Divulgació històrica en càpsules sonores

Havíeu sentit a parlar dels Català, una nissaga de fotògrafs que abasta tot el segle XX? Sabíeu que diverses famílies catalanes van participar activament en el tràfic d’esclaus fins ben entrat el segle XIX? Sou conscients del paper que va tenir el poble jueu al nostre país durant un llarg període de la història? Us sona quan va ser la vaga de La Canadenca i quins guanys per a la classe treballadora va aconseguir? Tots aquests interrogants i molts d’altres els podeu resoldre escoltant les càpsules sonores divulgatives produïdes pel Museu d’Història de Catalunya (MHC) sota el nom genèric de SOM Pòdcast.

“Durant uns minuts, sentireu bategar la història! Aquests pòdcasts són part d’una aventura comunicativa amb la qual ens sumem en català a un dels productes avui en dia més populars en la difusió de continguts culturals a la xarxa”, explica Raquel Castellà, conservadora del Museu d’Història de Catalunya i coordinadora d’aquest nou servei, que va engegar al setembre passat. Però no hi trobareu grans batalles ni llistes de reis. “Volem tractar episodis o conceptes històrics que no solen sortir als llibres d’història o no són tan coneguts pel públic; volem explicar elements de la vida quotidiana dels nostres avantpassats, en una concepció més social de la història, no tan estructural o clàssica”, aclareix Raquel Castellà.

Aquests programes, d’uns 30-35 minuts de durada, pretenen submergir els oients en alguns dels episodis clau de la història de Catalunya, a través d’experiències de vida, de conflictes, de guerra, de repressió i exili, però també de progrés, d’idees, de valors i d’esforços col·lectius. “Ho farem sempre de bracet de persones expertes, estudioses de la història, algunes de les quals ja han col·laborat amb el Museu en altres activitats, i d’altres que anirem a buscar expressament perquè són expertes en els continguts que anirem desgranant en els pòdcasts”, diu la conservadora de l’MHC. El títol de la sèrie (SOM) vol reflectir aquesta intenció: “El que ara som nosaltres és el resultat de tot allò que van ser els qui ens han precedit; la història ens ha fet com som en la Catalunya diversa dels nostres temps”.

Títols publicats i en preparació

Els quatre primers episodis ja s’han publicat en aquesta segona part del 2022. Així, el primer es titula “Els Català, fotògrafs d’un segle“, com l’exposició que va acollir el Museu fa uns quants mesos i el llibre de gran format que se’n va derivar. Hi col·laboren la prestigiosa fotògrafa Pilar Aymerich i l’historiador Andreu Català, comissari de l’exposició i fill de Francesc Català-Roca. El segon rep el títol de “Tràfic d’esclaus a Catalunya” i tracta de la vinculació de diverses famílies de la burgesia catalana amb l’esclavisme durant els segles XVIII i XIX. Compta amb la col·laboració dels historiadors Martín Rodrigo i Gustau Nerín. El tercer es titula “El poble jueu a Catalunya: mite i realitat” i, per fer-lo possible, s’ha comptat amb la col·laboració de Sílvia Planas, directora del Museu d’Història de Girona i del Museu d’Història dels Jueus, una autèntica especialista en la matèria. El quart, i fins ara darrer capítol publicat, és “La vaga de La Canadenca i els anys del pistolerisme“, sobre la lluita obrera del primer terç del segle XX a la ciutat de Barcelona i la repressió exercida de forma sagnant i fora de la llei per la patronal. Els experts que hi han col·laborat són l’historiador i escriptor Ferran Aisa i el periodista David Revelles.

En preparació per als primers mesos del 2023 ja n’hi ha alguns més. Tractaran sobre el treball domèstic a Catalunya, amb Mònica Borrell i Tura Tusell; sobre el camp d’extermini de Mauthausen, amb documents de la Col·lecció Francesc Boix i del fons Juan de Diego, amb la col·laboració de Rosa Toran; sobre els jocs i les joguines en la història de Catalunya, amb Pere Capellà i Andrés Payà, i alguns d’altres que encara s’han de concretar, però que abraçaran temes tan diversos com el poble gitano a Catalunya, les dones al front de guerra durant la contesa del 1936-1939 o la Setmana Tràgica.

“Com podeu comprovar amb aquesta llista”, explica Raquel Castellà, “ens decantem per tractar d’aspectes més socioculturals de la nostra història, perquè creiem que el públic està molt més interessat en aquest caire antropològic del passat que no pas en qüestions més polítiques o d’estructures de poder, que són les que sovint han quedat magnificades”. És la mateixa línia que han adoptat alguns mitjans de comunicació especialitzats en història, com la revista mensual Sàpiens, amb la qual l’MHC manté una col·laboració estreta.

Una perspectiva social i antropològica de la història

La directora del Museu d’Història de Girona i experta en la història del poble jueu, Sílvia Planas, que ha participat en el tercer pòdcast de la col·lecció, considera que aquest format sonor és molt vàlid per a la divulgació històrica perquè arriba a públics molt diversos i permet que el puguis escoltar quan vulguis i des del reproductor que prefereixis. Planas qualifica la iniciativa de SOM Pòdcast de pionera en el món de la divulgació històrica a Catalunya i agraeix al Museu d’Història de Catalunya que “faci de locomotora” de la Xarxa de Museus d’Història que hi ha arreu del país.

Pel que fa a la història dels jueus a Catalunya, Sílvia Planas considera “que s’ha fet un esforç institucional per divulgar-la, tant a Girona, on hi ha un museu dedicat exclusivament a això, com en altres ciutats, però que encara hi ha molts tòpics i falsos mites que dificulten que arribi de forma massiva a la ciutadania”. La historiadora gironina creu que la museologia basada en la perspectiva social i de la vida quotidiana de la història és l’única que pot donar sentit als museus d’aquest tipus, perquè, si no, “ens perdem en batalletes concretes i és impossible interpretar cada època del passat correctament”.

“Totalment d’acord amb la Sílvia”, hi afegeix Raquel Castellà, conservadora del Museu d’Història de Catalunya. “Amb aquesta col·lecció de pòdcasts volem acostar la història a la ciutadania d’una manera entretinguda, alhora que posem en valor la riquesa del patrimoni històric del nostre país”. És un nou canal de divulgació de les activitats i dels continguts del Museu que s’afegeix a l’exposició permanent, a les exposicions temporals, a les publicacions en paper i als recursos en línia accessibles des del web, ara que l’MHC ja s’acosta als 27 anys de vida a la seu actual del Palau de Mar de Barcelona. Els episodis de SOM Pòdcast es poden escoltar a les principals plataformes de continguts sonors, com ara iVoox, Spotify i Apple.