Crític Cerca
Espai Crític

Barcelona Demà: el compromís metropolità per al 2030

CRÍTIC entrevista onze alcaldes i alcaldesses que opinen sobre els grans reptes de la pròxima dècada de la Regió Metropolitana de Barcelona

18/12/2020 | 06:00

Imatge nocturna de la Regió Metropolitana de Barcelona, captada des d'un satèl·lit de l'Agència Espacial Europea

L’associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) promou un procés de reflexió i debat institucional, anomenat ‘Barcelona Demà‘, que conclourà amb la redacció del ‘Compromís Metropolità 2030’, un nou pla estràtegic a deu anys vista per afrontar els grans reptes d’aquesta dècada que comencem. A diferència del pla anterior (2010-20), que es va cenyir a l’àmbit de l’àrea metropolitana barcelonina ‘oficial’ (36 municipis), aquest procés es planteja per primer cop amb un àmbit superior, el que es coneix com a Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), és a dir, 7 comarques senceres, 160 municipis i més de 5 milions d’habitants.

Els impulsors de ‘Barcelona Demà’ creuen que aquest canvi d’escala territorial és clau per fer front als principals reptes que es presenten en un context d’emergència climàtica i del món post-pandèmia. Són tan importants els problemes a abordar que cal anar cap a un full de ruta compartit per a tota la ciutat real, que va molt més enllà del que el segle passat es va definir com a àrea metropolitana. La planificació estratègica a Barcelona es va fer d’àmbit estricte de ciutat als anys 90 i va fer el salt a l’àmbit metropolità l’any 2000. Vint anys després d’aquella data, i tenint en compte que la llei de creació de l’AMB ja té deu anys i que el Pla Territorial Metropolità impulsat per la Generalitat (aquest sí, d’àmbit de la RMB) també compleix una dècada i cal revisar-lo, s’ha cregut convenient fer un nou salt cap a un àmbit superior, al qual s’incorporen ciutats grans i mitjanes de l’entorn metropolità que queden fora de l’AMB, com ara Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú. El mapa següent ho exemplifica molt bé amb tres colors.

En vermell, Barcelona ciutat; en blau, el territori AMB; en verd, la Regió Metropolitana de Barcelona / PEMB

Actualment la Regió Metropolitana de Barcelona no compta amb cap ens de govern per impulsar i coordinar polítiques al conjunt del seu territori. Per això, el PEMB —que és una plataforma público-privada vinculada orgànicament a l’AMB— pot exercir el paper de complement transitori de les administracions en aquesta funció de coordinació, ja que les aplega a totes elles i als principals actors econòmics i socials metropolitans (patronals, sindicats, institucions com l’Aeroport, el Port, la Cambra de Comerç, la Fira…). La posada en marxa de ‘Barcelona demà’ és va aprovar en el 14è Consell General del PEMB, celebrat el passat 3 de desembre.

El futur ‘Compromís Metropolità 2030’ abordarà els quatre grans reptes urbans del segle XXI. El primer és l’emergència climàtica, que inclou elements com la transició energètica, les grans infrastructures de mobilitat, la restricció per als vehicles privats als nuclis centrals de les ciutats, els espais naturals, les platges, el delta del Llobregat o de la Tordera, els espais agraris i el model alimentari. En aquest àmbit s’emmarca la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, que exercirà Barcelona durant el 2021. El segon gran repte és com fer una metròpolis cohesionada amb qüestions a resoldre com el dret a l’habitatge, d’especial sensibilitat en les grans àrees urbanes com la barcelonina, per la manca d’habitatge assequible i el greu problema del sensellerisme. Dins d’aquest àmbit d’actuació també hi hauria la necessitat de garantir la regeneració de barris, la inclusió digital, la valorització de les cures i que la població metropolitana tingui accés a un transport públic adaptat a les trajectòries quotidianes, temes pendents com la posada en marxa de la T-mobilitat, les inversions en les rodalies ferroviàries o les alternatives als peatges.

Barcelona serà l'any que ve la Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible / ARXIU

El tercer gran repte urbà seria tot allò relacionat amb la cultura, la innovació tecnològica i digital, la recerca i l’educació. Com afavorir que la ciutadania participi de la cultura i del coneixement, perquè l’accés no es limiti a minories i com fer ús dels laboratoris ciutadans per construir un model de metròpoli inclusiu, de pertinença i de comunitat, serien algunes de les qüestions a resoldre. Finalment, el quart àmbit del nou “Compromís Metropolità 2030” tindrà a veure amb el model econòmic: la industrialització, l’ocupació, la recerca i la innovació, que inclou aspectes controvertits com la reconversió de la indústria automobilística o com adaptar-se a un turisme sostenible.

El suport dels principals ajuntaments

El ‘Compromís Metropolità 2030′ es farà pensant en una connexió directa amb l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i, per tant, amb els 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) que conté aquesta resolució de l’ONU. Es pretén, doncs, que les institucions adoptin compromisos reals, quantificables, en cada àmbit de treball, no només declaracions de bones intencions. L’objectiu és fer una metròpoli més resilient, pròspera, cohesionada i intel·ligent. Així s’han definit les quatre mirades o pilars fonamentals de ‘Barcelona demà’, mentre que les mirades transversals són dues: una metròpoli multinivell (pel que fa a la governança) i una metròpoli oberta (en la projecció cap a l’exterior). Un equip d’experts, format per acadèmics i professionals de prestigi, ja hi està treballant, sota la coordinació de Marc Garcia, enginyer de Camins i exdirector tècnic de l’Autoritat del Transport Metropolità.

Un dels principals actius del procés és el paper clau que tindran els ajuntaments de les principals ciutats que conformen la Regió Metropolitana a l’hora de fer-se seu aquest nou pla estratègic i de comprometre-s’hi. Per això, hem demanat a les persones que ostenten les alcaldies d’onze d’aquestes ciutats que contestin una pregunta cadascuna sobre aspectes diferents que caldrà posar sobre la taula en aquest procés de debat que tot just ara engega. A continuació, us oferim les seves respostes.

Ada Colau (Barcelona): “N’assumim el lideratge compartit, des de la cooperació i la complicitat entre municipis”

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona / EDU BAYER

Està Barcelona disposada a liderar un compromís de cara a 2030 que vagi més enllà dels límits de l’Àrea Metropolitana i arribi a tota la Regió Metropolitana? Per què cal fer aquest salt cap a un àmbit de metròpoli més gran?

Només des de la cooperació entre municipis de tota la Regió Metropolitana de Barcelona, la ciutat dels 5 milions d’habitants, podem donar resposta als reptes metropolitans que tenim. Aquest és el plantejament que fem des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), i des de Barcelona n’assumim el lideratge, entenent que és un lideratge compartit basat en la cooperació i la complicitat entre municipis.

Els límits administratius no poden limitar també les polítiques que cal desenvolupar: la diversificació econòmica i la reindustrialització apostant per la innovació; la lluita contra el canvi climàtic reforçant la mobilitat sostenible; la lluita contra les desigualtats, amb polítiques d’habitatge i polítiques socials especialment en barris amb més població vulnerable.

Els grans reptes globals tenen en les metròpolis les seves causes, però també les seves solucions. Per això, Barcelona fa aquesta aposta metropolitana, per responsabilitat també amb un món globalitzat, una economia injusta i desigual i un planeta que necessita actuacions urgents, on calen respostes valentes i de futur.

Josep Mayoral (Granollers): “El compromís metropolità ha de tenir la voluntat d’equilibrar el país”

Josep Mayoral, alcalde de Granollers / AJ. DE GRANOLLERS

Quin paper pot jugar Granollers i el Vallès Oriental en la seva posició de connectora entre l’entorn metropolità i la Catalunya interior a través de l’eix de la C-17 (carretera) i l’R3 (ferrocarril)?

Granollers, ciutat de mercat, cruïlla de camins, és històricament la porta nord de la regió metropolitana. Per això, l’articulació de xarxes territorials és una vocació arrelada en el full de ruta de la ciutat. Ben situats en el mapa, mirem també cap el nord. Per això, reclamem millors comunicacions.

El desdoblament de la R3 és imprescindible. Ho és pels municipis que serveix, però també ho és per Barcelona. Millorar les connexions de la indústria i els serveis d’Osona , el Ripollès o la Cerdanya ha d’estar a l’agenda estratègica de Catalunya. El compromís metropolità ha de tenir la voluntat d’equilibrar el país. De reduir les desigualtats. I ha d’expressar el seu lideratge accentuant les sinèrgies que ho facin possible.

La xarxa ferroviària que imaginem ha de permetre connectar també els vallesos. És incomprensible que dos dels pols amb més força industrial de Catalunya, des del punt de vista de les infraestructures, estiguin d’esquena. Tenim una gran oportunitat. No la desaprofitem.

Xavier Fonollosa (Martorell): “Per garantir la competitivitat del sector automobilístic, cal el consens d’administracions, empreses i ciutadania”

Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell / AJ. DE MARTORELL

Considera que la indústria automobilística ha de continuar jugant un rol bàsic en la planificació de futur de la Regió Metropolitana de Barcelona? Amb quins condicionants?

La indústria de l’automoció és un dels motors econòmics de Catalunya, fruit de la seva capacitat d’innovació i d’adaptació als canvis al llarg dels anys. La importància del pol econòmic del sector que representa Martorell, i el Baix Llobregat Nord, és essencial per entendre el futur de la Regió Metropolitana de Barcelona com una gran xarxa de progrés i desenvolupament econòmic i social.

La recerca, la transició energética i la mobilitat sostenible seran els reptes que hem d’afrontar, entre tots, per fer que la indústria pugui seguir generant activitat económica i ocupació. Garantir la competitivitat del sector necessita també del consens d’aministracions, empreses i ciutadania, en el seu conjunt, amb una estratègia clara que aposti pel desenvolupament dins un context d’emergència climática i de reactivació económica.

David Bote (Mataró): “Tenim l’oportunitat d’acabar amb els greuges de la mobilitat metropolitana”

David Bote, alcalde de Mataró / AJ. DE MATARÓ

Quin paper han de tenir les grans ciutats de la segona corona metropolitana, com ara Mataró, a l’hora de definir les polítiques de transport públic i de connexions viàries per evitar una concepció radial al voltant de Barcelona?

La mobilitat metropolitana ha afavorit fins ara els desplaçaments dins la ciutat de Barcelona i en l’àmbit de la primera corona, mentre municipis de la segona corona acumulem greuges: més de 50 anys del peatge al Maresme de la primera autopista d’Espanya; pagar fins al triple per recorreguts en transport públic de menys quilòmetres que desplaçaments realitzats dins la zona tarifària 1; quedar-nos sense connexió directa en tren a l’aeroport, i perdre també els trens directes i semidirectes a Barcelona són alguns exemples.

L’horitzó 2030 és una oportunitat per teixir una xarxa de ciutats més articulada, més sostenible, millor dinamitzada i més cohesionada, que permeti deixar de parlar de centre i perifèria. Una oportunitat per acabar amb els greuges actuals i escoltar la veu de ciutats amb interessos que no només passen per moure’ns cap a Barcelona. A Mataró necessitem millors connexions amb l’aeroport, amb la resta del Maresme i amb municipis com Granollers per potenciar relacions laborals, culturals, d’oci. Necessitem una rebaixa del preu del transport públic que afavoreixi la reactivació econòmica, integrant tota la comarca en la mateixa zona tarifària, la zona 2. Reclamem, en definitiva, una veritable visió metropolitana, que només s’aconseguirà amb un disseny en xarxa i un sistema tarifari equitatiu i just.

Josep Monràs (Mollet del Vallès): “La Formació Professional ha de tenir el reconeixement i el prestigi social que mereix”

Josep Monràs, alcalde de Mollet del Vallès / AJ. MOLLET

Creu que des de la dimensió de la regió metropolitana es pot abordar de manera més efectiva el repte de la formació professional per millorar la competitivitat industrial? De quina manera?

Cal reforçar la Formació Professional i s’ha de fer de la mà i amb la sinèrgia del món econòmic i empresarial, que serà qui absorbirà els titulars d’aquesta formació. Es tracta de generar noves oportunitats de feina i de futur per als nostres joves, el que és molt important tenint en compte el gran atur juvenil.

És imprescindible que el responsable d’educació de la Generalitat de Catalunya analitzi, conjuntament amb el sector econòmic i industrial, el disseny de l’oferta educativa del present i pensant també en les necessitats a llarg termini. D’aquesta manera, els joves i les joves que surtin d’aquestes formacions tindran més oportunitats per inserir-se al món laboral i d’emancipar-se i el sector industrial tindrà persones formades per poder continuar produint.

I, molt important, també cal fer campanyes per posar en valor la formació professional. És una formació important i de futur. No és una formació de segona i ha de tenir el reconeixement i el prestigi social que mereix.

Ana M. Martínez (Rubí): “Si volem deixar un planeta habitable, cal que les ciutats liderem aquest nou paradigma”

Ana María Martínez, alcaldessa de Rubí / AJ. DE RUBÍ

Fins a quin punt la Regió Metropolitana de Barcelona podria apostar per les energies renovables i per un creixement econòmic més sostenible, dins d’un marc d’emergència climàtica mundial?

Si alguna lliçó hem d’extraure d’aquesta pandèmia és que el futur passa per la col·laboració, per la unió i per la recerca de sinèrgies. Espais i regions han d’abordar reptes plegats, amb una sola veu, i de manera integral problemàtiques diverses. Canviem el tu pel nosaltres, i dibuixem un futur oblidant per un moment els límits geogràfics d’una ciutat com Rubí.

Però aquest futur no pot ser el que ens ha marcat el creixement especulatiu i devorador de recursos de les darreres dècades, sinó que passa ineludiblement per la transició ecològica, la seva aplicació a través de l’estalvi energètic i la compensació a través d’energies renovables. El món, o serà sostenible o no serà. No podem deixar passar aquesta oportunitat. Si volem deixar un planeta habitable als nostres fills i filles cal que les ciutats i els pobles liderem aquest nou paradigma, perquè la seva proximitat a la ciutadania ens fan clau a l’hora de desplegar els ODS. Invertir en aquestes polítiques, i fer-ho de forma coordinada amb els nostres veïns i veïnes, és l’única sortida.

Marta Farrés (Sabadell): “Cal deixar enrere el centralisme i treballar conjuntament per vertebrar el territori”

Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell / AJ. DE SABADELL

Cal que la política d’habitatge i les accions socials tendents a evitar la segregació dels barris de les nostres ciutats tinguin, amb vistes als reptes de futur, un tractament d’escala Regió Metropolitana de Barcelona?

La resposta, clara i directa, és que sí. Durant massa temps els municipis de la segona corona hem estat ignorats i sense veu en la presa de decisions, malgrat la nostra rellevància en termes poblacionals i d’activitat econòmica. No es tracta de negar la capitalitat de Barcelona, però sí de posar en valor que si volem vertebrar el territori, cal deixar enrere el centralisme i treballar-hi conjuntament. I aquí la tasca que pot fer la Regió Metropolitana és immensa, incloent els àmbits de l’Acció Social i l’Habitatge.

La desigualtat no té fronteres i si som capaços d’analitzar-la amb perspectiva àmplia, veient què podem fer i com col·laborar entre tots, més adient serà la solució. Per exemple, si parlem de sensellarisme, a falta de resposta de la Generalitat, cal una estratègia metropolitana per abordar un fenomen que no entén de límits entre termes municipals. I en habitatge, cal entomar de forma coordinada la captació de recursos per finançar la construcció d’habitatge públic i concertar polítiques que tinguin en compte les realitats dels diferents municipis.

Lídia Muñoz (Sant Feliu de Llobregat): “La situació actual de pandèmia posa encara més a prova la capacitat inclusiva dels nostres municipis”

Lídia Muñoz, alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat / AJ. DE SANT FELIU DE LL.

Considera que el Compromís Metropolità 2030 hauria de posar l’èmfasi en qüestions de caire social i de reducció de les desigualtats, més que no pas en qüestions urbanístiques i d’infrastructures?

Considero que la dicotomia entre urbanisme i d’altres qüestions considerades de caire més social no és tal, ja que l’urbanisme i les infraestructures són fonamentals per garantir la qualitat de vida als nostres pobles i ciutats, i el model de ciutat té un impacte directe també en el dia a dia de la ciutadania i en el seu accés als serveis en condicions d’igualtat. La situació actual de pandèmia està posant encara més a prova la capacitat inclusiva dels nostres municipis en aspectes crítics com l’accés a l’habitatge, fer front a les despeses energètiques o el repte de la renda garantida de ciutadania. Hem de sortir d’aquesta crisi sense deixar ningú enrere, i alhora reactivar l’economia de les nostres ciutats.

És fonamental, per exemple, ampliar i millorar espais públics, zones verdes, de passeig i ciclables amb criteris de qualitat, per garantir una mobilitat més sostenible i donar resposta a les recomanacions de salut pública; pacificar al màxim els eixos comercials de les ciutats per afavorir el comerç de proximitat —que tant està patint— i el passeig en aquestes zones; o millorar els accessos als nuclis econòmics per garantir el desenvolupament del treball i per poder esdevenir un focus d’atracció per a les empreses. I cal que aquest accés a més de segur, sigui el màxim de sostenible i el menys contaminant possible. Perquè invertir en sostenibilitat també és invertir en salut comunitària i en economia circular. La crisi sanitària ha posat de manifest que cal implementar mesures més eficients de detecció i prevenció de situacions de vulnerabilitat i de violència, en els col·lectius amb major risc d’exclusió social i major risc de vulnerabilitat.

Jordi Ballart (Terrassa): “Busquem un equilibri entre qualitat de vida, justícia social, drets humans i medi ambient”

Jordi Ballart, alcalde de Terrassa / IVAN JIMÉNEZ

Quin paper ha de tenir en el Compromís Metropolità 2030 la recerca i la indústria tecnològica per una ciutat com Terrassa que n’ha fet una de les seves apostes de futur?

Terrassa és un motor industrial del Vallès, de la regió metropolitana i de Catalunya, així com una ciutat universitària, una ciutat de ciència i innovació en àmbits com l’audiovisual, salut, òptica i fotònica… I decidida a impulsar una “revolució verda” en mobilitat, qualitat de vida, energies renovables, residus, economia social i solidària o gestió pública de l’aigua. En un món marcat per la crisi climàtica, l’impacte de la Covid-19 i canvis tecnològics (digitalització, robotització, intel·ligència artificial, internet de les coses…) busquem un equilibri entre qualitat de vida, justícia social, drets humans i medi ambient.

Hi ha oportunitats i dificultats, sens dubte, però la tercera ciutat catalana té un teixit social i econòmic potent, capacitat de teixir aliances estratègiques, visió de país i una identitat pròpia. Sumant forces i dotant-nos de les infraestructures i xarxes que necessitem, convertirem les oportunitats actuals en progrés econòmic i social sostenible i just.

Pere Regull (Vilafranca del Penedès): “Cal preservar el paisatge i concentrar l’activitat econòmica a prop de les vies de comunicació”

Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès / AJ. DE VILAFRANCA DEL P.

Com fer compatible d’aquí al 2030 la preservació del paisatge i la personalitat del Penedès, enmig de dues dinàmiques metropolitanes com la de Barcelona i la de Tarragona?

Una bona planificació territorial ha de preveure una ubicació dels espais per a l’activitat econòmica que no generi impacte visual, que estigui ben integrada en el paisatge i que estigui concentrada en una franja de territori propera a les vies de comunicació de més capacitat actuals i futures.

D’altra banda, també ha de preveure que la resta del territori del Penedès quedi preservada, articulant mecanismes de compensació per als municipis que mantinguin el paisatge pel fet que no puguin obtenir els ingressos via impostos que genera l’activitat econòmica dels polígons industrials.

Una bona planificació també ha de controlar el creixement demogràfic, de forma que no hi hagi creixements sobtats que poguessin comportar la despersonalització de les viles i pobles. Ans al contrari, ha de protegir aquells trets que els hi donen identitat i qualitat de vida.

Olga Arnau (Vilanova i la Geltrú): “Les àrees urbanes necessitem promoure una natura funcional i connectada”

Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú / AJ. VNG

Quina importància té la connexió entre els diferents espais naturals protegits que connecten l’entorn metropolità i el Penedès de cara a lluitar contra l’emergència climàtica?

Quan penses estratègicament, com estem fent ara el conjunt del territori que participem en el PEMB, cal pensar en la globalitat i també en el llarg termini. Per això, quan parlem de protegir el nostre entorn ambiental i de lluitar contra l’emergència climàtica, té tot el sentit buscar la connexió entre els espais naturals que formen part d’aquesta estratègia.

Al Penedès comptem amb indrets de valor ambiental com són el Parc Natural del Garraf, el d’Olèrdola, el Parc del Foix i els espais costaners i marítims com els Colls-i-Miralpeix i les platges, relacionats molt directament mitjançant una xarxa d’espais i de camins, com el Camí Ramader de Marina, que ens connecten amb el Bages, el Lluçanès, el Ripollès, el Berguedà i arribant a la Cerdanya.

Aquests espais, connectats als de l’entorn metropolità, conformen un extens pulmó verd per a tot l’arc, que cal gestionar i preservar per garantir la qualitat ambiental i la qualitat de vida de la població. Les àrees urbanes necessitem, per la nostra supervivència, fomentar la conservació de la biodiversitat i el funcionament natural dels ecosistemes; promoure una natura funcional i connectada.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària anual, rebreu el llibre 'Fils' i el dossier 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies