Cerca
Espai Crític

Jove busca lloguer no abusiu

La taxa d’emancipació juvenil baixa a mínims històrics i creix el reclam per unes polítiques públiques d’habitatge ajustades a la realitat social

30/09/2020 | 06:00

Foto: DAVID STEWARD

A Catalunya, un 79,1% dels joves d’entre 16 i 29 anys no ha marxat de casa i, segons l’Observatori Català de la Joventut, la taxa d’emancipació juvenil continua baixant “en mínims històrics”. En altres xifres, el 40,7% de les joves llogateres asseguren sentir-se angoixades o tristes pels preus i el 13,8% ha reduït el consum d’aliments bàsics per poder pagar el lloguer, confirmen els resultats de l’Enquesta a la Joventut de 2017. Malgrat aquestes dades, no existeixen a casa nostra polítiques públiques estructurades i integrals d’habitatge per a les joves, tot i que s’estan movent algunes peces en aquesta direcció.

A principis de setembre, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Regulació de Preus de Lloguer, impulsada pel Sindicat de Llogateres i després d’un any de negociacions amb Esquerra Republicana de Catalunya, En Comú Podem, la CUP i Junts per Catalunya. Malgrat les esmenes presentades per JxCat, que en van frenar l’aprovació, actualment Catalunya ja compta amb una regulació que ajusta els lloguers als índexs de referència estipulats per la Generalitat, que fins ara eren un mecanisme merament orientatiu. Sílvia Abadia, del Sindicat de Llogateres, apunta l’elevat preu dels contractes de lloguer com un dels grans problemes a l’hora d’accedir al mercat de l’habitatge i celebra la regulació: “Amb aquesta llei es pretén que no pugin més els preus dels contractes que estan per sota dels índexs de lloguer i que baixin els preus que estan per sobre. Això, a 3 o 4 anys vista, hauria de fer baixar progressivament el preu de l’habitatge i, per tant, hauria de promoure que més joves puguin accedir-hi”.

Polítiques públiques per a joves

El reclam d’unes polítiques públiques que tinguin en compte les especificitats de les joves llogateres és un dels pilars de l’informe Radiografia: joves llogateres i dret a l’habitatge del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i l’Observatori DESC, que analitza les mancances del marc legal i de les polítiques públiques en matèria d’habitatge, o l’absència d’aquestes. Sobre el paper, la llei també reconeix la vulnerabilitat de les persones joves en aquesta qüestió: l’article 40.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya assenyala que els poders públics han de “promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació de les joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida”, i la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge (o LDHC), apunta que “l’oferta d’habitatges de lloguer és manifestament insuficient o no és competitiva” i que això exclou del seu dret a l’habitatge, i cada vegada amb més intensitat, “sectors socials sensibles, com els joves, la gent gran, els immigrants i les persones en situació de risc”. De la mateixa manera, el col·lectiu de joves apareix com a “vulnerable” en el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, que, tot i que té com a objectiu principal garantir que “les noves llars que es formaran en els 15 anys següents de la seva aprovació, la majoria de les quals seran persones joves, puguin accedir a un habitatge digne”, no preveu un pla específic per a joves.

Per la seva banda, el Pla Nacional de Joventut 2010-2020, dissenyat per coordinar les polítiques de joventut a Catalunya, i a diferència del Pla territorial sectorial d’habitatge que dona molta importància a la compra, aposta pel lloguer i l’emancipació juvenil. Aquest, de caire estratègic i que pretén incloure’s en la resta de polítiques públiques, denuncia que l’emancipació de les joves “ha anat a remolc del mercat de l’habitatge i que les possibilitats reals per accedir a un habitatge estan molt lligades a la capacitat adquisitiva i al capital social de les joves”, cada cop més a la baixa. En el marc del Pla Nacional de Joventut, i pel que fa al pressupost vinculat a joventut i habitatge, el Govern va destinar 19,3 milions d’euros l’any 2017 en, entre d’altres, el Programa d’habitatge de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats.

Pel que fa a actuacions futures, segons indica la radiografia de joves llogateres del CNJC, el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge estima que s’invertiran 7.612,60 milions d’euros en un període de 15 anys (és a dir, uns 507 milions per any) en actuacions per donar cobertura a 350.000 llars, el que representa el 0,22% del PIB de Catalunya. D’aquest pressupost, el 30,5% es destinaria a l’adquisició de la propietat de 29.000 habitatges de bancs i grans tenidors i un 42% es realitzaria amb transferències a privats. Davant d’aquestes dades, el Consell Nacional de Joventut reclama que aquest pla hauria de tenir incidència en la resta del plantejament i s’hauria de “prioritzar la promoció pública d’habitatges de protecció oficial”, de major impacte econòmic i social, enlloc de “donar continuïtat a polítiques de transferència de recursos a les entitats bancàries”. En aquesta direcció, el Sindicat de Llogateres tampoc està d’acord en perpetuar el benefici privat i reclama més habitatge públic: “La meitat de l’habitatge de lloguer a Barcelona pertany a propietaris amb més de tres habitatges de lloguer, no són persones vulnerables sinó que s’estan enriquint en base a una precarització cada cop més latent de la classe treballadora. L’habitatge ha de ser públic i els diners que s’inverteixen s’han de quedar com un bé públic, no té sentit seguir mantenint els privilegis dels propietaris”.

Ajudes fora d’abast

A més d’una major inversió en matèria d’habitatge específicament dirigida a les joves, les entitats i agents que vetllen pels drets de la població jove no consideren que el sistema de concessió d’ajudes sigui acurat. La Llei del Dret a l’Habitatge, per exemple, estipula uns requisits per accedir-hi que no s’ajusten a la realitat del mercat de l’habitatge: quedarien excloses aquelles persones que paguessin un lloguer superior a 750 euros a la ciutat de Barcelona, 500 euros a Girona, 450 euros a Tarragona i 400 euros a Lleida. De fet, segons les dades de la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat, el preu mitjà de lloguer a la ciutat de Barcelona durant el primer trimestre de 2020 ha estat de 980 euros al mes i, tal com confirmen les estadístiques d’INCASÒL, només Nou Barris se situa per sota dels 750 euros al mes que exigeixen les ajudes, amb una mitjana de 695,89 euros al mes, fet que demostra l’escassa compatibilitat entre el mercat de lloguer actual i les condicions de les ajudes econòmiques públiques.

Alegria entre els membres del Sindicat de Llogaters en saber-se que el Parlament havia aprovat la llei del lloguer / MASSIMILIANO MINOCRI – SLL

Les ajudes públiques no s’ajusten a la realitat de les persones joves que busquen un pis on viure

Una situació similar succeeix amb l’habitatge protegit i l’habitatge dotacional de lloguer, que tot i que presenten preus assequibles que no es troben al mercat, marquen un llindar d’ingressos que permeten l’accés a “persones que podrien perfectament accedir a lloguers del mercat, en detriment de les joves i altres col·lectius vulnerables”, apunta la radiografia. Tot i això, el Consell Nacional de Joventut celebra que els habitatges dotacionals són “una molt bona eina per a l’emancipació de les joves”, ja que permet a les joves una primer etapa estable i en què “l’habitatge no és quelcom alienant”. Les mancances, però, continuen sent-hi: a Catalunya hi ha només 40.000 habitatges protegits de lloguer social, que equivaldrien a un 2% del total d’habitatge principal, una xifra que “abandona les joves a les regles del mercat”.

Sí, existeixen polítiques i ajudes públiques per fer possible l’emancipació juvenil, però no s’ajusten a la realitat de les joves que busquen un pis on viure amb sous precaris i una taxa d’atur del 35% en persones entre els 16 i els 24 anys. No només es tracta de clàusules abusives (i fins i tot a vegades nul·les) o preus pels núvols, quan busquen un pis, les joves també es troben en situació de desavantatge pel simple fet de ser joves i, moltes vegades, per no tenir contractes laborals estables. Des del Consell Nacional de la Joventut, coincideixen amb el Sindicat de Llogateres i amb la resta d’organitzacions que lluiten per un habitatge digne en el diagnòstic i en les solucions a aquest problema: les poques polítiques públiques són totalment insuficients i no responen a la realitat social que ens trobem a peu de carrer. La societat civil i la ciutadania, també les joves, exigeixen lloguers dignes i mesures efectives per garantir el dret a l’habitatge.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i un pack de productes de marxandatge

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies