Crític Cerca
Emprenedoria crítica

Mitjans cooperatius, lliures i autogestionats

20/12/2018 | 18:30

Redacció de les revistes Sàpiens, Cuina i Descobrir / MARIA ROSA VILA – SOM

Aquesta és l’era de la comunicació, mai s’ha tingut tanta informació a l’abast. Aquest sector mou quantitats ingents de diners i acumula molt de poder. Tanmateix, cada vegada hi treballen menys persones i en pitjors condicions (sobretot en la premsa, ràdio i televisió). Tal vegada és per això que en els darrers anys estan sorgint moltes iniciatives d’emprenedoria social cooperativa en l’àmbit de la comunicació. De fet, el model del cooperativisme i l’Economia Social i Solidària (ESS) promou una activitat de proximitat, el feminisme, l’horitzontalitat, la vida, la satisfacció de necessitats, la no cerca del lucre, etc. Açò resulta molt atractiu per a treballadores massa acostumades a la jerarquia, l’assetjament laboral i la inestabilitat. Però fins a quin punt és l’emprenedoria social cooperativa una alternativa viable i vivible per a mitjans i empreses de comunicació?

Per intentar respondre aquesta pregunta hem parlat amb Ariadna Trillas, periodista i sòcia d’’Alternativas Económicas‘; Joan Vila i Triadú, periodista i soci fundador de ‘Crític‘; Sara Blázquez, periodista i sòcia de ‘Dies d’Agost‘; l’equip de sòcies treballadores de ‘La Directa‘; Laia Altarriba, sòcia i exdirectora de ‘Jornada‘; i Roser Sebastià, vicepresidenta del grup cooperatiu SOM. Totes elles comparteixen les seues vivències personals i professionals amb nosaltres, unes vides professionals que estan profundament travessades pels efectes de la crisi capitalista que començà el 2008/2009.

La crisi colpeja els mitjans

Al febrer de 2013 es publicava l’estudi ‘Anàlisi de l’estat actual de la professió periodística a Catalunya. Oportunitats en el sector i necessitats de formació‘. Aquest treball mostrava un panorama desolador: 8.300 periodistes acomiadats entre 2008 i 2012, 3.670 només en 2012. El 62% del total de les persones que treballaven en comunicació va patir una reducció de salari el 2011 i el 77% considerava que patia una situació de precarietat laboral. El 58,28% de les persones que buscaven feina en el sector de la comunicació eren dones. Així doncs, no era sorprenent que el perfil del periodista desocupada era el d’una dona d’entre 28 i 37 anys, de la demarcació de Barcelona i amb experiència.

Respecte de l’efecte de la crisi financera als mitjans, existeixen diversos exemples de capçaleres desaparegudes, fusionades o fortament reestructurades. El 30 de juliol 2011 l’’Avui’ desapareix i es fusiona amb ‘El Punt‘. Fora de Catalunya, el novembre del 2011 ‘Diari de Balears’ va establir una aliança amb el diari ‘Ara‘ per vendre conjuntament les dues capçaleres i d’aquesta manera no abaixar la persiana. Menys de dos anys després, el 22 de maig de 2013, es publicava el darrer ‘Diari de Balears‘ en paper. Actualment, només publica informació al seu web. A territori valencià, la publicació digital ‘L’Informatiu‘ tancà el 31 de maig de 2012. El mateix any, el setmanari ‘El Temps‘ va deixar de repartir-se als quioscos entre maig i octubre, temps durant el qual només es distribuïa a subscriptors. Davant d’aquesta situació Roser Sebastià, del grup cooperatiu ‘SOM’ (que aplega les cooperatives de comunicació ‘Ara Llibres’, ‘Sàpiens Publicacions’, ‘Batabat’, ‘Contrapunt’ i ‘Nova2003’), opina: “En un moment en què el sector de la comunicació, en general, pateix una precarització constant i creixent, creiem que el cooperativisme és una bona alternativa“. En un sentit similar es pronuncia Joan Vila i Triadú, del mitjà digital d’investigació Crític: “La crisi dels mitjans tradicionals ha fet reflexionar molt periodistes sobre la necessitat de crear els seus propis projectes comunicatius, i en aquest sentit, la fórmula jurídica de la cooperativa de treball és molt adequada”.

Capçalera de la revista mensual ‘Alternativas económicas’, editada per la cooperativa barcelonina del mateix nom / ALTERNATIVAS ECONÓMICAS

Cooperativisme com a resposta

Atès aquest context econòmic i laboral, no és sorprenent que diferents iniciatives de comunicació feren el pas de constituir-se o reformular-se com a cooperatives: ‘Alternativas Económicas’ (2013), ‘Crític’ (2014), ‘La Directa’ (2016), ‘Dies d’Agost’ (2016), ‘Jornada’ (2017), etc. “La fórmula cooperativa ens semblava la més justa, democràtica i equitativa a l’hora d’organitzar les relacions laborals i personals”, aquesta és l’opinió de Sara Blázquez, sòcia fundadora de la cooperativa de comunicació ‘Dies d’Agost’, amb seu a Vic, editora del mitjà digital ‘Setembre‘. Un altre exemple és el del grup cooperatiu SOM, que es va formar el 2003: “Des del primer moment, els valors del cooperativisme han format part de la nostra essència: esperit col·laboratiu, responsabilitat, participació, igualtat i solidaritat”, rebla Roser Sebastià.

Un altre cas ben singular és el del quinzenal en paper ‘La Directa’. Va nàixer l’any 2006 amb la intenció de difondre temes que sovint es veien silenciats en els mitjans de comunicació tradicionals. No és, però, fins el 2016 quan fa el pas i es constitueix en una cooperativa “per fer més sòlid el projecte sense perdre l’essència de participació col·lectiva i d’horitzontalitat”. A més, han utilitzat la fórmula de la cooperativa de consumidores i usuàries per animar les lectores no només a subscriure’s, sinó també a participar dels debats i la presa de decisions estratègiques del projecte en les assemblees generals de la cooperativa.

Per la seua banda, Ariadna Trilla, sòcia de la revista d’economia transformadora ‘Alternativas Económicas’, posa el focus en un altre aspecte fonamental: el poder econòmic i la dependència o autonomia que genera. “Ens va atraure la idea de no tenir, com se sol dir, una persona o societat propietària, sinó que fos un projecte compartit, amb una filosofia participativa. En el cas dels mitjans de comunicació aquest és un valor òbviament preciós perquè estan més protegits pel que fa a la seva independència”, conclou la periodista.

Llegint un exemplar del diari ‘Jornada’, que, malauradament, va deixar de ser als quioscs fa un parell de mesos / JORNADA

Els entrebancs del model

A diferència dels exemples esmentats adès, el diari ‘Jornada’ era una de les apostes més ambicioses dins el món del cooperativisme i la comunicació actual: mitjà feminista, d’esquerres i cooperatiu; amb una plantilla de més d’una vintena de persones; i que disposava de tres redaccions (Barcelona, Palma i València). Desgraciadament, va haver d’abaixar la persiana l’octubre passat després de sis mesos als quioscos en format setmanal (eixia cada dissabte). Laia Altarriba, la seua exdirectora, explica que la dificultat més gran que tingueren va ser la manca d’una base econòmica potent. “No volíem recórrer al gran capital per finançar-nos i això podem dir que és un obstacle“, sentencia. Tanmateix, pensa que el fet de ser una cooperativa no va perjudicar-los, al contrari, els va permetre que molta gent els donara suport.

Un obstacle similar (la independència respecte als partits polítics, sindicats, institucions o grans empreses) s’han trobat durant més d’una dècada a ‘La Directa’. En aquest cas, l’han superat amb un creixement sostingut i dilatat en el temps i amb fortíssimes dosis de democràcia directa i assemblearisme. “Nosaltres venim d’un llarg recorregut de militància i de tenir una organització històricament horitzontal i molt enxarxada”, opinen les seues treballadores. Hi ha qui veu en aquest paradigma la raó de l’èxit de ‘La Directa’ i la seua expansió des d’allò local (el barri de Sants a Barcelona) fins a territoris més amplis (tot Catalunya i el País Valencià). Si bé també hi ha qui troba en l’horitzontalitat del cooperativisme un fre. La vicepresidenta del grup SOM creu que “el fet de treballar cooperativament pot retardar algunes decisions que en un altre sistema empresarial podrien ser més àgils”.

Redacció de ‘La Directa’, al barri de Sants de Barcelona / LA DIRECTA

Si no podem per separat, fem-ho juntes

Malgrat tot, el soci de Crític Joan Vila creu que de potencialitats, el model en té moltes: integració en un àmbit econòmic en creixement com és el de l’ESS, voluntat absoluta de transparència, gestió democràtica, participació econòmica equitativa dels socis… Aquests aspectes (la democràcia i la solidaritat) són conceptes especialment ben valorats en estructures cooperatives. En paraules d’Ariadna Trilla, sòcia d’Alternativas Económicas: “Trobo important que no hi hagi grans diferències entre el que guanya la gent, perquè tothom aporta com sap i pot. Si la cosa va bé, tothom se’n beneficia igual. Si vénen temps durs, tothom s’ajusta el cinturó. Això incrementa el compromís i la sensació ben real que tots som dins del mateix vaixell”. Sara Blázquez, fundadora de ‘Dies d’Agost’, porta la idea de la solidaritat i la no competència més enllà de la cooperativa: en relació amb altres mitjans. Ella i les seues companyes no creuen en la competència. Per contra, elles intercooperen amb altres mitjans (com ara ‘La Directa’) i creuen molt fermament en l’enxarxament: “Allà on no pots arribar en solitari pots arribar ajuntant-te“, afirma la periodista.

Pel seu costat, els membres de ‘La Directa’ vinculen estretament el sistema cooperatiu amb l’ESS, l’economia feminista i una nítida vocació anticapitalista. Sostenen que el fet que les sòcies siguen les propietàries del projecte de comunicació permet que aquestes siguen les que prenen les decisions que afecten les treballadores. Un exemple clar d’aquest fet és l’elaboració del reglament del règim intern de la cooperativa, que determina condicions laborals com són els permisos de paternitat i maternitat, les baixes, la flexibilitat laboral, les vacances, etc. En definitiva, “permet a les treballadores determinar les ‘regles del joc’, més enllà de concepcions productivistes o marcades pels resultats econòmics”.

Combatent la precarietat

Però que els processos de decisió siguen molt democràtics i que les persones que hi treballen estiguen molt apoderades no garanteix, per si mateix, que la cooperativa siga viable econòmicament i que garantisca unes condicions laborals dignes. Per exemple, la periodista d’’Alternativas Económicas’ considera que hi ha casos en què les cooperatives de treball poden incórrer en situacions d’autoexplotació. “D’una banda, és una feina molt vocacional i de l’altra, fins que no tens prou recursos per consolidar un projecte, no tens marge per millorar-les, tret que s’aposti per l’endeutament”. L’exdirectora de ‘Jornada’ es pronuncia en uns termes similars: “En el moment d’arrencada un projecte requereix una dedicació molt elevada per part de tothom que hi treballa per tal de fer-ho possible, i això implica haver-se d’ajustar el cinturó i treballar més hores de les contractades”. I com superar, doncs, aquesta limitació?

Reunió dels socis de treball i col·laboradors de la cooperativa osonenca ‘Dies d’agost’ / DIES D’AGOST

A ‘Dies d’Agost’ van buscar una fórmula ben particular en el sector. Malgrat voler fer exclusivament periodisme, són conscients de les dificultats que existeixen actualment. Per tant, van decidir que la cooperativa es dedicara a oferir serveis de comunicació a tercers, i alhora, editar la publicació crítica, social i cultural ‘Setembre’. Un projecte aquest darrer que, en paraules de la sòcia fundadora, “per ara no es pot autogestionar i molt menys pagar sous a les seves treballadores”.

No obstant, no tot són males notícies. Una de les qualitats derivades del cooperativisme que any rere any ix molt ben parada en les valoracions del sector (tant en enquestes de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya com en les que realitza la Xarxa d’Economia Solidària) és la flexibilitat i l’adaptabilitat en la feina. Pel periodista de ‘Crític’, en una cooperativa les possibilitats de tenir horaris flexibles o de conciliar vida laboral i personal són més altes: “L’organització interna de la feina no depèn d’un propietari que vol beneficis amb el mínim cost, sinó de les decisions que s’adopten entre tots els socis de treball”.

Comptat i debatut, els mitjans cooperatius (com qualsevol projecte cooperatiu) han d’acarar nombrosos reptes i no s’escapa de la maleïda precarietat. A pesar d’açò, la seua naturalesa també els fa gaudir d’unes característiques que són força valuoses si l’objectiu és comunicar, treballar i al mateix temps transformar aquest món en un de millor. Com la periodista Sara Blázquez conclou: “Creiem que la fórmula cooperativa (o si més no l’organització horitzontal, ja sigui mitjançant una associació, fundació, etc.) és l’única via per poder fer comunicació lliure en el marc capitalista en què ens trobem“.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'Homenatge a Catalunya'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació