Assegurances sota sospita: hi ha alternativa ètica?

La roba, el menjar, el banc, l’energia, el mòbil. I en últim lloc, lluny, molt lluny, l’assegurança. Qui en segueix el rastre? Malgrat representar gairebé un 6% del PIB a l’Estat espanyol (uns 60.000 milions d’euros) i tenir una vasta presència en el dia a dia de milers de ciutadans, el sector de les assegurances sembla haver surfejat el qüestionament crític del consum sense a penes rebre rascades. Al contrari. Lluny de la mirada crítica de la ciutadania, la progressiva liberalització del sector i la cerca de grans rendibilitats han acabat tergiversant una eina de protecció social per convertir-la en una màquina de lucre que, en mans de grans grups empresarials, genera múltiples impactes socials, econòmics i mediambientals. Més enllà de la lletra petita i les clàusules abusives, qui coneix l’entramat d’aquests impactes? Qui les alternatives ètiques que existeixen?

El costat fosc de les grans asseguradores

Per la seva naturalesa i àmbit de treball, el de l’assegurança ha estat un sector tradicionalment conservador. Els darrers anys, però, aquest tarannà ha conviscut amb una lluita acarnissada entre grans grups en busca de rendibilitat a curt termini. I amb les seves conseqüències: El 2008, la tercera major asseguradora del món, American International Group (AIG), saltava a les portades de la premsa mundial en ser rescatada pel govern dels Estats Units després de les seves multimilionàries pèrdues arran de l’aposta, entre d’altres, per les hipoteques d’alt risc “subprime”.

Una segona instantània, més propera, revela una altra de les tendències del sector: A l’Estat espanyol, els sis primers grups asseguradors controlen el 49,8% del mercat: Catalana Occidente, Allianz, Zurich, Grupo Mutua, Mapfre i, al capdavant de tots, un actor que en només quatre anys ha escalat posicions a un ritme fulgurant: Vida Caixa. Les aliances entre banca i asseguradores estan a l’ordre del dia. A banda de compartir polítiques d’inversió, amb agressives campanyes de publicitat uns i altres aprofiten els respectius canals de distribució per oferir-se al client des d’una finestreta única. Això no vol dir, però, que a les companyies asseguradores se’ls exigeixi els mateixos graus de transparència que als bancs. Se sap que, a la recerca de beneficis, inverteixen en productes opacs, en sectors vinculats a mercats especulatius o en d’altres més segurs però nocius en termes socials i mediambientals. És molt difícil conèixer el destí final de les seves inversions, però algunes entitats han aconseguit estirar del fil. A l’informe “Els bancs que inverteixen en armes” (2016), el Centre Delàs d’Estudis per la Pau alertava del creixent paper d’asseguradores com Mutua Madrileña, Mapfre, Allianz, Axa, Aviva i AIG en el finançament de la indústria armamentística.

Contractes a contrallum

Davant d’aquest panorama, separar el gra de la palla abans de contractar una assegurança esdevé gairebé imprescindible: és el paper de les corredories. Malgrat que la major concentració empresarial hi juga en contra, acudir a entitats mediadores entre l’empresa asseguradora i el client permet anar més enllà de la batalla del preu per trobar el producte que més s’ajusta als propis valors i necessitats. Posem-ne un exemple. Amb un creixement anual que frega el 7% i més de trenta anys a les espatlles, la corredoria d’assegurances Arç Cooperativa s’ha especialitzat en el món de l’economia social, la cultura i el medi ambient, gestionant el programa d’assegurances de més de 2.000 cooperatives i entitats i donant cobertura anual a prop de 200.000 persones: aproximadament un 40% de les assegurances que es contracten a través seu provenen de companyies que operen sota criteris ètics.

Segons Alfonso Bolado, soci treballador d’Arç, oferir un acompanyament personalitzat des dels valors cooperatius permet generar la massa crítica necessària per esquerdar el model imperant en el sector: “Les assegurances són serveis financers que han de passar pel filtre del consum crític, com s’ha fet amb els bancs. La pressió social és la que provocarà canvis i mentre no arribi les grans asseguradores podran seguir fent la viu-viu. Tasques com la del Centre Delàs requereixen més suport i complicitat de diferents sectors”.

Per a Bolado, la cosa passa, abans que res, per un canvi en la manera d’entendre l’assegurança. Per un canvi cultural. “Avui en dia és entesa com un tràngol que estàs obligat a passar i, per tant, com més barat millor. Però l’assegurança és originàriament un mecanisme de cohesió i relació social i cal reivindicar-la com a tal. Si no tenim clar que és un vehicle de solidaritat difícilment la podrem transformar”. Pensem-hi. L’assegurança com una eina per a protegir-nos col·lectivament de la desgràcia. L’assegurança com una materialització de la cura, com una transferència de l’empara. Tampoc cal marxar gaire lluny per trobar-ne exemples. Les mutualitats que van proliferar a Catalunya a finals del segle XIX i que, en menor número avui, resisteixen l’embat dels grans grups, van néixer amb aquest esperit: amb l’objectiu de servir els seus socis, sense ànim de lucre; amb democràcia interna i suport mutu, amb igualtat i autonomia de gestió, amb primacia de les persones per sobre del capital en el repartiment de beneficis. Aparcada la possibilitat de crear una gran asseguradora integral i ètica (entre d’altres, pel gran volum de capital inicial que requeriria), el que cal, segons Bolado, és “recuperar aquest esperit de la mutualitat, empenyent perquè totes les asseguradores vagin incorporant pràctiques ètiques i visibilitzant aquelles que ja les han adoptat”.

Un segell per poder-hi confiar

Des de 2008, aquesta tasca de visibilització és abanderada pel segell EthSI (Ethical and Solidarity Based Insurance), una eina de l’Observatori de les Finances Ètiques dedicada a l’estudi dels impactes socioeconòmics en el món de l’assegurança. Companyies, corredories i productes. El segell va més enllà de la política d’inversions per analitzar la gestió ètica de tots els actors des de diversos àmbits: Responsabilitat amb la comunitat i el territori; responsabilitat econòmica, equitat i transparència, responsabilitat ambiental i laboral, ús de banca ètica… Entendre l’asseguradora com un tot amb múltiples tentacles ajuda a dimensionar la necessitat d’avaluar-la sota paràmetres ètics. “Cal tenir present tota la cadena de serveis i impactes que hi ha darrere un producte o empresa”, afirma el coordinador d’EthSI, Sergi Salavert, “Quan, en la lluita per la rendibilitat, una gran asseguradora baixa els preus, l’impacte repercuteix no només en el servei directe que dóna, sinó en tot el que mou al seu voltant”.

Potser la teva nova asseguradora et baixa el preu de l’assegurança del cotxe, però l’envia a un taller amb pèssimes condicions laborals i mala gestió ambiental. Potser, a tu que ets jove, la nova asseguradora de salut t’ofereix una quota atractiva, mentre li puja a un adult recentment operat de la pròstata. “Les grans companyies han pervertit una eina d’igualtat fins a convertir-la en un negoci que intenten maquillar amb accions superficials de Responsabilitat Social Corporativa”, rebla Salavert. És cert. Des de 1984, les companyies asseguradores operen sota un Codi Universal d’Ètica per als Professionals dels Productes d’Assegurances i Reassegurances que, aparentment, vetlla pels drets dels assegurats. Però com fiscalitzar la pràctica quotidiana de companyies tan grans, inserides sovint en grups empresarials opacs? Millor començar per les que aposten de forma clara per una gestió ètica.

Actualment, hi ha nou entitats certificades, o en procés de ser-ho, amb el segell Ethsi. La seva activitat ha estat contrastada a la llum de desenes de criteris: des de la promoció de l’economia local fins a la responsabilitat fiscal, passant per la gestió de residus, l’impacte sobre proveïdors o les polítiques d’igualtat Què tenen en comú totes elles? “Són entitats que han treballat molt la responsabilitat laboral, posen al centre les cures i els beneficis socials i miren d’estar a prop de la seva comunitat, tant a través de les xarxes pròpies del territori com dels productes que ofereixen”, afirma Salavert. De tots aquests productes, la web del segell també dóna a conèixer els que compleixen amb els valors que promou, identificant-los segons el seu gran d’assoliment. Hi ha plans d’estalvis, assegurances de llar, de cotxe, d’enterrament i decessos, de subsidi de sou… El sector assegurador ètic és encara petit, però ja gestiona uns mil milions d’euros: un 1,5% del mercat d’assegurances. “El segell ha de ser un element que apreti perquè es consolidi una alternativa”, afirma Salavert: “La bona notícia és que hi ha moltíssim camp per recórrer i entitats disposades a fer-lo”.