Fabulamundi, la xarxa de dramatúrgia contemporània que traspassa fronteres

Quan els dramaturgs Helena Tornero i Joan Yago van acceptar participar en el projecte Fabulamundi poc es podien pensar que tindrien tant de recorregut a Europa. “Gràcies a Fabulamundi he estat per primera vegada traduït, llegit i estrenat fora de les fronteres de l’Estat espanyol”, explica Yago. “És molt interessant veure la lectura que fa un altre país d’un text que has escrit aquí i en català”, destaca Tornero, després de veure lectures dramatitzades i muntatges d’obres seves en nombrosos països europeus, com la lectura dramatitzada de la seva obra Fascinación a Itàlia, que va dirigir Roberto Rustioni. “És un text que, tot i que aquí va guanyar el premi Lope de Vega el 2015, no ha estat mai escenificat”, comenta Tornero sobre aquesta obra que parla del feixisme a través d’uns personatges que ballen balls de saló.

Com Tornero o Yago, hi ha vuit autors catalans més (Marc Artigau, Carles Batlle, Clàudia Cedó, Guillem Clua, Ferran Joanmiquel, Josep Maria Miró, Esteve Soler i Victoria Szpunberg) que han pogut veure les seves obres llegides o interpretades arreu del continent en el marc de Fabulamundi. El projecte, que aquest 2020 tanca la tercera edició, es va iniciar el 2013 amb la necessitat de crear xarxa entre la dramatúrgia contemporània europea. “Ens vam adonar que arreu d’Europa hi havia teatres amb interessos comuns, però que difícilment hi havia contacte”, explica Víctor Muñoz, el responsable de la Sala Beckett encarregat de coordinar aquest projecte des de Catalunya.

La dramatúrgia europea a Catalunya

La roda de Fabulamundi també ha portat autors estrangers a Catalunya. En aquest sentit, la Sala Beckett, com a sòcia d’aquest projecte representant l’Estat espanyol, ha proposat “activitats amb autors catalans perquè els altres teatres europeus els coneguin i puguin pensar a fer activitats amb aquests autors“, i els altres teatres també han proposat “autors seus, per tal que nosaltres fem activitats amb ells”, explica Muñoz. A través del projecte, a Catalunya, s’han portat set dramatúrgies diferents, una de cada país soci, per realitzar un semimuntatge, és a dir, una obra amb escenografia, il·luminació i vestuari, però amb només 15 dies de marge per assajar el text. Rebre autors estrangers ha permès a la Beckett “conèixer la realitat teatral dels països participants, tendències, temàtiques, estètiques…, i això és molt interessant per als teatres”, comenta Muñoz.

A través de Fabulamundi, vuit autors catalans han portat les seves dramatúrgies a Europa i la Sala Beckett n’ha acollit set més d’altres països

Els autors convidats per la Beckett han vingut a Barcelona just en les dates en què es llegia o es presentava la seva obra i ho han aprofitat per conèixer el panorama teatral català. A més, de les set peces representades pels autors convidats, se n’ha triat una, Avinguda Nacional, del txec Jaroslav Rudiš, per convertir-la en una producció teatral completa. L’obra, que es va representar a la Beckett durant el novembre i que hi tornarà el 2021, és la història d’un neonazi anomenat Vandam i s’ubica als suburbis de Praga ara fa 31 anys, en l’anomenada Revolució de Vellut, que va fer caure el règim comunista.

Les fronteres com a temàtica a explorar

Sota el paraigua “Beyond Borders?“, aquesta edició de Fabulamundi convidava a reflexionar sobre el concepte de frontera entès “no només com a frontera física, com el mar Mediterrani que impedeix que gent d’Àfrica arribi a Europa, sinó també referint-se a fronteres d’altres tipus, com la frontera de gènere”, apunta Muñoz. Precisament aquest ha estat el germen de l’obra creada conjuntament entre els dramaturgs catalans Joan Yago i Clàudia Cedó i un autor i autora txecs. Es tracta de CAMPQ, una obra de teatre immersiu de vuit hores de durada i amb 100 actors. L’obra tracta d’uns alienígenes que arriben a la Terra demanant refugi i el Govern txec els posa en un camp de refugiats. “Al centre de Praga, al riu, hi ha una petita illa, que es va adaptar com si fos un camp: s’hi van construir tanques, barracons, etc.”, explica Yago.

La peça teatral tenia un sentit especialment crític, ja que la República Txeca no ha admès cap refugiat des de la crisi migratòria dels últims anys. En aquest cas, el tàndem català-txec va permetre obrir mires a un país que té unes polítiques migratòries molt estrictes. Yago valora que “va ser una obra molt important a Praga perquè ningú n’havia fet cap que parlés del tema.”

Aprendre de la dramatúrgia d’altres països

Per als autors, viatjar a altres països ha suposat un salt molt important per donar a conèixer les seves obres, però també ha estat molt enriquidor aprendre sobre els llocs on han anat. Tornero destaca el fet de “treballar amb equips diferents i de cultures diverses” i assegura que per a ella va ser tot un repte dirigir un text que havia escrit 10 anys enrere amb joves que parlaven en romanès. En aquesta línia, Yago també subratlla “el fet de conèixer gent que ve d’altres països, amb altres històries, amb altres sensibilitats”.

Per als autors, viatjar a altres països ha suposat un salt important per donar a conèixer les seves obres i aprendre sobre els llocs on han anat

Però viatjar a l’estranger també els ha fet ampliar la mirada crítica i evidenciar les mancances culturals de Catalunya i de l’Estat espanyol. Joan Yago compara els diners que es dediquen aquí a la cultura amb els llocs on ha viatjat, com ara la República Txeca o Romania. “Moltes vegades tenim la idea que hi ha països que són menys rics que el nostre, i potser ho són en números absoluts, però els pressupostos que dediquen a la cultura són incomparablement més alts. Si més no, bastant més ben administrats i distribuïts”, rebla. Tornero també apunta cap a aquesta direcció quan parla d’autoria catalana. “Una de les coses que es van posar en evidència a Fabulamundi és que, perquè els textos teatrals puguin viatjar, es necessita que hi hagi traductors teatrals, i que hi hagi un pressupost per pagar traductors teatrals”, subratlla.

En tot cas, l’interès per mantenir els contactes fets és una de les voluntats principals dels dramaturgs que demanen la continuïtat de programes com Fabulamundi. Tornero considera que cal pensar “com fer que tinguem una continuïtat per crear xarxes, sobretot ara que haurem d’unir-nos més per lluitar pels nostres drets artístics”. Víctor Muñoz creu, però, que és possible que la relació dels autors i dels espais escènics europeus continuï perquè “els teatres de fora ja els coneixen”. De moment, ara que s’acaba la tercera edició de Fabulamundi, la Sala Beckett ja pensa en la pròxima edició i busca els autors les dramatúrgies dels quals també començaran un recorregut arreu del continent.