Crític Cerca
Espai Crític

La metròpolis de Barcelona camina cap a la transició energètica

La dotació econòmica que destinarà l’AMB al Pla de sostenibilitat ambiental és de 110 milions d’euros

19/12/2020 | 06:00

Plaques fotovoltaiques instal·lades a la coberta del Centre Sociosanitari El Carme, de Badalona / AMB

Reduir el consum d’energia a les nostres llars ja no és suficient per encaminar-nos cap a la transició ecològica: cal fer-hi un pas més. Al municipi de Badalona, per exemple, compten amb una infraestructura de plaques fotovoltaiques situada a la coberta del Centre Sociosanitari El Carme, que produeix energia amb la llum solar. Són 268 plaques repartides en tres cobertes que generen el 15% de l’energia que necessita l’equipament per funcionar. Inaugurada a l’agost del 2019, aquesta infraestructura és un exemple dels tipus de projectes que es podran fer amb el Pla de sostenibilitat ambiental (PSA) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aprovat aquest mes de novembre, un programa d’inversions per als municipis metropolitans que vol impulsar projectes per promoure la transició ecològica.

L’objectiu de l’AMB és reforçar l’activitat econòmica de proximitat amb la creació de nous llocs de treball i la sostenibilitat ambiental en temps de pandèmia

Segons explica Gil Lladó, responsable de l’Oficina de Transició Energètica de l’AMB, “aquesta instal·lació és un exemple de les mesures que implantarem per arribar a l’objectiu que ens hem proposat per al 2030: que tots els consums d’edificis i enllumenat públics dels ajuntaments metropolitans siguin neutres en carboni”. En el cas del Centre Sociosanitari El Carme, de Badalona, que Lladó defineix com un edifici amb una demanda d’energia molt alta i amb un perfil molt sensible per les tasques que s’hi desenvolupen, la intenció és que tot el que consumeixi sigui energia verda i tan pròxima com sigui possible. Per ara, tal com confirma la coordinadora de Responsabilitat Social de Badalona Serveis Assistencials (BSA), Elisabet Asensio, ja s’ha calculat que l’estalvi anual és de 50.000 kg d’emissions de diòxid de carboni, és a dir, una xifra equivalent al consum de 17 cotxes o de 32 llars al llarg d’un any.

Aquestes xifres d’estalvi, però, no solament són conseqüència de les plaques instal·lades al terrat de l’edifici, sinó que també responen a una estratègia global. Josep Montes, cap del Departament d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Badalona, comenta que la ciutat ja fa temps que treballa en la transició energètica: “Fa anys que seguim la línia de reduir els consums, de ser més eficients a l’hora de consumir energia i, ara, d’autoproduir energia. Les tres accions es necessiten les unes a les altres per funcionar globalment”. A part de les plaques fotovoltaiques, segons la coordinadora de Responsabilitat Social de BSA, Elisabet Asensio, també s’han anat fent canvis a l’edifici i s’han incorporat sis cotxes elèctrics que fan els serveis d’atenció a domicili. Lladó contextualitza aquesta estratègia i explica que la transició energètica té dues velocitats: la d’optimitzar el consum d’energia actual i la de generar energia verda, que és la que s’està treballant amb instal·lacions com la de les plaques solars.

Les teulades metropolitanes, centrals de producció d’energia verda

La del Centre Sociosanitari El Carme és la primera gran infraestructura pública d’aquest tipus a la ciutat de Badalona, però a la resta del territori metropolità també hi ha nou projectes similars, com els que s’estan fent a Montcada i Reixac, a Castellbisbal o a Pallejà, entre d’altres. El responsable de l’Oficina de Transició Energètica de l’AMB considera que les escoles tenen una tipologia d’edificis molt adient per fer-hi cobertes, ja que acostumen a ser “poc densos, amb molt espai a la coberta, i, a més, poden servir per a la sensibilització dels alumnes”. L’escola CEIP Tiziana, de Tiana, i el CEIP Jaume Balmes, de Corbera de Llobregat, ja tenen en funcionament algunes cobertes fotovoltaiques en el marc del PSA. De cara a l’any 2023, i gràcies també a l’impuls que donarà el PSA 2020-2023, es preveu comptar amb més de 70 instal·lacions com aquesta al territori metropolità.

La dotació econòmica que destinarà l’AMB al Pla de sostenibilitat ambiental (PSA) és de 110 milions d’euros i preveu, a part d’encaminar-se cap a la transició energètica, incidir en la mobilitat sostenible de la metròpolis de Barcelona i amb una distribució econòmica que tendirà a compensar les desigualtats existents entre municipis metropolitans. Amb la voluntat de pal·liar la crisi derivada de la Covid-19, el PSA vol reforçar l’activitat econòmica de proximitat amb la creació de nous llocs de treball i la sostenibilitat ambiental en temps de pandèmia.

Sobre el territori, aquesta inversió pretén traduir-se en accions com l’ampliació de la infraestructura pedalable, com és el cas de la Bicivia, la xarxa pedalable metropolitana i el servei d’aparcament Bicibox, i els carrils bus, la recuperació d’espais en desús a fi de rehabilitar-los, un increment dels espais verds i la millora d’espais naturals com les platges, els boscos de ribera i els indrets fluvials metropolitans. En matèria de transició energètica, el PSA preveu, per exemple, crear una xarxa de refugis climàtics per disminuir l’escalfament de l’espai públic, millorar l’estalvi del reg urbà dels parcs i jardins dels municipis metropolitans, garantir una xarxa de clavegueram a tots els municipis i millorar la recollida selectiva de residus.

El Pla de sostenibilitat ambiental de l’AMB té dos eixos bàsics: la mobilitat urbana sostenible i la transició ecològica i energètica

Segons informa Martín Gullón, coordinador d’Innovació i Infraestructures de l’AMB, el PSA “té dos eixos bàsics, el de la mobilitat urbana sostenible i el de la transició ecològica i energètica, i aquests conceptes estan orientats d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides”. De fet, i tal com exposa Lladó, hi ha ciutats europees que serveixen d’inspiració. Copenhaguen, la capital danesa, per exemple, vol ser climàticament neutra el 2025. Un dels conceptes que l’AMB agafa de l’estratègia de transició energètica europea és el de compartir l’energia: “L’objectiu no és tenir edificis que siguin illes energètiques independents del que passa a la resta del municipi; les directives europees van cap a la idea de les comunitats energètiques, en què tu comparteixes l’energia que produeixes amb els edificis del voltant. Es tracta de gestionar l’energia de manera col·lectiva”.

El camí cap a la transició

Malgrat que hi hagi referents d’altres ciutats europees que s’estiguin apropant als objectius de sostenibilitat, a la metròpolis de Barcelona encara li queda camí. Segons revela Lladó, l’AMB té un balanç energètic molt desequilibrat: “En molt poc espai consumim molta energia, som molt densos energèticament”. La falta d’espai també provoca que no es pugui generar tanta energia renovable com voldríem: “Dins de la metròpolis de Barcelona no hi podem posar un parc eòlic perquè el sòl és molt preuat, n’hi ha molt poc, però és important que aprofitem cada centímetre quadrat per generar energia verda i així haver d’importar-ne el mínim i evitar les línies d’alta tensió”, reivindica el responsable de l’Oficina de Transició Energètica de l’AMB. Si es cobrissin totes les teulades del territori que abasta l’AMB, només es podria produir un 12% de l’energia que aquest territori necessita.

Per ara, Lladó admet que “partim de molt enrere perquè hi ha molt de potencial, però també queda molta feina a fer”. Per posar-hi xifres: actualment l’AMB té 0,6 MW d’instal·lacions fotovoltaiques i l’objectiu per al 2030 és arribar als 100 MW. “Sembla molt ambiciós, però no tenim cap altra alternativa. Tenim els mecanismes, la intel·ligència i la planificació per fer-ho”, hi afegeix l’enginyer.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies