17/09/2025 | 06:00
Històricament, Manlleu va ser un dels principals focus cooperatius d’Osona, amb entitats com la Cooperativa Mútua de Pa i Queviures (1903), que va arribar a comptar amb més de la meitat de la població vinculada. En aquell context, el passeig del Ter simbolitzava la dimensió comunitària i popular del moviment: un lloc on persones treballadores i famílies trobaven espais de consum col·lectiu, sociabilitat i cultura. Els rentants del canal industrial, entre el pont de Can Molas i el passeig de Sant Joan, en són un exemple.
Fa deu anys que el passeig del Ter, i concretament l’espai de l’Embarcador, serveix de punt de trobada a les entitats de la xarxa per l’economia social i solidària d’Osona, la xarxa alTERna’t. Les diverses iniciatives s’hi reuneixen mensualment per organitzar la fira del mateix nom, que el diumenge 28 de setembre arribarà a la vuitena edició. És només una de les activitats que porta a terme la xarxa, que treballa conjuntament per desenvolupar projectes, activitats i polítiques públiques al voltant de l’economia social i solidària. Les setmanes prèvies a la fira, es fan tota mena d’activitats que demostren intercooperació, ja que gairebé totes són organitzades per dues entitats o més.
En una comarca on tot està molt centralitzat a Vic, on molts dels esdeveniments que organitza la capital s’expliquen en clau comarcal, però costa que altres municipis osonencs pensin les activitats des d’aquesta dimensió, és rellevant el fet que Manlleu hagi impulsat aquesta xarxa per l’economia social i solidària osonenca i que continuï sent el punt de trobada de les entitats.
En una comarca on tot està centralitzat a Vic, Manlleu ha impulsat la xarxa per l’economia social i solidària osonenca
Als inicis, el grup motor de la xarxa era format per una desena d’entitats de Manlleu, amb l’impuls de l’Ajuntament del municipi, que va elaborar un pla de treball ambiciós amb el títol Programa d’innovació en ESS: oportunitats per a l’ocupació i millora del teixit amb el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). L’informe detectava la necessitat d’una major visualització tant en l’àmbit intern de l’Ajuntament com entre la ciutadania. En aquell moment, es va treballar el relat per passar del desconeixement al coneixement, i del coneixement al reconeixement.
Posteriorment, la xarxa es va obrir a iniciatives d’arreu de la comarca i el nombre es va multiplicar. També es va treballar per conèixer altres exemples i, en aquest cas, l’exemple de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) va ser vital. El 2017 es va organitzar la primera fira, que ja va estar situada a l’Embarcador del Ter. El 2018 es va aprovar en un ple el Marc d’acció per l’economia social i solidària, amb un pla de treball anual, elaborat per Labcoop. En l’elaboració d’aquest marc d’acció hi van participar diversos serveis de l’Ajuntament, entitats i experts en el sector de l’economia social i solidària, i d’aquest procés en va sortir el nom actual, en relació amb l’alternativa i el Ter.
Vuit anys després de la primera fira AlTERna’t, la xarxa ja compta amb una setantena d’empreses i d’entitats
Vuit anys després d’aquella primera fira, ens trobem amb una xarxa que ja compta amb una setantena d’empreses i d’entitats. L’Ajuntament manlleuenc continua formant-ne part i donant-hi suport. Tanmateix, de les temàtiques, dels continguts i de l’organització de les activitats, se n’encarreguen sobretot les entitats. Segons Betlem Parés, coordinadora de l’Àrea de Serveis a les Persones i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu, la xarxa es va crear en veure que hi havia tot de gent creant activitat econòmica, que feien activitats diferents, però tenien uns valors comuns: “L’objectiu inicial era que s’ajuntessin, sense saber gaire quin sentit tenia tot allò. Les entitats, de seguida, van trobar-hi el sentit i la possibilitat de decidir cap on es volia anar”. La xarxa alTERna’t és formada per cooperatives, associacions i fundacions, així com persones empresàries particulars. “És molt obert pel que fa al format jurídic; el que importa és el que ens uneix”, continua Betlem Parés.
Diagnosi
Per a l’alTERna’t, un dels objectius complerts en aquesta dècada d’enxarxament és visibilitzar el fet que “l’economia social i solidària és economia”, segons Betlem Parés. El 2024, amb la voluntat de disposar d’arguments tècnics i polítics per defensar l’economia social i solidària com a model econòmic resilient, des de l’Oficina de Promoció Econòmica (OPE Manlleu) es va optar per fer un estudi per valorar l’impacte de l’alTERna’t en l’economia i la societat osonenques, que va acabar conformant la Diagnosi socioeconòmica. Aquest document permet tenir una foto per conèixer l’impacte social i econòmic en el territori, detectar oportunitats de desenvolupament local i fer valdre i difondre l’economia social i solidària com a model econòmic i social transformador.
Actualment, la xarxa alTERna’t uneix entitats que ocupen més de vuit-centes persones: vuit-centes vint-i-dues, segons la Diagnosi socioeconòmica. Una cinquantena d’entitats van respondre l’enquesta per fer la diagnosi. Per tant, la xifra de persones ocupades és encara major. La generació de riquesa i de llocs de treball per part del sector queda palesa en la diagnosi, així com l’àmplia diversitat d’activitats de les seves entitats, que van de l’educació i la formació (no reglada, ocupacional, projectes educatius) o l’atenció a col·lectius vulnerables, a la venda al detall, els serveis d’àpats, la cultura, la salut, la consultoria o la gestió comunitària, entre d’altres. Per exemple, Mengem Osona, amb seu a Vic, és una cooperativa de persones productores i consumidores amb botiga pròpia que promou producte local i ecològic.
La xarxa alTERna’t uneix entitats que ocupen més de vuit-centes persones
A la botiga de Mengem Osona s’hi poden trobar les infusions de Sambucus o els formatges del Serradet de Barneres, dues de les entitats més antigues de la xarxa. Mireia Franch, de Sambucus, recorda quan, als inicis, les entitats impulsores anaven detectant altres entitats i “parlant amb elles per animar-les que se sumessin”. Quan el coneixement entre les unes i les altres es va començar a difondre, “ja van arribar les primeres col·laboracions”, hi afegeix Franch.
D’entre les entitats inicials també hi havia el Grup de Defensa del Ter, Tac Osona, l’associació Maresmón, Hort Viu, l’escola bressol Els Picarols gestionada per Suara cooperativa, Espai Solidari, Osonament i la Fundació Trueta. Al primer relat treballat per la xarxa, es va considerar que les entitats del tercer sector, on l’atenció a les persones i al seu benestar té una importància cabdal, “entrarien, ni que sigui en un sentit més ampli, en el que entenem per economia social i solidària. Estem parlant d’aquelles entitats i empreses que, més enllà de l’assistencialisme i la solidaritat, generen activitat econòmica a través del treball amb les persones i en la recerca del seu benestar”.
Per posar alguns exemples d’activitats, la cooperativa La Fera Ferotge, l’associació Tapís, l’associació Ashes, la fundació Areté i la fundació Trueta, la majoria de les quals pertanyen a la xarxa alTERna’t, organitzen des de fa sis anys el mercat Ressò de la reutilització. “Treballem en xarxa intercooperant entre nosaltres sota el paraigua de la XESS Manlleu per enfortir els nostres projectes econòmics i socials, però també per fomentar i difondre els valors de l’economia social i solidària en el nostre territori, en tant que són criteris compartits i ens condueixen a un model econòmic més just i equitatiu”, expliquen des de la xarxa.
Fer comunitat
Enguany, la temàtica principal de la fira alTERna’t és fer comunitat. Per a Trini Molist, de l’associació Tapís, “fer comunitat és fer cohesió, treballar en projectes compartits, amb valors compartits amb els quals ens comprometem, i sobretot, treballar conjuntament per una transformació social justa per a tothom”. Per a Mar Carrera, de Pol·len Edicions i Cardant Cultura, la fira d’aquest any dona suport a les economies comunitàries, que proporcionen “eines per tal que l’economia que neix als barris i als pobles s’enforteixi”. Per a Marta Ribera, de Crisàlide Comunicació, “fer comunitat és presència i sumar forces per intentar impactar i transformar la societat en positiu”. Per a Pol Rifà, del Casal Boira Baixa, és “organitzar-nos col·lectivament i impulsar espais populars al servei del poble”.
“Les economies comunitàries proporcionen eines per tal que l’economia que neix als barris i als pobles s’enforteixi”, diu Mar Carrera
Emergència climàtica i comunitats energètiques
L’any 2020, en plena pandèmia, el tema de la fira va ser l’emergència climàtica. L’any 2022, la temàtica de l’esdeveniment van ser les comunitats energètiques, ja que el 2021 s’havien constituït les cinc primeres cooperatives energètiques a Osona, en la modalitat de consum: a Sant Pere de Torelló, Balenyà, Olost, Santa Eulàlia de Riuprimer i Taradell. Osona era pionera en aquest sentit en tot l’àmbit català.
El progrés de les comunitats energètiques a Osona ha estat vertiginós gràcies un model sòlid de cooperació entre la ciutadania, els ajuntaments i entitats com l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i l’Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO). El pla NEO, impulsat des del Consell Comarcal d’Osona i l’ALEO, i la cooperativa de segon grau Osona Energia, creada anys després, han estat crucials per catalitzar aquesta explosió cooperativa. En aquest sentit, l’alTERna’t també ha treballat per a l’organització de trobades i de debats, i les comunitats energètiques han format part activa de la xarxa.
Enguany, a la fira hi haurà un tòtem amb un mapa que mostrarà la presència de comunitats energètiques en els municipis de la comarca: una trentena. Manlleu Energia és una de les darreres incorporacions a la xarxa. “Per a Manlleu Energia, el sol fet de ser una cooperativa ja representa que totes les persones sòcies hi poden participar, opinar i decidir, en oferir una energia elèctrica neta, de qualitat, verda i a un preu just”, segons el president, Ramon Sitjà.
Mireia Franch, una de les portaveus de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central a part de membre de Sambucus, posava de manifest en una roda de premsa la importància de les comunitats energètiques per tal de portar a terme “una transició energètica justa i participativa i no deixar-ho tot en mans de l’oligopoli”. De fet, Franch destaca com “les comunitats energètiques formen part del calendari anual de l’alTERna’t des de fa cinc anys”. Durant la fira d’enguany, hi haurà una jornada i un taller de comunitats energètiques dins del Museu del Ter, organitzada pel Consell Comarcal d’Osona i la cooperativa de segon grau Osona Energia.
Compra pública responsable
Un dels moments de consolidació i difusió més enllà de la comarca per part de la xarxa va ser l’any passat, quan, a part de l’elaboració de la Diagnosi socioeconòmica també es va publicar el Catàleg de productes i serveis per la compra pública responsable d’empreses i entitats d’economia social i solidària d’Osona, elaborat per l’OPE de Manlleu en col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, gràcies a un ajut de la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un recull de serveis i productes oferts a l’Administració pública per part de les entitats de la xarxa, en un intent de promoure, per part de l’Administració, la contractació de béns i serveis a empreses i iniciatives amb valors socials, mediambientals o comunitaris. Un projecte pioner que encara no s’havia dut a terme en altres territoris.
Els àmbits que presenta la guia van de l’alimentació al tèxtil, passant per l’assessorament, la comunicació, la cultura i l’oci, l’educació i la recerca, els espais i les xarxes, l’habitatge i la gestió de l’entorn, la logística, la restauració, la salut i la tecnologia, entre d’altres. La guia, actualment, es troba en un moment de difusió i de trobades amb ajuntaments i altres administracions públiques perquè la incorporin. La publicació del catàleg ha posat de manifest la importància d’optar per empreses proveïdores de productes i serveis amb els valors de l’economia social i solidària. “També cal tenir present tant les clàusules socials com els reservats, eines que ens dona la Llei de contractació pública i que la Llei mateixa diu que s’han de fomentar”, continua Betlem Parés, mentre hi afegeix que la clau es troba en “el treball transversal i el diàleg entre contractació, secretaria i intervenció, dins de les administracions públiques”.
La publicació del catàleg ha posat de manifest la importància d’optar per empreses amb els valors de l’economia social i solidària
L’objectiu de la guia és doble: valorar les empreses d’economia social i solidària com a generadores d’activitat econòmica i donar-les a conèixer a les àrees i els serveis de les administracions que fan compra pública responsable i innovadora. L’edició digital està pensada per poder-la actualitzar i mantenir-la viva incorporant-hi noves entitats i empreses, i nous béns, productes i serveis. Per a Silvia Valenciano de Recién Llovido, que forma part de l’alTERna’t des de l’any passat i forma part del catàleg, la xarxa li ha aportat “coneixença d’altres persones i projectes amb ideals compartits”, i això també l’ha portat a fer diverses accions conjuntament amb altres entitats i donar-se “feines les unes a les altres”.
Reptes
En definitiva, l’alTERna’t es podria descriure com una xarxa de coneixement, reconeixement i intercooperació empresarial, nascuda arran de la col·laboració publicoprivada. “L’aposta econòmica la fa l’Ajuntament, però som un actor més, i en el sentit de fer que la xarxa sigui sobirana podem tenir el rol que sigui necessari”, hi afegeix Betlem Parés, mentre explica que l’Ajuntament de Manlleu ja va ser impulsor de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), i també forma part de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que també és dins de l’alTERna’t, amb maneres de treballar “complementàries”.
“Els reptes actuals són els mateixos que els de la societat, donar respostes a les necessitats que van sorgint. Ho hem vist en el cas de les comunitats energètiques, i ara un àmbit que no tenim cobert és el de l’habitatge. Des de l’alTERna’t estem començant a pensar com hi treballarem”, conclou Parés.
La cooperativa d’habitatge Joan XXIII, que va ser construïda pel mateix veïnat en un acte de revolta per un habitatge digne en plena dictadura franquista a Vic, o la Cooperativa de Viviendas de la Vall del Ges, que va néixer a finals dels anys cinquanta a Torelló, són dos dels exemples històrics amb els quals compta la comarca osonenca. L’ecovila Sequoia, que forma part de l’alTERna’t, n’és un exemple actual: un espai cooperatiu per la transició ecosocial a Sant Vicenç de Torelló, també a la Vall del Ges, que enguany ha celebrat el dotzè aniversari.
