El CCCB obre les finestres

Després de tres mesos i mig amb el pany tancat i les sales a les fosques, toca obrir les finestres a la cultura. També les portes: el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona es pot visitar des del passat 12 de juny i entoma la temporada d’estiu amb noves mesures de seguretat sanitària i amb activitats que traspassen les parets per arribar als joves del Raval i a la comunitat del món dels videojocs.

Per una institució com el CCCB, la reobertura dels seus espais i la reactivació de la programació d’activitats suposa molt bones notícies, malgrat que aquests últims mesos no han estat fàcils, explica la directora del CCCB, Judit Carrera. “És una crisi duríssima per a tothom, molt dura per a un sector cultural que ja venia fragilitzat per la crisi del 2008”, sentencia. En el cas de l’espai cultural situat al carrer de Montalegre, comenta la directora, la crisi de la Covid-19 ha tingut una incidència especial en dues de les seves singularitats: una presencialitat que barrejava públics i llenguatges i que formava part de l’ADN més pur de la institució, i el vincle internacional que, a través de creadors i professionals de tot el món que participaven en les exposicions i conferències, teixia ponts entre Catalunya i la resta del planeta.

Judit Carrera: “Tenim la voluntat d’obrir finestres, que els murs de la institució siguin més porosos”

Però tot i les penalitzacions que ha patit els darrers mesos, l’equipament deixa entrar ara més aire que mai. El CCCB ha vist augmentar les visites del contingut digital fins a un 235% durant el període de confinament, fet que els confirma que cal continuar amb un reforç de l’àmbit virtual. L’espai web, al cap i a la fi, també és un espai de creació, reivindica Carrera, i per això cal entendre que amb aquesta nova situació en què es troben els equipaments culturals, cal ser més flexibles que mai i adaptar-se a les noves necessitats: “Aquesta crisi ens permet consolidar una política que ja estàvem desenvolupant, que és difuminar el dins i el fora de la institució. Tenim la voluntat d’obrir finestres, que els murs de la institució siguin més porosos”. Les sales d’exposició, les aules i els espais exteriors formen part del CCCB, però no només. Altres espais de la ciutat, així com projectes i entitats del barri o d’altres parts del territori català també integren el teixit del CCCB: “Estem fent una feina d’obertura, de creació de noves aliances i d’incorporació de noves mirades”, afirma la directora del centre.

Les activitats post-pandèmia

La seva programació, fins i tot en l’era post-COVID, vol ser-ne una evidència. Les sales d’exposició del centre mantindran l’exposició Gameplay fins al 30 d’agost, on es mostraran els múltiples universos que hi ha darrere dels comandaments i les pantalles. El videojoc és cultura, i com a representant d’un dels mitjans expressius més rellevants de la contemporaneïtat, és necessari destacar la centralitat que ocupa en l’actualitat i les impressionants xifres de consumidors de la seva indústria. A causa de les noves condicions d’higiene, la mostra ha hagut de renunciar a la part interactiva de l’exposició, que deixava provar videojocs in situ, i això s’ha substituït per una recreació audiovisual de l’experiència del joc, així com també s’han fet accessibles els videojocs a través de la pàgina web perquè tothom pugui provar-los des de casa.

En el marc del Gameplay i en la línia de combatre estereotips i buscar noves perspectives, el CCCB estendrà el format d’exposició física al pla del debat. El 22 de juliol l’escriptora Lucía Lijtmaer i el cap d’exposicions del CCCB, Jordi Costa, reflexionaran al voltant de les referències culturals que han marcat la relació personal que tenen amb els videojocs, i el mes d’agost es realitzarà la projecció del film “Asparagus” de Suzan Pitt al Hall del CCCB en el marc de Pantalla interior, un cicle de cinema focalitzat en l’expressió del món dels somnis i la imaginació que se celebrarà tant de manera presencial com virtual. També en el terreny audiovisual i en motiu de l’exposició Gameplay, el 5 i 6 d’agost es podran veure al Hall del CCCB les pel·lícules “Computer Chess” d’Andrew Bujalsky i “Aidol” de Lawrence Lek.

Després de la quarantena, el CCCB vol centrar la mirada cap a allò local, concretament cap als veïns i veïnes més petites del barri del Raval. Aquest estiu el casal Culturnautes, que s’inicia a finals de juny i s’acabarà el 31 de juliol, ha reservat totes les places de la temporada a infants provinents d’entitats socials del Raval, com l’Associació Casal dels Infants i La Fundació de l’Esperança. Carrera argumenta aquesta decisió exposant el “doble confinament” que han patit molts nens i nenes del Raval, que a més de no poder sortir de casa, “no han disposat de recursos culturals i digitals durant aquest temps”, afegia. En aquests tallers d’estiu s’exploraran aspectes com la relació del joc amb l’espai públic, el racisme o la creació escènica a partir de llums i ombres amb entitats i professionals de disciplines com la dansa, amb la companyia Big Bouncers, l’arquitectura o els espectacles de titelles.

De cara a l’adolescència, l’abordatge arriba a través d’altres disciplines i amb el suport d’Òmnium Cultural i l’associació Punt de Referència d’acompanyament a joves extutelats. El cicle Eh!, ideat per a joves d’entre 14 i 18 anys com a laboratori de creació i reflexió col·lectiva, vol ser una oportunitat per aquells adolescents que passaran l’estiu a la ciutat de Barcelona. Danses urbanes de l’Àfrica subsahariana amb Ku’dancin Afrobeatz, rap amb el col·lectiu Versembrant, taller de selfies amb Anna Surinyach i Severine Sajous, fanzines amb Laboratorio móvil, serigrafia amb La Modesta i el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona i un taller de podcasting amb Radio Africa i la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona, entre altres, són algunes de les eines que, entre els mesos de juliol i setembre, tindran els joves per repensar si és possible mirar el món d’una altra manera.

Pensant en projectar-se al món i potenciar la virtualitat, l’equipament no perd l’oportunitat de reflexionar sobre el futur. Ho farà el proper 15 de juliol en un debat entre l’antropòloga i catedràtica Teresa Caldeira i la directora del CCCB, Judit Carrera, sobre el futur de les ciutats després de la pandèmia. En una línia més distòpica, i per celebrar el Dia Orwell, també es realitzarà l’1 de juliol una conversa entre els periodistes Marta Peirano i Peter Pomerantsev al voltant dels clarobscurs de l’internet lliure i els seus sistemes de vigilància que operen sense supervisió democràtica, i el 2 de juliol el periodista cultural Dorian Lynskey conversarà amb l’escriptor Jordi Puntí sobre la importància de la novel·la 1984 en l’imaginari cultural contemporani. Tot sota la premissa que la cultura, després d’haver estat tancada, és la millor àgora on aprendre.