Larves de mosca que fan més sostenible la gestió de residus

Què tenen a veure les larves de la mosca soldat, l’economia circular i la possibilitat de donar una resposta eficient, ecològica i socialment responsable a la gestió dels residus orgànics? Tots tres components conflueixen en el projecte cooperatiu d’Innolarva, que busca estalviar fins a tres dels quatre mesos que es requereixen per obtenir compost del residu orgànic amb els sistemes més tradicionals. I si es vol, sense moure’s de l’explotació agrícola on es genera el residu agrari, reaprofitar-lo com a compost natural. I així poder tancar el circuit sense moure’s ni un sol quilòmetre.

Innolarva ha estat elegit els dos últims anys com un dels Projectes Singulars del Programa d’Economia Social del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, que busca la generació d’ocupació a través de la creació de nous projectes empresarials que fomenten la intercooperació i la innovació en el marc de l’economia social i solidària. També va obtenir aquest mes d’abril el primer premi de la tercera edició d’Innofood, el programa de suport a l’emprenedoria de Mercabarna i Barcelona Activa enfocat a aquelles iniciatives econòmiques que aporten solucions i millores a qualsevol dels processos de la cadena de valor alimentària.

El projecte consisteix a desenvolupar un sistema propi d’eliminació de residus vegetals i orgànics a través d’un digestor, actualment en fase de prototipatge. Innolarva és un projecte en el qual participen Rconnecta, cooperativa que treballa l’economia circular i col·laborativa aportant solucions en l’àmbit de la reutilització dels residus, i la Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal Selmar, que assessora i presta serveis als pagesos per aplicar al camp tècniques de control integrat de plagues, donant prioritat al control biològic.

Un compost de quilòmetre zero

I què hi pinta, en tot això, la larva de la mosca soldat, l’Hermetia illucens en el seu nom científic? En realitat, més enllà del sistema tecnològic que ha de permetre la producció de compost en poc més de tres setmanes, Innolarva està duent a terme una recerca sobre com actuen aquestes larves sobre la matèria orgànica, de tal manera que pugui obtenir-se un compost amb unes propietats que donin un valor afegit al producte en matèria d’eliminació de plagues i de regeneració de sòls.

Tot plegat, gràcies a la quitina, una substància present en l’esquelet que queda en el moment que la larva deixa de ser-ho per seguir el procés biològic que la convertirà en mosca. La quitina, que de fet és un dels principals components presents en els insectes, té propietats de lluita contra determinades plagues que afecten diversos vegetals, però també permet regenerar sòls, alguns dels quals abandonats des de fa temps i que interessa recuperar. La conversió en excrements de les restes vegetals i orgàniques per la digestió de les larves és la que permet reduir el procés de producció de compost convencional de quatre mesos a entre tres i quatre setmanes.

El projecte, que pot ser un model d’èxit de l’economia circular i col·laborativa, paradoxalment té l’origen en un fracàs, com sol passar en l’àmbit de la innovació

A més, se n’obté més que mai un compost de quilòmetre zero, ja que es produeix en la mateixa explotació agrària on s’ha generat el residu orgànic. El recorregut convencional, consistent a traslladar-lo primer a un punt verd o gestor, i després d’aquí a una planta de compostatge on se li fa el procés de voltatge al llarg de més de tres mesos, queda reduït a la mínima expressió, amb l’estalvi de costos econòmics i ecològics de transport que això representa. “La gràcia del prototip és buscar les condicions òptimes perquè les larves mengin tan ràpid com sigui possible i sense problema”, explica Rosa Sàbat, una de les promotores i presidenta de la cooperativa Innolarva.

Un projecte possible gràcies als Projectes Singulars

Innolarva opta a una tercera edició dels Projectes Singulars d’Empresa i Treball. En la primera es va fer tota la feina de laboratori i d’experimentació, amb la participació també d’equips científics de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i en l’actual, s’està en la fase de prototipatge i proves del digestor, en col·laboració amb la cooperativa agrària de la Conca de la Tordera, que hi aporta els seus residus vegetals, bàsicament tomàquets i porros. “Sense el Singulars no ho hauríem pogut tirar endavant; s’hauria quedat en una idea, ja que hi ha molta despesa, tant en talent humà com en tecnologia“, reconeix Rosa Sàbat.

El projecte, que promet convertir-se en un dels models d’èxit de l’economia circular i col·laborativa, paradoxalment té l’origen en un fracàs, com tantes vegades ha passat en l’àmbit de la innovació. Rconnecta estava desenvolupant un sistema alternatiu a les mantes que es posen com a base en el sector de la planta ornamental per absorbir la humitat. Ho feien a través del reaprofitament d’unes baietes a les quals es volia donar una segona vida. L’agricultor amb qui es feia la prova, però, es trobava que les plantes se li morien. En aixecar els testos, les baietes havien desaparegut. Se les havia menjat un petit insecte anomenat Sciara, que en realitat és una plaga per a aquell tipus de plantes. La baieta els servia d’aliment i es propagaven.

A Catalunya, cada any es descarten 1,18 milions de tones de residus alimentaris sòlids

La inquietud de l’equip de Rconnecta els va fer pensar en la possibilitat que insectes —o les seves larves— servissin per al contrari, per dotar d’algun tipus de valor afegit allò que havia estat un primer fracàs. D’aquí ve, després d’una cerca en la literatura científica i unes primeres proves, que optessin a un primer Singulars per fer la recerca que ha acabat donant com a resultat Innolarva.

Rendibilitzar el que ningú no aprofita

Segons dades d’un estudi propi de l’equip d’Innolarva, a Catalunya es consumeixen anualment 3,78 milions de tones d’aliments sòlids, i se’n descarten 1,18 milions en forma de residus alimentaris. Hi ha 10.000 hectàrees de cultiu d’horta, que produeixen 245.000 tones d’hortalisses. Al camp, però, s’hi queden fins a 23.000 tones de residus agroalimentaris. Donar sortida a aquest residu per convertir-lo en un producte de valor afegit pel mateix pagès, que si vol el pot comercialitzar, és l’objectiu d’Innolarva, que oferirà a l’agricultor tant el digestor com les larves de mosca soldat. En cas que no li interessi reaprofitar-lo en els seus cultius, també li recomprarà el compost, que Innolarva mateix comercialitzarà.

Una altra dada significativa facilitada per Innolarva: un 60% del sòl considerat cultivable a Catalunya està abandonat. Segons explica Rosa Sàbat, les propietats regeneratives de la quitina, el component que es troba en les larves de la mosca soldat, a més d’antiplagues, donen al compost que pensen produir un valor afegit especial, més en un moment en què l’agricultura regenerativa està prenent un protagonisme especial en el marc dels processos de sobirania alimentària i de lluita contra l’emergència climàtica.

Innolarva va néixer amb una idea que en aquests dos anys han anat remodelant: fer una “granja d’insectes” a gran escala, on s’havien de criar les larves, i afegir-hi o no els residus vegetals, i d’aquí extreure’n la quitina, que havia d’enriquir el compost, i de les larves elaborar-ne farines i olis. El procés de recerca i de conceptualització del projecte, però, els ha portat a apostar pel model actual, de petits digestors instal·lats en les mateixes explotacions agràries on es genera el residu. És, junt amb algunes altres novetats encara en fase d’experimentació, el principal valor afegit d’innovació que aporta Innolarva, ja que les anomenades granges d’insectes ja existeixen aquí i en altres països. A part de convertir el projecte en molt més sostenible i socialment responsable.

Indústries i grans superfícies, en una fase posterior

Quedarà per a una segona fase una part més ambiciosa, d’anar més enllà de l’explotació agrària per anar a les indústries alimentàries o a les grans superfícies, on es genera una part més que significativa del residu alimentari. O entrar en el sempre espinós camp de la gestió dels purins de les explotacions ramaderes. “De fet, ens han trucat interessant-se per l’aplicació en la gestió dels purins, però no podem perdre el focus, i de moment estem centrats en el residu vegetal”, comenta Rosa Sàbat.

Innolarva va obtenir el primer premi d’Innofood, el programa de suport a l’emprenedoria de Mercabarna i Barcelona Activa

Innolarva, en definitiva, seguint els criteris de l’economia circular però també de la social i solidària pròpia dels Projectes Singulars de la Generalitat, fa un pas més en el reciclatge cap a la reutilització. Sense ni tan sols necessitat de transformar el residu, que genera una despesa energètica i econòmica important, ofereix al mateix pagès la possibilitat de rendibilitzar-lo tornant-lo a aplicar als seus camps i havent-lo enriquit amb la quitina, que en aquest cas ni tan sols hi ha hagut la necessitat de sintetitzar, ja que es troba de forma natural en el que queda de les larves en convertir-se en mosques.

“El concepte de reutilització sembla molt modern, però és el que feien els nostres avis, que ho aprofitaven tot; poca cosa no aprofitaven o transformaven: l’economia circular és el que feien els nostres avis“, conclou Rosa Sàbat, que hi afegeix que el que fan ells és donar valor a l’última baula de la cadena alimentària. “Si Espigoladors recullen el que no s’aprofita, en el que ja no es menja ningú, és on nosaltres entrem”, diu.