això, s’estan impartint tallers perquè el professorat reflexioni sobre la pràctica lingüística a l’aula. “Cal tornar a explicar als futurs mestres la importància de la immersió lingüística, que ja donàvem per assumida”, hi afegeix F. Xavier Vila.

Garantir el dret a ser atesos en català en la sanitat pública

En l’àmbit de la sanitat pública, s’han reproduït les queixes per les dificultats que tenen molts pacients de ser atesos en català en moments d’una gran vulnerabilitat. Des de la Generalitat s’està afrontant el problema, explica el secretari de Política Lingüística, “i no només amb solucions cosmètiques. El que cal defensar en primer lloc són els drets lingüístics dels pacients a ser atesos en català”. Vila explica que augmentaran l’oferta de cursos de català a tots els professionals sanitaris que estudien aquí però provenen de fora, perquè, quan acabin els estudis i s’integrin al món laboral, tinguin el nivell de català suficient per atendre els pacients quan aquests s’expressen en la seva llengua”.

Violeta Tena, periodista d''El Temps' / IVAN GIMÉNEZ

Violeta Tena: “La dreta vol fer de la llengua un problema social, però el problema són ells”

Resistir el secessionisme lingüístic que la dreta vol recuperar

L’entrada del PP i de Vox en els governs autonòmics valencià i balear complica la usualment feble posició del català en aquests dos territoris. Com explica Violeta Tena, redactora d’El Temps, setmanari en català editat a València des de fa gairebé 40 anys, “el govern presidit pel popular Carlos Mazón ha reobert un debat que estava totalment tancat al País Valencià, que és el de la unitat de la llengua. Ell i el conseller d’Educació han desacreditat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, tot demanant-li que valencianitzi més la llengua, que vol dir dialectalitzar-la i allunyar-la al màxim de l’estàndard. Vox va més enllà i demana que els títols de valencià de les entitats secessionistes, que no segueixen les normes ortogràfiques i gramaticals comunes siguin oficials”.

Per a la periodista valenciana, venen temps difícils per a les persones que volem viure i desenvolupar-nos plenament en la nostra llengua a les comarques al sud del riu de la Sénia. Com a antídot, creu que la societat civil conscienciada per la llengua haurà de resistir com pugui i intensificar la xarxa que tant ha costat de construir en les últimes dècades. “El cas de la biblioteca de Borriana, que va vetar diverses publicacions en català, se’ls va girar en contra”, reconeix, “ja que al nostre setmanari vam tenir una campanya de solidaritat molt important, de gent que no n’era subscriptora i que es va sentir interpel·lada”. Tena creu que la dreta espanyolista “té com a objectiu conflictivitzar la llengua, perquè es veja com un problema social. Però el problema no és la llengua; el problema són ells“, conclou.

Bernat Puigtobella, membre de la Junta de l'APPEC / IVAN GIMÉNEZ

Bernat Puigtobella: “Hem de fer bons continguts en català per mantenir i fidelitzar l’audiència que ja tenim”

Fer uns mitjans de comunicació de qualitat en català

Arran del cas de Borriana, l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), que agrupa més d’un centenar de capçaleres impreses escrites en la nostra llengua, va iniciar una campanya, amb el suport de la Generalitat, titulada “Més fortes que la censura“, per promoure les subscripcions a aquestes revistes i donar-les a conèixer arreu del territori. Amb cada subscripció, s’enviarà aleatòriament a una entitat, associació o centre educatiu dels Països Catalans una subscripció de la mateixa capçalera escollida. “Ja hem tingut mig miler de respostes positives i esperem que, ara que ve Nadal i la gent sol regalar subscripcions, això vagi a més”, explica Bernat Puigtobella, membre de la Junta de l’APPEC, satisfet de l’acollida de la campanya.

Com a mesura per ajudar que el consum de premsa escrita (digital o impresa) en català augmenti, Puigtobella creu que “hem de mantenir i fidelitzar l’audiència que tenim els mitjans en català i, per tant, hem de fer bons continguts, cadascú en el seu àmbit concret. Potser no és una audiència majoritària, com tenen els grans mitjans audiovisuals, però hem de treballar bé perquè no marxi. Hi ha coses que no podem controlar, en l’ús social de la llengua, però aquesta sí que la tenim a les nostres mans”.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies