Cuidar-se a través del disseny, l’eina identitària de les Metzineres

Avui, les Metzineres, un col·lectiu de dones que lluiten contra l’exclusió social i l’estigmatització del consum de drogues, han quedat amb un grup d’estudiants de les escoles de disseny Elisava i BAU per destenyir texans. Cada divendres a la tarda, des del mes de març, es reuneixen per personalitzar conjuntament roba reciclada en el marc del projecte de cocreació “Disseny per a la inclusió”, impulsat pel Museu del Disseny i per Ojalá Projects. La iniciativa posa en contacte aquests estudiants amb col·lectius d’àmbits com la diversitat funcional, amb menors en risc d’exclusió social o amb dones que han patit violències diverses, com és el cas de les Metzineres. Per Carmina Borbonet, responsable dels serveis educatius del Museu, el programa respon a “l’objectiu de promocionar la funció social i educativa del Museu amb propostes d’aprenentatge compartit amb institucions educatives i socials”.

En el taller que fan els estudiants amb les Metzineres a l’Àgora Juan Andrés Benítez, del Raval de Barcelona, se centren a customitzar la roba que recullen del carrer o els donen. “Amb Metzineres escollim la moda com a reivindicació de la identitat. Elles reciclen la roba que es troben perquè moltes vegades no poden escollir què posar-se; per això volem donar-los eines perquè puguin reconvertir-la. Poder escollir quina imatge dono de mi mateixa, dignifica”, afirma Anaïs Esmerado, creadora d’Ojalá Projects.

Aura Roig, directora de les Metzineres, considera que és molt important participar en projectes com aquest: “Moltes dones queden fora dels projectes culturals i socials: es té el prejudici que no es cuiden ni els agrada arreglar-se, i no és així, sinó al contrari. A vegades tenim la sensació que ens donen la roba que sobra, i poder customitzar-la no només és molt coherent amb els criteris de sostenibilitat que tenim, sinó que, a més, trenca amb els estigmes”.

Mitja dotzena d’estudiants d’Elisava i de BAU, liderats per la dissenyadora Bruna Sedó, desembarquen a l’Àgora Juan Andrés Benítez i comencen a submergir algunes peces texanes en el lleixiu: avui faran peces a l’estil tie dye. La Chiara, una de les Metzineres que participen en les sessions, s’uneix al taller: no li calen guants ni esponja; posa la mà dins del lleixiu i estampa el líquid sobre uns pantalons, on hi fa alguns dibuixos. La Luana, que també forma part del col·lectiu, en canvi, aquesta tarda s’ho mira des de la distància: “Hi ha dones petites i dones grans com jo, i necessitem roba per a totes. M’agrada que les estudiants de disseny ensenyin a cosir, a posar un botó, a fer un vestit… Però encara falta molt!”.

Anaïs Esmerado, d’Ojalá Projects: “Quan els estudiants venen aquí i coneixen les Metzineres, se’ls trenquen tots els prejudicis”

Segons comenta la Inés, estudiant de Disseny del Producte a l’Elisava, en cada sessió fan activitats diferents: el primer dia van tallar peces de roba i les últimes setmanes han descosit i han pensat com “intentar donar-li una segona vida a la roba, per tunejar-la”. Aquesta tarda, mentre unes es dediquen a destenyir amb lleixiu, per exemple, d’altres escullen quina roba utilitzaran per a futurs dissenys. Dues estudiants destrien peces de roba, i la Rita, una integrant de les Metzineres, les ajuda. Desfan punts i parlen de la violència policial que viu des de fa anys la Rita pels carrers del Raval.

Un impacte bidireccional

“Quan els estudiants venen aquí i coneixen les Metzineres, és quan se’ls trenquen tots els prejudicis i es fomenta la inclusió”, afirma la directora d’Ojalá Projects. Ho confirma l’estudiant Inés, que assegura que aquest taller li ha aportat molts aprenentatges: “Ha suposat saber que són persones que estan en una situació completament diferent de la nostra, i també he après a treballar en grup i adaptar-m’hi, a no seguir sempre els passos que et diuen que has de seguir a la universitat”. El Manuel, estudiant de Disseny de Moda a la BAU, confessa que li ha canviat la manera d’afrontar la seva tasca professional: “Jo normalment començo de zero a fer una peça i mai havia treballat així. M’he adonat que t’estalvies temps i estàs utilitzant una tela que ja està produïda i és més sostenible que comprar teixits”.

Luana, membre de les Metzineres: “És positiu que la gent jove d’escoles de disseny vingui a compartir amb nosaltres les seves experiències”

La Luana, metzinera des de la creació de l’entitat, troba positiu que joves de realitats tan diferents coneguin el col·lectiu, però reivindica que la societat les hauria de veure “simplement com a persones”. “La gent no s’ha d’acostumar a nosaltres; a mi m’han tractat moltes vegades com a deixalla, i està bé veure que hi ha gent que no m’hi tracta. Trobo positiu que la gent jove que ve d’escoles de disseny vingui a compartir amb nosaltres les seves experiències: els obre la ment; hem de lluitar per això. Nosaltres fem la nostra joventut”, diu.

L’aportació dels tallers del projecte “Disseny per a la inclusió” és bidireccional, genera un impacte tant per la integració dels col·lectius vulnerables com per l’aprenentatge i la consciència social de l’alumnat. Impacta en els estudiants però també en les dones que hi participen, diu la directora d’Ojalá Projects, ja que les dones que hi participen venen de realitats molt diverses, com el treball sexual, el sensellarisme, un ingrés a la presó o pertanyen al col·lectiu LGTBIQ+. Segons apunta la directora de Metzineres, Aura Roig, realitzar aquests tallers amb els estudiants de disseny les ajuda a “crear sentiment de pertinença i dona un espai de convivència”. “Ja no és aquella dona que dorm al carrer, sinó que es posa un nom propi a cadascuna, i això ja és molt emocional”, afirma Roig.

Cuidar-se com a necessitat bàsica

Roig incideix en l’efecte que suposa, per a les dones que integren el col·lectiu, participar en tallers específics de l’àmbit de la moda, ja que “impacta molt en la seva autoestima, se’ls donen eines d’autogestió i eines directes per cuidar-se”. “Vivim amb la idea que la imatge pròpia no és una necessitat bàsica. Pel manament de gènere a què sobrevivim les dones, la part estètica és important i té una part pragmàtica: si no et pots arreglar, difícilment tindràs una feina i la gent et mirarà encara més”, es queixa la directora de l’entitat amb seu al Raval.

Aura Roig, directora de les Metzineres: “Reivindiquem els nostres drets des de les nostres creativitats”

Roig afirma orgullosament que el projecte de les Metzineres no està basat en l’assistencialisme, sinó en l’activisme: “Reivindiquem els nostres drets des de les nostres creativitats. Sovint es té la idea que són dones passives, que no els interessa el que tenen al voltant, i sovint és al contrari, però no tenen l’oportunitat de formar-ne part. Tenim una visió victimista d’elles, però són molt potents i resilients, amb unes capacitats artístiques brutals!”.

La Luana és un exemple de resiliència, i ella mateixa ho reivindica: “Les Metzineres vam començar des del no-res; vam anar lluny perquè vam lluitar pel que tenim, i espero que arribem encara més enllà. Jo soc una de les lluitadores de les Metzineres, una dona trans que s’ha de moure i que ha de lluitar. Vam aconseguir aquest taller de roba per trencar amb tot a través de roba reciclada, però encara falta molt!”.

El projecte de “Disseny per a la inclusió” amb les Metzineres durarà fins al juny, quan celebraran el final del taller. El dia 11 de juny realitzaran un shooting, una sessió de fotos, i una passarel·la per lluir els dissenys que han creat des del mes de març, entre els estudiants de disseny i les dones de les Metzineres. Tant Roig com la directora d’Ojalá Projects esperen poder donar continuïtat a aquesta aliança.