Cerca
Espai Crític

Com viuen els infants i els adolescents el confinament?

Nens, nenes i adolescents expliquen quines inquietuds els sorgeixen després d’un mes sense poder sortir al carrer

17/04/2020 | 07:30

El Pere, de l'AE Els Xarel·los, ha construït una cabanya al sofà de casa per sentir-se com als campaments del cau / Foto: NEUS VIÑAS

El Pere té 10 anys i ja fa una setmana que s’ha emancipat. Dorm a la sala d’estar, en una cabanya que va construir amb mantes i coixins, i en surt per fer els deures, jugar a ping-pong i, a vegades, discutir amb els germans. A la seva casa de Llorenç del Penedès no s’hi està pas malament; però, com tothom, ja té ganes de sortir al carrer i estar amb els amics de l’Agrupament Escolta Els Xarel·los. En les setmanes que fa que dura el confinament no ha sortit ni una sola vegada i, malgrat que entén el perquè de les mesures preses pel Govern al voltant de la crisi del coronavirus, troba injust que no el deixin sortir a comprar amb els seus pares o a passejar una estona: “Em fa ràbia; els nens tenim els mateixos drets!”. Com a la resta dels infants de Catalunya, al Pere li han prohibit creuar la porta de casa seva i l’han obligat a passar unes colònies familiars obligades. Cada nen i nena ho viu com pot.

Una de les pitjors càrregues és l’avorriment, que també comparteixen el Jordi, de 10 anys i membre de l’AE El Turó, de Montcada i Reixac, i la Mei, de l’AE Calabrot d’Argent, de 8 anys, que assegura, que tot i que la situació no li agrada, en general està contenta. En el cas del Martí, un noi de 13 anys de l’AE Alosa, el confinament li resulta angoixant: “Cada hora del dia amb les mateixes persones en un espai reduït cansa molt. Jo visc amb els meus pares i tinc dos germans, i es fa complicat”. Ja fa setmanes que tots escolten a la televisió les notícies sobre la pandèmia: moltes defuncions, gent gran en residències al límit i una economia que s’enfonsa i que no saben com els afectarà. La Isabel, una nena de 10 anys de l’AE Els Xarel·los, expressa preocupació per “la situació econòmica” que veu cada dia al telenotícies, mentre que a l’altra banda de la forquilla, amb 17 anys, l’Andrea, de l’Agrupament Escolta Alosa, es capfica pel seu futur acadèmic: “Com a estudiant de segon de batxillerat, encara no sé què faré: si podré anar a la universitat, si aconseguiré passar aquest any i entendre els continguts a través de classes virtuals ni quan podré començar a planejar la meva nova vida”. Això sí, totes les edats comparteixen una mateixa preocupació: la mort dels seus éssers estimats. El Bernat, del Calabrot, d’11 anys, pateix per la salut dels seus avis, ja que és conscient que “són més vulnerables al coronavirus”.

L’adultocentrisme de les normes

Precisament perquè segueixen l’actualitat de la pandèmia, els nens i les nenes són conscients de l’abast del virus i molts assumeixen la prohibició que no els deixin acompanyar els seus pares a comprar productes bàsics, com la Isabel i el Martí, una norma que des d’alguns sectors s’ha considerat adultocèntrica. La secretària del Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya, Laia Farrés, de 13 anys, considera que “el fet de tancar els nens a casa afecta la seva salut mental i física; ens sentim confosos, estressats i nerviosos, i això pot influir en el nostre desenvolupament”. La integrant d’aquest òrgan dedicat a la participació infantil i juvenil hi afegeix: “És molt necessari que els infants i els adolescents puguem sortir, encara que sigui cinc minuts i prop d’on vivim, per esbargir les nostres emocions. Per part del Govern, demanem una mica de comprensió i d’empatia”. El psicòleg i educador Jaume Funes recorda que “el que nosaltres pensem i sentim no és el mateix que veuen, pensen i senten els nens i els adolescents”, i que per aquest motiu s’han de tenir en compte aquestes franges d’edat en les mesures que pren el Govern.

“Cal que els infants i els adolescents puguem sortir, encara que sigui cinc minuts i prop d’on vivim”, creu Laia Farrés, secretària del CNIAC (13 anys)

Malgrat que alguns infants no estiguin d’acord amb les restriccions, en analitzar el seu entorn conclouen que a vegades als adults els està costant més que a ells tot el que comporta el confinament. El Bernat explica que els adults, a més de treballar a casa, han d’estar pendents dels fills i de la gent gran, i això fa que la situació els superi més que als nens, i el Martí opina que “tothom ho passa igual, però els adults ho intenten amagar perquè els nens no tinguin por”. En l’opinió contrària, el Sam, de l’Agrupament Escolta Joan Maragall, de Barcelona, de 16 anys, creu que els nens ho passen pitjor perquè necessiten treure l’energia, un argument que també sosté el Jordi, que últimament es nota amb més energia del normal. Tant és així que fa alguns dies el Pere va deixar la seva cabanya i va fer 101 voltes corrent al jardí de casa seva, una mesura de descàrrega per continuar fent esport tal com ho feia abans del confinament. A més d’activitats físiques, aquests dies els infants i els joves escoltes ho estan aprofitant per fer treballs manuals, pastissos i les activitats que els proposen els caps del cau a través de les xarxes socials. Una de les pràctiques més freqüents és llançar reptes que els nens i les nenes han de superar i enviar amb un vídeo a l’equip de monitores: al Turó van invertir els àpats durant un dia; al Calabrot van haver de simular una nit de campaments, i a l’Alosa van provar de posar-se el fulard sense utilitzar les mans.

A l'AE Calabrot l'equip de caps envia reptes als infants i als adolescents. La Mei s'ha disfressat de vaca, ha barrejat ingredients fins a obtenir una mescla fastigosa i ha ballat una coreografia / Foto: DIANA CANELLAS

Amb els pares i sense amics

A falta de poder marxar de colònies o de campaments de primavera, les branques més grans fins i tot fan cau en l’horari habitual a través de videotrucades que afavoreixen el contacte amb la resta dels joves. El Sam explica que amb aquestes alternatives la comunicació no és tan fluida, però que serveixen per poder seguir fent cau, una part del seu dia a dia que considera essencial perquè és “un espai sense pares que dona bastanta llibertat”. L’Andrea afirma que per a ella “és una teràpia, un entorn on tinc confiança i puc dir tot el que vulgui; puc treure’m del damunt tota la merda que porto dins”. Per als nens i per a les nenes de totes les edats socialitzar amb persones de la seva edat és vital: no dubten a afirmar que el que més troben a faltar de la quarantena és trobar-se amb els amics, jugar i poder xerrar del que els preocupa. Als més grans dels agrupaments, també se’ls fa difícil gestionar la convivència amb els pares: “No és la situació més idíl·lica; jo mai he estat de contestar als pares, i aquests dies ho estic fent. No sé com gestionar-ho tot, estic molt més al límit i em sap greu perquè no s’ho mereixen; estem intentant relaxar-nos i fer activitats familiars de cohesió”, diu el Sam.

El pedagog Jaume Funes opina que caldrà una revisió de com educarem els fills després de tot això

El pedadog Jaume Funes apunta que, mentre que els pares han d’escollir per què val la pena barallar-se, els adolescents han de vigilar i entendre que els pares també tenen sentiments. De fet, el psicòleg explica que durant aquest confinament tant els pares i les mares com els nens i les nenes estan fent un gran descobriment: els infants descobreixen una part desconeguda dels pares, que fa referència a les seves tasques a la feina, i els progenitors s’adonen que abans delegaven una part de l’educació dels seus fills als professors i als educadors”. Unes revelacions que estrenyen les relacions paternofilials i que evidencien que caldrà una revisió de com educarem els fills després de tot això i que haurem de parar atenció a “la motxilla afectiva que porten els nens i les nenes després d’una experiència tan intensa”. “Els infants d’avui han passat de la generació de la recessió a la generació postpandèmia: fins als 20 anys viuran en situació de pobresa! Com ens ocuparem del seu patiment? Nosaltres consumirem més alcohol o li donarem al diazepam, però com compensaran ells tot aquest mal?”, hi afegeix.

El Sam i la seva germana toquen la guitarra sota la tenda que han muntat al balcó de casa / Foto: JOSEP FRANCESC CANAL

A la CNIAC tenen clar que, per millorar el benestar dels infants i dels joves durant la crisi del coronavirus, cal que se’ls escolti d’una vegada sense una mirada paternalista i sobreprotectora: “No tenim gaires punts on poder expressar com ens sentim o les nostres opinions respecte a tot el que està passant. Tot i així, seguim cridant i lluitant per fer-nos sentir!”. Els nens, nenes, adolescents i joves de l’escoltisme tenen clar el seu futur més immediat: volen tornar al cau i a reprendre el seu dia a dia. Quan es decreti el desconfinament, la Isabel i el Jordi jugaran amb els amics; el Bernat correrà per tot el poble fins que li surtin “els pulmons per la boca”, la Mei i l’Andrea visitaran les amigues; la Lucía anirà a veure els avis i la seva germana menjarà gelats; el Sam anirà a fer una volta, i el Pere sortirà de la cabanya i cridarà “soc lliure”.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies