21/10/2020 | 06:00
Arriba la tardor però el Grec no s’acaba. Les arts escèniques a la ciutat de Barcelona no són cultura de temporada, ara els espectacles que estàvem acostumats a veure el mes de juliol s’allargaran fins ben entrat l’any 2021. Després de les restriccions per l’alerta sanitària de la primavera, que van provocar l’anul·lació de moltes funcions escèniques i l’aturada dels assajos, el Festival Grec ha pres la decisió de reconfigurar el calendari i oferir una trentena d’estrenes en el marc del De Grec a Grec, que vol tirar endavant els espectacles amb els quals havia adquirit un compromís de coproducció i que no van poder realitzar-se a causa de la Covid-19.
D’aquesta manera, l’Amèrica Llatina seguirà més present que mai als teatres de la capital catalana. El continent convidat del Grec 2020 aterrarà sobretot en format de reivindicació i amb la voluntat de fer-nos revisar les actituds racistes i transfòbiques, però també amb la missió de posar en evidència el poder que oprimeix la població a banda i banda de l’Atlàntic. La primera confrontació que ens brindarà el Grec és ben a prop, just davant de l’entrepà d’alvocat matinal que et prepares per evitar els embotits o el que guarneix els poke bowls més de moda de la ciutat. Marc Chornet, director de l’obra La ruta de la palta, creació de la companyia Projecte Ingenu ideada en un intercanvi artístic a Santiago de Xile, que es farà a l’Escenari Joan Brossa del 9 al 13 de desembre, exposa les greus conseqüències del consum d’alvocat per part d’Europa i els Estats Units en els conreus desertitzats xilens: “El preu de l’alvocat ha pujat gràcies a l’exportació cap als Estats Units i Europa fins al punt que comença a tenir un preu prohibitiu per la població xilena més humil. Conservem una actitud colonitzadora cap als països d’Amèrica Llatina, políticament la colonització ha desaparegut, però es manté una mena de colonització econòmica“. L’espectacle teatral pretén connectar la capital xilena amb la catalana per evidenciar els efectes devastadors que provoca la mirada europea colonialista i extractivista sobre Llatinoamèrica: “No hi ha una mirada conscient, però sí una mena d’oblit. Tanquem els ulls davant de situacions incòmodes, no som conscients que el consum indiscriminat d’alvocats d’importació o de quinoa pot provocar desertització, sequera, monocultius i explotació”, clama Chornet.
Aquests privilegis de la població europea són carn de monòleg també en la peça Una galaxia de luciérnagas, una obra d’Aina Tur que es farà al Maldà les tres primeres setmanes de novembre i que reviu un assalt a mà armada que va viure l’autora quan va viatjar a l’Amèrica Llatina amb 21 anys. En matèria de racisme, una de les obres destacades de la programació del cicle és El combat del segle, de l’autora resident a la Beckett Denise Duncan, que aprofundeix en l’èxit d’un boxejador afroamericà a la Barcelona de principis del segle XX, i que romandrà a la sala del Poblenou fins el 22 de novembre. Pel que fa a injustícies, El apellido comienza conmigo, de Chaska Mori, que tindrà lloc a La Badabadoc Teatre el maig del 2021, il·lustra els límits de la legalitat i la corrupció peruana.
Complicitat entre els oprimits
Un dels aspectes que escurça la distància entre continents, però, és la lluita dels oprimits. El cicle De Grec a Grec també posa èmfasi en allò que uneix ubicacions tan separades com la Plaça d’Urquinaona de Barcelona i la Plaza d’Italia de Santiago de Xile, el centre dels aldarulls a aquell país sudamericà l’octubre del 2019. A la mateixa obra de La ruta de la palta, diu el director Chornet, hi trobem “crits amb ecos a les dues bandes de l’Atlàntic, la lluita de la classe oprimida, el gènere oprimit, la de la identitat oprimida. Sempre són lluites cap a qui conserva privilegis de manera il·legítima”. Aquesta unió d’intèrprets catalans i xilens significa per al director “una barreja de dues tradicions teatrals que ha de ser una font interessantíssima d’intercanvi cultural al servei de la mirada crítica de l’espectador”.
Tant el passat més recent com el més llunyà, ambdós poden servir d’excusa per qüestionar els engranatges abusius del poder. Si l’alvocat ens parla de l’actualitat, la novel·la Pedro Páramo pot ajudar-nos a fer un exercici de memòria. L’adaptació teatral de la novel·la de Juan Rulfo, interpretada per Pablo Derqui i Vicky Peña al Teatre Romea del 12 al 29 de novembre, converteix el text literari en escènic per explicar com Juan Preciado va descobrir que el seu pare, Pedro Páramo, va aprofitar-se dels habitants de Comala. El dramaturg Pau Miró apunta que, tot i que l’argument principal sigui la opressió d’un cacic cap als pobres d’un poble, l’obra no només es queda a aquest nivell: “El que transcendeix i és actualitzable és el pes dels remordiments a la novel·la. Què he fet jo a la meva vida? Quin mal he fet als altres i quin mal m’han fet? La responsabilitat de cadascú vers els altres és molt vigent”, assegura Miró. Veure un clàssic com aquest, afirma el dramaturg, és un exercici molt saludable perquè, en l’etapa de confusió en què estem, “sostenir-se en clàssics ens pot donar perspectiva i solidesa, no per quedar-nos amb ells sinó per partir d’ells”.
Sobre els mecanismes del poder, el Grec també compta amb Història d’un senglar, que protagonitza Joan Carreras i que es farà al desembre en el marc del Temporada Alta 2020. Pel que fa a clàssics, el festival segueix apostant per l’adaptació d’obres llatinoamericanes: l’espectacle Lo único que necesita una gran actriz es una gran obra y ganas de triunfar, que acollirà la Sala Atrium a partir del març del 2021, és una proposta d’un col·lectiu de teatre mexicà que ha adaptat el clàssic de Las criadas, i el juliol del 2021 Carme Portaceli dirigirà una de les peces més conegudes de l’escriptora Isabel Allende, La casa de los espíritus.
Un horitzó d’arts fins a l’estiu vinent
Una altra revisió imprescindible que proposa el Grec, tot i que en matèria de transfòbia, és l’espectacle Tránsitos, que es podrà veure al Teatre La Gleva del 20 de novembre al 6 de desembre. A través de la dansa, el teatre i el document, els personatges de la funció exposen com viuen el procés de trànsit a Barcelona, Buenos Aires i Montevideo i expliquen com són les organitzacions de defensa dels drets de les persones LGTBI+ en aquestes ciutats. El març del 2021 a la Sala Hiroshima la xilena Natalia García-Huidobro i la maputxe Elisa Avendaño Curaqueo també apostaran per la dansa i la corporalitat per explicar la repressió de l’Estat xilè a Amor a la muerte, i del 13 al 15 de novembre The National Body mostrarà com el cos d’un gimnasta es pot convertir en una eina política.
Per ara, la temporada d’arts escèniques promet allargar-se fins a la primavera que ve. D’entre les propostes que s’aniran estrenant en els pròxims mesos, trobem la ficció documental Fuera de juego, la reflexió sobre abusos infantils Pruna i la coproducció L’habitació blana, que combina drama i humor per parlar de la infantesa. Per al públic més petit, El màgic d’Oz estarà en cartellera fins al 10 de gener del 2021. De cara a l’estiu vinent, el Grec portarà a l’escenari La gavina, d’Anton Txékhov i dirigida per Àlex Rigola, així com propostes musicals com les de Sílvia Pérez Cruz i l’Orfeó Català amb Marina Mascarell.