El teatre i la crisi ecològica, cara a cara al nou cicle de la Sala Beckett

Buscar una idea de futur enmig del relat del col·lapse pot ser difícil d’aconseguir. La crisi climàtica ja no és aquell reducte de pessimistes que s’apropa a poc a poc: ja n’estem notant les conseqüències en pell pròpia i els experts apunten a falta de subministraments, a inundacions i sequeres i a escassetat d’aigua potable, entre moltes altres conseqüències. La Sala Beckett ens proposa, malgrat el moment d’alarma i d’incertesa, parar a reflexionar sobre les pors que ens provoca la crisi planetària a través del cicle Planeta Persona, una sèrie d’espectacles, de lectures i d’activitats de pensament que es desenvoluparan fins al 3 d’abril amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El teatre ja s’està enfrontant amb la crisi climàtica de cara. La situació d’emergència que viu el planeta s’ha consolidat com un dels problemes més greus de la societat contemporània actual, però també com un dels pous de debat i de reflexió més grans per explorar. “Per a aquest cicle és importantíssim combatre el discurs de la por; tenim el repte que la forma com definim el planeta no ens acapari”, afirma Israel Rodríguez-Giralt, comissari de la proposta i investigador de la UOC. Les paraules “col·lapse” o “extinció”, diu, aporten magnitud i urgència a la situació que vivim, però cal trobar un punt mitjà que calmi els ànims: “És rellevant alertar i sensibilitzar, però també evitar que la por es transformi en inacció, resignació o fatalisme”, hi afegeix.

“Volem obrir un espai de reflexió per si és possible imaginar un planeta més habitable i compartit”

Per això, afirma Aina Tur, responsable de programació de la Sala Beckett, el cicle Planeta Persona vol superar les lectures més catastrofistes d’aquest relat i revisar, a través d’espectacles i d’activitats, com podem construir un futur habitable i en comú. “No tenim moltes respostes, però volem estimular el pensament i obrir un espai de reflexió per si és possible imaginar un planeta més habitable i compartit”, expressa Tur.

El Planeta Persona, doncs, serveix com una eina per entendre millor què estem vivim i quines alternatives tenim. Davant les veus que neguen la crisi, apunta Rodríguez-Giralt, el cicle de la Beckett vol destacar les iniciatives col·lectives i ciutadanes que ens estan ajudant a “reimaginar les ciutats, el món rural, els oceans, els deserts, la nostra relació amb les plantes, els altres animals, els residus, la justícia climàtica o les relacions intergeneracionals”.

I per què el teatre? 

Tur té clar que el teatre és una eina més que adient per arribar a la consciència de la ciutadania: “La capacitat del teatre és la de fer-te de mirall; aconsegueix tocar-te emocionalment”. Així, mentre que, si mires les notícies sobre l’escalfament global a la televisió, te n’arriba la informació a seques, quan hi reflexiones mitjançant una obra de teatre et colpeix també en l’esfera emotiva. La naturalesa del teatre, hi afegeix, permet tractar de relats sobre la crisi climàtica que vivim des de vessants molt diferents les unes de les altres.

En el cas del primer espectacle que s’estrenarà aquest mes de gener, Animal negre tristesa, d’Anja Hilling, i dirigit per Julio Manrique, ho fa des de l’esfera de la responsabilitat. Segons recull la sinopsi d’aquest espectacle, que pujarà a l’escenari des del 26 de gener fins al 6 de març, un grup de persones que van d’excursió a un bosc acaben provocant un incendi que els mostrarà la seva pròpia vulnerabilitat. La programadora de la Beckett comenta que aquesta història explica l’esperança que podem veure malgrat la catàstrofe, un dels valors fonamentals del cicle. Aquesta peça que tant significat ha agafat amb la pandèmia de la Covid ja estava programada des d’abans de l’arribada del virus; però, segons afirma Tur, “el correlat amb la crisi sanitària és molt potent”. “En pandèmia ens hem vist vulnerables davant la força de la natura, i això ens ha transformat. Hem de plantejar-nos millorar la nostra relació amb la crisi climàtica”, reflexiona la membre de la Beckett.

L’altra obra destacada de la programació és Salvació Total Imminent Immediata Terrestre i Col·lectiva, un text de Tim Crouch dirigit per Pau Roca, de Sixto Paz i del festival Grec, que estarà en actiu del 26 de gener al 20 de febrer. Aquesta proposta porta a l’escenari un home predicador que ha escrit un llibre que ho prediu tot i que voldrà que els seus adeptes el segueixin fins a la fi del món existent. Es tracta, per a Tur, d’un “espectacle multidimensional en què es buscaran noves narratives per superar les catàstrofes”.

En una altra línia de reflexió, l’obra No sabem res del campo, de Clàudia Serrahima, explora el procés de la transhumància. L’autora de l’espectacle ha fet un treball de documentació i de recollida de testimonis orals per explicar la pràctica ramadera. És un exercici per endinsar-se en altres models de vida que aporten beneficis per a l’entorn com la regulació de la biodiversitat o la dinamització de l’economia i de les relacions humanes d’un territori. Aquest treball es podrà veure del 24 al 27 de febrer per a un públic molt reduït: només 10 persones per funció.

Per al públic més petit, i amb entrada prohibida als adults, la funció Demèter, d’Agrupación Señor Serrano, companyia resident de la Beckett durant la temporada 2020/2021, explora la finitud dels recursos naturals i els límits de l’explotació de l’entorn per a la riquesa d’uns quants. L’espectacle es podrà veure del 5 al 13 de febrer i és per a infants de 7 a 11 anys. Aquest és un capítol més de la sèrie teatral que revisiona de manera crítica els mites clàssics per connectar-los amb conflictes de l’actualitat. De la companyia resident de la Beckett durant la nova temporada, Íntims Produccions, es podrà veure Dels intestins una soga i del cul un sac de gemecs del 9 de març al 3 d’abril.

Pensar solucions en comú

El Planeta Persona no es queda només en la programació teatral. Per a la reflexió de temes com l’emergència climàtica és necessari “fer valdre els activismes”, assegura el comissari del cicle, per tal de repensar com podem involucrar-nos i “ser part de la solució”. I ho faran a través de lectures i activitats que posaran en valor veus i geografies diverses per mirar la crisi climàtica des de diferents angles. Segons explica Rodríguez-Giralt, el cicle combina pensadors de les ciències socials, de les humanitats i de l’art per reimaginar els límits que ens esperen. 

“Normalment no hi ha lloc per fer visibles les relacions de desigualtat que són al cor de la crisi climàtica”

La intenció de les xerrades és posar en comú l’acció col·lectiva, afirma el comissari. “Normalment no hi ha lloc per fer visibles les relacions de desigualtat, de racisme i d’explotació que són al cor de la crisi climàtica”, expressa. Per això, l’investigador ha volgut centrar els espais de reflexió del Planeta Persona en una visió que convidi a imaginar el futur des d’un relat de ciutadania que no deixi cap perspectiva enrere.

En aquest marc es realitzaran el semimuntat paradís inundar simfonia extraviada, de Thomas Köck, dirigit per Ferran Dordal; la proposta S.O.S. d’Ada Vilaró, i una sessió de micròfon obert el dia 17 de febrer. A més, la programació compta amb activitats de pensament com una xerrada sobre com recuperar el futur, en la qual participaran activistes ecologistes de Fridays for Future, la integrant del projecte Remugabosc Cristina Llanos i l’investigador Hug March. 

En la línia d’escoltar altres latituds al voltant de la crisi climàtica, la xerrada “Desafiar un temps de catàstrofes” portarà a dialogar pensadors dels àmbits de les humanitats, de la sociologia, de l’ecologia i de l’agricultura provinents de Xile, de Londres i de Barcelona. A “Mons en comú”, les veus de psicòlogues socials i d’artistes reflexionaran sobre si el “nosaltres” del futur també ha d’incloure altres espècies o societats.