Cinc claus per combatre els discursos d’odi

Els discursos d’odi s’han convertit en un dels factors que més erosionen la convivència democràtica i la igualtat de tracte. A Catalunya, el Govern ha situat aquesta problemàtica com una prioritat davant l’increment d’hostilitats a les xarxes socials, en espais públics o en entorns esportius. Per respondre-hi, el Departament d’Igualtat i Feminisme impulsa noves estratègies per prevenir la viralització de la violència digital, reforçar la protecció de les víctimes i coordinar polítiques públiques entre departaments i agents socials.

1. Com la Generalitat vol prevenir els discursos d’odi entre el jovent

L’àmbit digital és avui l’espai on proliferen amb més força els discursos d’odi, especialment entre adolescents. Per això, la prevenció juvenil és una de les prioritats del Departament. Aquest any s’ha desplegat la campanya “Més drets, menys odi”, amb materials en 11 idiomes, una gimcana educativa i la col·laboració de creadors digitals per fomentar un ús responsable i crític de les xarxes.

El missatge central és clar: no alimentar la viralització de continguts hostils. “No compartir, no difondre” és la recomanació davant insults o discriminacions, amb l’objectiu que el jovent identifiqui discursos d’odi i en freni la propagació.

Segons reflexiona la consellera Eva Menor, “el nostre deure com a societat és treballar per garantir els drets fonamentals a la vida, a la seguretat i a la llibertat a totes les dones i als seus fills i filles, construint una societat lliure de violència”. Aplicat a l’espai digital, això implica actuar de manera preventiva davant de qualsevol forma d’hostilitat.

2. El Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi: una resposta de país

El Govern està impulsant el primer Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi, que busca coordinar una resposta transversal a un fenomen que no es pot abordar només des de l’Administració. El pacte —actualment en elaboració— reunirà administracions, entitats de drets humans, col·lectius afectats, el sector educatiu, el món digital i agents socials.

La consellera Menor considera que el Pacte serà una eina “per fomentar la cohesió social, prevenir els conflictes i la violència, protegir els drets humans i donar resposta a un context on aquests discursos són presents tant a la societat com al Parlament”.

Segons el Departament, l’elaboració del Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi s’està basant en múltiples sessions de treball arreu del territori, un procés que, afirmen, reforça la legitimitat i la representativitat del document final. El procés inclou també jornades interdepartamentals per establir línies comunes d’actuació i el reforç del Consell Assessor de Drets Humans, que incorporarà un grup de treball específic sobre discurs d’odi i extremismes.

3. L’esport com a espai clau per frenar el racisme i els discursos d’odi

Els entorns esportius són un dels espais on el racisme i els discursos d’odi tenen una presència més visible. Per això, el Govern ha aprovat una estratègia específica en l’àmbit esportiu, amb 15 mesures coordinades entre Igualtat i Feminisme i el Departament d’Esports.

Les accions inclouen el monitoratge del racisme en clubs i competicions, la formació de gestors esportius, codis ètics, protocols d’actuació i campanyes de sensibilització, així com una xarxa de suport per a esportistes racialitzats.

En aquest context, Menor remarca que “hem de ser proactius en la identificació i correcció de situacions de risc, per anticipar-nos a qualsevol forma d’injustícia o desigualtat que pugui aparèixer”. El plantejament reforça la idea d’intervenir abans que les discriminacions es cronifiquin.

4. L’informe sobre discursos d’odi a Catalunya: dades per orientar polítiques públiques

Un dels avenços més rellevants és el primer informe sobre discursos d’odi a Catalunya, elaborat per la Direcció General de Drets Humans amb la Universitat Autònoma de Barcelona. L’estudi analitza les tendències del discurs d’odi, l’impacte en la convivència, els col·lectius més vulnerables i la propagació en entorns digitals, on la viralització accelera la difusió d’hostilitats.

La radiografia també examinarà les conseqüències emocionals i socials per a les víctimes, una peça clau per reforçar circuits d’atenció i sistemes de detecció.

Com destaca la consellera Eva Menor, “no es tracta només de garantir que totes les persones tinguin accés a les mateixes oportunitats, sinó també de reconèixer i actuar davant de les desigualtats persistents que impedeixen que moltes persones gaudeixin de la seva dignitat i llibertat”. El Departament defensa que disposar de dades fiables és essencial per dissenyar polítiques eficaces i prevenir la discriminació.

5. Reptes estructurals: tecnologia, justícia i millora del suport a les víctimes

Tot i els avenços, hi ha reptes estructurals que exigiran una mirada de llarg recorregut: millorar la cooperació amb plataformes digitals per limitar la viralització de contingut hostil, reforçar els circuits de suport a les víctimes, garantir una aplicació homogènia de la legislació i adaptar els marcs normatius a les noves formes de violència digital i extremisme. La lluita contra el discurs d’odi, conclou el Departament, requereix prevenció, coordinació i una resposta institucional continuada.