Crític Cerca
Diners a contrallum

Baròmetre 2017: les finances ètiques continuen creixent

17/10/2018 | 08:52

Presentació del Baròmetre de les finances ètiques 2017

No s’ha aturat. El món de les finances ètiques continua creixent. Així ho certifica el darrer ‘Baròmetre de les finances ètiques’, presentat aquest dimarts per l’Observatori de Finances Ètiques. D’acord a l’informe -una radiografia anual del sector a l’Estat espanyol impulsada per FETS des de 2007-, la xifra d’estalvi ètic ha incrementat un 9,24% respecte al 2016, mentre que els préstecs concedits han crescut un 23,96%.

Més de 2.100 milions d’euros d’estalvi

Segons el membre de l’Observatori Sergi Salavert, que la xifra d’usuàries d’entitats de finances ètiques hagi disminuït un 1,83% (mantenint-se per sobre de les 230.000 persones), “entra dintre de la normalitat, després d’un creixement del 108% en els darrers cinc anys”. El més rellevant, afirma Salavert, és que, malgrat aquest lleuger descens, el capital social aportat ha crescut un 5,25%: “Al cap i a la fi, això és el que enforteix les entitats per poder assolir el seu objectiu de transformació social. Això vol dir que les usuàries actuals estan més convençudes del model”.

El contrast de tendències entre els bancs tradicionals i les entitats de finances ètiques no només es fa palès en la taxa de morositat (7,79% per als primers, 2,2% per a les segones). També hi ha diferències en l’estalvi. Mentre que els dipòsits de les entitats financeres tradicionals s’han reduït, l’estalvi ètic ha seguit creixent fins a superar enguany els 2.100 milions d’euros. En total, durant els últims 10 anys, l’estalvi recollit per les entitats financeres ètiques s’ha multiplicat per 16.

Font: Baròmetre de les finances ètiques 2017

Una situació semblant és la que s’observa en el cas dels préstecs. Mentre que en la banca tradicional decreixen, en l’ètica s’han incrementat gairebé un 24%, superant els 1.200 milions d’euros.

Destinació dels préstecs

Com a novetat, aquesta darrera edició del Baròmetre incorpora un estudi sobre la distribució territorial i sectorial dels préstecs. A nivell estatal, els projectes mediambientals encapçalen la llista de receptors (40,50%), per sobre dels sectors social i cultural i dels particulars, mentre que la Comunitat de Madrid és la que lidera les comunitats amb més concessions, seguida de Catalunya i Andalusia. Les diferències entre aquestes comunitats i la resta són grans: només entre les tres agrupen gairebé el 60% de préstecs concedits.

Font: Baròmetre de les finances ètiques 2017

A nivell internacional, les entitats financeres ètiques concedeixen préstecs majoritàriament a través de microcrèdits (un 77%), mentre que l’agricultura i les energies renovables queden relegades a la segona i tercera posició. A més, l’estudi constata que, territorialment, l’Amèrica Llatina concentra gairebé la meitat del crèdit atorgat a l’estranger.

Atenció a les assegurances ètiques

Una altra de les novetats del Baròmetre 2017 fa referència a les dades que aporta sobre el sector de les assegurances ètiques. Segons Salavert, “és important visibilitzar-lo i posar-hi el focus per tal que la ciutadania prengui consciència del pes important que té en el món financer”. L’informe ha utilitzat com a referència les entitats registrades amb el Segell Europeu EthSi d’assegurances ètiques, un distintiu que valora la gestió ètica de les inversions, la transparència, la responsabilitat social i el foment de la sostenibilitat social i ambiental.

Segons el Baròmetre, les entitats amb aquest segell han gestionat més d’1,8 milions de pòlisses, amb un volum de primes de prop de 650 milions d’euros, la qual cosa suposa un 1,01% del total de primes del sector assegurador a l’Estat espanyol. El proper any, afirma Salavert, es recolliran dades complementàries que permetran fer una fotografia més precisa de la seva actuació i, sobretot, de la seva evolució.

Descarrega aquí [.pdf] el Baròmetre de les finances ètiques 2017.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'La revolta de Santa Jordina'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació