Com combatre el ciberassetjament masclista?

Una de les formes de violència masclista que més s’han expandit els darrers anys és el ciberassetjament, un fenomen social que es manifesta de moltes maneres i que sovint és invisibilitzat o normalitzat. Però, com es pot combatre des de l’àmbit institucional i social? L’Ateneu CRÍTIC sobre el ciberassetjament masclista del 25 de novembre passat, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, va mirar de donar resposta a aquesta pregunta, amb la consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat, Eva Menor, i tres persones expertes en la qüestió.

Durant l’Ateneu, presentat per la periodista Laura Aznar, es van posar damunt la taula diverses iniciatives públiques per combatre aquest aspecte de la violència contra les dones. La consellera Menor va explicar que el Departament ha posat en marxa el Servei d’Intervenció Especialitzada en Violències Masclistes Digitals (SIEDI), que garanteix una resposta integral i especialitzada. És el primer servei públic d’aquestes característiques a tot l’Estat i un dels primers d’Europa. Oferirà una atenció integral a través de suport psicològic, assessorament jurídic i intervenció tecnològica, en coordinació amb tots els circuits territorials d’atenció que ja existeixen, des de la policia fins a la justícia passant pels serveis socials.

Eva Menor: “Les dones que pateixen ciberassetjament no estan soles; el SIE Digital els ofereix eines per afrontar-lo”

Segons Menor, amb aquest servei “volem dir a la dona que pateix ciberassetjament masclista que no està sola i que hi ha eines per sortir de la situació”. El SIE Digital és multidisciplinari i multicanal: compta amb un equip de 10 persones especialitzades i serà accessible via web, xat, correu electrònic, telèfon, WhatsApp, Telegram, Instagram, TikTok, X i videotrucada, a més de presencialment. La consellera hi va afegir que “aquest servei ens permetrà formar en ciberassetjament als altres dispositius que formen part de la nostra xarxa integral de resposta a la violència envers les dones”.

La llei 5/2008 i el repte de fer efectius els drets digitals de les dones

En l’àmbit legislatiu, la modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, feta el desembre del 2020, ja va incorporar el reconeixement específic de la violència digital com una forma de violència vers les dones. Però passar del reconeixement formal a l’existència de protocols i itineraris efectius d’abordament requereix temps. L’advocada Laia Serra Perelló, que va ser una de les artífexs dels canvis de la Llei, considera que “hem d’estar molt orgulloses, perquè tenim la normativa més completa de violències masclistes digitals de tot Europa”.

Laia Serra: “La impunitat de les violències digitals és responsabilitat de les plataformes”

Des de l’aprovació de la modificació de la Llei s’ha avançat en diversos fronts, segons Serra: formació a tots els serveis d’intervenció especialitzada, formació a metges, metgesses i equips forenses —que ja integren aquesta especialitat en les valoracions judicials— i formació específica, a través del Col·legi de l’Advocacia, per als lletrats i les lletrades del torn d’ofici. Tanmateix, l’advocada alerta que “el problema és que, davant d’un marc legal tan complex, costa saber triar l’itinerari més efectiu i més idoni per a cada cas”.

La impunitat digital i el paper de les plataformes tecnològiques

L’obstacle principal amb què es troben les advocades quan les dones denuncien ciberassetjament és la manca de col·laboració de les grans plataformes globals com X, Facebook o Instagram. Per a Serra, “la impunitat de les violències digitals és absolutament responsabilitat de les plataformes, perquè no aporten les informacions necessàries per ajudar les dones que judicialitzen els seus casos”. També apunta a altres mancances estructurals, com el paper encara insuficient de la Inspecció de Treball, atès que “hi ha molt de ciberassetjament a l’entorn laboral”.

Durant el programa, la consellera Menor es va mostrar d’acord que encara queda molta feina per fer. Va assenyalar que el SIEDI “no és un punt d’arribada ni esgota les polítiques públiques en aquesta matèria”. Segons Menor, es tracta d’“un punt d’inflexió que recull molta de la feina del passat, però que ens posa deures de futur”. Entre els reptes immediats, va identificar la necessitat de sistematitzar respostes, coordinar millor tots els actors implicats i situar la víctima al centre. “Cal que hi hagi moltes més denúncies de dones, per recollir moltes més dades i saber com hem de millorar-ne la resposta”, va concloure. I hi va afegir: “Hem d’enfortir els tres pilars que sustenten els avenços aconseguits: un marc normatiu que empari drets, polítiques públiques que consolidin aquests drets i un consens polític i social que empenyi perquè els dos primers no trontollin”.

Experiències personals: quan la violència digital travessa la vida de les dones

La periodista Mar Bermúdez i Jiménez i la comunicadora digital Gina Rigol Sala van aportar la seva experiència personal durant l’Ateneu. Bermúdez va relatar la violència que va patir a les xarxes socials i en determinats blogs quan va denunciar l’agressió sexual del seu superior en un mitjà digital. Va explicar que es va sentir poc acompanyada en l’àmbit institucional a l’hora de decidir denunciar, que va arribar a passar por i que es va sentir molt vulnerable pels comentaris i per les imatges que van circular sobre ella. “Per part de les dones periodistes, sí que vaig tenir suport, sobretot quan va esclatar el MeToo periodístic arran del pòdcast de CRÍTIC que vam fer amb l’Ana Polo, però hi ha tot un sector d’homes periodistes que no hi eren i no hi són encara”, va remarcar.

Mar Bermúdez: “Em vaig sentir poc acompanyada i molt vulnerable davant la violència digital”

Gina Rigol: “Sense cap identificació, és molt fàcil exercir violència masclista”

Per la seva banda, Gina Rigol, creadora de continguts a les xarxes socials i responsable d’Inèdit Diari, va destacar que “la majoria dels usuaris no tenen clares les conseqüències i l’impacte real que hi té el seu comportament, no són conscients que, al darrere, hi ha altres persones”. Per a Rigol, les xarxes són un reflex de la societat i, mentre persisteixi la violència masclista, aquesta també es reproduirà en l’àmbit digital. Va remarcar la necessitat d’una educació digital més profunda adreçada a adolescents i joves, i va defensar que cal una regulació més estricta per evitar l’anonimat absolut. “Sense posar cap nom, és molt fàcil exercir violència masclista, perquè saps perfectament que seràs impune a qualsevol denúncia”, va concloure.

A continuació, podeu mirar el vídeo íntegre de l’Ateneu CRÍTIC sobre ciberassetjament:

L’Ateneu CRÍTIC és un programa televisiu de 45 minuts de durada, que fem amb el suport de la Direcció General de Difusió de la Generalitat, que enregistrem als estudis BCN Media Hub del Poblenou i que podeu veure tant aquí, al web de CRÍTIC, com al nostre canal de YouTube. Al mes de desembre us oferirem un altre debat, en aquest cas de l’àmbit de la cultura.