Crític Cerca
Espai Crític

Abús i arts escèniques, el #jotambé dalt de l’escenari de la Beckett

Un nou cicle teatral de la sala del Poblenou permetrà assistir a diferents espectacles i xerrades amb perspectiva de gènere durant els mesos d’abril i de maig

30/03/2021 | 06:00

'Sota la neu', d'Anna Llopart, amb Laura Conejero, Paula Malia i Àlex Casanovas / KIKU PIÑOL – SALA BECKETT

El món del teatre ha viscut una sacsejada en termes de lluita feminista. Els casos d’abusos sexuals per part de professors de l’Institut del Teatre que es van destapar al mes de març passat van provocar un #MeToo català que evidencia les violències masclistes que pateixen les dones, dalt i baix dels escenaris del país. En aquest context de denúncia masclista, la Beckett presenta el cicle teatral “#jotambé, Violències de gènere i estructures de poder, que, durant els mesos d’abril i de maig i amb el suport de la Universitat Oberta de Catalunya, oferirà una programació d’espectacles i de conferències sobre el tema per generar espais de reflexió.

Segons explica Toni Casares, de la Sala Beckett, el cicle porta com a títol el hashtag catalanitzat #MeToo, creat per l’activista Tarana Burke i popularitzat per l’actriu estatunidenca Alyssa Milano arran de les denúncies d’abús sexual contra el productor Harvey Weinstein. La sala del Poblenou ha volgut acompanyar-lo del subtítol “Violències de gènere i estructures de poder”, que, en paraules del director, mostra com “darrere l’acte de denúncia pública d’una dona que ha estat víctima d’abús, hi ha sempre un desafiament al poder establert”.

“A la Beckett ens agrada el teatre que neix per necessitat, que acompanya una mirada inquieta i compromesa sobre el món. Quan, damunt la taula, s’acumulen textos i projectes que coincideixen en un mateix tema, ens adonem que hi ha un cicle que demana a crits fer-se realitat, és una necessitat col·lectiva”, afirma Casares. Amb l’objectiu de visibilitzar històries de violència masclista i fer emergir resistències, el cicle “#jotambé” ha volgut convidar, entre d’altres, les dramaturgues Anna Llopart i Daniela Feixas a pujar a l’escenari les seves ficcions de violència.

Posar el focus en la infància

Sandra és una producció de la Beckett i Bitò Produccions, escrita i dirigida per Daniela Feixas, i un dels tòtems del cicle “#jotambé”, que passarà per la sala del Poblenou del 7 d’abril al 2 de maig. Interpretada per Elena Tarrats i Josep Julien, aquesta obra vol preguntar-se “quina responsabilitat té la ficció a l’hora de perpetuar els rols de gènere i la cosificació i la victimització de la dona, noia, nena”, afirma la directora. En el cas de la protagonista de l’espectacle, Feixas se centra en la figura de les nenes i les adolescents, que sovint són “objecte de desig i de maltractament”, exposa la dramaturga.

A Daniela Feixas aquesta temàtica l’ha travessat d’una manera personal: “Tinc una filla adolescent, i haver de dir-li cada vegada que surt de casa de nit que vigili és violència masclista. Em revolta i penso que és injust. Sandra té l’origen en una Sandra real, però són totes les Sandres, totes les noies i les nenes que corren perill i pateixen només pel fet d’haver nascut nenes”. El valor que aporta aquesta ficció és, segons l’autora, “una visió particular que apel·la a la col·lectivitat” i que posa el focus en la necessitat d’educar en el consentiment.

Elena Tarrats i Josep Julien interpreten 'Sandra', de Daniela Feixas / FELIPE MENA – SALA BECKETT

Dins del cicle que organitza la sala del Poblenou, Una niña es una cosa a medio formar també gira al voltant d’una nena en plena construcció de la seva identitat. L’adaptació de l’escriptora Eimear McBride comptarà amb sessions del 13 al 16 de maig i potencia la importància que tenen la infància i l’adolescència en l’assimilació o la resistència dels rols de gènere i la fragilitat davant les violències masclistes.

Per la seva banda, l’Anna Llopart és l’autora i directora de Sota la neu, una producció de la Beckett que es podrà veure del 7 d’abril al 9 de maig i que compta amb Paula Malia, Laura Conejero i Àlex Casanovas a les files de la interpretació. Segons revela la dramaturga, els personatges de l’obra es relacionen entre ells “per malentesos, prejudicis, manca de sinceritat, desigualtats, experiències passades en comú amb impactes diferents en la memòria personal. Hi ha una xarxa invisible que dificulta l’empatia i l’entesa entre ells”. La protagonista és l’Alícia, una noia que fa un viatge cap a la seva infància, on troba una realitat molt difosa però on comprèn, al cap d’algun temps, fets i paraules que van tenir lloc en el passat.

L’espectacle, com Sandra, para atenció en els primers anys de vida, però també en la institució de la família. “Fer-se gran és acceptar que allò que tu vivies com a normal pot ser qüestionat. Si, a més, has crescut amb experiències de violència, llavors ja és una qüestió ineludible. La teva família hauria de ser un aixopluc, un reducte de protecció i de confiança, però no sempre és possible. Què hi ha de pitjor que creure’s en un lloc resguardat i segur quan en realitat estàs a la intempèrie? La família pot fer mal i no és fàcil que s’activin mecanismes d’alerta”, explica Llopart.

Toni Casares: “Ens agrada el teatre que acompanya una mirada inquieta i compromesa sobre el món”

Captivada per l’etapa de la infantesa, que la directora sempre té molt present per la seva vulnerabilitat i transparència característica, Llopart exposa que l’Alícia, la protagonista de Sota la neu, aconsegueix retrobar-se amb la seva infantesa però amb la mirada d’adulta: “A qui no li agradaria fer aquest exercici? Poder, amb la mirada actual, espiar-nos quan érem petits. Segur que entendríem moltes coses de la nostra manera de comportar-nos”.

El director de la Beckett considera que les autores de Sandra i de Sota la neu aporten “una visió i un estil literari i dramàtic molt personal i madur, que té molt a veure amb aquest compromís i aquesta mirada honesta i de necessitat sobre el món i el temps que viuen”. De la programació del “#jotambé”, Casares en remarca que l’obra Amazones, que serà a la Beckett del 10 d’abril al 2 de maig, també apropa la perspectiva de gènere al públic infantil. La companyia Agrupación Señor Serrano, dins del projecte Olympus, pren la societat de les amazones per donar-la a conèixer als nens i a les nenes, i també fa pujar a l’escenari les Guerrilles Girls, les manifestants del mocador verd de l’Argentina i a la banda musical Pussy Riot. “M’agradaria que la imatge de rebel·lia i de llibertat que ens ha arribat vinculada a les amazones s’associés també amb l’actitud i el pensament des del qual treballa la Beckett, però em temo que elles ens van deixar el llistó molt alt”, fa broma.

Altres formats per reflexionar en perspectiva de gènere

Una de les propostes del cicle teatral segons Casares és El que no es diu, un text de Marilia Samper del qual s’oferiran sessions de l’11 de maig al 6 de juny. Aquest espectacle reflexionarà al voltant de la “cultura de la violació”, una violència encoberta per l’amor i la voluntat de satisfer les expectatives de l’altra persona. “M’agradaria posar una càmera a l’escenari enfocant les cares dels homes que estarem veient la funció. Cap de nosaltres no podrà desentendre’s del que hi estarà veient. A tots ens tocarà repassar mentalment les nostres primeres experiències sexuals”, confessa el director de la Beckett.

'El que no es diu', de Marilia Samper / PACO AMATE – SALA BECKETT

A més d’aquestes cinc obres teatrals, el “#jotambé” proposa lectures d’autoria catalana com Cáscaras, de Claudia Cros, Vertedero, de Raúl Quirós, El sensespai, de Lara Díez Quintanilla, autora resident a la Beckett, i noms del panorama internacional com l’últim text de Martin Crimp, Quan ja ens haguem torturat prou. Pel que fa a xerrades, la programació compta amb Els relats de les violències de gènere, amb Ana I. Bernal Triviño, Desirée de Fez i Júlia Llull; “El gènere i el poder en el món de l’oci i la cultura, a càrrec d’Ana Burgos García, Rocío Manzano i Elena Castro, o una taula rodona sobre les violències de gènere al ciberespai, amb Diego Marchante Genderhacker, Karma Peiró i Leila Mohammadi, així com un debat sobre la infravisibilització de les cures i la societat de l’aïllament social, amb Nuria Alabao, Israel Rodríguez-Giralt i Brigitte Vasallo. Dins del “#jotambé”, a més, també es realitzaran formacions en perspectiva de gènere.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el nou llibre de Brigitte Vasallo i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies