Crític Cerca
Espai Crític

Drets i llibertats en perill: com ho aturem?

Ester Capella, Adam Majó, Laia Serra, Montserrat Raga i Jordi Borràs debaten en la primera edició de l'Ateneu Crític com plantar cara a la retallada de drets i de llibertats

03/04/2019 | 19:00

D'esquerra a dreta, Laia Serra, Adam Majó, Montserrat Raga, Ester Capella, Jordi Borràs i Roger Palà, a l'accés a la sala d'actes del Palau Robert / Foto: IVAN GIMÉNEZ

La retallada dels drets civils i de la llibertat d’expressió són dos símptomes de la mateixa malaltia: vivim moments d’involució conservadora a tot el món. Com podem revertir o, si més no, aturar aquesta tendència? Quines eines tenim des de l’Administració pública i des de la societat civil organitzada per intentar-ho? Aquest és el marc temàtic del primer #AteneuCRÍTIC, una nova sèrie de debats organitzats per CRÍTIC amb el suport de la Generalitat de Catalunya i amb la participació de veus expertes de la societat civil i de l’Administració.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha estat la convidada del primer #AteneuCRÍTIC, celebrat el 12 de març passat al Palau Robert. Va compartir debat amb el director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, Adam Majó, i amb tres experts en els seus àmbits respectius: Montserrat Raga, jutgessa de l’àmbit civil; Laia Serra, advocada especialitzada en drets humans, i Jordi Borràs, fotoperiodista autor de diversos treballs sobre la ultradreta. L’acte va ser moderat pel periodista de CRÍTIC Roger Palà.

En el vídeo següent, podeu veure i escoltar el debat íntegre, tal com va ser retransmès en directe per ‘streaming’:

Unes lleis regressives

La Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, més coneguda per ‘llei mordassa’, juntament amb els canvis soferts pel Codi penal en modificacions successives dels darrers anys, són la principal causa de la retallada dels drets civils bàsics. La consellera Capella creu que aquesta Llei “restringeix de manera dràstica la possibilitat d’ocupar l’espai públic i la llibertat de manifestar-se”, ja que exigeix “un grau altíssim de responsabilitat a qui comunica una determinada manifestació”. Capella també crítica el règim de sancions administratives que preveu la Llei: “Amb la sanció administrativa, no tens accés a un advocat o advocada d’ofici i, per tant, la indefensió del ciutadà és més elevada”. Segons dades oficials del Ministeri de l’Interior, hi ha una mitjana de 80 sancions diàries imposades per les forces de seguretat i el total de multes supera ja les 100.000. Això ha provocat protestes d’organitzacions de defensa dels drets humans, com ara Amnistia Internacional, i, fins i tot, del Consell d’Europa.

Laia Serra, advocada penalista amb una llarga trajectòria de defensa dels moviments socials, opina que la ‘llei mordassa’ s’ha d’entendre com un símptoma: “Lleis com aquesta s’aproven perquè malauradament hi ha un consens entre dretes i esquerres, en termes repressius. La ‘llei mordassa’ va ser especialment dissenyada per sancionar cadascuna de les tipologies d’expressió a l’espai públic i de protesta ciutadana”.

Ester Capella, consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Foto: IVAN GIMÉNEZ

Ester Capella: “Cada vegada que es toca el Codi penal, és per anar a pitjor, cada cop més lluny del que hauria de ser el Codi penal d’una democràcia”

Pel que fa al Codi penal, del qual s’han fet reformes successives en els darrers anys, Capella considera que “cada vegada que es toca és per anar a pitjor, cada cop més allunyat del que hauria de ser el Codi penal d’una democràcia. I, en canvi, coses que nosaltres creiem que s’hi haurien d’incloure, com l’exhibició de simbologia feixista, no hi ha manera que s’hi posin”. Capella va ser senadora d’ERC entre el 2013 i el 2016 i, posteriorment, diputada al Congrés fins al 2018, quan va ser nomenada consellera de Justícia en el Govern de Quim Torra. Advocada de professió, coneix bé totes les reformes legislatives de l’època del PP a Madrid: “Quan es va modificar la Llei antiterrorista i es va definir un delicte molt genèric de terrorisme, recordo perfectament que, com a senadora, vaig parlar en nom d’ERC i vaig dir-los: “Amb aquest enunciat, Gandhi o Luther King haurien estat acusats de terrorisme en les seves protestes”.

El paper de l’Administració catalana

La posada en marxa de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, adscrita al departament de la Vicepresidència de la Generalitat, des del juny de 2018, marca un canvi de tendència de l’Administració catalana, en la línia de promoure i divulgar la defensa dels drets civils i polítics de la ciutadania i garantir-ne el compliment. Adam Majó, que n’és el director des de l’arrencada, explica que en els primers mesos de l’Oficina van decidir identificar quins són els drets civils i polítics que estan vulnerats, “perquè, si no ho fèiem, al final convertim això de la vulneració dels drets en una mena de recurs retòric que fem servir a les tertúlies”.

En el primer informe emès per l’Oficina, a finals de 2018, es van identificar cinc àmbits prioritaris d’actuació: la limitació del dret de vot de les persones amb passat migratori recent (una de cada 8 persones que viuen a Catalunya); les restriccions del dret a la protesta i a la manifestació; el retrocés en l’exercici de la llibertat d’expressió; la persecució judicial de la dissidència política, sobretot a partir de l’exercici del dret d’autodeterminació per part dels catalans, i, finalment, l’actuació de l’extrema dreta. En aquest darrer apartat, Majó considera que “és cert que, de moment, les accions de l’extrema dreta són de baixa intensitat (com ara retirar llaços grocs o pancartes a favor dels presos polítics), però cada cop n’hi ha més, i ens preocupa especialment la coordinació entre aquests grupuscles”.

Adam Majó, director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat de Catalunya. Foto: IVAN GIMÉNEZ

Adam Majó: “Sempre dic que la Generalitat és en certa manera dissidència i estat alhora. Per a l’Estat espanyol, l’independentisme és dissidència”

Identificats els àmbits prioritaris de vulneració de drets a Catalunya, què fa l’Oficina de Drets Civils i Polítics per revertir la situació? “Una de les feines més complicades, però també més interessants de l’Oficina”, explica Majó, “és fer de pont entre les entitats que treballen en l’àmbit de la defensa dels drets civils i polítics i la mateixa Administració. Sempre dic que la Generalitat és en certa manera dissidència i estat alhora. És dissidència a una part de la judicatura espanyola, a l’Estat i al ‘deep state’, fins i tot als cossos i forces de seguretat de l’Estat, en determinats moments, ja que en aquests moments qui mana a la Generalitat és l’independentisme, i per a l’Estat espanyol, l’independentisme és dissidència… Però alhora la Generalitat és estat, i, com a tal, té no pas poca cosa, té presons i ordre públic

Des de l’Oficina s’intenta vetllar perquè tots els departaments de l’Administració catalana prediquin amb l’exemple, sobretot aquells més sensibles en l’àmbit dels drets civil i polítics. “Amb poca base podrem anar a exigir als altres que facin les coses bé, si nosaltres no les fem bé. I és evident que, sobretot en ordre públic, hi ha marge de maniobra”, conclou Majó. Jordi Borràs, fotoperiodista i expert en ultradreta, troba a faltar autocrítica per part del Govern català: “Aquesta bona voluntat està molt bé, però no es posa gairebé mai en pràctica. Des que es va desplegar el cos dels Mossos d’Esquadra, per exemple, no hi ha hagut ni un sol conseller o consellera d’Interior que hagi volgut canviar el model policial. En cap dels governs dels últims anys, i amb l’actual, tampoc”.

Laia Serra, advocada penalista especialitzada en defensa dels drets humans. Foto: IVAN GIMÉNEZ

Laia Serra: “La Generalitat hauria de donar suport a col·lectius que estan generant veus dissidents i emergents”

L’advocada Laia Serra demana a l’Administració que doni més suport als col·lectius amenaçats en lloc d’apel·lar a mecanismes sancionadors: “Si hi hagués posicionaments públics de suport, quan hi ha discursos tòxics, no caldria sancionar. I també crec que hi ha tota una sèrie de vulneracions que no provenen de l’Administració de justícia, sinó de la policia. A la recent vaga feminista del 8 de març, hi va haver una activitat molt intensa per part dels Mossos d’Esquadra d’anar a identificar les vaguistes que estaven fent accions de protesta, com és lògic: tallar carrers, posar pancartes…”. Serra demana a l’Administració catalana que s’abstingui d’utilitzar eines que “sap que acabaran tenint una conseqüència pràctica negativa en la vida de les persones, en forma de multes o de processos judicials”.

La judicatura espanyola, molt més a la dreta que la societat

Un altre dels punts crítics que sorgeixen en el debat és la tendència molt conservadora de la judicatura espanyola. Estem parlant d’una herència del franquisme sociològic, d’una transició política mal feta o hi ha altres raons, 44 anys després de la mort de Franco? Montserrat Raga, jutgessa de l’àmbit civil i membre de l’associació Àgora Judicial, creu que una de les raons fonamentals d’aquesta situació és el sistema d’accés que té avui la justícia, que fa que només persones de determinades classes socials més adinerades puguin acabar sent magistrats. “Per fer la preparació d’unes oposicions a jutge, has d’estar com a mínim quatre o cinc anys estudiant i t’han de mantenir els pares. Això impedeix que hi puguin accedir totes les capes socials i fa que la justícia sigui molt més conservadora que la societat”.

La consellera Capella considera que “la millor manera d’accedir a la magistratura no és tancar les persones a memoritzar i ‘cantar’ temes, ni tampoc generar aquesta mena d’afinitat ‘maternopaternofilial’ amb el preparador, que també és un jutge, la qual cosa genera uns vincles afectius que condiciona la manera d’entendre i viure el món dels nous jutges”. Per a Capella, “hi ha altres maneres d’accedir a la carrera judicial, que estan testades en altres llocs del món. Un accés més pensat des de la pràctica, des del coneixement jurídic, des del coneixement de com funciona el món, i això val per als advocats, per als fiscals, per als jutges i per a tothom”.

Montserrat Raga, jutgessa i membre de l'associació Àgora Judicial / Foto: IVAN GIMÉNEZ

Montserrat Raga: “Ens falta cultura democràtica. No és el sistema, sinó la perversió que nosaltres hem fet del sistema, allò que falla”

Ester Capella i Montserrat Raga coincideixen que en la configuració del poder judicial hi ha d’haver incidència política. “Si nosaltres defensem que la sobirania popular rau en les cambres legislatives, són aquestes cambres les que han de triar la cúpula judicial”, explica la consellera de Justícia. La jutgessa Raga és del mateix parer: “Nosaltres creiem que el sistema que hi ha ara de nomenament és vàlid. Recordem que en altres llocs, com ara el Canadà, l’òrgan de govern dels jutges l’escull el Govern, o, en el cas d’Anglaterra, és la reina qui els nomena a proposta del primer ministre. Aquí seria impensable, però és que ens falta cultura democràtica. No és el sistema, sinó la perversió que nosaltres hem fet del sistema, allò que falla”.

El paper dels Mossos d’Esquadra

Un darrer apartat polèmic del debat és l’actuació, no sempre correcta, de la policia autonòmica quan es tracta de protestes al carrer. Jordi Borràs toca el viu en recordar que “s’han comès barbaritats des de la policia catalana. I com a català m’agradaria estar orgullós de la meva policia. I que moltes vegades es posi en valor l’ull rebentat de Roger Español [per part de la Policia Nacional, l’1 d’octubre, a Barcelona], i no es recordin els deu ulls que els Mossos d’Esquadra van rebentar anteriorment amb bales de goma, em sembla d’una gran hipocresia”.

Jordi Borràs, fotoperiodista i autor de diversos reportatges i llibres sobre la ultradreta / Foto: IVAN GIMÉNEZ

Jordi Borràs: “En tota societat democràtica hi ha d’haver una fiscalització de com actuen aquells als quals s’atorga el monopoli de la força”

El fotoperiodista, que fa alguns mesos va patir una agressió per part d’un inspector de la Policia Nacional en ple centre de Barcelona, mentre cridava ‘Viva España, viva Franco”, creu que en tota societat democràtica hi ha d’haver una fiscalització de com actuen aquells als quals s’atorga el monopoli de la força. “A més, ha de ser una fiscalització permanent”, hi afegeix Borràs; “sovint els sindicats policials es queixen d’aquesta fiscalització, quan haurien de ser els més conscients que aquesta impunitat a qui afecta és tot el col·lectiu policial, inclosos aquells que realitzen una bona pràctica”. En la mateixa línia, Laia Serra, amb referència al cas d’Esther Quintana, la dona que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma llançada per un escopeter dels Mossos durant una vaga general, afirma que “espero que, algun dia, quan prescrigui el delicte, aparegui l’autor del tret que va buidar l’ull de l’Esther Quintana. Algun dia passarà. I, amb el Roger Español, també ens enfrontem amb la mateixa situació”.

Adam Majó opina que, no només aquí, sinó a tot el món, “la policia és un àmbit molt refractari a la crítica, que tendeix sempre a tancar-se, a intentar que no es visibilitzin les contradiccions pròpies, les crítiques pròpies”. El director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics creu que la feina que s’està fent al Departament d’Interior per millorar certes coses costa molt que es visualitzi públicament.

Idees per revertir la situació

Els cinc participants en aquest Ateneu Crític donen idees molt diverses per mirar de revertir la situació de retallada de drets. Laia Serra proposa que les institucions facin una “una aposta clara per donar suport a col·lectius que estan generant veus dissidents i emergents: col·lectius migrats, periodisme independent, associacions d’advocats i advocades, activistes feministes… Es tracta de no sancionar-les, sinó, tot al contrari, donar-los el màxim de suport possible des de l’Administració en les iniciatives que promoguin”. Jordi Borràs advoca perquè la societat assumeixi col·lectivament que “la llibertat de premsa i el dret a la informació són drets i llibertats bàsics, que cal defensar a ultrança davant dels molts fets que estan succeint i que no tenen conseqüències o, que si en tenen, són les contràries a les que voldríem”. Montserrat Raga fa una crida als jutges perquè escoltin més el que els diu la societat: “No pot ser que, després de la sentència de La Manada, surtin portaveus de la judicatura dient que no es poden criticar les resolucions judicials”.

Un moment del debat / Foto: IVAN GIMÉNEZ

Des de l’Administració catalana, Adam Majó apunta que “hem de fer tots un esforç per entendre que algú pot dir una cosa que no tan sols no ens agrada sinó que ens revolta i ens indigna, i no per això aquesta persona es mereix un càstig penal ni es mereix una censura col·lectiva i pública massiva”. Per acabar, Ester Capella insisteix molt en l’educació en els valors democràtics. Creu que cal apoderar la ciutadania en l’exercici diari i permanent dels seus drets. “Això de vegades comporta tensions, perquè viure és tensionar-te permanentment. En el dia a dia, tu has de saber que estàs exercint un dret fonamental, que és individual però alhora col·lectiu. És allò de la pluja fina i constant”. Capella posa èmfasi també en l’obligació dels poders públics “de generar en la ciutadania la capacitat d’apoderar-se i de tenir les regnes del seu destí, amb llibertat de decisió, amb autonomia plena. És el republicanisme en essència, que és construir ciutadania lliure”.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu a finals d'any el pròxim Dossier CRÍTIC.

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació