Persones amb diversitat funcional, protagonistes del cooperativisme

Són dies atrafegats per a en Josep. Avui ha apujat la persiana del quiosc a primera hora del matí, ha atès la clientela i ha cobert el torn d’un company que havia de marxar a una reunió. “Quan ja estem plenament instal·lats, seré a l’oficina encarregant-me bàsicament de la comptabilitat, però de moment dono un cop de mà on faci falta”, explica Josep Giménez, soci de Diverscoop.

Es tracta d’una cooperativa de treball, d’iniciativa social i sense afany de lucre pionera, constituïda formalment el passat mes de desembre, i centrada en dos eixos: la inclusió laboral de les persones amb diversitat funcional i la recuperació dels quioscos de la ciutat de Barcelona. Ja té dos establiments en funcionament —un a Sant Andreu (al carrer Ramon Albó, 4) i un altre al Poble Sec (a l’avinguda del Paral·lel, 91)—, i aviat n’obrirà un tercer.

Als seus expositors s’hi poden trobar més coses, a banda de la premsa i les llaminadures típiques dels quioscos tradicionals: bosses i embolcalls fets de materials reciclats, bijuteria, galetes ecològiques, cosmètics… Molts d’aquests productes procedeixen d’entitats d’Economia Social i Solidària (ESS) i Centres Especials de Treball (CET) propers, empreses que també donen feina a altres persones amb diversitat funcional.

Valors d’ESS

La idea inicial de Diverscoop va sorgir de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona i compta amb l’acompanyament de Labcoop, entitat especialitzada a impulsar projectes d’emprenedoria col·lectiva. “Vam apostar per la creació d’una cooperativa partint de les necessitats, les expectatives i les pors de les participants, i això ens va servir per traçar una proposta amb vista al futur. La voluntat és que aviat puguin incorporar-s’hi més persones”, explica Jesús Garcia, de Labcoop.

El perfil de les onze sòcies de la cooperativa és de persones més grans de 45 anys que, tot i tenir experiència en camps diversos, solen topar amb obstacles a l’hora d’accedir al món laboral i, en alguns casos, es troben en risc greu d’exclusió social. Giménez explica que havia sentit a parlar de cooperativisme, però desconeixia com funcionava internament, “ja que totes havíem treballat en empreses convencionals, és a dir, jeràrquiques”. En aquest sentit, Diverscoop ha incorporat els valors i els criteris de l’economia social i solidària des del començament, tant pel que fa als aspectes relacionals com en la governança. “Potser hi ha persones que no sempre es podran quedar soles al quiosc i necessitaran estar acompanyades, però això només influeix sobre l’organització de determinades tasques, no afecta la participació de les persones a l’assemblea ni a les comissions de treball”, puntualitza Garcia.

Al centre de la vida pública

Tot i que els quioscos són uns espais en crisi arran de la davallada de la premsa impresa i la irrupció d’Internet, el grup impulsor de la cooperativa destaca que el fet d’estar ubicats als centres urbans té un gran potencial per a projectes d’inclusió d’aquestes característiques. “La gràcia dels quioscos és que posa a unes persones amb diversitat funcional al centre de la vida pública, igual que una botiga o un mercat”, reflexiona Pepa Muñoz, cap de comunicació del Grup TEB, entitat cooperativa amb més de 50 anys d’experiència en inserció sociolaboral.

Es calcula que a Catalunya hi ha més de 580.000 persones amb alguna discapacitat certificada, de les quals el 21,5% treballa, en comparació amb el 68,8% de les persones sense discapacitat. Si ens fixem en la taxa d’atur, és del 24,1% i del 13,2%, respectivament. Segons la Generalitat, l’any 2018 es van fer 15.003 contractes amb persones amb discapacitat, el 65,9% dels quals mitjançant els CET. La resta, per tant, correspon al mercat ordinari.

Muñoz relata que, d’entrada, hi ha col·lectius que tenen moltes dificultats per inserir-se al mercat laboral convencional i que, a vegades, no els queda més remei que treballar en un entorn protegit, com ara els CET. N’hi ha uns 200 repartits arreu de Catalunya i tenen la característica que permeten incorporar treballadors i treballadores amb discapacitat intel·lectual, física, sensorial o malaltia mental.

Els CET i més enllà

Algunes entitats del sector exploren fórmules fora de l’àmbit d’aquests centres ocupacionals i estan generant noves oportunitats que tenen a veure amb la societat del coneixement, la participació comunitària i els drets de les persones amb diversitat funcional. En aquesta línia, el Grup TEB està desenvolupant un projecte per garantir l’accessibilitat d’aquest col·lectiu a museus i altres equipaments d’interès públic. L’objectiu és elaborar una diagnosi, impartir formació i fer propostes de millora d’aquests espais a partir del punt de vista i l’experiència de les mateixes persones implicades.

El projecte preveu donar feina a un equip de persones amb discapacitat intel·lectual perquè avaluï diversos elements, com la senyalització i el llenguatge escrit, tot promovent, per exemple, la lectura fàcil. D’altra banda, també es tindran en compte més factors que ajudin a trencar alguns dels estigmes i pràctiques més esteses sobre aquestes persones, com ara el fet de dirigir-s’hi com si es tractés d’infants, ja que són adultes. “Creiem que els i les professionals que treballen de cara al públic han de tenir informació en primera persona sobre aquests col·lectius perquè llavors tot això tindrà molt més impacte”, explica Muñoz.

“Moltes persones amb discapacitat es plantegen la inserció laboral com un dels objectius vitals més importants”

Les noves cooperatives del sector estan incorporant aquestes visions de caire integral a partir de les necessitats detectades al seu voltant. És el cas d’Alba Jussà, creada el 2018 per prestar serveis a la comarca del Pallars Jussà i evitar que les usuàries s’hagin de desplaçar a poblacions com Lleida o Tàrrega. Actualment, l’entitat disposa d’un centre ocupacional, un servei de lleure i un programa de suport a la llar, i ha inaugurat una botiga de llibres de segona mà a la Pobla de Segur. A banda, també impulsa un programa pilot d’assistència personal, una figura semiprofessional que acompanya les persones en el seu projecte de vida, i les ajuda perquè prenguin les seves pròpies decisions, “en la línia de no institucionalitzar les persones, sinó fomentar que aquestes es quedin a la comunitat on estan arrelades”, explica la directora tècnica de la cooperativa, Maria Helena Vicente.

Processos comunitaris i normalitzadors

Una altra proposta innovadora d’aquesta cooperativa d’iniciativa social pertanyent al Grup Alba és ‘Llavors d’oportunitats, sembrem ocupació al Pallars’, fet en col·laboració amb entitats mediambientals i guardonat amb el Premi Candi Villafañe. El projecte proposa la inserció laboral de persones amb diversitat funcional per mitjà de la recuperació de varietats tradicionals agroalimentàries de la comarca i la comercialització de productes partint d’aquests aliments. Vicente explica la seva filosofia de fons: “tenint en compte les nostres possibilitats, intentem que el procés d’inserció sigui el màxim de comunitari i normalitzador. El tema de les llavors el vam impulsar perquè inclou un ventall molt ampli d’activitats i engrescava molt a algunes persones. En canvi, hi havia persones que no els motivava tant, per això estem pensant en un altre model de treball amb suport a les empreses”.

Entitats com Alba Jussà han detectat que moltes persones amb discapacitat es plantegen la inserció laboral com un dels objectius vitals més importants. És en aquesta cruïlla on el cooperativisme pot oferir eines per ajudar a fer-ho realitat. Per a Muñoz, la capacitat del cooperativisme com a generador d’ocupació està més que demostrada i “ara el repte és intentar que la participació i la inclusió de les persones amb diversitat funcional sigui realment efectiva, defugint del paternalisme”.

Moltes persones amb diversitat funcional lamenten que el mercat de treball no els posa les coses fàcils. Josep Giménez, de Diverscoop, té experiència en molts àmbits (banca, hostaleria, administració, logística… i també en un CET), però afirma que “arran de l’edat i de la discapacitat, ens costa trobar feina. Ara tinc l’oportunitat de tornar-hi, de sentir-me més viu cada matí. La cooperativa ha estat una oportunitat de reintegrar-nos a la vida laboral”. Per acabar la jornada, avui només li queda repassar les factures dels dos quioscos que té oberts la cooperativa. El projecte tot just acaba d’arrencar i, poc a poc, les peces van encaixant.