Crític Cerca
Emprenedoria crítica

Cooperativisme i joves: un binomi de futur

Emprèn!: aquesta va ser la recepta més habitual per pal·liar els efectes devastadors que la crisi global iniciada el 2008 va provocar en l'àmbit laboral

26/05/2020 | 07:30

Joves treballant en un espai de coworking / lyncconf.com

T’han fet fora de la feina? Fes-te emprenedora! Ets jove i has acabat els teus estudis? Engega el teu propi negoci! Tot i que la idea no era nova, es va anomenar amb el neologisme ‘emprenedoria’, que va esdevenir un terme recurrent a diaris, mitjans de comunicació, fòrums, conferències i taules rodones a tot arreu, també als espais de formació superior com la universitat.

Del que no es parlava tant, però, era que hi ha diverses maneres d’emprendre. L’emprenedoria que ens receptaven venia sempre travessada per la ideologia neoliberal, absolutament focalitzada en els guanys monetaris a curt termini i projectada des de la individualitat. Si va ser precisament aquesta manera de funcionar el germen de la crisi, per què no explorar altres maneres de fer? On quedaven les alternatives?

Més enllà dels cercles mainstream de l’emprenedoria hi havia grups de persones que ja estaven apostant per emprendre des de la col·lectivitat, tot posant en marxa projectes empresarials emmarcats en l’economia social i solidària i, concretament, en el cooperativisme.

Així, els anys posteriors al cataclisme econòmic i social de 2008, les cooperatives van demostrar més capacitat de resistència davant la crisi i van esdevenir una eina clau per generar ocupació i sortir de situacions d’atur i precarietat.

Les cooperatives de joves

Per apropar aquest coneixement cooperatiu a les persones joves, van anar apareixent iniciatives fomentades des d’empreses alternatives, institucions, xarxes de l’economia social i solidària i ateneus cooperatius, entre d’altres. És el cas del programa “Cooperativa de Joves”. A través de la xarxa internacional de ciutats C.I.T.I.E.S, creada per promoure la innovació i la transferència de coneixement en matèria d’Economia Social i Solidària i de la qual forma part l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2018 Barcelona Activa va adaptar el model de Quebec.

Parlem de les Cooperatives Juvenils de Serveis —Coopératives Jeunesse de Services (CJS)—, una de les experiències d’àmbit internacional més rellevants per promocionar l’esperit emprenedor des de la perspectiva cooperativa entre el jovent. Aquest model té una llarga tradició a la ciutat canadenca on, des de fa més de 30 anys, mobilitza recursos de la comunitat per promoure l’autoocupació juvenil, preparant els joves per al mercat de treball i introduïnt-los a l’emprenedoria col·lectiva.

Impulsat conjuntament per la cooperativa L’Esberla, L’Espai Jove Casa Sagnier i el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, el programa pilot de la Cooperativa de Joves va aplegar 12 joves que volien viure de primera mà el procés de creació i desenvolupament d’una cooperativa: “M’hi vaig apuntar perquè sempre m’ha interessat l’emprenedoria: tenir una idea i tirar-la endavant. Alguna cosa em sonava de les cooperatives… sabia que era diferent al que és una empresa normal i, a més a més, vaig veure que era un projecte per a joves i em venia de gust conèixer gent jove amb els mateixos interessos”, explica Ana Zambrano, una de les persones que, amb 18 anys, quan cursava segon de batxillerat, va a participar en el programa pilot.

En aquest pilot, que es va portar a terme el 2018, el grup de joves va crear una cooperativa ficticia basada en la cultura del reaprofitament de residus materials: Recooperem. “Se’ns va acudir aquest joc de paraules entre la idea de sostenibilitat, reciclatge i tornar a utilitzar les coses i el terme cooperativa”, recorda Zambrano.

Presentació pública de la cooperativa Recooperem

Tot i que el programa és una acció formativa i l’objectiu és fer una simulació —per la qual cosa no es registra oficialment la cooperativa—, el projecte sí que va comptar amb una partida econòmica que es va invertir en fer productes que van vendre a la Fira de Nadal de Gràcia. D’aquesta manera, les persones participants van aprendre i experimentar totes les fases de creació i gestió d’una cooperativa: “Em va agradar molt, perquè vam tenir moltes ajudes per part de les institucions i organitzacions que formaven part del programa, amb persones que ja tenien molta experiència en muntar cooperatives, va ser molt enriquidor i molt divertit”, reflexiona Zambrano.

A principis d’any, Barcelona Activa va anunciar la segona edició del programa de Cooperativa de Joves. En aquesta ocasió, s’ha posat en marxa al districte de Nou Barris i els encarregats de fer-ho han estat Labcoop i l’Escola Lliure del Sol.

Labcoop és una cooperativa de segon grau i sense ànim de lucre que va néixer a 2013 com a projecte d’intercooperació amb la participació de diverses cooperatives: Grup ECOS, Calidoscoop, Etcèteres, Hobest, Arç i l’Apòstrof. La missió de Labcoop és facilitar, acompanyar i generar projectes d’economia social i solidària que promouen el benestar de la ciutadania i la transformació social, tot posant la sostenibilitat de la vida al centre i centrant-se en les necessitats humanes i col·lectives.

A més de la feina d’assessorament i incubació de projectes, Labcoop realitza tasques de formació i promoció de les formes d’emprendre col·lectivament, una feina que consideren essencial perquè les persones siguin conscients que existeixen alternatives a l’emprenedoria neoliberal.

El cooperativisme en l’àmbit educatiu

L’Ana Zambrano, que avui estudia Economia a la UB, afirma que abans d’apuntar-se al programa pilot de Cooperativa de Joves no tenia gaires coneixements sobre el món cooperatiu: “A l’institut havíem fet una mica de teoria, però ho van deixar molt de banda en comparació amb altres tipus de formes d’empresa. Realment no tenia coneixements del que és una cooperativa”.

Aquesta és la mateixa sensació que el José Andrés Soberbio, tècnic de projectes de Labcoop, ha recollit a la primera sessió de la Cooperativa de Joves d’aquest any: “Tot i que el fet d’apuntar-se a un programa com aquest és una mostra d’interès per les cooperatives, la majoria no té molt clar en què consisteix. Per això existeix aquest projecte, per aconseguir que els joves puguin experimentar com és emprendre col·lectivament, tot entenent les necessitats, implicacions i avantatges que té”, explica Soberbio.

Per això, des de Labcoop no només impulsen el programa Cooperativa de Joves, un projecte fora de l’àmbit educatiu, sinó que consideren clau plantar llavors al context de formació obligatòria i anar introduint el coneixement cooperatiu des de l’escola. Amb aquest objectiu va néixer CuEmE (Cultura Emprenedora a l’Escola), un programa impulsat per la Diputació de Barcelona i desenvolupat per ens locals i centres educatius de la província.

Al CuEmE ja han participat més de 42.000 alumnes que, des del curs 2011-2012, han creat prop de 1.800 cooperatives, societats d’alumnes administrades per ells mateixos amb el suport de la comunitat educativa, l’administració i altres agents socials de la localitat. Les cooperatives escolars combinen l’estimulació de les competències clau (comunicació, matemàtica, iniciativa personal, competència digital, social, ciutadana, etc.) amb el foment de la cultura emprenedora col·lectiva, potenciant els principis cooperatius de la solidaritat i el suport mutu.

Presentació d'Acollim.coop, iniciativa per a la integració social i laboral de persones joves migrants no acompanyades

Projectes cooperatius per acollir a jovent acabat d’arribar

Des dels principis d’intercooperació i d’ajuda i suport a la comunitat, el cooperativisme va anunciar l’any passat la creació col·lectiva d’una estratègia integral per canalitzar la integració social i laboral de persones joves migrants no acompanyades, especialment quan surten del sistema de protecció, és a dir, quan arriben a la majoria d’edat.

Es tracta d’Acollim.coop que, impulsada per la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, vol recollir propostes a l’entorn de set eixos: habitatge, orientació i formació al projecte de vida, assistència jurídica i legal, treball i inserció laboral, cohesió i circulació social, acompanyament terapèutic i articulació de l’estratègia. El projecte es troba actualment en fase de disseny i està cercant adhesions per part de cooperatives i entitats de l’economia social i solidària.

El jovent és el futur, també del cooperativisme

A més d’aquestes iniciatives existeixen altres que posen el jovent en relació amb el món cooperatiu. Totes elles tenen un rerefons comú: el convenciment que l’emprenedoria cooperativa és una opció real perquè les persones joves puguin generar nous projectes, arrelats en valors com la democràcia interna, la cooperació i el respecte per la vida i per allò que la sosté.

Com explica l’Ana Zambrano, de la Cooperativa de Joves, “Em vaig acabar de convèncer que existeixen alternatives al sistema econòmic normalitzat i, a més a més, alternatives que funcionen i amb la filosofia i el funcionament de les quals em sento més còmoda. El que més m’atrau de l’emprenedoria cooperativa és que l’objectiu final no és la maximització dels beneficis, sinó que té en compte altres aspectes a part dels diners: les persones, el medi ambient, la comunitat, és a dir, tot el que l’envolta”.

L’ideal d’un món més lliure i més just ha guiat històricament a les persones joves. Amb l’evidència del canvi climàtic sobre la taula i la tendència actual de consum responsable impulsada cada cop més pel jovent, el cooperativisme pot i deu ser una eina més d’empoderament i de generació d’iniciatives que ens marquin el camí cap a un futur millor per a tots i totes.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu a casa dues revistes: 'Justícia Global' i 'Crisi o vida'

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies