29/11/2022 | 07:00
El sector de la cooperació continua treballant per fer notar que és imprescindible. A finals d’octubre, la Federació d’Organitzacions per a la Justícia Global (Lafede.cat) va tornar a demanar el que ja és una proclama històrica: l’augment del pressupost destinat al desenvolupament fins al 0,7% d’aquí a l’any 2030. Actualment, la xifra destinada a aquest àmbit és d’uns 55 milions d’euros, la qual cosa suposa només un 0,2% del total dels comptes de la Generalitat de Catalunya. Malgrat les demandes, les entitats del sector treballen cada dia per la lluita pels drets humans i per la promoció de la pau, una feina que requereix molt de context global, comprensió del sistema econòmic i social mundial i nous marcs on caminar cap a un desenvolupament sostenible per al futur.
Per tal de formar les treballadores que filaran aquests horitzons de futur, la Universitat de Barcelona compta amb el màster en Globalització, Desenvolupament i Cooperació, uns estudis presencials adscrits a la Facultat d’Economia i Empresa i organitzats per la Fundació Món-3, ONG de llarga trajectòria en el món universitari. Des de fa ja més de 30 anys, el màster aporta base teòrica i pràctica a professionals que volen continuar construint estratègies per al desenvolupament. La formació comença al gener del 2023 i té una durada aproximada d’un curs i mig docent. Hem parlat amb tres estudiants del màster perquè ens expliquin per què els sembla imprescindible lluitar per un sector de la cooperació més fort i quins aprenentatges s’emporten de la Universitat de Barcelona.
Núria Pelay, reaprendre amb clau ecologista
La Núria Pelay es dedica al sector de la cooperació des de fa molts anys i és una veterana en l’àmbit del dret al treball digne i dels drets laborals i sindicals. Per què necessita, aleshores, aprendre més sobre un tema que domina a la perfecció? Perquè a vegades cal tornar a agafar perspectiva: “Quan estàs en la voràgine dels teus projectes i fent les coses del dia a dia, deixes de qüestionar-te moltes de les coses que fas i per les quals lluites”, afirma l’estudiant.
Pelay ha introduït la perspectiva ecologista en els projectes amb els quals treballa a El Salvador
El que buscava la Núria quan es va apuntar al màster en Globalització, Desenvolupament i Cooperació no era tant una part pràctica, sinó aprofundir en el context de les vulneracions de drets, en les causes econòmiques i polítiques que les provoquen i en totes les seves interseccionalitats. “El màster m’ha aportat perspectiva de per què passen les coses. Soc crítica amb moltes coses de les que fem en el sector de la cooperació, perquè ens passem el dia teoritzant, però és important fer-ho i sempre n’aprens coses”. Per això, algunes de les assignatures del màster que destaquen pel seu caràcter explicatiu i reflexiu estan relacionades amb entendre els recursos mundials i la globalització productiva, comercial i financera de l’estructura econòmica actual i el sistema capitalista.
Malgrat que aquests són temes que comenta que li han permès adquirir una base teòrica més sòlida, Pelay es mostra sorpresa amb una matèria que li ha obert nous horitzons: la que estudia la interseccionalitat entre la tasca des de la cooperació i el medi ambient, és a dir, “com es vulneren drets ambientals per un suposat avenç del capitalisme econòmic”, diu en paraules pròpies. Aquesta òptica, en el seu cas, no ha quedat en el pla acadèmic, sinó que l’ha aplicat a projectes que està duent a terme en la seva feina actual a Sindicalistes Solidaris. Segons relata, ha modificat un projecte que treballava amb dones a El Salvador, que consisteix a formar i promocionar una cooperativa pastissera, i hi ha introduït un hort ecològic per tal de garantir productes de proximitat i saludables a la comunitat i col·laborar amb els agricultors de la zona.
