Crític Cerca
Ateneu Crític

Com avancem cap a la igualtat de gènere?

La directora general d'Igualtat, Mireia Mata, les sindicalistes Eva Gajardo (UGT) i Neus Moreno (CCOO) i les periodistes Natza Farré i Carme Porta, debaten sobre com podem avançar cap a la igualtat efectiva d'homes i dones a Catalunya

11/03/2020 | 18:00

D'esquerra a dreta, Mireia Mata, Carme Porta, Eva Gajardo, Natza Farré, Neus Moreno i Laura Aznar / Foto: IVAN GIMÉNEZ

Faltaven pocs dies per al 8 de març, Dia Internacional de les Dones, i el nostre mitjà va reunir, en un nou #AteneuCRÍTIC al Palau Robert, cinc dones per parlar no pas de feminisme en abstracte, sinó de com fer passes efectives en el llarg camí encara pendent de la igualtat de gènere. La bretxa salarial i les desigualtats en el món laboral van centrar la primera part del debat, mentre que en la segona es van abordar altres qüestions que afecten directament la situació actual de les dones, com ara la violència masclista, l’utilitat de la vaga com a eina de lluita o el debat sobre si cal canviar les organitzacions des de dins o crear-ne de noves amb uns altres paràmetres de funcionament.

La directora general d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Mireia Mata, va ser la persona representant de la Generalitat en el debat. Les primeres preguntes, sobre les accions concretes de l’administració catalana en aquest camp, van ser per a ella. La conversa posterior, moderada per la periodista de CRÍTIC Laura Aznar, va comptar amb quatre expertes, dues d’elles del món sindical i dues periodistes que han destacat pel seu discurs feminista: la secretària d’Igualtat del sindicat UGT-Catalunya, Eva Gajardo; la membre del Secretariat de Dones i Polítiques LGTBI del sindicat CCOO-Catalunys, Neus Moreno; la periodista, exdiputada i activista feminista, actualment portaveu de la Fundació Surt, Carme Porta; i la periodista radiofònica i autora del llibre ‘Curs de feminisme per microones’ Natza Farré.

Registre salarial i plans d’igualtat, eines contra la discriminació laboral

Mireia Mata comença explicant que la direcció general que ella condueix ha arribat a un acord amb els sindicats i les patronals catalanes per posar en marxa un nou model de registre salarial a les empreses. L’objectiu d’aquest registre és prendre consciència de les desigualtats de retribució entre treballadors i treballadores i esbrinar les causes que les generen. “No m’agrada parlar de bretxa salarial“, afegeix Mata, “perquè sembla que descrigui una situació bíblica, insuperable… Aquesta és una eina més per intentar posar remei a aquesta situació de discriminació salarial que patim les dones, a base de transparència i anàlisi de totes les variables que intervenen en els diners que cobren les persones treballadores, no només el sou base, sinó també els plusos, les gratificacions, els complements de productivitat, les situacions de parcialitat de la jornada, etc. És una aplicació informàtica gratuïta i de fàcil utilització que posem a disposició de totes les empreses i institucions”.

La directora general anuncia també que totes aquelles empreses que tinguin més d’un 25% de bretxa salarial, hauran d’emprendre obligatòriament accions per revertir-ho. Un informe recent del Departament de Treball establia que, el 2017, el salari mitjà anual de les dones a Catalunya era de 6.522 euros inferior al dels homes. Això vol dir que elles guanyen de mitjana un 23% menys que ells. Per Mireia Mata, aquestes xifres “són la constatació terrible que el que estem patint les dones en el món laboral és, clarament, una discriminació per l’únic i exclusiu fet de ser dones. Tots els abordatges de les agressions que fan les estructures patriarcals i el masclime cap a les dones els hem d’analitzar com a situacions estructurals. No és que jo no sigui prou bona i que em costa molt millorar o com que no reivindico prou el meu salari, a mi em paguen menys que el meu company. No és això”.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Mireia Mata: “El nou model de registre salarial és una eina gratuïta i de fàcil utilització que posem a disposició de totes les empreses i institucions”

Més dades al respecte: l’informe abans esmentat diu que les dones són víctimes del fenomen del ‘sòl enganxós’, en el sentit que el 50% de les dones cobra menys de 18.000 euros anuals, mentre que en el cas dels homes, aquest percentatge es redueix al 25%. Alhora, les dones pateixen el fenomen del ‘sostre de vidre’. Les millor remunerades cobren al voltant dels 39.000 euros de mitjana, gairebé 10.000 euros menys que la mitjana dels homes més ben pagats. “Totes les dones, des de la de baix de tot fins a la de dalt de tot, totes, pel fet de ser dones, tenim aquesta amenaça de ser menys retribuïdes per la nostra feina, però també més discriminades a efectes de selecció, de promoció, de carrera professional, d’eines per exercir la coresponsabilitat…”, sentencia Mireia Mata.

Pel que fa als plans d’igualtat a les empreses, un decret estatal de fa un any estableix que són obligatoris per a les empreses de més de 50 treballadors (abans només els havien de fer les de més de 250). “És la millor eina que coneixem a nivell internacional, que no vol dir que sigui l’eina perfecta”, explica la directora general d’Igualtat. “Els plans d’igualtat aborden tots els angles de la situació, des de la discriminació salarial a la classificació professional, també com es fan els processos de selecció de personal, de promoció interna, d’accés de les dones a les posicions directives, així com el gran problema de la corresponsabilitat, que és el que sovint marca el punt d’inflexió en el qual les dones comencem a quedar arraconades en les carreres professionals. El que hem fet com a administració és promoure tant com hem pogut la redacció, la implementació i l’avaluació dels plans d’igualtat en les empreses catalanes”.

La divisió sexual del treball i el paper de les feines de cures

La secretària d’Igualtat del sindicat UGT-Catalunya, Eva Gajardo, afegeix que el 23% de bretxa salarial és només una mitjana, però que hi ha sectors laborals més feminitzats i amb diferències encara més altes. “Les ocupacions més feminitzades són les que tenen els pitjors salaris. A les ocupacions elementals, la bretxa és del 37%. Traduït en diners, una dona treballadora se’n va a casa amb 500 euros menys al mes que el seu company de ram. I estem parlant de salaris anuals molt baixos, d’una mitjana d’uns 10.000 euros”. Gajardo recorda que on hi ha les principals diferències no és al sou base, sinó als complements, que tenen un pes gran dins de les nòmines. “Les dones no podem dedicar-li el mateix temps al treball que els homes, per exemple, tenir disponibilitat d’horaris o treballar de nit, i la majoria d’aquests plusos se’ls queden ells”.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Eva Gajardo: “Les ocupacions més feminitzades són les que tenen els pitjors salaris”

De la seva banda, Neus Moreno, membre del secretariat de Dones i Polítiques LGTBI del sindicat CCOO-Catalunya, opina que “la incorporació paulatina al mercat laboral de les dones no ha vingut acompanyat d’un canvi en la realizació del treball de cures en l’àmbit domèstic, que el continuem fent les dones. Això provoca el que anomenem doble o triple jornada. Quan les dones acabem el treball assalariat, comencem el treball domèstic no remunerat”.

Moreno creu que “hem assolit alguns avanços importants en la conciliació, però l’exercici d’aquests drets és molt diferent per als dos sexes”. Segons dades aportades per la sindicalista de CCCO, en excedències per cures a familiars -a Catalunya, n’hi ha unes 7.000 cada any-, el 92% són exercides per dones, i en el cas concret de cura d’avis i àvies, -unes 1.500 anuals-, el 82% les demanen les dones. “Les reduccions de jornada, que és un dret fabulós per aquelles persones que ho necessiten, pràcticament totes són exercides per dones”, explica Moreno. “I això passa perquè hi ha uns horaris laborals tan rígids que els fan incompatibles amb el treball de cures a la llar“.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Neus Moreno: “Pràcticament totes les reduccions de jornada són exercides per dones per compatibilitzar la feina remunerada i la de casa”

Posar la vida al centre, reivindicació feminista

Sortint de l’esfera estrictament laboral, la moderadora Laura Aznar introdueix la qüestió de la vaga feminista del 8 de març, que no és només laboral sinó també estudiantil, de cures i de consum. I pregunta quina importància tenen aquests altres eixos de reivindicació. La periodista i exdiputada Carme Porta ho té claríssim: “La vaga vol evidenciar la necessitat de posar les persones al centre de les polítiques i al centre de la societat, no pas l’economia productiva, com passa ara. Els treballs de cura faciliten tota la resta, és a dir, fan possible que la vida sigui vida. Posar al centre la vida afecta no només les dones, afectat tota la societat. Crec que és bastant compartit, des de la diversitat dels cossos, dels pensaments, de les expressions, de les identitats, de les sexualitats, de les cultures… reclamar allò que ens uneix: volem un sistema de valors diferents, volem una societat que permeti una vida en condicions i amb dignitat”.

Porta creu que la discriminació de les dones no és centra només en l’àmbit laboral, sinó que afecta tots els àmbits de la seva vida. “Aquest és un sistema que ens nega, que ens invisibilitza. El sol fet de néixer dona —o voler ser dona o sentir-se dona— mediatitza qualsevol dels teus actes socials, polítics o econòmics”. L’exdiputada d’ERC està d’acord amb les dues sindicalistes presents en el debat sobre el fet que cal reinvindicar la redistribució i la socialització dels treballs de cura. “S’ha naturalitzat que el facin les dones, però volem que hi hagi una redistribució de papers, que s’acabi amb la divsió sexual del treball, que hi hagi recursos suficients perquè no només recaigui sobre les dones”, conclou.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Carme Porta: “Aquest sistema ens nega, ens invisibilitza. El sol fet de ser dona mediatitza tots els nostres actes”

La xacra de la violència contra les dones

La intervenció de la periodista Natza Farré comença fent referència als assassinats de dones: “L’OMS considera la violència masclista com una epidèmia. Per sort, hi ha una vacuna contra aquesta epidèmia, que és el feminisme. Però qui carai està prou interessat per implementar realment el feminisme en aquesta societat? De moment, ara mateix, ningú. Perquè has de desmuntar tot un sistema, els fonaments ja no ens serveixen per a res”.

Farré té paraules crítiques cap a la Generalitat i els sindicats majoritaris, per ser massa tous en la lluita contra la desigualtat. “L’administració catalana hauria de ser més efectiva, perquè les lleis d’igualtat no es compleixen i no passa absolutament res. I els sindicats decideixen que amb dues hores de vaga laboral ja n’hi ha prou, amb totes les reclamacions que tenim les dones. I enguany ni això, perquè és diumenge i no val la pena. Curiosament, tant la Generalitat com aquests sindicats sempre han estat liderats per homes. Cal exigir molt més a les institucions: si no els donem canya, no arribarem enlloc i la nostra situació és límit“.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Natza Farré: “Les dones hem estat les conservadores de la humanitat. I això no s’ha valorat gens”

L’autora del best-seller ‘Curs de feminisme per microones’ es mostra indignada per la poca valoració del paper de les dones en la història de la humanitat: “No ens n’han explicat gaire res a les escoles, però si repassem el paper d’uns i de les altres, veurem que els homes s’han dedicat a destruir, i les dones, a conservar. Això no vol dir que siguem conservadores en el sentit polític del terme. Però sí, les dones hem estat les conservadores de la humanitat, i això no s’ha valorat gens. Sistemàticament, i no és casualitat, a les dones se’ns han esborrat del mapa. Estic molt fins als ovaris, personalment. Hem de fer un pas endavant. Ja no és reclamem. És exigim”.

Avancem prou o s’hauria de ser més contundent?

Arribats a aquest punt, el debat s’anima i totes les ponents hi volen dir la seva. La directora general d’Igualtat, Mireia Mata, apunta que s’ha avançat molt en els últims anys, potser no a la velocitat que es voldríem, però sí que ara hi ha les lleis d’igualtat sobre el paper molt bones i cal passar a la fase de fer-les complir. “Crec que si aconseguim lleis que garanteixin la paritat, només la paritat, el pas endavant serà, al meu parer, molt més que notori”, reblava Mata. Però afegeix també un altre punt clau: la dimensió política del feminisme. “Hem de fer l’assalt al poder, crec que fins que les dones no manem de veritat, no podrem fer res. Ens fa falta temps, temps que defugi aquesta trampa de la distribució de gènere de les tasques, temps per poder-nos organitzar, conxorxar, treballar l’assalt a aquest poder que ens és sistemàticament negat”. I en aquest sentit, especifica que el poder no vol dir necessàriament els governs ni els parlaments, sinó altres llocs on sovint es prenen les decisions trascendentals per a la nostra vida.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Les dues representants sindicalistes no van comparteixen el “pessimisme” expressat per Natza Farré. Neus Moreno (CCOO) diu que l’esclat dels darrers ‘8 de març’ demostra que s’estan fent avanços importantíssims en la transversalitat del feminisme dins la societat. Que també s’ha avançat en l’interior del sindicat i que ara el problema “és com fer confluir totes les reivindicacions socials liderades per les dones. Estem parlant de les condicions de vida, per exemple, les persones que tenen pitjors condicions de treball també tenen problemes d’accès a l’habitatge. Hem de trobar aquests espais de confluència“.

Eva Gajardo (UGT) diu que, segons el seu parer, el feminisme s’està imposant, també en les organitzacions sindicals. “Hem de pensat que les organitzacions estan immerses dins d’aquesta societat, que és una societat masclista. I nosaltres estem fent un treball intern importantíssim, perquè si no ho fem a nivell intern no serem capaços de portar-lo de forma externa. I dins dels sindicats, em consta perquè ho patim i ho vivim, tambè hi està havent unes revolucions increibles.” El debat deriva llavors cap a la utilitat o no de la vaga laboral com a eina de reivindicació feminista. Per a Natza Farré, “és molt preocupant que els dos grans sindicats considerin que no tenim prou reivindicacions per fer vaga”. Neus Moreno li contesta que “a CCOO ho tenim claríssim, si convoquem vaga és per fer-la. El conjunt de l’organització ha d’estar en condicions de donar-li el suport. Aquestes condicions no es donen i no creiem que aquest sigui l’únic instrument, fer una vaga en diumenge no és fàcil“.

Carme Porta introdueix el dubte de si treballar des de dins de les organitzacions existents, com ara els sindicats o els partits, és prou efectiu per fer avançar el feminisme. Ella no ho té gens clar: “Crec que les organitzacions són nocives, totes, perquè les dones acabem sent disciplinades amb unes normes que nosaltres no hem pactat. Jo també estic en una organització i he jugat aquest paper possiblement. Però hem de començar a trencar aquestes normes socials que moltes vegades no estan escrites”. Natza Farré s’hi mostra d’acord i ho exemplifica amb una reflexió d’actualitat: “No ens serveix tenir de presidenta de la Unió Europea una dona que felicita Grècia per disparar immigrants. Això no ens beneficia en res. El que volem és tenir una dona amb uns altres valors que no siguin el que s’entén per valors tradicionalment masculins. Arribar a aquestes quotes de poder fent el mateix que fan ells, a mi no m’interessa en absolut”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (aparició a finals de 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies