09/10/2020 | 06:00
La segona edició de la Biennal de Pensament, macroesdeveniment de reflexió col·lectiva impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, té en el CCCB un dels seus suports principals, tant pel que fa a l’assessorament en continguts com pel que fa a acollir als seus espais de referència un bon nombre de sessions. Ja ho va ser en l’edició anterior, celebrada a la tardor del 2018. El Centre hi col·labora enguany també amb l’aportació d’un projecte de creació audiovisual, titulat ‘Un vocabulari per al futur‘.
La Biennal 2020, que tindrà lloc entre el 13 i el 18 d’octubre, es presenta com un moment de trobada col·lectiva per mirar endavant i reflexionar sobre els escenaris de futur i les possibilitats que s’obren en un moment d’una gran incertesa, que també ens permet repensar el món tal com el coneixem. Enguany, aquest propòsit arriba en un nou context, marcat per l’abast mundial de la pandèmia, que ha fet evident la nostra interdependència i ha revelat, un cop més, els límits d’un sistema esgotat.
Democràcia, tecnologia i ciutat són els punts nodals sobre els quals la Biennal basteix un ventall de propostes dirigides a tots els públics i amb llenguatges i formats diversos, que permetin que tothom hi pugui dir la seva. El programa que proposa el CCCB combina el format presencial i l’audiovisual, posa l’accent en la necessitat de pensar aquest món incert, compartint dubtes i possibilitats, i fa d’aquesta exploració una celebració de la ciutadania.
Escenaris a l’aire lliure
La majoria de les sessions que tindran lloc al CCCB es faran en espais a l’aire lliure annexos a l’edifici principal del Centre, per ajudar així a combatre el coronavirus i afavorir que hi hagi el màxim de places en directe, Aquest és el cas de la plaça de Joan Coromines, situada entre el CCCB i la Facultat de Comunicació Blanquerna, o del Pati de les Dones, el gran espai central del complex, amb més de 900 metres quadrats de superfície. Les entrades a la majoria de les sessions es troben a hores d’ara esgotades. Ara bé, quatre de les sessions del CCCB es retransmetran en directe per streaming i la totalitat d’activitats del programa de la Biennal es podran recuperar a la carta des del web oficial (les xerrades organitzades pel CCCB també es podran visionar al web del Centre a posteriori).
Amb debats i conferències, però també amb poesia, música i diferents intervencions teatrals i artístiques, el CCCB proposa parlar del vincle de l’espècie humana amb el planeta i la resta de les espècies, qüestionar els sistemes d’exclusió que segueixen dividint les persones, reflexionar sobre quina idea de llibertat ens queda després del confinament i, sobretot, compartir tots aquells futurs que puguin fer millor la nostra vida col·lectiva.
Alguns dels pensadors, escriptors, poetes i artistes que formen part d’aquest programa són Margaret Atwood, Donna Haraway, Vinciane Despret, Irene Solà, Maria Arnal, María Sánchez, Enric Casasses, Maria Cabrera, Esther (Mayoko) Ortega, Daura Mangara, Peter Frase, Laura Llevadot, Lucas Barrero, La Calòrica, Ernestro Castro, Elizabeth Duval, Clàudia Rius, Anna Pacheco, Cristina Morales, Marta Sanz i Raül Garrigasait.
Algunes de les sessions han estat coorganitzades amb el festival Barcelona Poesia 2020. És el cas de la sessió de dimarts, 13 d’octubre, a les 20 hores, titulada ‘Mirar al futur‘, una de les que es retransmetran en directe per streaming. En aquesta activitat, el poeta Enric Casasses, acompanyat pel músic Ilia Mayer, presentarà un manifest poètic per al futur i posarà nom a algunes de les esperances i les decepcions que acompanyen aquesta paraula. Seguidament, l’escriptora Margaret Atwood, mestra de la ficció especulativa i creadora d’alguns dels universos distòpics més reconeguts de les darreres dècades (com ara la sèrie d’èxit ‘The handmaid’s tale‘), conversarà per videoconferència amb la periodista Anna Guitart. A més, descobrirem la seva obra poètica de la mà de Maria Cabrera, que recitarà alguns dels poemes d’Atwood traduïts al català per Montserrat Abelló.
La sessió de dijous, 15 d’octubre, és l’única que es trasllada fora del recinte del CCCB, concretament a l’antiga Presó Model de Barcelona. Es tracta d’una representació escènica de la companyia La Calòrica, amb una tria de textos de la filòsofa Marina Garcés. L’espectacle es titula ‘Arbres, vodka i naus voladores‘ i està basat en textos de Txèkhov, que va escriure algunes de les obres més importants del teatre modern de finals del segle XIX i principis del XX.
Una altra sessió que es retransmet en directe és la que tindrà lloc diumenge, 18 d’octubre, a les 20 hores, al Pati de les Dones. El tancament dels actes de la Biennal coincideix amb la clausura de Barcelona Poesia 2020. Per això enguany, aquesta coincidència es tradueix en un recital que s’obre a la reflexió i que pensa el futur a través de la veu de joves poetes de tot el món, sota el títol ‘Una sospita de llum‘.
Un projecte audiovisual creat per a l’ocasió
Durant la Biennal, el CCCB desplegarà el projecte de creació “Un vocabulari per al futur“, una sèrie de càpsules audiovisuals que posen en diàleg creadors visuals, pensadors i escriptors locals i internacionals. En un present que es percep ja com a distopia, aquest vocabulari incipient vol reivindicar la necessitat d’obrir espais per imaginar mons alternatius i més hospitalaris. Sense renunciar a alguns dels trets problemàtics que defineixen l’actualitat, traça un nou lèxic audiovisual que permeti dibuixar col·lectivament el món de demà, un avenir que és alhora promesa i desconcert.
Participen en aquest projecte audiovisual fins a 15 escriptors, entre els quals hi ha Bruno Latour, Koleka Putuma, Mircea Cărtărescu, Marta Marín-Dòmine, Nona Fernández i Yan Lianke, que dialoguen amb els artistes audiovisuals Carla Simón, Isaki Lacuesta, Irene Moray i Andrés Duque, entre d’altres. Les 14 peces audiovisuals es projectaran als diversos espais on se celebra la Biennal de Pensament i al Hall del CCCB, i també es podran visionar, a partir del 13 d’octubre, a les pàgines web de la Biennal i del CCCB.
Les paraules escollides en aquest ‘Vocabulari per al futur’ són:
- Afirmació (autora: Rosi Braidotti / creadora audiovisual: Laida Lertxundi)
- Anticipació (autor: José Luis Peixoto / cineasta: Andrés Duque)
- Assaig (autora: Nona Fernández / cineasta: Isaki Lacuesta)
- Espècie (autor: Stefano Mancuso / cineastes: Xiana do Teixeiro i Emilio Fonseca)
- Frontera (autora: Íngrid Rojas Contreras / cineasta: Diana Toucedo)
- Futur (autora i cineasta: Drac Màgic)
- Herència (autor: Juan Mayorga / cineasta: Carolina Astudillo)
- Llibertat (autor: Raül Garrigasait / creadors audiovisuals: Laura Ginés i Pepón Meneses)
- Memòria (autor: Yan Lianke / creadores audiovisuals: Xisi Sofia Ye Chen i Cadhila Kennedy)
- Natura (autor: Bruno Latour / creador audiovisual: Gerard Ortín)
- Normal (autora: Koleka Putuma / cineasta: Irene Moray)
- Poesia (autor: Mircea Cărtărescu / creadors audiovisuals: Dostopos i Artur Tort)
- Refugi (autora: Marta Marín-Dòmine / cineasta: Carla Simón)
- Tocar (autora: Karen Barad / creadora audiovisual: Blanca Rego)