Alberto Fabra, obrir-se al tercer sector
L’Alberto Fabra treballava en una multinacional de producció massiva de begudes alcohòliques, i el màster li va servir per canviar de rumb definitivament. En el context de la pandèmia va voler tornar a la universitat, reorientar-se laboralment i “fer alguna cosa que m’agradés i que estigués més alineada amb la persona que soc i en qui voldria convertir-me”, afirma. Fabra ja portava uns cinc anys treballant en la part comercial i de distribució d’una gran empresa i va decidir deixar un món que, en paraules seves, “no beneficia ningú, només l’accionariat de la multinacional, i que té un ecosistema muntat en què et convé treballar perquè guanyes diners, et paguen el cotxe i marxes de viatge”. Això, hi afegeix, “no coincidia amb la meva vida”.
Actualment, Fabra està satisfet amb la seva feina i pot atendre la inquietud social que sempre havia tingut
El màster en Globalització, Desenvolupament i Cooperació el va ajudar a obrir-se la porta al tercer sector després de tota una trajectòria professional allunyada d’aquest món. Quan el va acabar, va treballar uns quants mesos a Enginyeria sense Fronteres i actualment és responsable del projecte Amunt! del programa Làbora, que apropa les persones en situació de vulnerabilitat al mercat laboral. Ara, diu, està satisfet amb la feina que fa i amb els valors que acompanyen la seva tasca i pot atendre la inquietud social que sempre havia tingut en aquesta matèria.
Quan va fer aquest canvi de rumb, Fabra pretenia apostar per la branca de l’economia, ja que és la seva especialitat i la seva formació universitària, tot i que volia virar cap al sector de les polítiques públiques i de la participació social. El màster a la Universitat de Barcelona, segons exposa, li va servir per redescobrir el contrapunt a l’economia convencional que s’acostuma a ensenyar a les universitats: l’economia social, un sector que, segons l’Informe del mercat social 2021, de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), està creixent a escala global.
Agostina Balbi, trobar respostes internacionals
L’Agostina Balbi està vinculada al món de la cooperació, tant des de la vessant professional com la voluntària, des de diversos llocs i rols. Quan vivia a l’Argentina formava part de la Xarxa Federal de Mediadores amb Perspectiva de Gènere, una iniciativa de la cancelleria argentina amb el Ministeri de Justícia i Drets Humans a la qual ella es dedicava de forma no remunerada. Un cop arribada a Barcelona fa tres anys, va continuar vinculada amb projectes de cooperació amb el seu país natal i, a més, ara també pot fer-ho en l’àmbit productiu, ja que tracta de temes de cooperació internacional com a tècnica d’acció social i comunitària de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. “Els eixos d’interseccionalitat del màster m’han servit perquè són aplicables en la mirada a allò local”, afirma en relació amb la repercussió que ha tingut el màster en la seva trajectòria professional.
“La cooperació té el repte de pensar com acompanyem les transformacions socials”, reflexiona Balbi
Formada en advocacia, conflictologia llatinoamericana i mediació, Balbi va apuntar-se al màster en Globalització, Desenvolupament i Cooperació perquè necessitava “ampliar la mirada i preguntar-me què estava passant al camp internacional, entenent que el món actual, en la complexitat que presenta, necessita respostes per part de la cooperació internacional”. Per a ella, és important pensar el desenvolupament des de la mirada dels drets humans i, amb l’experiència adquirida a banda i banda de l’Atlàntic, considera que cal tenir en compte que hi ha particularitats que travessen l’Amèrica Llatina molt diferents de les d’Europa, sobretot en “com ha impactat el sistema econòmic i la globalització mundial, fent distinció entre els centres i les perifèries”. Per abordar aquestes inquietuds, a l’estudiant li ha resultat útil el temari que gira al voltant de la protecció de drets humans, la construcció de la pau al món i la vinculació del medi ambient en les tecnologies i el desenvolupament. Tot i la base teòrica que ha ampliat, però, per a Balbi un dels grans aprenentatges del màster ha estat en la línia pràctica, concretament en enfortir la seva capacitat per implementar i cocrear projectes.
Amb el curs acabat, fa algunes reflexions per a tots els futurs estudiants i professionals que s’introdueixin en aquest sector: “Crec que la cooperació té reptes que tenen a veure amb com acompanyem les transformacions socials abruptes i com hi donarem resposta. El món necessita una mirada solidària i respectuosa amb les persones i la natura, que generi escala de benestar, i això ens involucra des de l’individual i des del col·lectiu”, conclou.
