La urgent vacuna de prioritzar el decreixement

Parlem del futur. Imaginem un món on no es respiri aire tòxic, on passem el temps lliure com volem, cuidant-nos a nosaltres mateixes i gaudint de les persones que ens envolten. En aquest món no passem les hores mortes en centres comercials, comprant objectes que deixarem d’utilitzar en dues setmanes, ni treballem al límit del col·lapse mental. L’acte “Regenerar l’economia davant la Covid i l’emergència climàtica“, organitzat aquest 18 de febrer a la Universitat Pompeu Fabra, ha posat sobre la taula com seria una societat sostinguda pel decreixement, fora de les dinàmiques capitalistes i extractivistes que dominen el sistema actual. Això, contràriament al que pugui semblar, “ens fa més feliços”, han conclòs totes les ponents.

Aquí podeu recuperar la conversa sencera:

Conduïda per la periodista i professora de la UPF Cristina Ribas, la conversa ha comptat amb la participació de Marta Conde, investigadora de la UPF i presidenta de l’Associació Recerca i Decreixement; Gemma Barricarte, estudiant d’Arquitectura i activista de Fridays for Future BCN, i Erika Zárate, quítxua canadenca integrant de Resilience Earth. Totes han estat d’acord que, per ara, les institucions no fan més que resistir-se als canvis en matèria de sostenibilitat i negar la necessitat d’abordar la lluita contra la crisi climàtica a partir del decreixement, un concepte que ha emergit recentment més enllà dels cercles activistes i experts. El decreixement, com han explicat les ponents, promou “una reorganització social i política orientada a reduir el consum de material i d’energia d’una manera més justa i democràtica”, partint de la base que els recursos a la Terra són finits.

“Els governs volen mantenir l’statu quo, un model basat en el creixement i el lliure mercat que ha creat desigualtats i impactes mediambientals. No resoldran la crisi climàtica tal com l’estan abordant; les mesures que prenen no apunten a un canvi sistèmic”, ha afirmat la investigadora Marta Conde. Per la seva banda, l’activista Barricarte ha criticat que, mentre els governs parlen de transició ecològica, també subvencionen sectors contraposats als valors de la sostenibilitat, com la indústria de l’aviació o la de l’automòbil, a la qual han injectat 4.000 milions d’euros, es queixava la membre de Fridays for Future. La tercera ponent, Erika Zárate, ha manifestat el seu acord amb el fet que no s’està donant resposta a l’emergència que estem vivint ni s’està intentant, des dels executius, “reconciliar les injustícies i els desequilibris” que genera el sistema.

La bombolla autogovernada de l’ESS

La transformació real, han apuntat les participants, es dona en la bombolla de l’anomenada economia social i solidària (ESS), cada dia amb més projectes que sumen per presentar iniciatives regeneratives que aportin riquesa i benestar sense explotar les persones ni els ecosistemes. Pamapam és una web que recull en un mapa totes les propostes d’ESS de Catalunya, ja sigui en l’àmbit de la comptabilitat, de creació de continguts, de formació o de mediació de conflictes. Per posar un exemple de les iniciatives que hi podem trobar, Mensakas és una cooperativa de missatgers amb sous dignes que s’han unit per “prioritzar els seus drets per sobre del capital”, diuen ells mateixos a la pàgina web.

L’organització pel decreixement, per tant, és per a Barricarte, “la vacuna que sempre ha estat aquí, per viure una vida que és cada vegada més difícil de viure”. Prioritzar les activitats que generen benestar pel planeta i no el malmeten és un dels objectius de les entitats que treballen pel decreixement i que assenyalen la cura de les persones i de l’entorn com a “crucials per afrontar situacions com les de la pandèmia”, ha comentat l’activista de Fridays for Future en el marc del debat. Entre les persones que es dediquen a cuidar, no solament hi ha infermeres o doctors; també són essencials “els anònims com la gent que treballa per la qualitat de l’aire, per preservar boscos i mars o per l’aigua pública”, hi ha afegit Barricarte.

Juntament amb les cures, que caracteritzen les entitats i els projectes que aposten pel decreixement, la integrant de Resilience Earth ha matisat que un altre element bàsic que dona poder a l’ESS és l’autogovernança, és a dir, que siguin les mateixes iniciatives les que decideixin sobre el seu present i sobre els valors que volen abanderar. No solament és important la cooperació i la xarxa en un primer ordre, sinó que cal subratllar el valor de les cooperatives de segon i tercer grau, o sigui, aquelles que són formades per una o més cooperatives i que “donen força i resiliència a l’economia social i solidària perquè aposten per la regeneració”, ha dit Zárate.

Tot i això, diu la professional, aquests valors no s’haurien de quedar en la bombolla de l’ESS: haurien d’extrapolar-se al món de l’empresa, que, segons hi afegia la investigadora Conde, s’ha de centrar en la qualitat del producte i no en el valor d’intercanvi que genera.

Col·lectivitzar el model: el pas cap a l’economia regenerativa

La viabilitat per estendre aquesta concepció de decreixement pròpia de l’ESS, però, té obstacles que pesen en l’imaginari col·lectiu. Segons ha afirmat la professora de la UPF Conde, “hi ha un imaginari predominant vers el consum massiu, que s’està canviant, però que encara té molt camí al davant per combatre-la”. Un dels problemes, per tant, és que les persones no han canviat de xip. “La gent s’ha de plantejar el seu paper i veure quines alternatives existeixen. Tenim l’obligació i el dret a conèixer-les”, ha reivindicat l’activista contra l’emergència climàtica. A títol personal, cal mobilitzar-se per passar al canvi comunitari, i d’aquí saltar a les institucions, ha clamat Conde.

De la seva banda, i al voltant del debat sobre els impediments que té l’ESS per estendre’s, Zárate ha ajudat a definir què és l’economia regenerativa i com es relaciona amb el concepte de decreixement. L’economia regenerativa busca generar un impacte positiu en el medi ambient: és a dir, ja no es tracta d’evitar l’empremta de l’activitat humana en l’entorn, sinó de ser agents transformadors per deixar-lo millor del que l’hem trobat. Segons ha explicat l’experta, quan un projecte de l’ESS treballa pel decreixement i es consolida mitjançant innovacions, entra en l’economia regenerativa.

Tal com ha comentat la professional, a més, a fi que es produeixi aquest canvi, cal desfer-se de la culpabilitat: “L’economia verda intenta transformar les coses des de la culpabilitat, i, si actuem des d’aquesta posició, no serem agents de canvi. S’ha d’apartar la culpa i invertir en qualitat, en economia feminista que nodreixi la societat i el medi ambient”. És a dir, l’economia regenerativa mira endavant i no se subjuga a les dinàmiques de greenwashing i falsa redempció de les grans empreses. És un model “que ens farà més feliços”, ha pronunciat Conde, i que no ha de deixar enrere ningú en aquesta recerca per al benestar comú: es tracta d’apropar aquell món imaginat, sense aire tòxic i de cura de l’entorn, a la realitat més local.