‘Els castells no són de princeses’, crònica gràfica del món casteller

De llibres sobre el fet casteller, ja en comença a haver-n’hi molts. De llibres amb bones fotos de castells, no n’hi ha tants. I, si busquem un llibre que ens mostri gràficament no les construccions senceres, sinó els petits detalls que passen desapercebuts per a molta gent, abans, durant i després d’aixecar un castell, ara n’ha sortit un que ens complaurà totalment: ‘Els castells no són de princeses’, de Mireia Comas, autoeditat per l’autora. És una petita joia de la fotografia castellera que volem compartir amb els nostres lectors i per això hem decidit regalar-lo a les primeres 10 persones que es facin subscriptores anuals a partir d’ara.

Mireia Comas Franc (Terrassa, 1976) va ser la primera nena enxaneta en un castell de vuit. Va formar part dels Minyons de Terrassa dels sis als vint anys. Va deixar els castells “perquè demanen un compromís enorme i volia fer altres coses”, com ara estudiar fotografia —la seva vocació— a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Tot i això, confessa que “el vincle que es crea amb una colla és tan fort que no es perd mai”. Quan la més gran dels seus tres fills va començar a fer castells, la Mireia ho va aprofitar per conjugar les seves dues passions.

‘Els castells no són de princeses’ neix després de tres anys fent fotografia castellera. No és un llibre de castells. Al llibre no hi ha cap foto d’un castell sencer. Un fet buscat expressament, ja que la intenció era “mostrar tot el procés que qualsevol colla necessita seguir, tant si fa castells de sis com si en fa de deu”. L’han ajudat el fotògraf Toni Amengual, que la va assessorar per tal d’acabar escollint la vuitantena d’imatges que formen el llibre, i l’escriptora Sílvia Alcàntara, que signa el pròleg.

El títol metafòric prové d’aquests castells formats per torres humanes que va descobrir la petita Mireia quan va començar amb els Minyons de Terrassa, mentre les seves amigues “jugaven a ser princeses”. La idea inicial era acompanyar el llibre d’una exposició fotogràfica. Fins ara només ha pogut editar el llibre, però explica que ja està preparant l’exposició de cara al 2018 i espera que pugui ser itinerant i arribar “més enllà de Catalunya, aprofitant la internacionalització dels castells”. Mireia Comas és també l’autora d’una de les fotografies més emblemàtiques de l’any passat, el ‘petó casteller’ de dos integrants dels Minyons després de descarregar el 3de10fm (tres de deu amb folre i manilles) durant les festes de la Mercè.