07/10/2020 | 06:00
Repensar la ciutat, reflexionar sobre la metamorfosi tecnològica del segle XXI i afrontar el repte d’una democràcia en crisi. Aquests són els tres reptes nodals fonamentals de la segona Biennal de Pensament organitzada per l’Ajuntament de Barcelona. Els reptes plantejats, en 85 activitats programades, amb 175 ponents i a 40 espais de la ciutat, poden arribar a ser aclaparadors. CRÍTIC, però, us proposa una selecció de les 15 veus crítiques i d’esquerres —no tan conegudes pel gran públic— que no et pots perdre en aquesta edició de la Biennal.
La hipòtesi de treball proposada per la Biennal és que “som en un canvi d’època”, i per tant, cal repensar cap a on ens porten la revolució digital i la globalització econòmica en un marc de “deteriorament difícilment reversible del clima i de molts interrogants sobre el futur del treball o de la capacitat de mantenir la cohesió social en un entorn cada cop més desigual”. Per això, enguan, els tres nodes per a la reflexió proposats són democràcia, tecnologia i ciutat; i el punt de vista que transitarà per tots els debats i converses, hauria de ser, segons els organitzadors de l’esdeveniment dedicat a la filosofia i el pensament més important de la ciutat en l’actualitat: “La mirada cap el futur”.
Els principals escenaris barcelonins de la Biennal, que es farà en espais oberts mantenint les distàncies, amb aforament limitat i mesures sanitàries de la pandèmia de la Covid-19, seran la Plaça de Joan Coromines, el CCCB, l’antiga Presó Model, el recinte Fabra i Coats, els Jardins d’Agustí Centelles, els Jardins de Pla i Armengol i a la Plaça de Can Felipa, que se sumen als 33 que corresponen al programa de la +Biennal. Des del 2 d’octubre, està obert el període d’inscripcions al seu web, amb un total de 8.000 entrades a repartir. Igualment, durant els dies de la Biennal al web es podrà accedir en directe a diferents continguts, i totes les conferències i debats estaran disponibles i accessibles per a tothom en diferit al web de la Biennal.
Del 13 al 18 d’octubre, centenars de pensadors afrontaran el repte de reflexionar sobre un futur ple d’incerteses, confusió i perills climàtics, desigualtats econòmiques i impulsos antidemocràtics. La coneguda escriptora Margaret Atwood, autora entre d’altres de la famosa novel·la distòpica ‘El conte de la serventa‘ (Quaderns Crema), serà una de les estrelles internacionals principals. Però, més enllà d’aquest nom mediàtic, hi ha gairebé 200 ponents de la Biennal: us proposem aquí una selecció d’imperdibles de CRÍTIC, vuit dones i set homes que tenen una perspectiva crítica sobre el món.
Donna Haraway
Filòsofa i biòloga, i professora emèrita dels departaments d’història de la consciència i d’estudis feministes de la Universitat de Califòrnia. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, Donna Haraway ha escrit textos de referència en àmbits tan diversos com el feminisme, la tecnociència, la ciència-ficció, la primatologia o els estudis postcolonials. Participa en una conversa amb el títol ‘Les veus del planeta‘, juntament amb Vinciane Despret, Antoine Bertin, Maria Arnal, Irene Solà i María Sánchez. L’objectiu és reflexionar sobre com refer el nostre vincle amb la Terra. D’això parlarà Haraway, pionera en repensar la nostra relació amb la resta d’espècies vives i autora d’una obra que ha capgirat el diàleg entre humanitats i ciència. L’any 1991 va publicar ‘Ciencia, cíborgs y mujeres: la reinvención de la naturaleza’ (Cátedra, 1995), una compilació de deu assaigs escrits durant la dècada del 1980 entre els quals destaca el ‘Manifiesto para cyborgs’.
Marina Garcés
Filòsofa i professora de Filosofia a la UOC, Marina Garcés és una de les veus més prestigioses del pensament crític a Catalunya. Els seus últims treballs s’estan centrant en repensar l’educació i pensar en el futur de les Humanitats en un món en crisi. Precisament, la seva tesi de que els humans vivim avui com si estiguéssim en ‘una condició pòstuma’ li servirà per afrontar la conversa amb el politòleg i autor del llibre ‘Colapso’, Carlos Taibo. En aquesta conversa, l’objectiu és explorar les causes i la mateixa idea de col·lapse i suggerir maneres d’afrontar col·lectivament i des de la vivència íntima el present i un futur que sembla en descomposició. Garcés és autor de llibres d’assaig imprescindibles per al pensament crític contemporani com”Un mundo común” (Bellaterra, 2013), “Filosofía inacabada” (Galaxia Gutenberg, 2015) i “Nova il·lustració radical” (Anagrama, 2017).
Elsa Dorlin
La filòsofa feminista francesa Elsa Dorlin ha centrat la seva recerca en les interseccions entre gènere, raça i sistemes de dominació. Un dels seus últims llibres és “Autodefensa. Una filosofía de la violencia” (2017), que condensa les principals línies d’investigació de l’autora. La seva xerrada és titula ‘El mirall del racisme‘ i es preguntarà “quins passos hem de fer per construir una societat on la diferència no sigui sinònim de discriminació?” La periodista Tania Adam, especialitzada en societats africanes i diàspores, conduirà aquest diàleg on es traçarà una genealogia dels racismes a l’Estat espanyol, s’analitzarà la situació actual i s’observaran perspectives de futur. Hi participaran, a més de Dorlin, l’advocada i activista gitana Pastora Filigrana, el professor Mostafà Shaimi, expert en racismes i diversitat religiosa, i l’activista i acadèmica afrofeminista Esther (Mayoko) Ortega.
Yayo Herrero
L’activista i pensadora madrilenya Yayo Herrero és un referent de l’ecofeminisme a Europa i, a sobre, té una formació multidisciplinària que va des de l’enginyera agrícola fins a l’antropologia. Va ser coordinadora d’Ecologistes en Acció. Actualment és directora general de la FUHEM, una fundació que treballa en els àmbits de l’educació i de l’ecologisme amb un enfocament social, i també fa de professora d’Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible de la Càtedra UNESCO de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Ha publicat últimament llibres col·lectius molt potents com ‘La gran encrucijada‘ (Libros en Acción, 2016) i ‘Petróleo’ (Arcadia, 2018), on es reflexiona sobre la crisi civilitzatòria actual. Sol reflexionar sobre ecofeminisme, decreixement, món urbà i, en general, sobre el desastre planetari que estem vivint/patint. Participa, a la Biennal, en la xerrada ‘Ciutat resilient‘ sobre urbanisme, contaminació i canvi climàtic, amb Mitchell Joachim, Elena Albareda i Salvador Rueda.
Brigitte Vasallo
Brigitte Vasallo és escriptora i una activista feminista reconeguda que lluita contra les normativitats, la islamofòbia i el racisme. El 2018 va publicar un llibre que va fer explotar cervells a més d’un, ‘Pensamiento monógamo, terror poliamoroso’ (La Oveja Roja), on aborda la centralitat de la monogàmia en la construcció de les relacions amoroses, i abans havia publicat la novel·la ‘Pornoburka’. Un punt central dels seus estudis i, alhora activisme, ha estat al voltant del moviment feminista, i de conceptes com l’’amor Disney’ o els ‘cadàvers emocionals’. Vasallo, en el seu cas, no serà ponent sinó que conduirà una sessió amb preguntes a les escriptores Marta Sanz i Cristina Morales, que han descrit en les seves obres la violència estructural que s’encarna a les ciutats i han reflexionat sobre les possibilitats d’emancipació més enllà dels límits que imposa la norma.
Marta Tafalla
Marta Tafalla ha llançat un llibre-reflexió sorprenent en els temps que corren: ‘Ecoanimal. Una estética plurisensorial ecologista y animalista’ (Plaza y Valdés, 2019). És doctora en Filosofia i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. És, però, una filòsofa diferent: una filòsofa que pensa sobre la natura, els animals i la biosfera. La seva participació en la conversa ‘Ciutat rural‘, sobre neoruralisme i superpoblació en els ecosistemes, serà ideal per plantejar debats com ara la pèrdua d’hàbitats per a la biodiversitat, l’extinció d’espècies salvatges i la transmissió del virus dels animals als humans. La seva gran pregunta ètica durant la seva carrera acadèmica ha estat per què els humans tractem els animals i la Natura com els nostres esclaus i de manera tan violenta, agressiva i alienant.
Clara Serra
Política i escriptora, integrant de Podemos des del seu origen, l’any 2014, i impulsora de la plataforma Más Madrid. Ara, però, va deixar la política institucional per tornar l’activisme de carrer i a la reflexió entorn la filosofia i el feminisme, que és realment d’on ella provenia. El feminisme és per a ella una matèria d’interès tant polític com teòric. El seu treball aborda les grans qüestions de la filosofia contemporània des d’una perspectiva feminista. Clara Serra és autora dels llibres “Leonas y zorras: Estrategias políticas feministas” (2018) i “Manual ultravioleta: Feminismo para mirar el mundo” (2019). Serà una de les veus de la conversa ‘La complexitat de l’igualitarisme‘, que comparteix amb altres intel·lectuals crítics imprescindibles com són Margarita León i David Casassas, que estaran moderats pel director de l’àrea de recerca de La Hidra Cooperativa, Rubén Martínez.
Mayo Fuster
Quan parlem dels efectes de les noves tecnologies en les noves formes de vida i comportaments socials actuals, cal escoltar veus com les de l’experta en economia col·laborativa i procomuns Mayo Fuster. Actualment, és la directora del grup Dimmons de recerca d’acció en innovació socioeconòmica a l’IN3 de la UOC. Professora del Berkman Klein Center for Internet and Society de la Universitat de Harvard i de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB. La seva tesi doctoral aborda el govern de la producció basat en comú entre iguals i dirigeix la recerca del projecte europeu P2Pvalue. També és responsable de BarCola, un grup d’experts en economia col·laborativa de béns comuns de l’Ajuntament de Barcelona, i dirigeix l’organització de procomuns: Commons Collaborative Economy. Serà interessant escoltar la seva conversa sobre ‘Capitalisme de plataforma, concentració de poder‘, amb Nick Srnicek, professor d’Economia Digital al King’s College de Londres, i Liliana Arroyo, sociòloga, experta en transformació digital i autora del llibre ‘Tú no eres tu selfi: 9 secretos digitales que todo el mundo vive pero nadie cuenta’.
Mike Davis
Analista social, teòric urbà, historiador i activista polític, membre del consell editorial de la ‘New Left Review’ i de ‘SinPermiso’. Considerat el pare del pensament ciberpunk i autor de nombrosos llibres, entre els quals els dos últims es dediquen a analitzar processos migratoris dels llatinoamericans a les ciutats dels Estats Units: ‘Urbanismo mágico. Los latinos reinventan la ciudad norteamericana’ (2012) i ‘Nadie es ilegal: Combatiendo el racismo y la violencia de Estado en la frontera’ (2016). Mike Davis participarà precisament en una conversa sobre el futur i la democràcia titulada ‘L’emergència del futur: Qui representa els qui encara no han nascut?‘, amb Emilio Santiago Muiño, Esther Vivas, Íñigo González Ricoy, moderats pel sociòleg César Rendueles.
Bhaskar Sunkara
Bhaskar Sunkara s’ha convertit, als seus 32 anys, en un dels periodistes i intel·lectuals d’esquerres més populars als Estats Units. Ha estat membre de la campanya de Bernie Sanders, candidat d’esquerres a les primàries del Partit Demòcrata, i és un dels fundadors de la revista nord-americana ‘Jacobin’. De pares provinents de Trinitat i Tobago però amb orígens al Punjab, Sunkara es va criar a Nova York. Actualment col·labora en mitjans de comunicació com ‘The Guardian’, ‘The New York Times’ o ‘The Nation’. És autor del llibre ‘The Socialist Manifesto: The case for radical politics in an era of extreme inequality’. Precisament el seu bagatge com a activista als Estats Units de Donald Trump serà un bon ingredient per al debat ‘Som el 99%? De la mobilització social a la política institucional‘, que compartirà amb Jorge Tamames, Laura Casielles, Santiago Zabala i César Rendueles.
Carlos Taibo
L’ara ja jubilat professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid Carlos Taibo ha tractat multitud de qüestions fonamentals en el camp de la geopolítica com les transicions polítiques a tot l’espai soviètic, des de Rússia fins a la desintegració de Iugoslàvia, o l’anàlisi del desordre polític internacional. En la darrera dècada, però, va començar a publicar articles i llibres sobre qüestions relacionades amb l’ecologia, el decreixement i, finalment, acaba de publicar l’empoderador i dramàtic llibre ‘Colpaso. Capitalismo terminal, transición ecosocial i ecofascismo’ (Catarata, 2020). Podrà explicar les conclusions pessimistes i optimistes del seu llibre en conversa amb la filòsofa Marina Garcés, en el diàleg ‘Habitar el col·lapse‘.
Carlos Fernández Liria
Carlos Fernández Liria és un veterà pensador de l’esquerra madrilenya, estatal i llatinoamericana, clau en molts dels debat dels últims vint o trenta anys. Filòsof i professor de la Universitat Complutense de Madrid, ha centrat la seva obra en la filosofia política il·lustrada i en el marxisme. Per capbussar-nos en el seu pensament, cal llegir almenys un llibre: ‘El orden de El Capital‘ (Akal,2010). Admirador de Julio Anguita, defensa una esquerra radicalment constitucional i republicana enfront una dreta i uns poders econòmics veritablement antisistema. Precisament farà la seva intervenció entorn ‘L’horitzó de la ciutadania: llibertat republicana o servitud voluntària?‘, al costat de Daniel Innerarity i Nuria Sánchez Madrid.
Ignacio Sánchez-Cuenca
Ignacio Sánchez-Cuenca va causar fa uns anys un petit terratrèmol entre la casta intel·lectual espanyola arran de la publicació del seu llibre ‘La desfachatez intelectual. Escritores e intelectuales ante la política’ (Los Libros de La Catarata, 2016). Hi feia una esmena a la totalitat contra el ‘masclisme discursiu’ a les grans tribunes de premsa durant els últims anys. Tanmateix, tot segueix més o menys igual o, fins i tot, davant l’auge de la nova dreta radical, encara pitjor. Quatre anys després serà interessant saber què opina sobre el “laberint populista“, en una conversa que farà juntament amb les professores de Ciència Política Eva Anduiza i Mariam Martínez Bascuñán, que a més, avui és la cap de la secció d’Opinió del diari ‘El País’. Sánchez Cuenca és avui director de l’Institut Carlos III – Juan March de Ciències Socials de la Universitat Carlos III de Madrid i el seu últim llibre va ser ‘La izquierda, fin de un ciclo’ (2019).
Enric Casasses
La Biennal ha decidit demanar al poeta, dramaturg, rapsode, editor i traductor Enric Cassasses una reflexió sobre com ‘Mirar el futur‘. En aquesta sessió, coorganitzada amb la Setmana de la Poesia 2020, Cassasses, acompanyat pel músic Ilia Mayer, presentarà un manifest poètic per al futur i posarà nom a algunes de les esperances i les decepcions que acompanyen aquesta paraula. Cassasses és autor d’una obra genuïna i transgressora i recuperador de la tradició de la poesia oral. Amb un bagatge molt heterogeni —des de la poesia trobadoresca fins al surrealisme psicodèlic, passant per autors com Verdaguer o Víctor Català—, Casasses ha esdevingut el testimoni oral i escrit d’una nova manera de fer poesia en la literatura catalana.
Santiago Alba Rico
Santiago Alba Rico és una de les veus més valentes, assossegades i brillants de l’esquerra espanyola. Filòsof i escriptor, és autor d’una quinzena de llibres —l’últim, ‘Ser o no ser (un cuerpo)’— i col·laborador de nombrosos mitjans de comunicació independents i crítics. Viu des de fa gairebé dues dècades a Tunísia, on ha desenvolupat una gran part de la seva obra. Va començar escrivint espectacles marxistes de titelles per al programa de televisió ‘La bola de cristal’, de TVE, i des de fa anys, ha escrit assajos imprescindibles com ‘Volver a pensar’, ‘Capitalismo y nihilismo’ o ‘Islamofobia’. Ara, a la Biennal, participa en una conversa amb un títol provocador: ‘Contra l’eclipsi de la fraternitat: un esforç més, ciutadans!‘, moderada pel filòsof Daniel Gamper i amb intervencions de l’arqueòloga i pensadora Almudena Hernando i del professor d’Ètica i Filosofia Política a la UAB Àngel Puyol.
