27/10/2025 | 11:41
Balaguer ha emprès un viatge per retrobar-se amb els seus orígens més profunds. El Departament de Cultura i la Paeria d’aquesta ciutat de Ponent han presentat el projecte “El Renaixement del Pla d’Almatà”, una iniciativa que vol recuperar i valorar un dels jaciments arqueològics més significatius del país i, alhora, un dels més rellevants d’Al-Àndalus. Amb una inversió prevista de 6,1 milions d’euros i un calendari de tres anys, el projecte aspira a convertir el Pla d’Almatà en un espai viu de recerca, de memòria i de convivència.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, va destacar durant la presentació que el Pla d’Almatà “no és només un jaciment arqueològic: és una de les claus per entendre la història profunda de la nostra terra, un espai on trobem arrels ibèriques, romanes i andalusines del nostre país”. Segons Hernández, aquesta iniciativa és també “una resposta al moment actual, en què cal reafirmar la cultura com a espai de trobada i de convivència”, i recorda que “estimar Catalunya no vol dir negar-li el passat musulmà, sinó reconèixer-lo, comprendre’l i integrar-lo com una peça fonamental del que som avui”.
Per la seva banda, la paera en cap (alcaldessa) de Balaguer, Lorena González, ha destacat que “la Paeria i la Generalitat uneixen forces per impulsar un projecte de país” i ha definit el Pla d’Almatà com l’Empúries de Ponent, amb referència al jaciment arqueològic de l’Alt Empordà, un dels més importants pel que fa a les restes gregues i romanes. Amb “El Renaixement del Pla d’Almatà”, Balaguer rescata un llegat que durant segles va romandre silenciós sota la terra i que ara torna a emergir per explicar una història de diàleg i d’intercanvi cultural que va contribuir a definir la Catalunya medieval.
El Pla d’Almatà: la ciutat andalusina del nord
El Pla d’Almatà és el nucli originari de Balaguer i el jaciment d’època andalusina més extens conservat a Catalunya. Fundada al segle VIII, medina Balagî va esdevenir, entre els segles IX i X, una ciutat pròspera i planificada, amb muralles, mesquites, mercats, banys públics i un alcàsser des d’on es governava el territori. En aquell temps, Balaguer era un espai de convivència on coexistien musulmans, cristians i jueus.
La seva importància estratègica i cultural va convertir el Pla d’Almatà en un dels centres urbans més rellevants del nord d’Al-Àndalus. Després de la conquesta cristiana del 1105, la ciutat andalusina va quedar abandonada progressivament, i el seu record va desaparèixer durant segles. Les excavacions iniciades als anys vuitanta van permetre redescobrir aquell passat oblidat i confirmar la dimensió urbana i social d’un assentament que, com va remarcar la consellera Hernández, “és una de les claus per entendre la història profunda de la nostra terra”.
El projecte de recuperació integral: del passat al futur
“El Renaixement del Pla d’Almatà” marca l’inici d’una nova etapa per al jaciment. Amb una inversió de 6,1 milions d’euros, el Departament de Cultura i la Paeria de Balaguer impulsen un pla que combina recerca, restauració i divulgació.
El projecte preveu la construcció d’un centre d’interpretació i d’acollida, amb espais per a la investigació i la difusió, així com la restauració de la muralla, la millora de l’accessibilitat i la creació d’itineraris senyalitzats. També s’hi incorporarà el projecte “Els Ulls de la Història”, una proposta de museografia immersiva que permetrà “viatjar en el temps i conèixer les vides de les persones que van ser protagonistes d’aquest indret patrimonial fa segles”. Segons la consellera Hernández, aquesta iniciativa ha de convertir el Pla d’Almatà en “un espai viu de memòria, de coneixement i de convivència” i situar Balaguer i la Noguera “al centre de la recerca arqueològica catalana i mediterrània”.
Una nova manera d’explicar la història
Amb la recuperació del Pla d’Almatà, Balaguer obre una nova finestra sobre el passat i alhora sobre el futur. El projecte vol transformar la manera com s’explica la història, incorporant relats més diversos i inclusius que reflecteixin la pluralitat d’orígens de la societat catalana.
El programa “Els Ulls de la Història” n’és un exemple: un espai que combinarà la realitat virtual, els recursos multimèdia i les visites pedagògiques per apropar al públic la vida quotidiana de la ciutat andalusina. L’objectiu és fer del patrimoni una experiència viva, capaç de connectar amb les generacions actuals i de projectar un missatge de convivència i de respecte. Com va recordar la consellera Sònia Hernández, “les societats s’han enriquit sempre a través de l’intercanvi, i la cultura és l’antídot més potent contra la intolerància i la por”. El Pla d’Almatà n’és una prova: una ciutat que va néixer del diàleg entre cultures i que, gairebé un mil·lenni després, torna a emergir per recordar-nos que la diversitat és una de les arrels més antigues del nostre país.
