Cerca
Espai Crític

Com es lluita contra la corrupció a Catalunya?

El Palau Robert i l’Oficina Antifrau presenten una exposició que vol incentivar la reflexió sobre les males pràctiques al sector públic i les seves conseqüències

02/10/2019 | 19:00

Un detall de l'exposició al Palau Robert / GC

Fins al 24 de novembre es pot visitar al Palau Robert de Barcelona l’exposició interactiva ‘Corrupció! Revolta ètica’, coincidint amb el desè aniversari de l’Oficina Antifrau, institució que vetlla per la integritat del sector públic a Catalunya, tot investigant les conductes corruptes. Es tracta d’una exposició divulgativa que pretén incentivar la reflexió sobre aquest fenomen i la seva importància en la construcció d’una democràcia avançada. Alhora vol provocar una reflexió personal sobre els àmbits en què l’actitud del visitant podria modificar i millorar els sistemes corruptes a petita escala.

La corrupció és un fenomen corrosiu que pot abocar a crisis socials, econòmiques i polítiques molt profundes, tot generant desànim i impotència en la població i afeblint la democràcia i, per tant, els drets humans. El relat expositiu detalla que els comportaments corruptes i fraudulents sorgeixen en societats d’una certa ambigüitat moral, en què predomina l’individualisme, el relativisme i s’hi posa de manifest la crisi de valors.

La dimensió del fenomen de la corrupció s’aprecia en les dades que surten a la mostra. La Unió Europea xifra en 120.000 milions d’euros el danys causats per la corrupció cada any. Un terç d’aquesta xifra, 40.000 milions d’euros anuals, és provocat per l’Estat espanyol. D’altra banda, el 72% dels catalans considera que hi ha molta o bastant corrupció, segons el Baròmetre d’Antifrau, i el 82% considera que aquest és un problema molt o força greu. Finalment, el Fons Monetari Internacional (FMI) estima el cost de la corrupció en un 2% del PIB mundial.

Què hi podem veure?

Dos espais interactius, a l’entrada i a la sortida, proposen als visitants la reflexió sobre la corrupció en un context d’un abandonament puntual o sistèmic de l’ètica personal i/o col·lectiva. A l’entrada es plantegen dilemes amb els quals ens podem trobar tots els ciutadans i la resposta que donaríem, mentre que, en la part final, es demana als ciutadans que donin la seva opinió sobre els nivells de correcció i d’ètica que veuen al voltant de la seva vida quotidiana. La lluita contra la corrupció no afecta només les esferes de la política i l’economia, també afecta tots els ciutadans que cada dia prenen decisions que sumen i resten a la cultura ètica de la societat.

A l’àmbit ‘Què és la corrupció’ s’esmenten els riscos de corrupció en l’espai públic i també la transparència i els mecanismes de detecció d’alguns països del nord d’Europa, amb un recorregut molt llarg en aquest àmbit, en comparació amb països com Espanya, amb mecanismes de control posteriors al restabliment de la democràcia. També s’hi fa esment de la corrupció en l’àmbit públic a Catalunya, amb casos concrets i coneguts per la ciutadania.

Portades de diaris dedicades a la corrupció / GC

El tema dels alertadors i facilitadors, peces clau en la lluita contra la corrupció i el frau, s’explica en el tercer àmbit. S’hi comenta la necessitat que el denunciant no pateixi represàlies ni pressions professionals i/o personals. L’alerta és una mostra de civisme i de responsabilitat, no una deslleialtat o traïció. En aquest apartat apareixen noms com Hervé Falciani, enginyer que ha denunciat evasors fiscals, o altres noms com ara Montse Gassull, Azahara Peralta, Luís Gonzalo Segura, Roberto Macías o Carme Garcia. Un lloc destacat també l’ocupa la premsa per la seva funció de visibilitzar la corrupció de les societats, amb portades i titulars de casos cèlebres de corrupció nacionals i internacionals.

Els visitants hauran d’aixecar catifes –literalment– si volen conèixer la veritat, i hauran de reaccionar davant de situacions quotidianes que posaran a prova la seva integritat. A més, es projecta una selecció dels millors gags que el programa humorístic ‘Polònia’ de TV3 ha fet sobre la corrupció i s’hi exposa un recull de tires d’humor gràfic que reflecteixen aquest fenomen. El comissari de la mostra ‘Corrupció! Revolta ètica’ és el periodista i professor de Comunicació de la UAB David Vidal Castell.

Activitats paral·leles

Coincidint amb l’exposició, s’organitzen activitats diverses per a tots els públics per aprofundir en el contingut d’aquesta proposta. Concretament, el 7 d’octubre, es durà a terme la taula rodona: “Ahir, avui, demà en el cràter de la corrupció. Una perspectiva històrica”. A la taula hi participaran la periodista Gemma Garcia, autora del llibre ‘Els senyors del boom, Borja de Riquer, historiador i autor, entre d’altres, de l’obra ‘Història de la corrupció en la Espanya contemporània’,i Santiago Tarín, periodista de La Vanguardiai historiador, autor de llibres com ‘Viaje por las mentiras de la Historia Universal’. Moderarà la taula rodona el periodista David Fernández.

La sessió del 28 d’octubre es dedicarà a la figura dels alertadors de la corrupció amb la taula rodona: “Denunciar la corrupció: veus contra el silenci i les complicitats”. A la taula hi participaran quatre alertadors de diferents casos. Concretament, Luís Gonzalo Segura, que va denunciar presumptes pràctiques corruptes a l’exèrcit espanyol; Carme Garcia, alertadora del cas Mercuri; Azahara Peralta, alertadora del cas Aquamed, i Roberto Macías, alertador del cas del frau en la formació de la UGT d’Andalusia. En aquesta ocasió, la taula la moderarà Lourdes Parramon, cap de Relacions Institucionals de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

El vicepresident del Govern, Pere Aragonés, acompanyat del secretari de Difusió, Miquel M. Gamisans, i del president del Parlament, Roger Torrent, durant l'acte d'inauguració de l'exposició, el passat 17 de setembre / GC

Finalment, les activitats es tancaran amb una conversa entre Miguel Angel Gimeno, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya i Emilio Sánchez Ulled, conseller de Justícia en la representació permanent d’Espanya davant de la Unió Europea i exfiscal contra la corrupció i la criminalitat organitzada. Aquest diàleg tindrà lloc el dia 13 de novembre.

Què és l’Oficina Antifrau

L’Oficina Antifrau de Catalunya és una institució específicament dirigida a preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal al servei del sector públic a Catalunya. Antifrau té com a objectiu prioritari prevenir i investigar possibles casos d’ús o destinació fraudulents de fons públics o qualsevol aprofitament il·lícit derivat de conductes que comportin conflicte d’interessos o l’ús particular d’informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic.

El control de la seva activitat correspon al Parlament de Catalunya, a qui ret comptes. L’Oficina Antifrau de Catalunya va ser creada per la Llei 14/2008, de 5 de novembre i va començar la seva activitat el darrer trimestre de 2009, ara fa 10 anys. És la institució pionera a l’Estat espanyol a donar compliment als mandats de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció. D’altra banda, l’altre gran objectiu d’Antifrau és la investigació de denúncies. Des de la seva posada en funcionament, n’ha rebut més de 1.600 i ha resolt gairebé 1.340 expedients.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i un pack de productes de marxandatge

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies