Cultura i cooperativisme, una aliança fèrtil

Quan parlem de cultura, se’ns obre un ventall gairebé infinit d’activitats, de suports, de mètodes de difusió, de tecnologies, de públics i de relacions socials. Del concepte d’indústries culturals, emprat per l’Escola de Frankfurt, hem passat al terme indústries culturals i creatives, que es va començar a popularitzar a partir de la dècada de 1990. Conceptualitzacions a banda, es tracta d’un sector a l’alça des que la globalització i les noves tecnologies van entrar en escena. En aquest context, com interactuen el cooperativisme i la cultura? Avui dia, en què consisteix el cooperativisme cultural? De quines maneres s’hi aproxima l’economia social i solidària (ESS)?

A la ciutat de Barcelona hi conviuen cooperatives i associacions del món de la cultura, equipaments culturals gestionats comunitàriament —l’Harmonia de Sant Andreu i l’Ateneu Popular de Nou Barris en són dos exemples— i, fins i tot, hi ha alguns festivals en clau d’economia solidària. Tal com recull la publicació Cultura cooperativa a Barcelona. Guia pràctica per al cooperativisme cultural, “sovint, fora dels focus mediàtics i les polítiques culturals, de manera fèrtil i fràgil a la vegada, en aquests ecosistemes de cultura cooperativa i comunitària s’experimenta i es posa en pràctica altres maneres de fer i viure la cultura, al marge dels grans aparadors i dels relats hegemònics de la ciutat”.

Totes aquestes experiències apliquen, en major o menor mesura i partint de sectors diferents, valors i pràctiques de l’economia social i solidària. Parlem de participació de la comunitat propera, mesures favorables a la conciliació i les cures, estratègies feministes i intercooperació, entre altres factors. Aquesta onada de cooperativisme cultural també intenta donar resposta a la precarietat laboral i a l’atomització que sovint pateixen les persones que treballen en el sector. A continuació veurem algunes d’aquestes experiències recents que es van cuinant a foc lent en quatre àmbits: el cinema, la dinamització cultural, els serveis de comunicació i els festivals de música.

El primer cinema cooperatiu de Catalunya

El Zumzeig, ubicat al barri d’Hostafrancs, es pot considerar el primer cinema cooperatiu de Catalunya. Reobert el 2016, actualment ofereix projeccions de cinema independent en versió original i altres propostes artístiques. Però, sobretot, en què es diferencia d’una sala convencional? “El nostre model no es mou pel lucre; el més important és que genera una comunitat activa i, per tant, tenim més abast i podem arribar a més gent”, explica Anna Brufau, una de les sòcies fundadores de la cooperativa.

La creació d’aquest entorn solidari influeix sobre el sistema de governança del cinema, que és una cooperativa de treball amb cinc sòcies treballadores, una trentena de sòcies col·laboradores —algunes són entitats— i unes 300 “amigues del Zumzeig” que poden participar en les diferents comissions de treball del cinema. Brufau explica que “això ens dona molt de dinamisme, ja que les sòcies de treball sovint anem atrafegades i a vegades ens costa pensar més enllà de les tasques del dia a dia. Gràcies a les comissions surten moltes idees i sempre ens acabem sorprenent del potencial que té el cinema”. Per exemple, fa poc van crear una ràdio en línia arran de la proposta d’una voluntària, i cada setmana van penjant podcasts a la pàgina web.

L’any 2016, el fundador del cinema no el podia continuar gestionant. A partir d’aquell moment, un grup de col·laboradores es va encarregar de fer la transició cap al model cooperatiu. La majoria procedien del món del cinema i de la cultura, però a poc a poc van anar adquirint experiència cooperativa i superant els reptes amb què anaven topant. Un d’aquests reptes era generar una programació de qualitat i equilibrada tenint en compte que els recursos de què disposa el Zumzeig no es poden comparar amb altres espais oficials que ofereixen projeccions d’autor, com ara la Filmoteca de Catalunya. “Com que no podem pagar els drets de moltes pel·lícules, sempre ens trobem lluitant entre les limitacions que ens imposa la indústria i les ganes de fer coses diferents. Així s’entén millor tot allò que suposa programar cultura”, reflexiona Brufau, que participa activament en dues comissions del projecte, la de programació i la de comunicació. Sense deixar de ser una sala independent, el Zumzeig és una amalgama de sensibilitats diverses on hi ha lloc per al cineclub clàssic i per a la programació relacionada amb l’activisme i els moviments socials, però també per a propostes de caràcter més artístic. Qui diu que el cinema està en crisi?

Trama, eix feminista

Trama és una cooperativa especialitzada en dinamització cultural que organitza diverses activitats de sensibilització mitjançant el teatre, els contes i altres intervencions. L’eix transversal del feminisme travessa tota la cooperativa: el seu projecte socioeconòmic (promoció laboral i professional de les dones, economia feminista i posada en valor de les cures i les tasques reproductives), les bases i els objectius (prevenir rols i estereotips, erradicar les violències masclistes…) i les activitats que porten a terme. “La perspectiva i sensibilització de gènere és una de les nostres línies principals de treball pel que fa a continguts i accions, cosa que ens porta a impartir formació continuada —xerrades i dinàmiques de sensibilització, intercanvi d’informació i recursos— com a equip en matèria de gènere i, especialment, de prevenció de violència masclista, àmbit en el qual hem treballat activament en els darrers vuit anys”, explica Cristina Moreno, una de les sòcies.

Trama, formada per 18 persones sòcies (8 treballadores i 10 col·laboradores) i establerta a Sants, feia anys que funcionava com a associació, però l’any 2018 va fer el salt a cooperativa per tot un seguit de raons: en primer lloc, per consolidar el projecte socioeconòmic i donar-hi sostenibilitat; en segon lloc, perquè la cooperativa permetia incloure el conjunt de la comunitat (col·laboradores estables del projecte), i, finalment, perquè volien apostar més explícitament pels valors i les pràctiques de l’economia solidària, contribuint a enfortir l’ecosistema cooperatiu participant en les xarxes locals. Per a Moreno, el fet de ser cooperativa “ens ha aportat la possibilitat de dotar de més coherència els objectius i les actuacions que fem externament. Ens hem pogut conscienciar i capacitar en l’àmbit personal i col·lectiu, i donar més valor a les cures, la sostenibilitat i la intercooperació”.

En aquests moments, la cooperativa està impulsant diferents projectes. Educoop, la plataforma educativa de l’ESS a Catalunya, és una iniciativa que vol promoure la intercooperació en l’àmbit formatiu i educatiu de les entitats de l’ESS. Teixim xarxes contra els estereotips! parteix de la perspectiva feminista i interseccional amb l’objectiu de sensibilitzar contra els estereotips sexistes i les violències masclistes. A l’últim, cal destacar Donants de memòria, on la gent gran pot aportar els seus records i vivències per recuperar la memòria popular, cooperativa i social dels barris.

Comunicar els projectes culturals

La Tremenda és una cooperativa de treball constituïda fa dos anys integrada per quatre dones procedents del sector de la comunicació cultural. “Tot i que es tracta d’un entorn molt feminitzat i on hi treballen majoritàriament dones, els caps solen ser homes. Nosaltres volíem trencar aquesta dinàmica i prendre les decisions estratègiques, que són les importants”, resumeix Mireia Mora, una de les sòcies. La cooperativa té la seu a La Bonne i ofereix serveis per donar visibilitat a projectes culturals mitjançant campanyes de comunicació i premsa, ideació de continguts, disseny gràfic, producció d’esdeveniments i gestió de campanyes digitals.

Com tantes altres cooperatives, la constitució de La Tremenda és deguda a una combinació de motius pràctics i ideològics. D’una banda, les impulsores del projecte treballaven autònomament fent tasques semblants dins del mateix sector, i el fet de constituir-se com a cooperativa i treballar juntes semblava una opció lògica. D’altra banda, gràcies a aquest canvi també podien posar en pràctica principis de l’economia solidària, millorar la conciliació laboral-familiar i, en definitiva, posar les vides al centre. Pel que fa al feminisme dins de la cooperativa, més enllà dels debats teòrics, Mora explica que ara estan intentant concentrar-se “sobretot en els aspectes pràctics del feminisme, tot incorporant processos i metodologies”.

Fent balanç, els dos anys d’experiència d’autogestió i de capacitat de decidir són positius, per bé que no tot són flors i violes: “A vegades, tendim a oblidar-nos de l’augment de responsabilitat i confiança envers la resta de sòcies que això comporta, i es fa un relat massa romàntic i naïf del que suposa muntar una cooperativa”, reflexiona Mora.

Cap a una escena de festivals d’ESS?

El món de la música i l’espectacle dels darrers anys no es pot entendre sense esmentar la proliferació de festivals. I no és cap secret dir que els més massius es basen en el patrocini de grans cerveseres, bancs i empreses d’automoció, i es preocupen poc pel retorn social de la seva activitat. Però també hi ha festivals que es van obrint camí treballant en clau d’economia solidària. En quins elements ens podem fixar? En podem esmentar uns quants: programació paritària pel que fa al gènere, introducció de codis ètics per a patrocinadors i col·laboradors, foment dels proveïdors cooperatius i de proximitat, i transparència a l’hora de detallar la distribució del pressupost i la destinació dels excedents generats.

Un dels festivals pioners de l’òrbita de l’ESS és l’Esperanzah!, que es va constituir formalment com a cooperativa al mes de juny passat després de més d’una dècada de recorregut. Aquest esdeveniment ha estat capaç de generar multitud de connexions i de destinar centenars de milers d’euros a projectes de solidaritat, tant a escala internacional com local. La nova cooperativa que organitzarà el festival arrenca amb més de 300 sòcies, com els grups Txarango i Zoo, i entitats de l’ecosistema d’economia solidària del Prat de Llobregat, com GATS.

Altres iniciatives que apliquen els principis de l’economia solidària són el Say It Loud, festival nascut el 2008 a La Farinera del Clot, un projecte de la cooperativa Que Soni, especialitzada en sonorització, il·luminació i producció d’espectacles. Tampoc no convé oblidar el festival de cinema Protesta, de Vic —amb un codi ètic estricte pel que fa a patrocinadors—, ni Literal, la fira d’idees i llibres radicals, que està consolidant l’aposta pel cooperativisme.

Les iniciatives que hem repassat estan treballant per bastir una mena de mercat social en l’àmbit de la cultura, bressol de la creativitat. Tot i que parteixen de sectors i principis diversos, totes s’allunyen del mer afany de lucre, promouen l’emprenedoria col·lectiva i aixopluguen pràctiques transformadores.